Tag Archives: sala barts

SIGUES SOLIDARI !!! FES CALIU

cartell_gala_25e

Voleu passar una nit benefico-festiva ?, si heu pensat si!!!! .

Llegiu amb atenció el següent post ! Tenim una proposta per

fer-vos

Coincidint amb els actes de celebració del 25è aniversari del Grup Caliu ( Entitat que promou el lleure a persones amb discapacitat / intel·ligència límit )

l’entitat a organitzat un concert benèfic pel pròxim 8 d’Abril, a les 21h a la Sala Barts de Barcelona .

Aquest concert te la finalitat de complir diferents objectius a part de ser un dels actes de celebració del 25è aniversari , aquesta gala també pretén poder recaptar fons per poder millorar les instal·lacions de la seu, i un aspecte molt important per a Grup Caliu ,donar visibilitat a l’entitat i així poder trencar estereotips, i perjudicis que existeixen entorn a les persones amb discapacitat .

Cal dir que el músic Cesk Freixas s’ha implicat solidàriament en el projecte.

El cartell del concert serà el seguent:

Pau Alabajos

Feliu Ventura

Meritxell Gené

Borja Penalba i Mireia Vives

Cesk Freixas

La Fera Ferotge

Judit Nedderman

Jordi Montañez

Xavi Sarrià ( Obrint Pas )

Els conductors de la gala seran els periodistes Quim Morales i Xavier Pérez Esquerdo, com sabeu presentadors de la “Segona Hora ·” de Rac1 .

Però això NO ES TOT !!!!, durant la roda de premsa que el Grup Caliu va fer a la seva seu el passat 25 de Febrer van anunciar que encara quedava alguna sorpresa del cartell musical per descobrir, però que no es faria públic fins al dia del concert.

Per conèixer i saber més coses sobre el Grup Caliu podeu visitar la seva web : http://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htmhttp://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htm

Si voleu saber com adquirir la vostra entrada aquí teniu el link :

http://www.grupcaliu.cat/portada_htm_files/Com%20comprar%20entrades%20web.jpg

TEXT: Mireia Guilera

Anuncis

L’essencial és invisible als ulls. Petit príncep, el musical

L’essencial és invisible als ulls, però no a les orelles, perquè la música emociona, fa sentir, viure. El musical del Petit Príncep aconsegueix captar l’atenció de petits i grans, de nens, pares, mares, joves i no tant joves. Des del 5 de petit_174desembre la Sala Barts de Barcelona, al bell mig del Paral·lel, acull el musical d’El Petit príncep, amb un èxit rotund. El conte que Antoine de Saint-Exupéry va escriure després de tenir un accident d’aviació al Sàhara en una expedició de París a Saigon el 1935, un clàssic entranyable per a nens, adolescents i adults, ha estat portat als escenaris sota la direcció d’Àngel Llàcer i amb la composició i direcció musical de Manu Guix.

 

 

Els personatges, a tot color, les cançons, melòdiques i animades, l’escenografia, amb paisatges canviants gràcies a les noves tecnologies i una pantalla de fons amb uns efectes visuals de llum i color increïbles, embolcallen tota l’obra, amb un final de pluja d’estels. La faula filosòfica respecte la relació de l’ésser humà amb les persones i el seu món, fan un clic a la ment adulta recordant que tots els grans han començatpetit_145 sent nens –malgrat només alguns se’n recorden-, i descobrir als infants la màgia de cuidar una rosa, dibuixar un xai i explorar què hi passa als asteroides veïns. I reflexionar, a tots plegats, sobre les barbaritats que cau l’ésser humà quan oblida que dins, sempre hi durà un infant amb el cor obert que sap viure i no sobreviure davant la inutilitat de voler ser rei en un planeta no hi ha ningú més, beure per oblidar que s’ha begut, creure’s la rosa més poderosa perquè té espines que la protegeixen, ser geògraf sense moure’s de la cadira o anhelar posseir tots els estels comptats i recomptats.

Com explica Manu Guix, musicar la història d’El Petit Príncep té un objectiu molt clar: contribuir a multiplicar la potència de l’emoció, perquè ens parla, en clau metafòrica i poètica, dels sentiments bàsics, de no perdre mai la capacitat d’emocionar-nos i de sorprendre’ns, amb cinc intèrprets: El Petit Príncep, Àngel Llàcer, Elena Gadel, Marc Pociello i Xavi Duch.“ Sempre he pensat que les composicions més especials són aquelles que surten directes del cor.” I, sota aquesta premissa, es deixa seduir per l’art de crear i adaptar la faula probablement més profunda i senzilla d’èxit universal, i alhora la història d’amor més bonica, el viatge per comprendre’l, per saber cuidar un baobab, creuant el desert, trepitjant l’herba, volant sobre l’asteroide B 612. El pilot ens canta: “Allà vaig aprendre que tot depèn de mi, i que tots tenim un Petit Príncep a dins, només cal voler-lo sentir”. I tu, vols endinsar-te a sentir sense mirar i a estimar multiplicant la teva felicitat, per aquetes festes i la resta de l’any ?

 

petit_005-1

 

      

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS: cedides per, http://elpetitprincep.info/premsa/


ON SERAS DEMA ?…

IMG_0695El passat 16 de Maig , en Joan Dausa, va arrencar la gira, del seu nou disc, “ On seràs dema” a la sala Barts de Barcelona, a l’inici de la nit, el repertori era tranquil, i pausat, però a poc a poc es va anar animant, En Joan va exercir de bon amfitrió. Tot hi ser fidel al seu repertori, la nit es va veure un xic alterada, per un grupet d’amigues, que havien anat a celebrar un comiat de soltera, feien tant xivarri, que en Joan va fer pujar, la futura novia a l’escenari. Tot plegat molt còmic.

Per tornar a suavitzar la nit, en Joan va tornar al seu repertori, tancant la vetllada amb la cançó  Jo mai mai “ inclosa a l’àlbum del mateix títol) que també apareix a la banda sonora de “ Barcelona, nit d’estiu” protagonitzada pel mateix Dausa,
IMG_0691
La combinació d’alegria i melancolia van estar presents en tot el concert!

TEXT: Mireia Guilera


Els Pets, el retorn des de l’àrea petita

Després de la baixa forçada per estrès del vocalista Lluís Gavaldà, Els Pets ja han començat la gira de presentació del nou disc, després de tres anys de silenci discogràfic. El passat divendres 25 d’octubre la sala Barts del Paral·lel barceloní celebrava els 35 anys d’El Periòdico, i els de Constantí foren els encarregats d’amenitzar la festa, amb el segon concert de gira.

La presentació del nou treball del la banda capdavantera de l’escena pop-rock catalana des dels inicis de l’anomenat boom del rock català, comptà amb els temes del nou àlbum, “L’àrea petita” (RGB Management, 2013), que, pruduït per Raúl Fernàndez “Refree”, sortí al mercat a principis de mes, així com amb un repàs dels èxits de tots els temps. L’àrea petita representa aquell espai on som nosaltres mateixos, on tot pren sentit i on no s’hi valen les màscares. I és en aquesta àrea on Els Pets ens ofereixen sonoritats tan pròpies com melancòliques, com amb “Fa un minut”, que ens transporta a melodies com “La colla”, també cantada al llarg de la nit, optimistes i fresques com el seu primer hit, “Bombolles”, que pot recordar al “Respira” de fa més d’una dècada, d’altres de roqueres com “Un tall de síndria” o “A preu fet”, a l’estil “XL”, un altre dels temes que feú ballar als assistents. La lletres quotidianes continuen esdevenint el fil conductor dels de Constantí, com a “Blue tack”. Com adverteixen Els Pets, amb L’Àrea petita el fan de sempre es pot sorprendre també amb alguns temes de sonoritats més allunyades als acords habituals de la banda, com a “Romanço”, amb un folk-fusió cantat a duet entre Joan Reig i Maria Rodés, o a “Reprenc el vol”.

Pets

Balades impressionants foren descobertes pel públic, com “Ja no ploro”, “Calaixos que no obriré” o “Me’n vaig”, cantada per en Gavaldà assegut a l’escenari al costat d’una nena del públic amb la samarreta de Fràgil i un somriure serè; un “Me’n vaig” que podria esdevenir el “Bona nit” de les noves generacions. Amb gairebé dues hores de concert, no hi faltaren des de temes dels treballs anteriors per fer ballar el públic, amb “La solució” o “Tres“, balades nostàlgiques com “Com anar al cel i tornar”, fins clàssics d’aquell “Calla i balla” com “S’ha acabat”, “La vida és bonica” i el mític “Bon dia”, que féu asseure i saltar a tots els assistents, des de pares acompanyats dels nens que ja comencen a corejar les cançons dels ídols dels progenitors, la generació que volta la trentena, pels quals les cançons d’Els Pets han esdevingut la banda sonora de la seva vida i, els més joves, una generació universitària que, davant la gran oferta musical catalana actual, han descobert Els Pets després de trenta anys a dalt dels escenaris.

 Pets2

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTOGRAFIA: Elies Picanyol

 


%d bloggers like this: