Tag Archives: Lax’n’Busto

Arriba el Ceba’t Sabadell

 

image_4962892656

 

Arriba Ceba’t Sabadell! Un festival on gaudiràs d’una festa major en un sol dia i espai! El 21 de maig la Fira de Sabadell acull artistes com LAX’N’BUSTO, DOCTOR PRATS, STROMBERS i OQUES GRASSES, a més a més amb actuacions especias de DJ, grups de versions com Hit Band, Muchacho&Los Sobrinos , batucades, banda patilla… 9 hores de música amb part interior i exterior del festival amb 3 escenaris, foodtrucks… 21 de maig a Sabadell!

Anuncis

L’instant és únic, no es repetirà

És l’últim dimarts de l’any i al Palau de la Música tot és llest perquè hi hagi sort, avui toca el toc d’inici d’una gira d’aniversari: el 30è aniversari dels d’El Vendrell, Lax’N Busto. Quan gran part dels seguidors jugaven saltar a corda al pati de l’escola i la màxima felicitat era fer el gol de victòria abans que sonés el timbre per entrar a classe, cinc jovenets es reunien per tocar les seves primeres cançons, perquè tenien fam de menjar-se el món.

Al cap de 30 anys, el 29 de desembre, coincidint amb el 139è aniversari del naixement de Pau Casals, comença una gira a un dels auditoris més emblemàtics dels Països Catalans, que els vendrellencs encara no havien estrenat. Junt amb l’Orquestra de Cambra de L’Empordà dirigida per Joan Albert Amargós, amb quatre vents i nou cordes, un total de vint músics a l’escenari, tot és fosc, tant sols una llum tènue i majestuosa il·lumina l’escenari, mentre les muses aclamen que el món és boig, però és el millor entre els possibles.  Un a un, tots els obstacles van passant, i la Júlia comença a sentir la veu d’en Salva tant, tant a prop, que l’inunda tota. El primer tema que Salva Racero tocà amb la banda, substituïnt una veu inconfusible, amb personalitat, que marcà una època i el segell de gentilesa de la formació, fou “Cansat”, inclòs al llarga durada “Relax”, i avui arriba al Palau, perquè no és massa tard per tot allò que és important, i a vegades cal tornar a començar.  De bracet, un dels temes del primer treball, d’aquell polèmic“Vas de punt o què ?!”, perquè suspendre les mates i no poder gaudir de l’estiu esperat era motiu per fer una cançó a la profe que els privà de capbussar-se cada matí entre les dunes de la platja. I és que “No sé pas com”, arranjat amb bossa nova per l’ocasió, era el somni més preuat d’un amor adolescent, on una veu més aguda deixava entreveure un Pemi amb tota una joventut per davant, ganes de menjar-se el món i el cor trencat. Un salt temporal, “Temps al temps” rere muses enrogides amb un “Simfònic” d’ara fa cinc anys, un “No has marxat” de Pemi Rovirosa, sense orquestra, a tall acústic, que precedeix el “Fum” pregó i intimista de Cristian Montenegro, amb ell a la guitarra i en Salva a la veu, amb un únic focus de llum que il·lumina un ingràvid volum i un espai que és sols inspiració. Les “Meditacions guitarrístiques”, l’únic tema purament instrumental de la banda, duen un massatge sonor a un públic fidel. Un llarg instrumental que introdueix un “He somniat” que acaba amb una distorsió apoteòsica precedeix un dels temes més emblemàtics de la banda, perquè amb dos collons, com digué Jesús Rovira, les “Nits al Liceu” han de sonar al Palau –i per partida doble-.  Amb un arranjament de swing, tot és llest perquè hi hagi sort, perquè avui el públic ha fet cua per a una actuació amb elegància, perquè ja han passat molts anys i els vendrellencs continuen sent capaços de fer-nos volar.

Salva Racero demana que s’apaguin els llums –fa dos dies Dausà demanava que s’obrissin, potser és que el Festival Milleni duu el contrast de llum a mida de cada moment fet cançó-. Tot és fosc quan és fosc, i a ritme de blues, penso en coses que em passen i voldria que amb tu em passessin, en estat d’”Amnèsia”, quan a la nit no acaba el dia.  Era el 2012 i La Marató de TV3 donava a Lax’N Busto el privilegi d’encapçalar-ne la banda sonora amb “Tornarem”. El moment és apoteòsic al Palau, perquè ara tornem a ser grans. `perquè ets important i sol no vull trobar-me, una declaració d’amor incondicional i definitiu, “Amb tu”, un altra balada potent on Salva dóna les gracies per una nit màgica, perquè ara és moment de les cançons que ja formen part de la banda sonora de la vida de més d’una generació. Amb “La meva terra és el mar”, tot un crit a la llibertat, Salva aprofita, ja des de fa uns anys, per reclamar la llibertat d’un país. Potser és que hem de sortir el carrer a ritme de rumba, com aquell “Nen”, per dir “no pot ser”.

El quintent d’El Vendrell surt de l’escenari, no marxa al carrer però sí darrera les cortines, per sentir a cor ple el crit de “No n’hi ha prou !”. Ja ho sabem que tornaran, però potser en aquell primer concert no ho teníem del tot clar, i la nit no hagués acabat igual si no haguéssim pogut suar la samarreta quatre cançons més. Potser ara és moment d’honorar aquella innocència. Un bis per “Començar” i brollar una nova flor, perquè l’instant és únic, i el “Llènça’t” no hi podia faltar. El Palau de la Música s’alça de ple, no pot fer aquells salts de samarreta suada i nit d’estiu però sí reviure el bategar del cor al nostre Palau, perquè és de la música i és catalana, i no hi ha res més nostre. Lax’N Busto no van ser al Palau Sant Jordi aquell 14 de juny del 91, però eren i són tant grans com els que el trepitjaren, músics i públic, els que hi són, els que recordem i els que seguim. S’obren els llums, sona música de fons, sembla que el concert s’acaba però el públic no vol marxar, a cor ple aquells crits adolescents de “Lax’N Busto!” repetits i en cantarella són aclamats per molts pares i mares que ara hi duen els fills. Amb dos collons, “Les Nits al Liceu” tornen a sonar entre les muses catalanes, perquè, fins a l’octubre, aquesta gira ens recordarà que tot és llest perquè hi hagi sort i cada instant serà únic.

TEXT: Clàudia Viladrich


Tornarem a ser grans

La formació d’El Vendrell Lax’N Busto oferirà, el proper 29 de desembre, un concert molt especial, dins del marc de la 17a edició del Festivall Milleni, al Palau de la Música Catalana, un dels pocs auditoris de gran volada que mancava trepitjar a la banda.

El 2010, després de celebrar els seus vint-i-cinc anys, Lax’N Busto tragué al mercat el seu treball “Simfònic” (RGB Suports), gravat en directe amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, amb el qual ara retornaran per cloure un 2015 que obrirà un 2016 de canvis.

Amb “Simfònic” , aquest mirar enrere des del present suposà un concert de pop-rock a tall clàssic, nostàlgic, amb els temes reelaborats a so de violi, violes, violoncel, trompeta, trombó, trompa, saxo, contrabaix i piano, fent una clicada d’ullet a aquells temes que als habituals concerts de Festa Major a peu dret no fan en directe. Un repertori a gaudir amb arranjaments especials per a l’ocasió, inicis instrumentals senyorials i conmodevors, acompanyats de músics de renom al panorama musical català. Algunes cançons ja habituals als directes del grup, versionades especialment per a l’ocasió, també hi treuen el cap. I és que el món és boig i la nit del 15 d’abril del 2010 al Liceu fou memorable, plena de retrobades d’aquells qui, deu anys enrere, aclamaven els d’El Vendrell als festivals d’arreu dels Països Catalans a altes hores de la matinada i ara s’alçaven de les butaques vermelles des de platea fins al tercer pis a canta i ballar les cançons que formen part de la banda sonora d’una vida, aquelles cançons aclamades amb l’atractiu de la veu trencada de Pemi Fortuny i ara interpretades per l’artista i músic manresà Salva Racero.

El 2016 serà un any molt especial per Lax’N Busto, celebrant aquesta vegada el seu 30è aniversari. Per això aquestes festes rememorarem aquell “Simfònic” a un dels altars de la música al nostre país, el Palau de la Música, amb totes les peces que el quintet ha anat arranjant i incorporant als concerts simfònics dels darrers anys que, sota la direcció de Joan Albert Amargós, serà el concert que donarà el toc d’inici a una gira que clourà a l’octubre, fent una aturada als escenaris fins a l’enregistrament d’un nou treball.

Perquè amb tu mai és massa tard per dir ara, perquè quan és fosc la terra esdevé mar, perquè quan vas tot sol et trobes, no sé pas com, la teva Júlia, perquè enmig d’una amnèsia d’instants no vaig triar ser humà però m’hi vaig llençar, perquè per començar, donarem temps al temps i tornarem amb les meditacions guitarrístiques. El 29 de desembre al Palau, tornarem a ser grans en un concert únic.

TEXT: Clàudia Viladrich


Porreres, vila de rock i ensaimada

foto 1 (1)L’agost és mes de vacances, calor, estiu i disbauxa. A mitjans d’agost, les places de les viles mallorquines s’omplen de dansaires que, a ritme de jota, bolero, fandango o mateixa, gaudeixen de les revetlles populars, on el ball de bot n’és el protagonista.

Les verbenes dels pobles duen nits llargues on acabar fent un bany a la mar i veure sortir el sol. Les festes patronals de Sant Roc, a Porreres, són les més reconegudes i sonades pel macroconcert que cada 15 d’agost embriaga el poble. Enguany però, amb una previsió metereològica preocupant, es traspassà el Canet Rock mallorquí al 16 d’agost. Com cada any, el cartell duia els noms de les bandes capdavanteres del panorama musical català. Boc, la Companyia Elèctrica Dharma, La Troba Kung-Fú, Els Catarres i Lax’n Busto foren els escollits enguany pels porrerencs. A les set de la tarda la banda mallorquina de folk-fusió Boc obria els primers acords de les propers vuit hores de concert al Parc de n’Hereveta. Piano, acordió, flabiol, tamborino, clarinet, whistle, guitarró, xeremies, flauta travessera, percussió, baix, guitarres, violí, bateria i llaüt en són el truc, mesclant els instruments tradicionals i les melodies populars amb la disbauxa de la música elèctrica. Els més puntuals pogueren saltar a ritme de la banda més nostrada de la nit. Seguint amb la fusió de la música popular i amb els ritmes nocturns del rock, Boc, la banda més jove de la nit, amb sis anys als escenaris, donava pas a la formació més veterana de la vetllada: la Companyia Elèctrica Dharma, celebrant els seus 40 anys als escenaris. Molts dels assistents, veien per primera vegada en directe a l’emblemàtica formació del barri de Sants de Barcelona, sorprenent-se alhora dels salts i verticals del veu i clarinet Joan Fortuny, personificant que la joventut i la forma física no és qüestió d’edat. I és que davant de la Dharma, no podem fer més que treure’ns el barret. Els més veterans pogueren gaudir d’un concert privilegiat sense empentes ni aglomeracions per arribar a primera fila; el cel encara era clar i els adolescents i joves porrencs esperaven amb delit els grups catalans de pop-rock i rumba fusió que pujarien a l’escenari ja a negra nit.

La Troba Kung Fú fou la banda que, tant a nivell musical com generacional, féu de pont i unió. El grup liderat per Joan Garriga féu ballar a un públic multigeneracional a ritme d’un “Clavell Morenet” de sol, platja i onades d’illa, amb fusió de cúmbia, blues, rumba i rock. El moment àlgid de la nit fou ambEls Catarres que, des de fa tres anys, lideren el panorama musical català, omplint places i sales de gom a gom d’un públic majoritàriament adolescent, amb la il·lusió d’aquell “Vull estar amb tu”, on a hores d’ara la “Jènifer”, que els dugué a la fama ja ha fet història, i ara el seu tercer i darrer treball “Big band”està omplint escenaris d’arreu dels Països Catalans. Lax’N Busto foren els encarregats de tancar la nit. Perquè els Lax’N foren de les bandes capdavanteres que, als anys noranta, lideraven el boom del rock català, perquè la veu d’en Pemi ha passat a ser substituïda per la del manresà Salva Racero, mantenint el to del vendrellenc a totes les cançons de la primera etapa de la banda i donant un nou aire als nous temes. Un concert on les noves cançons s’intercal·laren amb un bon tou de temes de l’època Pemi Fortuny, cantat, ballat i saltat pels seguidors més veterans, des de les balades inigualablement profundes com “Que boig el món”, passant per cançons que han passat a formar part de la cultura popular del pop-rock català, ben seguides per les noves generacions, com “La meva terra és el mar”, fins a la psicodèlia i bogeria d’un “Toca’m els ous Maria” que estrenaven als primers treballs.

Amb el canvi de data del macroconcert, la nit fou més llarga que mai. I és que els porrencs, veneren l’ensaimada com els menorquins els cavalls i els berguedans els plens de Patum. A quarts de quatre de la matinada una cercavila encapçalada per una ensaimada gegant comença a passejar pels carrers de la vila, on els més joves s’encarreguen de transportar el trofeu amb gran sentiment a crit de “S’ensaimada la porten els porrencs”. Finalment, petits i grans es llencen al damunt, embriagats d’un orgasme general, per poder menjar un mos de l’ensaimada més preuada de l’illa i que, caldrà esperar un any per tornar a assaborir-la.

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS:Jesús Pellicer Cardona


20 anys d acampada jove

1433343630photo_2015-06-03_16-42-44

El festival acampada jove, el festival político-musical organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya i l’Associació Cultural Acampada Jove,tindrà lloc el propers dies 16,17,18 de juliol un cop mes a Montblanc , enguany el festival celebra els seus 20 anys d historia i 7 en l’emplaçament actual , doncs cal recordar que abans havia estat a Arbúcies (1996 – 2004).i Sant Celoni (2005 – 2008).

Amb un gran cartell com ens tenen habituats ,aquest any passaran per l’escenari grups com La Raiz,La Pegatina,La Gossa Sorda, Aspencat.

Coincidint, també, amb el 20è aniversari de la mort d’Ovidi Montllor s’estrenarà un espectacle especial per l’Acampada d’homenatge al cantautor. Feliu Ventura amb Xerramequ i els Aborígens presentaran ‘Faré Vacances, una visita a Ovidi Montllor’. I si algú no podia faltar després de 20 edicions són Dr. Calypso, el grup que més edicions hi ha participat, i Brams, que ja van ser presents a la primera edició a Arbúcies l’any 1996.

L’Acampada Jove també comptarà amb els concerts d’Itaca Band, Els Catarres, Boikot, Zoo, Lax’nBusto, Strombers, Buhos, Xeic!, Auxili, Atupa, Alquadrat, Doctor Prats, Hora de Joglar i Smoking Souls.

Tots els grups que ja han passat pel festival en aquests 20 anys I han deixat un gran record en els milers d’assistents .
El plat fort per això serà l’homenatge que el festival retrà a el grup Valencià Al Tall., que van tocar a la primera Acampada Jove l’any 1996 i van deixar els escenaris l’any 2013 després de quasi 40 anys portant poble a poble la música tradicional, rebran de l’organització un premi a la trajectòria i al compromís, i seran presents a l’acte dels 20 anys de l’Acampada Jove que tindrà lloc a l’església de Sant Francesc dissabte dia 18 al migdia.

Però com si no fos prou amb el gran cartell que ens obsequien en aquest vintè aniversari l’organització ha anunciat un dinar popular que se celebrarà el dissabte 18 amb totes les persones que han fet possible el festival durant aquests vint anys: organització, músics i assistents. També podrem gaudir d´una exposició que recollirà els millors moments de l’Acampada Jove, les millors vivències del públic i un repàs històric pels vint anys del festival.

Amb la gran afluència de public que és reb cada any i coincidint amb el vintè aniversari a pocs adies abans d’obrir portes el festival va decidir l’obertura d’una nova zona d’acampada, ja que havien exhaurit totalment les entrades amb dret a acampar. Per tant aquest any comptaran amb 4 zones una més que l´edició anterior .

Amb 20 anys d’història musical a les espatlles , centenars de grups, milers de voluntaris , i assistents , l´acampada jove s ha reivindicat com el festival per excel·lència dels països catalans i esperem que hagin deixat i deixin en el futur un munt de vivències i histories per recordar , llarga vida a la música i a L´acampada Jove , per 20 anys més de música .

TEXT: Meritxell Luque 


Lax`n`busto nit d´Strenes

Divendres, nit d’Strenes (i estrenes) a Girona. Un dels concerts més rellevants de la vetllada va ser els de Lax’n’busto a l’auditori de Girona. Amb les localitats exhaurides en poques hores, el concert es va haver de traslladar a una sala més gran de l’auditori per poder acollir més espectadors. Així va ser com s’augurava la nit: un èxit total. Les nou del vespre i els seguidors de la banda d’El Vendrell ja eren tots asseguts a les seves respectives butaques frisant per sentir en directe els nous temes del grup. Abans de començar a tocar, però, els Lax varen comparèixer a l’escenari acompanyats de la periodista Gemma Ruiz que els va fer una petita entrevista a tall de presentació del concert. I després ja sí que va començar el xou. Amb la calma de “Em coneixes” varen iniciar l’espectacle, i tot seguit es van deixar anar amb “Benvinguts”. I a partir d’aquest moment es varen anar alternant cançons més canyeres amb temes més lents, novetats amb hits de tota la vida. I és que la banda del Vendrell que no feia ni una setmana que havia tret a la venda el seu darrer treball “Tot és més senzill”, tenia moltes ganes de deixar sentir les seves novetats als seus fans, però després de 27 anys de trajectòria i una llarga llista de temes, no podien obviar alguns dels seus reclams més importants. El recital va tenir diversos moments culminants, el primer d’ells va arribar amb “Tornarem” el primer tema que varen tocar que no forma part del disc nou, ja que la gent la va corejar amb força, i a més darrerament ha esdevingut molt popular arran d’unes declaracions de Carles Puyol que la va mencionar com a banda sonora de la remuntada. Un altre dels moments culminants va ser quan varen tocar el nou single “Creu-me”. En general però, el públic va mantenir una calma continguda al llarg de l’espectacle, degut a la imposició d’un lloc tant seriós com és un auditori. Va haver-hi un moment però, que la contenció es va trencar i primerament alguns dels seguidors més fidels van aixecar els culs de les butaques, als quals s’hi va anar afegint cada vegada més gent fins que l’auditori sencer estava dempeus corejant un dels hits de la banda: “Llença’t”. El concert també va deixar algunes anècdotes divertides, com quan en el tema “La que mai em passa”, el cantant Salva Racero no va entrar a temps i van aturar la cançó per tornar-la a començar de nou entre rialles dels músics i dels públic. El bis es va presentar força tranquil, després dels crits de “Lax’n’busto” per part dels assistents durant el breu lapse de temps en què la banda era fora de l’escenari. Per començar la cançó-record “Judit Judit”, dedicada una de les millors seguidores que ha tingut la banda: la petit Ju. Seguidament “L’esçorça va canviant” i “La meva terra és el mar” que va aconseguir aixecar de nou tota la platea. I per acabar, l’alegria i el bon rotllo de “T’estimo molt” per tancar un concert que en general va agradar molt a tots els assistents que de seguida es van abocar a les xarxes socials per fer notar la seva satisfacció, i també els músics es van mostrar molt satisfets després del bolo.   Glòria Noguer i Casals


nit d´Strenes a Girona

Avui Lax’n’busto arriba a Girona presentant el seu darrer treball “Tot és més senzill” quan encara no fa ni una setmana que ha sortit publica on-line assolint el número 1 de discs de rock més venuts a Espanya per l’Itunes. La banda del Vendrell amb una dilatada trajectòria de 27 anys són uns clàssics de la música en català, i després de l’etapa simfònica que els ha portat fins al Liceu, tornen als escenaris amb un espectacle més pop que rock que no deixarà indiferent als seus seguidors, que ja els esperen amb delit, fet que ha obligat a l’organització del festival a traslladar-los de la Sala de Cambra a la Sala Xavier Montsalvatge ja que les localitats es van exhaurir ràpidament. Els podreu veure avui  divendres 12 d’abril a les 21h a l’Auditori de Girona.

 

Text: Glòria Noguer i Casals

 

 


25 anys de Lax’n’Busto

Ahir Vilafranca del Penedès es va vestir de gala i va sortir al carrer, amb ampolles de cava, confeti i serpentines per a homenatjar a la banda del Vendrell, els Lax’n’Busto.

Just ahir feia 25 anys del primer concert del grup i van decidir celebrar-ho ‘a lo grande’. Amb un concert molt especial, van reafirmar que son una de les bandes més potents del panorama actual de la música feta a casa. Unes dues hores i mitja de cançons que van servir per a repassar temes de tota la seva discografia.

Tot això va anar acompanyat amb presentacions futbolístiques dels membres del grup, amb una pantalla on s’hi varen projectar articles de diaris, fotografies, etc…; on les cançons van ser les protagonistes. El públic esperava amb candeletes la sorpresa de les cançons, i realment van quedar com tot uns senyors els Lax.

Un gran exercici de memòria i treure la pols a aquells temes ja oblidats com “Fes un glop”, van desembocar a un cocnert enèrgic i nostàlgic, de la millor manera que ells ho saben fer començant amb el mític “Tinc fam de tu”.

Es van poder escoltar cançons com: “El Pagès”, “Han trucat”, “No vaig triar”, “Tu ets la llum”, “No se pas com”, “Cada cop”, Emiliano Zapata” i “Júlia” entre moltes altres. Dividint el concert en dues parts, primer la part anotlògica, i una segona part amb les cançons que omplen el repertori de la gira actual.

Amb cava especial i samarretes per a l’ocasió, els Lax’n’Busto van veure una gran multitud de gent entregada a les seves cançons i que directament formen part d’aquests 25 anys. Una nit que quedarà en el record de tots.

TEXT : Ignasi Arauz

 


AJ’11

Calor, un cartell molt suculent, una població espectacular, una acampada, i tres dies de festa i música. Així es podria resumir l’Acampada Jove de Montblanc, que enguany arriba a la setzena edició i havent voltat per Arbúcies i Sant Celoni.

Tres dies plens de música i de convivència on les millors bandes del nostre país desfilaran per l’escenari de l’AJ. Grups destacats com La Gossa Sorda i els Buhos que actuaran avui, així com Els Catarres que faran ballar i cantar a la gent a ritme de “Jenifer”, una de les cançons més sonades d’aquest estiu.

També hi tocaran els Skaparates, The Locos, Dr. Ring Ding i Bongo Botrako.

Demà tindrem a la Pegatina, que estan recorrent mig món amb el seu nou disc, ‘Xapomelön’ (Kasba Music, 2011); els Strombers i el Miquel del Roig. També podrem veure el nou directe dels de Constantí que enguany estan celebrant els 25 anys de carrera. Els Pets fan 25 anys i ho han volgut celebrar amb tots en un dels festivals on més cops hi han tocat. A part també podrem gaudir dels directes de Xeic! i Txarango.

Per si fos poc, dissabte tenim una llarga llista de grans actuacions amb els Dept, els Lax’n’Busto, Dr. Calypso, Modena City Ramblers, Brams i Balkatana Experience.

A part dels concerts hi ha una infinitat d’actes diversos al llarg dels tres dies a tot el poble.

Un cartell espectacular que farà que tots els assistents s’emportin un bon record del festival.

Per a més informació: www.acampadajove.cat

TEXT :  Redacció Rockdemà

 

 

 


L’Acampada Jove 2011 presenta el seu cartell

  

La 16a edició del festival políticomusical més important dels Països Catalans reunirà aquest any grups com Brams, La Gossa Sorda, Bongo Botrako,Lax’n’Busto, La Pegatina, Els Pets, Dr Ring Ding i Strombers, entre d’altres.

La 16a edició del festival es durà a terme a Montblanc el 14, 15 i 16 de juliol i comptarà amb un cartell transversal, amb grups internacionals però també amb una clara aposta per la música en català, i que combina grans clàssics amb noves bandes emergents del país i grups formats i vinculats al territori.

En aquest sentit, el dijous, 14 de juliol, actuaran a l’escenari principal del festival els grups La Gossa Sorda; Bongo Botrako; Skaparates, guanyadors del concurs Música Jove 2010; The Locos i Dr Ring Ding com a grups internacionals; i el grup els Buhos com a fi de festa. El divendres, 15 de juliol, serà el torn de La Pegatina; Strombres; Els Pets; Txarangö, Xeic! i Miquel del Roig. Finalment, el dissabte 16 de juliol, l’Acampada Jove comptarà amb Brams, Lax’n’Busto, Dr.Calypso, Dept., els italians Modena City Ramblers i Balkatalan Experience.

A aquests grups també se’ls hi afegiran Obrint Pas i Eskassa Llibertat, que juntament amb Xeic! i Txarangö presentaran el dissabte 11 de juny l’Acampada Jove 2011 a la zona d’oci del polígon industrial – Les Tosses d’Amposta (Montsià).

L’Acampada Jove 2011 comptarà, a més a més, amb tot un seguit d’activitats culturals i esportives, xerrades, tallers i debats, així com demostracions de cultura popular i l’acte polític central. Un any més, el festival acollirà la final del concurs Música Jove de grups novells en català, en una clara aposta per les bandes emergents del país.

TEXT : Redacció Rockdemà


%d bloggers like this: