Tag Archives: Obrint Pas

SIGUES SOLIDARI !!! FES CALIU

cartell_gala_25e

Voleu passar una nit benefico-festiva ?, si heu pensat si!!!! .

Llegiu amb atenció el següent post ! Tenim una proposta per

fer-vos

Coincidint amb els actes de celebració del 25è aniversari del Grup Caliu ( Entitat que promou el lleure a persones amb discapacitat / intel·ligència límit )

l’entitat a organitzat un concert benèfic pel pròxim 8 d’Abril, a les 21h a la Sala Barts de Barcelona .

Aquest concert te la finalitat de complir diferents objectius a part de ser un dels actes de celebració del 25è aniversari , aquesta gala també pretén poder recaptar fons per poder millorar les instal·lacions de la seu, i un aspecte molt important per a Grup Caliu ,donar visibilitat a l’entitat i així poder trencar estereotips, i perjudicis que existeixen entorn a les persones amb discapacitat .

Cal dir que el músic Cesk Freixas s’ha implicat solidàriament en el projecte.

El cartell del concert serà el seguent:

Pau Alabajos

Feliu Ventura

Meritxell Gené

Borja Penalba i Mireia Vives

Cesk Freixas

La Fera Ferotge

Judit Nedderman

Jordi Montañez

Xavi Sarrià ( Obrint Pas )

Els conductors de la gala seran els periodistes Quim Morales i Xavier Pérez Esquerdo, com sabeu presentadors de la “Segona Hora ·” de Rac1 .

Però això NO ES TOT !!!!, durant la roda de premsa que el Grup Caliu va fer a la seva seu el passat 25 de Febrer van anunciar que encara quedava alguna sorpresa del cartell musical per descobrir, però que no es faria públic fins al dia del concert.

Per conèixer i saber més coses sobre el Grup Caliu podeu visitar la seva web : http://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htmhttp://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htm

Si voleu saber com adquirir la vostra entrada aquí teniu el link :

http://www.grupcaliu.cat/portada_htm_files/Com%20comprar%20entrades%20web.jpg

TEXT: Mireia Guilera

Anuncis

Seguirem (o ara, o mai)

Estimat Guillem,

Avui t’escric des de la nit, quan es fa fosc, perquè hi ha poemes que s’escriuen amb records, com murals. A mode de preludi, si tanque els ulls recorde tot el que vam fer, com una cançó de bressol, aquelles nits d’estiu quan no teníem res, unes motxilles buides i uns bitllets de tren, perdut als carrers del món esperant que ell et mire sota la lluna de plata. Avui cau la nit i, si tanque els ulls recordo, com aquells somnis de lluna, L’Auditori de Barcelona ple de gom a gom: els que ahir vingueren amb les butxaques buides i amb tendes ara arriben, alguns amb fills, i una entrada al Barnasants, cap a la porta de l’adéu.

Els previs cants mestres guiats per la dolçaina de Miquel Gironès i entonats pel públic d’un No tinguis por -Agulló, ni oblit ni perdó-, en un 9 i 10 de març amb uns Obrint Pas vestits de gal·la: les samarretes suades del darrer concert elèctric per cap d’any a Tavernes de la Valldigna, ara són camises negres, els salts d’altes hores de la matinada ara s’han convertit en batecs del cor commogut per milers d’entrades exhaurides, amb un escenari amb sis cadires d’esquerra a dreta –o de dreta a l’esquerra, per acabar sempre a l’esquerra-. Benvinguts al Paradís.

Avui també, en nom de la llibertat, des de platea fins al tercer pis, el públic s’alça, és temps d’esclatar, deixant descansar les butaques, restant progressivament dempeus. Aquella caça de bruixes dibuixa tot un poble en moviment. Les primeres fileres s’omplen d’aquells qui, irresistiblement, una força els empeny a viure al màxim la cançó que mai s’acaba, la flama d’un sentiment.

El Cant dels Maulets d’Al Tall, Vicent Torrent i Manolo Miralles, ix de casa perquè avui, la festa bull. I la vull. La Muixerranga sona i ressona amb punys alçats. Estels quatribarrats s’alcen al ritme de la gent sota el cel de L’Auditori fins als peus de l’escenari, perquè no hem oblidat la història de fa tres segles, ni els temps difícils d’aquell 1939 que, amb les barricades, ens quedarem sense terra, i l’avi li jurà un no hi ha demà si no estem junts entre el foc i la paraula, ni la marxa d’aquell fred i trist novembre, ni la nit dels corbs, ni els trets al cor d’una, encara, cultura de la por del circ dels invisibles i la mentida del telefeixisme. És la revolta de l’ànima, el trencar el silenci, els crits de la terra, i cada cop som més per continuar avançant, més lluny, pels camins de l’últim combat.

Ara toca tornar a casa amb la teua gent, al sud, amb Miquel Gil, a València, al país de l’olivera, amb la motxilla de més de vint anys carregada d’amics, de  melodies, de la lluita que cante una història d’amor i viure amb coratge cada cop que et mire. Seguirem la vida sense tu, mare, sense saber on vas, amb respecte i una inevitable llàgrima, perquè he après a tenir un punt de mira cada cop que et sento lluny d’aquí, a no rendir-me quan ja no ens queda res, com aquell que se’n va amb el vent, com Mavi Dolç, amb alegria, al teu record, al so d’una jota valenciana i acompanyats de la Coral dels Lluïsos de Gràcia. Per si demà no tornara, per bandera porte un estel onejant sobre quatre vents. Perquè com digué Joan Fuster, o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai. Seguirem.

 

                                                                                    Àfrica, Dakar, 10 de març del 2014

                           (I de fons, la Malaguenya de Barxeta amb en Pep Gimeno Botifarra)

TEXT: Clàudia Viladrich


Las malas lenguas

El passat dissabte 15 de Març a l’antiga botiga de maquines de cosir Alfa, ara Re- convertida en una petita sala de concerts, del barri Barceloní, de Gracia, va tenir lloc el concert del periodista Free Lance, i ara cantant Ivan Rosquellas, ens va presentar el seu 1r treball , “ Malas  lenguas”

( i el seu “Tarde pero llego”)  aquest primer senzill  del cantant Barceloní , ha sigut possible a una campanya de mecenatge de Verkami.IMG_0319 (1)

Per començar la nit ,en Rosquellas i la seva banda, ens van regalar un tema, que el mateix Ivan Rosquellas  va escriure quant tenia 17 anys, “ No puede ser”.

La nit va seguir ,i  la banda va anar desgranant una a una les 13 cançons del disc,

Cal destacar un parell de moments àlgids de l’actuació :

El primer ,quant va pujar a l’ escenari ,la Monica, la professora de cant del Ivan, i entre els dos van cantar una canço.

El moment tendre …o “ Bizcochon” com el mateix Rosquellas, el va anomenar va ser quant va interpretar, la cançó “ 20 años” en la que repassa , i ens explica  que ha trigat 20 anys a fer realitat el seu somni de ser cantant i de treure un disc.

I el moment Porno rock amb la cançó “ Mas” .

La nit va acabar, amb un altre tema inèdit, no inclòs al disc, de fet va fer l’estrena en exclusiva, de la cançó “ Com si ja no hi fos” que d’Ivan te pensat incloure al seu nou treball ,que encara no te ,data de sortida.

Si, voleu saber mes, sobre aquest artista novell, podeu consultar www.malaslenguas.es. on trobareu les pròximes dates de concerts i també comentaris del cantant

TEXT: Mireia Guilera


La Fira d’Arrel de Manresa més càlida i multitudinària clou amb èxit

OLYMPUS DIGITAL CAMERADel dijous 7 al diumenge 10 de novembre se celebrà la 16a Fira d’Arrel Mediterrània a Manresa. Amb un clima gairebé estival, l’èxit de públic fou espectacular, i la Fira es posicionà com a plataforma d’exportació amb l’augment de professionals internacionals. 113 propostes de totes les disciplines artístiques en més de 230 representacions,  36 estrenes  i 15.856 entrades venudes foren el resultat de l’edició d’enguany. Alhora, s’exhauriren les entrades de tretze dels espectacles de pagament, des del concert inagural de Jordi Savall i l’acústic de la gira de comiat d’Obrint Pas, fins als sons de Miquel Gil i Pep Gimeno “Botifarra” i el concert de divendres a la Vela Milcentenari.

El dijous s’inagurà la Fira a la capital d’El Bages amb el concert de l’artista convidat de l’any, Jordi Savall, en companyia del grup i Hespérion XXI al Teatre Kursal, estrenant l’espectacle “Mare Nostrum. Diàleg de les músiques otomanes, cristianes i jueves a la Mediterrànies”. El divendres al vespre el mític Sielu presencià un èxtasi musical amb el concert “Catalexi “, de Sergi Sirvent acompanyat de set músics per repassar ritmes, accents i maneres de cantar del nostre poble al llarg de la història. El divendres a la nit, amb l’arribada del cap de setmana, augmentà l’afluència de públic, fet que es féu palès en un dels concerts nocturns amb públic més jove de la Fira, Els Catarres, una de les bandes més populars al panorama musical català festiu. Aires frescs, optimistes, fusionant el folk amb el pop i el rock, lletres enèrgiques, lliures i desenfrenades, des d’Aiguafreda, el seu èxit s’ha estès molt més enllà del tòpic del hit “Jènifer” de fa dos estius.

Un matí de dissabte assolellat potencià que el cor de Catalunya s’omplís més que mai d’un públic familiar disposat a aprofitar el bo i OLYMPUS DIGITAL CAMERAmillor de la Fira, provocant una autèntica invasió dels carrers de la ciutat. Cercaviles, glosa, els contes de la Jordina Biosca i els Xeremiers de Mallorca. Mentrestant el concert de Kepa Junkera & Josep M. Ribelles al Teatre Conservatori esdevenia un altre punt d’atenció d’aquesta tercera jornada de la Fira. La Plana de l’Om, ja amb la llum de la lluna, s’omplí de gom a gom amb la jornada castellera protagonitzada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i els Tirallongues de Manresa. 

A quarts de vuit del vespre, el Passeig ple d’un públic familiar mirant les parades artesanals, gastronòmiques i de la terra del FiraPasseig, convergia amb els mítics seguidors dels valencians Obrint Pas, a punt de començar un dels darrers concerts de la seva història al Kursal. Escoltar Obrint Pas en acústic és tot un plaer: el compromís social, la lluita pels drets i llibertats d’un poble, s’agermanen amb l’aire intimista de les guitarres i veus d’un hardcore i ska habitualment ballats en concerts desenfrenats.  800 entrades exhaurides, sense comptar els professionals acreditats, ompliren un dels plats forts de la Fira d’enguany. Després de dues dècades, les melodies transportaren als assistents a tota una vida, records i joventut viscuda, entre lluita, gresca i compromís. La dolçaina de les tradicionals No tinguis por o El cant dels Maulets, els èxits consolidats de La Flama o Som i temes melancòlics dels darrers treballs com Si tanque els ulls, feren emocionar, cantar i, fins i tot alçar dempeus i cantar entre estelades, a un públic intergeneracional.

La Nit de Ball Folk suposà un èxit de convocatòria a l’Escenari Damm/ Milcentenari. El DJ Marcel Casellas, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, els Xeremiers de Mallorca, Tazzuff, Castanha é Vinovèl i Urbàlia Rurana foren els protagonistes dels valsets, polques, cercles cirquesians i mazurques dels més balladors.

El diumenge al migdia, dirigit per la companyia dels Comediants, l’emotiu espectacle “Ecos de Patum” omplia la vela del Milcentenari, interpretat per la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga, escenificant tots els salts, tirabols i imatgeria, des del pa-tum pa-tum del tabal, fins a la Plaça de Sant Pere i els carrers de la capital berguedana amb restes de llorer. Oferint un xarrup de barreja a tots els assistents, una nena vestida de blanc era l’encarregada de fer el toc d’inici i clausura al sentiment patumaire que, tan sols es pot entendre si es viu. La veu en off de Francesc Ribera “Titot” recitant la cançó “Pòlvora” de Brams, restà més que suficient per transportar al públic al Corpus berguedà, junt les projeccions, escenografia i música.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A la tarda, la Taverna oferí el concert d’Els Laietans, on les gralles i les melodies i cançons de casa nostra animaren als que encara els restaven forces per seguir la festa. L’edició d’enguany posà punt i final amb l’espectacle de cloenda “Músiques en terres de cruïlla”, a càrrec de l’Agrupació Musical Senienca, amb la participació d’artistes de primera línia de tots els territoris de llengua catalana: Carmen París, Pep Gimeo “Botifarra”, Quicos el Cèlio el Noi i el Mut de Ferreries, Claudio Gabriel Sanna, Miquela Lladó, Montse Castellà i Pep Vila.  En un any de traspàs cap al 2014, de la commemoració dels 300 anys de la pèrdua de les llibertats del poble català i la voluntat innata de ser, al FiraPasseig, la Fira Estelada, Vamcats, Samarreta Catalana i Polsera Catalana organitzaren la primera Encesa de la Flama cantada, amb més de 3000 espelmes a la Plaça Crist Rei, amb la construcció enorme de l’estelada que, el novembre del 2014, tornarà a cremar al cor de Manresa, la Mediterrània i el poble català. 

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTOGRAFIA: Josep Solsona, Gemma Carreras


I si demà no tornara

obrintpastots

En plena gira acústica de comiat anunciant una aturada indefinida, el grup català del País Valencià per excel·lència, Obrint Pas, féu els passats 24 i 25 de maig aturada al cor de la Vila de Gràcia, al probablement local més idoni per l’ocasió, el Centre Artesà Tradicionàrius, temple de la música d’arrel. La banda programà inicialment un únic concert a la capital però, després de la imperant rapidesa a l’exhaurir-se les entrades, el sextet obrí una segona actuació el mateix divendres al vespre i, més endavant, una darrera per dissabte a la nit.

obrintcontrabaix

El primer dels comiats, idoni per a un públic multigeneracional, fou aclamat per adolescents, joves, no tan joves i mares i pares amb els més petits de la casa. Ara fa vint anys, el 1993, la formació valenciana naixia al cor del seu institut, alhora que el jove militant Guillem Agulló moria assassinat per un grup d’extrema dreta. Nascuts en un País Valencià on dir el nom de la pròpia llengua gairebé és delicte, diuen adéu ens uns moments on, el català a l’escola, aquí, a la Catalunya sud, comença a rebre atacs.

L’èxit del repertori d’Obrint Pas ha estat tal, tant musicalment com a nivell de contingut de lletres socialment compromeses, que els adolescents de fa vint anys l’han seguit fins a l’actualitat, deixant-ne llegat als seus fills –l’emotiva imatge dels més petits cantant entre el públic amb tendresa i innocència fou màgica-, i els adolescents d’avui, s’hi identifiquen i vibren, ara que, més que mai, el nostre poble necessita reafirmar-se i reclamar els seus drets sense que hi manqui l’alegria del so d’una dolçaina.

El triplet acústic del cap de setmana repassà el repertori de tota la trajectòria de la banda valenciana, permetent-se tocar melodies menys idònies als habituals concerts per saltar i ballar, i alhora adaptant les cançons més rítmiques amb un toc més melòdic, que dugueren, a la fi, a alçar dempeus a tot el públic de l’Artesà.

obrintpasu

El El mític No tinguis por i El cant dels Maulets, dels també valencians Al Tall, convertiren la sala del Tradicionàrius, més avesada a acollir valsets, polques i cercles cirquesians, en una plaça de festa major, on les estelades s’alçaven i els crits d’independència eren aclamats, més que mai, unànimament pel públic assistent. I és que Obrint Pas és i ha estat molt més que una banda de rock-ska i reggea amb folk i fusió: en una València oprimida, ara fa vint anys endagaren un esperit de lluita i uns valors de llengua, cultura i país compartits i necessaris pel públic i pel poble. El concert, de gairebé dues hores de durada, comptà també amb La flama, cançó creada especialment pel Correllengua, la qual esdevingué més endavant banda sonora de la popular flash mob per la llengua filmada a Vic, Del sud i Al país de l’olivera, homenatjant la seva estimada terreta, les emotives Si tanque els ulls i La vida sense tu, i la popular La manta al coll, enllaçada amb sonoritats de la Dharma. Obrint Pas s’acomiadaven amb la instrumental i patriòtica Muixeranga, amb punys alçats tant per si, en un nou demà els valencians tornen a obrir pas als escenaris, com per si demà no tornen. Les seves melodies, la seva festa, el seu llegat cultural i la seva lluita, restaran sempre amb nosaltres, en un poble en moviment.

obrint

TEXT:Clàudia Viladrich

FOTOS:Elisenda Garcia i Cubí


BarnaSants obre pas al País Valencià

Aquesta segona setmana de març han aterrat al Festival BarnaSants els músics de terres valencianes Òscar Briz, Obrint Pas i Pau Alabajos & Cesk Freixas. El divendres 16 de març el Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat respirava aires de lluita i compromís, amb l’actuació d’Obrint Pas. Un públic intergeneracional, des de preadolescents amb estelades penjades al coll, passant per joves i no tant joves seguidors de sempre de la banda, fins a famílies amb nens, gaudiren d’un concert acústic ben especial. Obrint Pas, formació de concerts per saltar i ballar per excel·lència, realiza una gira acústica, amb l’especial oportunitat d’escoltar amb tranquil·litat la veu trencada del vocalista Xavi Sarrià, el punteig de les guitarres acústiques i el so nostrat de la dolçaina de Miquel Gironès, acompanyats de percussió, contrabaix i acordió.

Al llarg de la nit, es destaparen uns Obrint Pas propers al públic, pel format del propi concert, amb un clar compromís amb la terra i les injustícies socials actuals i sense pèls a la llengua. Repassaren el repertori del seu darrer treball “Coratge” (Propaganda pel fet!, 2011), un clam a les vivències quotidianes que fan estimar la terra natal, així com alguns dels temes més emblemàtics de la seva trajectòria. El concert començava amb “Tornem a casa” i, al llarg de la nit, sonaren cançons del darrer treball, com l’emotiva “Si tanque els ulls”, la melòdica “Al país de l’olivera” o “Coratge”. No hi faltaren cançons que han esdevingut himnes, com “Som”, “Del Sud” o “La flama”. Els membres de la banda aconseguiren una gran implicació vocal del públic amb un “No tingues por” interactiu. Un final apoteòsic, amb els assistents alçats de les butaques, amb “El cant dels Maulets” i “La Muixeranga”, tancava una nit on lluita i cançó es fusionaren amb energia i, sobretot, coratge.

TEXT : Clàudia Viladrich


Berga obre pas cap a la llibertat

Dins la campanya “Sense València no hi ha independència”, el passat cap de setmana el Casal Panxo de Berga organitzà un conjunt d’actes dedicats al País Valencià, amb la ferma convicció que la unitat dels Països Catalans és la via per la qual cal lluitar. La cloenda fou a càrrec del grup de la terreta per excel·lència, Obrint Pas.

A les set de la tarda, el dissabte 3 de març, els membres de la banda Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Miquel Gironès, Miquel Ramos i Robert Fernàndez, feren la presentació del seu CD-llibre “Coratge” (Propaganda pel fet!, 2011). En aquest darrer treball, la formació ha volgut crear més que un disc. Així, el llibre consta d’un conjunt de textos de diverses personalitats que lluiten, viuen i han crescut amb coratge, des dels músics Cesk Freixas, Felu Ventura o Pau Alabajos, passant pel periodista Vicent Partal o l’escriptora Isabel-Clara Simó, els quals parlen de les lletres de cadascuna de les cançons des dels seus punts de vista. El llibre està encapçalat per una cita d’Eduardo Galeno, la qual manifesta la filosofia de “Coratge” :“La por és una presó molt aburrida”. I és que en aquest darrer disc, les cançons parlen de la realitat viscuda a València pels membres del grup, d’una corrupció que darrerament s’està destapant, de la lluita per uns drets culturals i lingüístics pels quals tota una generació va lluitar per aconseguir i de mica en mica en surt el fruit, de les petites vivències quotidianes que fan que una terra sigui estimada, d’una por que avui s’ha perdut i esdevé coratge. Com afirmen els Obrint: “Podem parlar de València des que estimem València”. Es tracta d’un homenatge a tots els lluitadors, als herois quotidians com és el cas de Mavi Dolç a“Seguirem”. En Xavi Sarrià i companyia també narren els seus viatges arreu del món, a països amb situacions conflictives i dures, com és a “Perdut als carrers del món”; en elsl han descobert persones sense prejudicis d’autodi, gent oberta a conèixer la nostra terra, cultura, identitat i color. A la nostàlgica “Si tanque els ulls”, els Obrint també parlen dels seus primers concerts, tant com a grup com des del públic, i de la descoberta de tot un món de gresca i lluita més enllà de València ciutat. A “Barcelona”, reinvindiquen el paper dels treballadors que van viure la guerra i la postguerra, i alçaren les grans ciutats, una postal no tant idílica com avui vol vendre una dreta més rància, expliquen, una construcció feta amb coratge, perquè “Viure amb por significa no viure amb pau”. “Murals” descriu el seu viatge a Palestina amb la Brigada de Músics sense fronteres, un mural d’un viatge per la Mediterrània. A “El país de l’olivera”, la banda trenca amb la resta de temes, amb un caire més tradicional i de cançó d’autor.

Després d’una complerta presentació del disc al Casal Panxo, a les onze de la nit el Teatre Municipal de Berga estava ple de gom a gom. Les estelades onejant entre el públic marcaven l’inici d’un acústic proper, ben diferent dels concerts habituals de la formació, on el públic salta al ritme de la dolçaina. Aquest format més íntim, neix arrel del compromís del grup amb diferents iniciatives socials que reclamaven la seva actuació a casals i ateneus del Paiís Valencià, on la manca d’espai obliga a idear un format més reduït. Obrint Pas, enmig del màgic ambient del teatre i la nuesa de les cançons, on veu i guitarres esdevingueren protagonistes, duguren a una redescoberta de l’ànima de les cançons, compaginant temes de “Coratge” amb d’altres de la resta d’àlbums, on no hi faltaren els mítics “Del sud”, “La flama”, “Som”o “No tingues por”. Amb “El cant dels Maulets” i la “Muixeranga” el públic assistent s’alçà de les butaques, vibrant de ple al ritme de la terra, amb coratge.

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTO : Marta Casadesús


BarnaSants 2012

La XVII edició del BarnaSants s’inaugurarà el dia 26 d’aquest mes a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el concert de Sanjosex amb el cartell d’entrades exhaurides.

Malgrat el mal moment que estem vivint, el BarnaSants comença una nova temporada amb la mateixa força i intencions que sempre, presentant una varietat de propostes molt interessants per arreu dels escenaris de les rodalies de Barcelona. Tot i això fa un salt cap a altres indrets com Altafulla o Sant Cugat del Vallès, així com a l’Havana (Cuba), on hi actuarà la Maria del Mar Bonet.

A part, per a tancar la programació, el BarnaSants viatjarà cap a Montevideo (Uruguay) amb la programació especial sota el títol de ‘Cultura d’autor’. Una proposta que durà la unió i la cooperació de les dues cultures, en principi, cada dos anys.

Un festival que enceta la seva disetena edició sota el lema: “Les idees no viuen sense organització”, i que durant 12 setmanes ha programat grups com l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Oliva Trencada, Òscar Briz, Els Amics de les Arts, Obrint Pas, Abús, Joan – Pau, Pere Vilanova, Feliu Ventura i Joan Colomo entre molts d’altres.

TEXT : Redacció Rockdemà


L’última Dharma

El Palau de la música va viure una nit molt especial. Per una banda es celebrava el 25è aniversari de la mort de l’Esteve Fortuny, membre del grup i germà d’algun dels components, i per altra banda, el comiat d’aquest mític grup dels escenaris.

Un concert molt emotiu i ple de nostàlgia, on la Companyia Elèctrica Dharma va viure una nit pletòrica amb un palau ple i rodejat de molt bons amics.

Les cançons que han marcat a la banda van ser-hi presents, sense deixar-se cap granet de tots els anys que porten a l’esquena, van fer vibrar al públic assistent durant dues hores i mitja.

A crits de “força Dharma”, els germans Fortuny van sortir a l’escenari amb una força i vitalitat increïbles, començant el concert amb tota l’energia que caracteritza a la banda. I ès que per més anys que passin continuen igual que sempre.

Al llarg del concert vam veure desfilar un seguit de col·laboracions que van començar de la mà del Petit de Cal Erill. L’escenari no era només un, tot el palau es va convertir-hi, on les cançons van desfilar per cada un dels racons d’aquest meravellós espai com van confessar tots.

Els Rosa Luxemburg van pujar a l’escenari confessant que havien estat seguidors des de petits del grup, gràcies als seus pares que n’eren fans. Ells van ser els encarregats de possar el punt ‘gamberro’ a la festa.

Altres amics que van interpretar cançons amb ells van ser Inspira, Roger Mas i Mesclat.

Els Raydibaum van versionar la cançó portant-la al seu estil particular. En Pep, membre de les dues formacions, va agrair a la Dharma tots els anys que porten junts i va dir que son com una lluna, que per molt que minvi, sempre seguirà plena.

Però sense dubte, el moment estel·lar va ser la col·laboració dels Obrint Pas, que van confessar que les cançons de la Dharma han esdevingut himnes del nostre poble, i tot fent un petit tros de “El gessamí”, van interpretar, al costat del Joan Fortuny, “La presó del rei de França”. Van aconseguir que tot el palau saltés de les butaques.

La Dharma ens va deleitar també amb cançons acústiques, rues i tertúlies a la taula amb pa, taronges i porrons de vi tot fent “Mitjanit”, on fan un recull de cançons populars com “El noi de la mare” i “El meu avi”.

Una festa com aquesta no podia acabar d’altra manera que amb “Catalluna” on en Pol Fuentes de Rosa Luxemburg i el Jordi Lanuza d’Inspira van sortir a tocar la guitarra.

I finalment, la cançó més esperada, “Inana”, que va tancar una nit rodona. Una nit on l’Esteve hi va ser present, tal i com van dir ells, amb els llamps i trons i la pluja tant maca que va caure. I és que ell era com el Petit Príncep, que construia el seu món musical imaginari en el pati d’escola que era l’escenari.

Un adéu a la Dharma que quedarà gravat en la memòria de molta gent, l’adéu d’un grup que ha esdevingut un referent musical al nostre país.

TEXT : Ignasi Arauz

FOTOS : Oriol Creus


Cruïlla BCN

Si no sabeu que fer, i us voleu quedar per Barcelona, aquí també s’hi celebra un altre festival aquest cap de setmana. Avui i demà, el Parc del Fòrum acull una nova edició del Cruïlla BCN.

Un festival on es creuen diferents i molt diversos estils musicals, on tothom hi troba el que busca. Entre grups com Maika Makovski, Neila Benbey i Madness entre d’altres, hi ha una sèrie de grups de casa.

Dos dies que programen un cartell llaminer, amb les actuacions de Miquel Gil, Pau Vallvé, La iaia, Very Pomelo, Delafé y las flores azules i finalment Antònia Font per avui. I per demà: Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Ivette Nadal, Litoral, Joan Colomo i els valencians Obrint Pas.

A més, avui hi ha una gran sorpresa en l’actuació de Jack Johnson que és el gran reclam d’aquesta nit. Ve a presentar el seu darrer treball discogràfic, ‘To the sea’ (Brushfire Records, 2011), i durant la seva actuació comptarà amb una col·laboració molt especial. Interpretarà la cançó “Home” amb l’Eduard Estivill i la Montse Domènech, del grup de folk català Falsterbo, amb qui té una relació especial des de fa anys. S’aventurarà i la cantaran en català, traduïda pel mateix Estivill.

Un festival que ve carregat de música i de sorpreses.

Si voleu més informació: www.cruillabarcelona.com

 

TEXT : Redacció Rockdemà

 

 

 

 


%d bloggers like this: