Tag Archives: BarnaSants

Ivan Rosquellas al Barnasants

maxresdefaultEra la primera vegada que el polifacètic Ivan Rosquellas actuava dins el cicle del Festival Barnasants i ho va fer recreant a l’escenari una petita sala d’estar, com si estigués a casa seva i el públic formes part de l’ambient intimista i familiar del concert. Acompanyat en tot moment a la guitarra pel seu amic Jordi Bastida, va anar desgranant les cançons del seu últim disc  “A Cero” (publicat l’any 2016).

Rosquellas va comptar amb  dues col·laboracions de luxe per interpretar alguns temes: Lidia Guevara i Marina Prades, del grup “Maia“ van posar veu i el to femení a les cançons. El cantautor, amant del Rockabilly, va atrevir-se a cantar al mes pur estil Elvis Presley.

Per arrodonir el concert, Ivan Rosquellas va tancar la seva actuació amb “20 años”, una de les cançons del seu primer disc, “Tarde pero llego“ (publicat l’any 2013) amb el qual va fer realitat el seu somni de publicar un disc. I és que mitjançant una campanya de micromecenatge va poder publicar el seu primer disc

Precisament la cançó “20 años” explica això! El seu desig de voler ser una estrella i que ha trigat 20 anys a fer realitat el seu somni que tenia des de petit.

Com a anècdota, dir que vam poder veure projeccions mai vistes fins ara del primer concert que va fer Ivan Rosquellas amb la seva banda ara ja fa 24 anys a Vilanova i la Geltrú.

Si voleu estar al dia de les noves actuacions d’Ivan Rosquellas podeu consultar el seu web rosquellas.com

TEXT:Mireia Guilera
Anuncis

Barnasants, atureu la bellesa un instant

IMG-20150216-WA0005Joan Dausà i els Tipus d’Interès, ja han voltat tot el país i part de l’estranger. Des d’aquell “Jo mai mai” que els dugué a la fama ara fa cinc anys, la banda ja té tres àlbums al mercat. El passat dissabte 14 de febrer, dins del Barnasants-Festival de Cançó d’Autor, la formació oferí un concert acústic amb quartet de corda al Teatre Joventut de L’Hospitalet del Llobregat, amb una sonoritat extraordinària i un públic fidel d’arreu de les comarques.

Les primeres notes del “Jo mai mai” acústic, la versió del disc de la pel·lícula “Barcelona nit d’estiu” (2013), obrí la vetllada. Avui en  Dausà, des de Sant Feliu de Llobregat, arriba a l’hora, com l’Albert, amb un concert per  brindar amb cava i on més d’un dels membres del grup ben aviat portaran la nena amb el cotxet. Des d’un bon principi, en Joan Dausà amenitzà el recital amb la interacció amb el públic. Al llarg de l’espectacle, de gairebé dues hores de durada, la banda oferí temes dels seus tres treballs,sense oblidar la versió de “Quelqu’un m’a dit” de Carla Bruni, “Hi ha algú que em va dir”, inclosa al CD de la Marató del 2014, per recordar-nos que  poder ser feliç ho tenim a l’abast però s’escola entre els dits quan te n’has adonat. Dausà comparteix protagonisme amb la resta dels membres de la banda i amb el públic més atrevit: féu sortir a l’escenari la peculiar parella –considerant que dos són parella- disfressats de “Carnaval”, amb un barret vistós, ella, i el buf de l’estelada, ell –per allò d’anar disfressat d’allò que serem-: en Marc i la Mar esdevingueren el punt de mira, perquè de ben segur, ell es congela i ella beu. 

La bateria d’en David Romero marcava el ritme de cadascun dels temes, amb èmfasi a aquells més rítmics, com l”On seràs demà?”, de títol homònim del seu darrer disc, per aturar la bellesa un instant i viure la melodia de l’avui, contrarestant amb els acords més intimistes d’un “Se’t veu tan fràgil” de la condemna de la innocència,  o l’aclamat “Truca’m”, si un dia perds un vol o si mai fas un trasllat, però mai si una nit sents que voldries dormir al meu llit o viure junts en un pis petit. I és que en Dausà desperta somriures i llàgrimes cuinats amb nostàlgia, tristesa i dol, assaborint la vida des de tots els sentits. Amb “1979”, inclosa al primer treball, “Jo mai mai” (2012), immortalitza a la mare que va cosir un llençol que parla de contes i petits herois, com ella i com ell i, amb “Quan soni la tendresa”, ens recorda que si marxa abans, potser tornarà quan soni aquella cançó que ens feia sentir tan forts.  

Aquesta vintena edició del Barnasants, amb més d’un centenar de concerts i artistes de tots els Països Catalans, reivindica la figura del cantautor valencià Ovidi Montllor, desaparegut ara fa vint anys, amb el lema “Volem el par sencer!”, com ell mateix deia a la cançó “De vacances”.  Dausà va retre memòria a l’alcoià tot recitant l’“Homenatge a Teresa”, recordant aquell primer vals, com un somni d’infantesa, que ens ensenyà a ballar, a cantar i a estimar.

El músic santfeliuenc oferí els darrers temes amb un teatre entregat de ple, on veu i piano es fusionaren en temes tant profunds com sentits i aclamats. La formació acabà el concert amb les veus del públic embriagant la sala a mode d’“Epíleg”, com les postres d’un menjar exquisit, fent un joc participatiu i de germanor amb les veus masculines i femenines de la sala, a mode de cor, perquè tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit i tot pot ser molt més senzill. No era més que un joc, però tot  tipus d’interès es despertà dissabte al Teatre Joventut.

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTO:Jesús Pellicer Cardona


Hotel Cochambre en acústic

Dijous passat, dins del marc del festival BarnaSants, el Casinet d’Hostafrancs van rebre una de les bandes que més omple arreu del territori, un grup d’ex-treballadors d’un hotel que va tancar les portes i que ara es dediquen a interpretar les cançons d’aquells que s’hi van allotjar.
Els Hotel Cochambre van pujar a l’escenari més despullats que de costum, només amb un baix, una guitarra, i la veu del Beni. Un concert en clau acústic que van repasar a grans artistes com Paco de Lucia, amb un sentit homenatge, i on també van aprofitar per a despotricar de la política i dels polítics.
Temes d’actualitat van servir de fil conductor entre cançons, que en certa manera no anaven gaire enllaçades entre sí, però que li DSC_0261aportaven el to còmic i pervers que els caracteritza.
També van trobar el moment per a posar-se seriosos i sentimentals, per una banda amb l’homenatge a Paco de Lucia, i per l’altra, amb la cançó Amanda, que li van dedicar a Pere Camps, l’organitzador del festival. Una cançó precisament escrita per ell mateix.
Un concert amb la marca Cochambre en tot moment, mantenint l’essència del que ja ens tenen acostumats, però aquest cop en format més intim i proper amb el públic.

 

TEXT: Ignasi Arauz Montaner 

FOTOS: Meritxell Luque Agea 


Fent dissabte

DSC_0206

El passat dissabte 15 de març vam fer ‘Dissabte’ a la sala Luz de Gas de Barcelona, dins del marc del festival BarnaSants.

Un magnífic concert de presentación del nou disc de’n Joan Masdeu que va conduir-nos a la quotidianitat de les seves cançons. Una desfilada d’un bon pop intimista que va deleitar a tots els assistents.

Vam passejar per aquestes cançons que presentaven aquest disc fresc i elegant. Tal i com ja sabem, fer dissabte és fer neteja, fer endreça de les coses, i és el que ha fet en Joan, en aquest nou disc on despulla l’essència del pop i de les seves lletres.

Durant el concert va recuperar alguna de les cnçons dels seu primer treball en solitari com “El carrer dels Jocs Florals” així com la inolvidable “On” del grup que va donar a coneixe’l, Whiskyn’s, però amb un to més àcid només amb la guitarra i en format acústic.

Una de les millors apostes d’aquest BarnaSants.

DSC_0238

TEXT: Ignasi arauz

FOTOS: Meritxell Luque 


A Tall de comiat

AL TALL foto 35 anys_baixa

“Eixiu tots de casa que la festa bull …”: un cant maulet, de tot un poble i de L’Auditori, a tall de comiat. El passat dijous 14 de febrer la formació valenciana Al Tall ens deia adéu a L’Auditori de Barcelona, ple de gom a gom, després de 38 anys de trajectòria, en una autèntica festa. L’espectacle Al Tall per sempre esdevingué molt més que un concert de comiat de la formació pionera i referent del folk als Països Catalans, plasmà la plena voluntat de llibertat i un reclam als drets d’un poble de tota una generació i un país. El concert, enmarcat al Festival Barnasants i el Festival Tradicionàrius, fou el darrer de la banda a Catalunya, amb convidats de gran renom i importància significativa a la seva trajectòria, els quals pujaren a l’escenari acompanyant a la formació a les seves melodies. El sextet, format per Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo, ha deixat un ric llegat de setze discs al mercat, amb un repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies.

A l’especial  i emocionant vetllada, el conjunt repassà el repertori més significatiu de totes les èpoques . Miquel Gil fou el primer músic que compartí escenari amb els valencians, el qual formà part de la banda als seus incis, seguidament de Jaume Arnella, concebut pel Tall com el seu mestre de joventut i Jordi Fàbregues, creador i promotor del Centre Artesà Tradicionàrius. Plegats interpretaren la Jota de Jaume I. Francesc Ribera “Titot”, vocalista dels berguedans Brams i de múltiples projectes musicals amb un clar compromís políticosocial, sortí a l’escenari després del Cant alternatiu. A Miquel Grau, fou cantada a capel·la per Jaume Ayats, Manel Marzo, Sebastià Bardolet i Xavier Solà, dedicant el tema al ja desaparegut Enric Ortega, ex membre d’Al Tall, i a la seva dona i fill, els quals foren convidats a pujar a l’escenari. Just abans de Lladres, els primers clams d’independència del públic embriagaven L’Auditori, potser perquè un dia vingueren d’Almansa i ara dels dirigents espanyols i la corrupció política imperant. Això és Espanya fou dedicada a l’escriptor Albert Sànchez Pinyol, i la lletra de la cançó fou adaptada a la realitat del moment, amb esment al multitudinari reclam d’independència de l’onze de setembre del 2012. Obrint Pas acompanyaren a Al Tall a Processó, amb Xavi Sarrià i Miquel Gironès, i Toni Xuclà amb Absència. La banda reinvidicà públicament el rebuig cap a l’alcaldessa valenciana Rita Barberà, i amb Liberanos domine el públic gaudí d’uns versos humorísticoreivindicatius. Arribava el torn del dolçainer Pau Puig amb A marxa Jaume.

El cant dels Maulets incià una segona part de l’espectacle emotiva i vibrant: els crits de” Visca la Terra lliure” del públic feien bullir la festa, seguit d’un engrescador Que vinga la llum acompanyat pels clams del públic d’un “Sense València no hi ha independència”. Amb la Marxa mora Al Tall féu alçar el públic per ballar-la comme il faut. El moment àlgid de la nit per excel·lència dels fou amb Tio Canya, cantada per gran part del públic alçat, una cançó que ha esdevingut himne d’un poble amb gran connotació sentimental. Fou amb Tio Canya que Al Tall expressà el seu rebuig cap a Wert, reclamant el dret a parlar la llengua del Tio Canya, com la gent del poble. Un punt i final emocionant.

El passat octubre l’històric grup valencià anunciava la seva decisió de cloncloure la seva carrera artística, iniciada el 1975, un inici que marcà la transició del franquisme a la democràcia, però no pas un punt i final a la lluita pel respecte i reconeixement de la pròpia cultura. Al Tall deixa una forta i ferma petjada, esdevenint un símbol nacional i reivindicatiu d’un estel rere quatre focos rojos a l’escenari del majestuós Auditori barceloní. Els valencians afirmen que el públic els ha ajudat a connectar amb la terra; alhora, Al Tall ha esdevingut pel públic una eina de connexió amb la seva identitat. Per això ara ens toca a tots nosaltres seguir els passos del Tio Canya, aquells besnéts joves que, amb gorra i brusa negra, alegren la seva cara, a tall de comiat, lluita i llegat.  Sempre seguint  el crit d’aquell  cant de“passeu-me la bota … i seguiu tocant”. A tall de comiat, a tall d’arrel d’un poble que, des de fa segles, surt i sortirà al carrer amb el cap ben alt per mantener viva la llengua del Tio Canya. Al Tall, per sempre.

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTOGRAFIA : Promocional


Els detalls dels Nens Eutròfics

Dissabte passat la Luz de Gas es va convertir en una classe de poesia i música amb Els Nens Eutròfics.

Dins del festival BarnaSants, van aprofitar per a presentar-nos les noves cançons del que serà el seu nou disc que veurà la llum pròximament. “Aquest nou disc té molts detalls, molts de talls, que en total té 9“, és tal i com el va presentar en Josep Pedrals. Un disc que continua amb la mateixa tendéncia del primer disc, com a mode de continuació.

Van oferir un concert divertit i amb molta gresca, tal i com ja ens tenen acostumats. Van anar intercalant les noves cançons amb les més destacades de l’anterior.

Un concert entre recital de poesia un tant “surrealista” i cançons “extranyes”, on els jocs de sons, vocals i lletres entrellaçades els hi dónen una identitat pròpia.

Realment una proposta molt original que malhauradament passa desapercebuda i és poc coneguda per molta gent.

TEXT : Ignasi Arauz


BarnaSants obre pas al País Valencià

Aquesta segona setmana de març han aterrat al Festival BarnaSants els músics de terres valencianes Òscar Briz, Obrint Pas i Pau Alabajos & Cesk Freixas. El divendres 16 de març el Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat respirava aires de lluita i compromís, amb l’actuació d’Obrint Pas. Un públic intergeneracional, des de preadolescents amb estelades penjades al coll, passant per joves i no tant joves seguidors de sempre de la banda, fins a famílies amb nens, gaudiren d’un concert acústic ben especial. Obrint Pas, formació de concerts per saltar i ballar per excel·lència, realiza una gira acústica, amb l’especial oportunitat d’escoltar amb tranquil·litat la veu trencada del vocalista Xavi Sarrià, el punteig de les guitarres acústiques i el so nostrat de la dolçaina de Miquel Gironès, acompanyats de percussió, contrabaix i acordió.

Al llarg de la nit, es destaparen uns Obrint Pas propers al públic, pel format del propi concert, amb un clar compromís amb la terra i les injustícies socials actuals i sense pèls a la llengua. Repassaren el repertori del seu darrer treball “Coratge” (Propaganda pel fet!, 2011), un clam a les vivències quotidianes que fan estimar la terra natal, així com alguns dels temes més emblemàtics de la seva trajectòria. El concert començava amb “Tornem a casa” i, al llarg de la nit, sonaren cançons del darrer treball, com l’emotiva “Si tanque els ulls”, la melòdica “Al país de l’olivera” o “Coratge”. No hi faltaren cançons que han esdevingut himnes, com “Som”, “Del Sud” o “La flama”. Els membres de la banda aconseguiren una gran implicació vocal del públic amb un “No tingues por” interactiu. Un final apoteòsic, amb els assistents alçats de les butaques, amb “El cant dels Maulets” i “La Muixeranga”, tancava una nit on lluita i cançó es fusionaren amb energia i, sobretot, coratge.

TEXT : Clàudia Viladrich


Més d’un mes de BarnaSants

Ja fa més d’un mes que el festival BarnaSants va engegar els seus motors. Pels escenaris del festival hi han desfilat propoestes molt interessants i  diferents, encisant a tothom.

El passat 10 de febrer vam poder gaudir del gran talent de’n Marcel Cranc als teclats que ens va presentar el seu darrer disc ‘Imagina’. I el dia 11 de nou a la Luz de Gas, va ser el torn de la ‘Mirada infinita’ de’n Josep Romeu. Un concert molt intimista, proper al públic i carregat de sentiments i de patriotis-me. Ens va presentar les cançons d’aquest disc produït per en Jesús Rovira juntament amb versions dels grans de la cançó com Lluís Llach amb “La gallineta” o “Abril del ’74” o la mateixa “L’Estaca”. Al concert va comptar amb les col·laboracions de Carles Rebassa i de Jordi Montañez, amb el que també va interpretar una cançó del seu primer disc ‘Dolça victòria’.

Diumenge dia 12, va ser el torn d’una nova presentació, Marc Parrot & Segundo de Chomon, a l’Auditori Barrades de l’Hospitalet. Una fusió d’imatges i música, de cinema mut i les paraules. Un espectacle curt peró d’una gran qualitat, on les cançons de ‘Començar pel final’ (Música Global, 2011), van anar explicant mica en mica les petites peces filmográfiques que s’anaven projectant, mentre, en Marc Parrot i companyia, a la penombra, anaven explicant aquestes històries. Una delicia per a tots els sentits.

El 16 de febrer, mentre teniem a en Feliu Ventura a l’Hospitalet, a la Luz de Gas es presentava un espectacle diferent i molt original. El Niño de la Hipoteca, per primer cop, presentava un repertori integrament en català. Va versionar grans clàssics de cançons com Cat Stevens, David Bowie , Leonard Cohen o Bob Dylan amb “Knockin’ on heaven’s doors”, traduït com a “Toco les portes del cel”. Va demanar perdó si algú s’havia enfadat amb aquesta versió de’n Dylan, i fent conyes, tal i com és habitual en els seus espectacles, va dir que els que ho estiguessin, que anèssin al Gerard Quintana que va fer tot un disc sencer d’ell. Entre aquestes versions també vam poder gaudir de cançons de casa com “La tieta” del Serrat, “Si els fills de puta volessin no veurien mai el sol” del Pi de la Serra o “Els amics de la cigonya” dels Mine. També va aprofitar per a presentar alguna de les cançons que ell mateix ha anat creant poc a poc, delaitant-nos amb la traça que té de composar en català. També va tenir un moment d’homenatge a les cançons més actuals del panorama musical català, segurament el moment amb més aclamació del públic. Va començar amb “La meva estimada” dels Brams i va continuar fent fragments de cançó d’Els Pets, de Sau i Lax’n’Busto. Tampoc es va deixar de fer esmena a les cançons de la nostra infància, de series com Bola de drac o la cançó “Clubifaximàtic” del Club Súper 3. Abans de possar punt i final amb “La Rambla” de Quimi Portet, va interpretar la sintonia de l’Arale. Un espectacle del que s’escoltarà parlar segur.

Ja començat el mes de març, va ser el torn de’n Quico Pi de la Serra a l’Auditori de Barcelona.Un concert, tal i com ell va dir, amb cançons del segle passat, cançons que moltes d’elles van poder esquivar la censura i d’altres que no. Un repàs de les cançons del seu treball ‘Quicolabora’ i d’aquelles que han anat passant d’any en any sense quedar en l’oblit com “Si els fills de puta volessin no veurien mai el sol”, amb la qual va fer interactuar al públic. Crítica en estat pur com la cançó “Mala llengüa” que la va presentar dient-nos que ell va ser un dels enganyats de la transició : “quan va morir aquell anima s’arreglarieen les relacions i ja veieu com estem”. Un concert – recital com els d’abans, amb una conexió constant amb el públic i les històries de les cançons. I és que tal i com va dir, “els capellans van a misa, les putes follen i els policies foten” i nosaltres juntament amb ell reivindiquem aquestes injustícies i realitats.

Diumenge dia 4 tocava passejar pel jardí místic i surrealista dels Pulpopop al Harlem Jazz Club. Ens presentaven les cançons del seu primer treball discogràfic ‘Cuit!’ (DiscMedi, 2011), unes cançons només aptes per a intel·lectuals i pensadors. Surrealisme en estat pur és el que ens ofereix el seu directe. Molts detalls, sons, instruments en poc temps, que fan que aquest grup gironí s’hagi fet un camí dins del panorama muscial català. Segurament, m’atreviria a dir que, estem davant dels Umpah-pah del segle XXI. La diversió està assegurada amb ells, i hem de saber gaudir i apreciar aquesta màgia que transmeten, i es que, tal com diuen, “sec al terra i m’ofego perquè tot és més alt…..avui vull voler voler voler volar”, ens hem de deixar endur i volar lliures per les seves cançons.

I finalment, el dia 10 de març, la Luz de Gas es va convertir en tota una festa tradicional entre Catalunya i Occitània. El Conjunt Badabadaoc, Joan Garriga (de la Troba Kung-Fú), Gigi (dels Nuz Vomica de Niça) Stefano de Lou Seriol (de Las Valadas del Piemont) i en Carles Belda, van mesclar el més tradicional i popular de les dues bandes, fent un tastet de cada regió en aquest directe anomenatl Ò.K.! Brigada Internacional. Occitània i Catalunya van tornar a esser tant pròximes com fa anys amb la mescla de les seves músiques. Un espectacle original i diferent, com la majoria dels que està oferint aquest any el BarnaSants.

TEXT : Ignasi Arauz i Meritxell Luque


‘Dues pedres’ al BarnaSants

El festival de música BarnaSants va encetar el pasat dia 26 de gener amb un ple complet del cantautor Sanjosex. Dissabte va ser el torn de’n Cris Juanico que venia a presentar-nos el nou espectacle que està girant per tot el país.

‘Dues pedres’ és com ha anomenat el cantant menorquí a aquesta gira, en la que presenta les cançons dels seus discs en solitari, així com dels ja desapareguts Ja T’Ho Diré. Tal i com ell explica, és un recull de cançons revestides, mantenint el seu estat pur i nítid. Cançons en un format més senzill, només guitarra i contrabaix, però, com va matissar, no vol dir que siguin simples.

Cris Juanico va oferir un concert en clau molt intimista a l’Auditori de Barcelona, on va fer broma dient que va tastant cada una de les sales d’aquest espai. Va començar el concert amb “Si vens”, una de les cançons més emblemàtiques de la seva ex banda, Ja T’Ho Diré. Tampooc hi van faltar cançons com “Fragils pensaments”, “Tu si que en saps”, “L’univers” i “Res no es mou” entre d’altres.

Tampoc hi podien faltar les cançons com”Loca somera” o “Pedres que ratllen” del seu darrer disc, ‘Pedres que ratllen’ (RGB Suports / Aumón, 2010) que dóna nom al nou format de l’espectacle, aquest cop deixant descansar als Mags de Binigall, i només queant-se amb en Joan Solà Morales.

El bon humor mai l’ha deixat i va fer broma en temes d’actualitat com el cas d’Spanair, ja que tal i com va comentar, ell havia de tornar amb aquesta companyia cap a casa, i no sabia si podria, i va demanar una mica de clemencia a la gent i que l’acollíssin a casa seva.

Senzillesa, tendresa i dolçor és el que es desprenen d’aquestes versions, de les quals en sortirà un disc aquest any, “més per vosaltres que per nosaltres” com va confessar Juanico, ja que molta gent ho ha anat demanant concert rere concert.

TEXT : Ignasi Arauz


BarnaSants 2012

La XVII edició del BarnaSants s’inaugurarà el dia 26 d’aquest mes a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el concert de Sanjosex amb el cartell d’entrades exhaurides.

Malgrat el mal moment que estem vivint, el BarnaSants comença una nova temporada amb la mateixa força i intencions que sempre, presentant una varietat de propostes molt interessants per arreu dels escenaris de les rodalies de Barcelona. Tot i això fa un salt cap a altres indrets com Altafulla o Sant Cugat del Vallès, així com a l’Havana (Cuba), on hi actuarà la Maria del Mar Bonet.

A part, per a tancar la programació, el BarnaSants viatjarà cap a Montevideo (Uruguay) amb la programació especial sota el títol de ‘Cultura d’autor’. Una proposta que durà la unió i la cooperació de les dues cultures, en principi, cada dos anys.

Un festival que enceta la seva disetena edició sota el lema: “Les idees no viuen sense organització”, i que durant 12 setmanes ha programat grups com l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Oliva Trencada, Òscar Briz, Els Amics de les Arts, Obrint Pas, Abús, Joan – Pau, Pere Vilanova, Feliu Ventura i Joan Colomo entre molts d’altres.

TEXT : Redacció Rockdemà


%d bloggers like this: