Category Archives: Festivals

Festival …que ? Festivalot !

 

unnamed

Però us deveu preguntar … Que és això del Festivalot? … A Rock de mà us ho expliquem amb molt de gust.
El Festivalot és el Festival de Música en Família de Girona.
Aquesta 3a edició es va celebrar a Girona el passat 27 i 28 de maig.
Els Pares de la idea són els Amics de les Arts, i la seva productora Pistatxo Produccions, dirigit per Rita Perè
El grup explica que van crear el festival, perquè tots ells són, pares i tots coneixen molt bé la ciutat.
Ells mateixos ens diuen que han dissenyat un Festival que a ells, com a pares, els agradaria anar.

El Festivalot no té un espai únic, de fet està repartit per diferents espais de la ciutat: El Teatre Municipal, la plaça del Pallol, l’Auditori de la Mercè, el Claustre de la Mercè, el Cinema Truffaut.
A part d’unes zones de descans i Lactància, tot preparat perquè petits i grans gaudeixin de la música en directe i descobreixin espais de Girona d’una manera diferent.
El Festival ofereix les seves entrades a un preu molt assequible, en Joan Enric Barceló membre de la banda comentava en una entrevista
recent “No hem tocat ni un cèntim el preu de les entrades. Continuen valent totes 9,90 euros.”, el Festival també ofereix concerts gratuïts i activitats de franc .
La ciutat es bolcà amb el Festival, alguns restaurants oferien el menú Infantil Festivalot a un preu tancat de 5€

pf_1497306889
El festival també té en compte les orelles dels més petits, és per això que els concerts adapten el volum a uns decibels que no afectin a les orelles de la mainada.
Els concerts tenen una durada, més curta que un concert per a adults perquè els nens no es cansin, ni s’avorreixin d’estar asseguts.
Per si encara no us hem donat prous motius per anar al Festivalot la pròxima Edició, tot seguit us fem una petita Crònica del que va passar a Girona el dia 28 Maig, el segon dia del Festivalot d’enguany i també podreu escoltar diferents entrevistes que vam fer a famílies, Artistes i voluntaris del Festivalot, ( perquè el Festival també compta
amb una plantilla de Voluntaris, que informen i ajuden als assistents del Festival).

El cartell era d’una gran Varietat:
Quartet Melt, Beth, Belda & Garriga, El Petit de Ca l’Eril, El Pot Petit, The Explosive Swing Trio, Heavy per Xics, Beth, i Els Amics de les Arts.
A la plaça del Vi, ens rep una Carpa, que ens dóna la Benvinguda al Festival, allà una voluntària entrega la bossa del Festivalot als assistents i el diari del Festivalot.
El 1r Concert a què vam anar va ser el dels Amics de les Arts, cap a les 11h al Teatre Municipal i amb un Teatre ple amb totes les entrades venudes.
Els Amics de les Arts, comencen la seva actuació, el públic s’aixeca i balla, des del minut 1 del Concert. Un dels moments més divertits del concert va ser quan els Amics de les Arts van posar les Urnes perquè el públic pogués triar el Repertori del concert, (a l’entrada del Teatre el públic podia omplir una butlleta i així votar les cançons que sonarien al Concert ).
Els Amics de les Arts, també van picar l’ullet als nens quan en la cançó “el seu Gran Hit“, del seu últim disc, van canviar una mica la lletra de la cançó: ” li dic “t’he calat ja fa estona. Heu vingut a robar-nos “les Mamas“, heu vingut a robar-nos “les Mamas

I també van fer un altre dedicatòria en aquest cas a la Directora del Festival dedicant-li la cançó “Lousiana i els caps de cotó” del seu disc espècies per catalogar.

Un altre dels concerts de la jornada va ser el de la cantant Surienca Beth Rodergas que en un espai més tranquil, com és el Saló de descans del Teatre Municipal,va oferir un repertori més intimista, fent un repàs d’algunes de les seves cançons com: “Terra trencada” “Color Rosa “una cançó molt adient per al Festival com és “Pares ” i també va interpretar “Protegit per les estrelles “de la Banda sonora de la sèrie d’anime Bola de Drac Z

I l’últim concert … Però no el menys destacat és el que va tenir lloc a la plaça del Pallol, de la mà dels Heavy per Xics, com diu l’organització del festival “el concert amb més canya del Festivalot ”
El
grup versiona cançons Infantils catalanes com, Sol solet o el Joan petit, en un estil més Heavy metal . Entre el públic es podien veure autèntics pares fanàtics del Heavy metal.

I això és el que va donar de si, l’última jornada del Festival d’aquest any
Llarga vida al Festivalot !!

Per últim agrair a Rita Peré: Per acreditar-nos, als Amics de les Arts
a Beth Rodergas per contestar a les nostres preguntes.

A la voluntària Marta Coca perquè tot i tenir vergonya, ho va fer molt bé!!!

I TAMBÉ a totes aquelles persones que van deixar que els féssim fotos per aquesta Crònica

Reporteres: Maria Baeta i Mireia Guilera
Fotografies: Mireia Guilera

Anuncis

Arriba el Ceba’t Sabadell

 

image_4962892656

 

Arriba Ceba’t Sabadell! Un festival on gaudiràs d’una festa major en un sol dia i espai! El 21 de maig la Fira de Sabadell acull artistes com LAX’N’BUSTO, DOCTOR PRATS, STROMBERS i OQUES GRASSES, a més a més amb actuacions especias de DJ, grups de versions com Hit Band, Muchacho&Los Sobrinos , batucades, banda patilla… 9 hores de música amb part interior i exterior del festival amb 3 escenaris, foodtrucks… 21 de maig a Sabadell!


Kings of Convenience a l’oasi del Cap Roig

kings_of_convinienceL’11 de març es va fer públic el cartell del Cap Roig 2016: un festival d’estiu del nostre país, amb un emplaçament i ambient de luxe, com n’hi ha pocs. Situat entre Palafrugell i Mont-ras, al Baix Empordà, el festival té lloc en un indret màgic, amb castell, un destacat jardí botànic i un auditori a l’aire lliure. Tot això no és nou per a qui ja hagi assistit a alguna de les darreres edicions del Cap Roig, però volem recalcar-ho: per a tots aquells que encara no hàgiu tingut l’oportunitat de gaudir d’una experiència Cap Roig, ho recomanem sense dubtar-ho ni una sola vegada. L’emplaçament sol ja s’ho val, amb l’afegit de la transcendència que li atorga la nit. Un es quedaria passejant pel jardí botànic, tot respirant instants que depassen les barreres corpòries i connecten amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Només per això, l’excursió paga ben bé la pena.
Però aquí parlem de música. Dit això, el cartell del festival és variat i tothom hi pot trobar alguna opció musical que li escaigui. Aquest any, una actuació que promet ser especialment única, per l’opció musical i la combinació amb les característiques de l’indret, és, sens dubte, la dels noruecs Kings of Convenience: l’1 d’agost és la data de l’actuació. Folk, pop, indie, bossanova, són etiquetes que s’han emprat per descriure la música calmada dels noruecs, que evoca una pau poc freqüent en el món sònic.

A banda de l’emplaçament de luxe, cal dir que l’auditori on tenen lloc les actuacions és excepcional. Com? Doncs en primer lloc, per la seva ubicació arrecerada, que aïlla a un de qualsevol projecte d’urbanisme o ritme frenètic diari. I en segon lloc, embolcalla els espectadors en un ambient de pau que omple els pulmons. Escoltar el directe intimista de Kings of Convenience en aquest ambient, pot ser un record d’aquells que queden impresos en la memòria durant força temps.

JIrun72086

Rockdemà va tenir l’oportunitat de veure l’actuació de Keane en aquest ambient fa uns tres anys i la sensació va ser literalment d’assistir a un directe des del menjador de casa. Personalment, no he viscut mai un concert amb una intimitat major que el dels britànics al Cap Roig. La intimitat no només la vàrem sentir els assistents, sinó també el grup britànic, en una actuació on Tom Chaplin va estar especialment comunicatiu amb el públic, talment una soirée entre amics. El mateix Chaplin semblava mig sorprès, però era la màgia del Cap Roig, que feia que es transformés i s’obrís al públic. I un ambient així és molt difícil de recrear.

Aquesta intimitat, es valora, i molt, en un món que s’ha convertit en un productor desbocat de festivals i concerts arreu, on assistir a un concert és gairebé tan trivial com anar al cinema a veure una pel·lícula; en què la música ja no és per a uns pocs entesos que en tenen cura, com un tresor, pràcticament no accessible a la resta. S’ha hagut de pagar un preu, amb la música com a bé de consum de masses; per això s’agraeix quan, de tant en tant, es troba una joia: el Cap Roig, en aquest cas i, concretament, l’actuació de Kings of Convenience a l’edició d’enguany.

Si bé els noruecs de Bergen ja van actuar a Catalunya recentment -concretament, a Barcelona, el darrer 7 de desembre-, el concert de Kings of Convenience serà, segur, un concert completament diferent. Per diferents motius: la màgia transformadora de l’indret, l’específic tret intimista de la música del duet i, aparentment, pel repertori musical que oferiran. Segons l’organització, Erlend Øye i Eirik Glambek Bøe, ja a la quarentena, “actuaran a Cap Roig amb un repertori de les seves cançons més conegudes”, mentre que el concert barceloní es va dedicar a reproduir el primer disc del grup: Quiet is the New Loud (2001). Øye i Bøe no vindran amb un àlbum nou -cal recordar que fa uns set anys que no publiquen cap nou disc-, tot i que mai se sap si poden incloure alguna cançó nova, en el repertori, segons el que van dir a l’Apolo el darrer 7 de desembre.
El concert de Kings of Convenience de l’estiu promet ser, doncs, un regal per al públic. No us el perdeu. Venda d’entrades a partir de dilluns 14 de març a les 10 h del matí.

Més informació al web del festival.

 

TEXT: Mar Santacana


Primavera Sound 2016: Cartell i concerts gratuïts al Raval

El cartell oficial del Primavera Sound 2016, el festival alternatiu-eclèctic barceloní que conquereix la ciutat any rere any, per fi s’ha fet públic. Aquí el teniu.

Cartell Primavera Sound 2016

Entre les activitats musicals que organitza Primavera Sound, s’inclouen un bon grapat de concerts gratuïts amb el nom de Primavera al Raval, que dura una setmana sencera des del 30 de maig fins el 5 de juny. Així doncs, per a aquells que també vulguin gaudir de la música, però que no tinguin l’opció econòmica d’assistir al Parc del Fòrum, hi ha una representació no menyspreable d’artistes que podran veure. Fins ara, la programació de Primavera al Raval, és la següent:

DILLUNS 30 de maig
– Mar Otra Vez
– Psychic TV/PTV3

DIMARTS 31 de maig
– CARLA
– Deradoorian
– SG Lewis

DIMECRES 1 de juny
– Barry Hogan DJ
– Daniel Gon
– Empress Of
– Jessy Lanza
– Mueran Humanos
– Optimo (Espacio)
– Suuns
– White Fence
– Young Husband

DIJOUS 2 de juny
– Andy Shauf
– Baywaves
– Big Summer
– C+C=Maxigross
– Cala Vento
– Cass McCombs
– Julien Baker
– Shinkiro

DIVENDRES 3 de juny
– A.R. Kane
– Alex G
– Die Katapult
– Invisible Harvey
– My Expansive Awareness
– Old King Cole Younger
– Pumuky
– Robert Forster

DISSABTE 4 de juny
– Andy Shauf
– Baywaves
– Big Summer
– C+C=Maxigross
– Cala Vento
– Cass McCombs
– Julien Baker
– Shinkiro

DIUMENGE 5 de juny
– +++
– Bearoid
– Black Lips
– Bradford Cox
– Cadena
– Dave P
– Downtown Boys
– Esperit!
– Handclappers
– Mudhoney
– Pacosan
– Parquet Courts
– Power Burkas
– Ran Ran Ran
– Redthread
– Siberian Wolves
– Twin Drama
– Ty Segall and The Muggers
– Univers
– Wind Atlas

Aquests no són, però, els únics concerts de franc que s’ofereixen en el marc del festival. Entre d’altres, ni més ni menys que Suede faran un concert gratuït al Parc del Fòrum, dimecres 1 de juny.
Per més informació sobre els concerts del Primavera Sound, consulteu el web.

TEXT: Mar Santacana

 

 

 


Cercles sota una estrella

SopaEra l’estiu del 90, en aquells campaments al Cadí Moixeró, els monitors tenien un casset molt especial, “Sopa de cabra”,  una mena de tresor trobat en una botiga de discs de les que hi ha fins i tot grups que canten en català i fan rock’n roll. Al cançoner hi havia L’Empordà. Era diferent, actual, per ballar, malgrat la cantàvem amb la guitarra com L’Estaca i Arrels, amb els texans tallats i la samarreta tenyida de colors. Allò era diferent, d’aquí, els “grans” en sabien d’altres, a part del hit, i els que arribàvem, d’una cosa volíem estar segurs: tot allò formava part d’una descoberta del que volia dir deixar de ser nens. El divendres 14 de juny del 1991, mitja classe anava cap al Palau Sant Jordi i el crit de “Bona nit malpartits” d’en Gerard Quintana marcava l’inici de molt més que un concert. El gironí lluïa una samarreta de tirants negra i texans arrapats de conjunt, amb ja dos discs al mercat per rodar món. I l’estelada al coll de molts nois i noies del públic, perquè als concerts sí que es podia portar, com una utopia que només es podia somniar a les nits d’estiu.

17 de gener del 2016, ha passat un quart de segle, avui no és nit d’estiu, és diumenge d’hivern i els vespres comencen a ser gèlids, com toca. Una tassa de xocolata a la Casa Ametller per agafar l’energia de quan teníem quinze anys. Avui ens hem posat vestits macos, escotats, camisa blanca i americana. Arribem davant del Liceu i hi ha dues cues llargues a cada banda. Pugem fins al cinquè pis just quan sona el tercer timbre, correm entre ascensors i passadissos per arribar a temps a la butaca per tornar a sentir en directe aquell “Bona nit malparits”, com si fos el primer dia. Són les vuit del vespre. I és que avui, després del seu retorn als escenaris fa cinc anys, Sopa de Cabra presenta nou disc, “Cercles” ( RGB Suports, 2015), el primer després de catorze anys. “Dolços plans” i i “Sense treva”, dos temes nous de trinca, donen el toc d’inici del que serà un concert de dues hores i mitja de durada, obrint el Suit Festival.  

Tocant al cel del temple dels grans tenors, acabar suant els vestits com les samarretes de fa dues dècades no ha resultat senzill, i és que qui ha dit que al Liceu no s’hi pot ballar com a les festes majors ? “Busco una llum”, el primer tema “dels d’abans” que sona al llarg de la nit, fa alçar les veus i les butaques resten per descansar abrics i bufandes.  Un concert més que aconseguit en un escenari incomparable, amb nous temes per encisar als seguidors més veterans i moltes cireretes per un pastís amb talls de pràcticament tots els àlbums, com qui fa un viatge al pas del temps, més lluny de les muntanyes, a allò que som i allò que volíem ser. “Si et quedes amb mi”i “Tot queda igual” són aclamats recordant aquells primers concerts lluitant per arribar a tocar l’escenari. “Per no dir res”, un tema gens hit però melòdic i madur per “La Roda”, que donava a conèixer als gironins arreu de Catalunya,  és acompanyat d’unes“Hores bruixes”, “Quan es faci fosc”, “Si et va bé” i “Sents”, que ens presentaven al seu moment uns Sopa ja evolucionats després del boom del rock català.

Sis músics a l’escenari: Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Cuco Lisicic, Pep Bosch, Jaume Peck Soler, Valen Nieto i Ricard Sohn, quatre d’ells els mateixos que als seus inicis, a la Girona del 86, amb Quintana, Thió, “Cuco” Lisicic i Josep Bosch. No hi manca l’espai per recordar a Ninyín i , aquesta vegada, també a David Bowie, amb “Seguirem somniant”, per un home que ara ja és del món, escoltant la llum mentre el món es mou. Noves melodies de “Cercles”, algunes acompanyades pel guitarra Xarim Aresté i Joana Serrat, cantant a duet amb Quintana la cançó de títol homònim al nou treball, són algunes de les sorpreses de la nit.

Sopa8

Sona “Sota una estrella” i el Liceu ja bull. A platea, el públic resta assegut per inevitable exigència protocolària, les estelades als balcons del primer, segon i tercer pis esguarden amb una normalitat reivindicativa impensable en aquell Sant Jordi del 91, on semblaven pertànyer tan sols al somni dels més joves, idealistes i un tant inconscients. I ara el temps ens ha donat la raó, perquè sota una estrella sempre hi haurà algú que sigui com tu. “Camins”, ja tot un himne intergeneracional, és cantant fins i tot per aquells que han passat gran part de la nit escoltant discretament,  sense aturar la llum“El far del sud”, per recordar ones de platja i fars d’illes enjotades. Els crits de “Sopa de Cabra !” del públic es van destapant al llarg de la nit, acompanyats d’algun “Visca la terra, lliure!”al bell mig de La Rambla de Barcelona, perquè com diu Quintana, “aquest país ha de ser un exemple d’amor”.

Com un tresor amagat, amb setze anys vaig aconseguir els acords d’“El boig de la ciutat”, amb mig DIN A4 de classe, escrits amb bolígraf blau. Ara es poden trobar google a desenes de webs, però ballar les nits humides a la carretera al Liceu retorna la màgia d’escriure les coses a mà, malgrat mai podrem tornar enrere i avui rius emotius de gent hem viscut la gran aventura d’una nit. Aquella cançó que havia decepcionat a més d’una adolescent, perquè els prínceps blaus existeixen malgrat es puguin convertir en gripaus, sona cap al final de la nit i, des de platea, mirant ben amunt, es pot observar com uneix a colles saltant abraçades en cercle, com els nostres cercles, perquè potser sí que en tenen, de príncep, i són princeses.El darrer bis no podia ser un altre, un tema ja present en aquell primer casset, l’únic que fins i tot ha sonat a les discoteques que menys han respectat la música feta a casa nostra i que, havent passat ampolles i anys, els fills dels que un dia van descobrir un Sopa acabats de sortir de l’ou, ara canten. Amb“L’Empordà”, ara fa trenta anys, començà tot i, com un cercle constant, clou una nit que ningú havia esperat millor. Tot el públic canta dempeus. I somriu perquè és molt més bonic.

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS: Marta Albet


I fa calor, què tal si encentem l’estiu ? Canet Rock 2015

1505451_10154064883923266_5004756799463405023_n

El passat 4 de juliol, amb un sol canicular i una il·lusió boja per tornar-hi, el Pla d’en Sala acollia la segona edició del Canet Rock del segle XXI, després de l’incomparable èxit del retorn del mític festival el 2014. Ni el sol cremant a primera hora de la tarda ni la por a les cues a la barra per agafar forces entre concert i concert, aturaren a les 20.000 persones que s’aplegaren aquest cap de setmana a la mítica població marítima. L’únic festival del país on tots els músics canten en la nostra llengua i l’únic on el públic ha d’arribar-hi,malgrat la recomanació d’organització de l’ús del transport públic, amb benzina de reserva, perquè durant quinze hores ininterrompudes, pot gaudir de la millor oferta de l’actual panorama musical català.

Commemorant els 40 anys del Festival, 18 grups han convertit en màgic un dels jorns estivals més calorosos de l’any i una nit de lluna plena. A les quatre de la tarda Pablo and The Appleheads tenien l’honor d’obrir la inigualable diada, el públic anava arribant, amb un barret de palla fent-se plenament imprescindible. Lausana i Bikimel els seguiren a l’escenari. Les peuades damunt s’arena del menorquí Cris Juanico deixaren petjada a la sorra canetenca. El seguí Projecte Mut, Joana Serrat i Sanjosex, entre amics. L’afluència del públic al Pla d’en Sala a les set de la tarda havia incrementat considerablement. Amb La Iaia, una de les formacions revelació dels darrers anys, el públic, intergeneracional, ja ballava de valent. Joan Dausà i els Tipus d’Interès féu una intervenció especial, presentant el hit i trailer de la banda sonora del del film “Barcelona, Nit d’Hivern”, de Dani de la Orden, “Que sigui avui”, que s’estrenarà aquesta tardor a les sales d’arreu del país, després de l’èxit amb “Barcelona, nit d’estiu”. El “Jo mai mai” fou el bis que en Dausà regalà al públic, acompanyat de l’Hèctor, la Judit, l’Albert i la Clara, on tothom mirava, bebia i cantava.

Amb l’entrada a l’escenari d’Els Amics de les Arts, celebrant el seu desè aniversari, l’home que treballa fent de gos, en Jean-Luc, Monsieur Cousteau, les seves ex -i tu-, en Jordi i la Marta acabaren pujant junts a un tren Transiberià amb banda sonora escollida pel públic, que tenia dificultats per fer córrer els vagons per tot el Pla, davant l’increment de joves i no tant joves al concert. I quan sopem ? I és que enguany l’organització de Canet Rock ha deixat anar al públic aquest missatge subliminar amb un cartell on, a partir del vespre, tot foren patums de la nostra música. Seguidament d’Els Amics, els Comediants feien l’espectacular posada en escena al Pla d’en Sala, obrint un mític concert de la Companyia Elèctrica Dharma, l’únic grup que ha actuat a les cinc edicions del festival fins al moment; commemorant els 40 anys de la primera edició de Canet Rock, presentaren en exclusiva el seu treball recopilatori i compartiren escenari amb els Comediants. Josep Maria Mainat, ex component de La Trinca, pujà a l’escenari amb alguns dels artistes del cartell cantant alguns dels hits del tercet català que marcà una època, els quals ja s’havien pogut escoltar al Pla d’en Sala el 75, ara fa quaranta anys. I és que la ciutat natal dels trincaires fou la que aquest cap de setmana ha esdevingut l’oasi de la música dels Països Catalans i La Trinca fou l’organitzadora del festival de les Sis Hores de Cançó a Canet de Mar, celebrat entre el 1974 i el 19

Amb un increment considerable de públic a la zona de concerts, arribà la Bandà Impossible, el concert que aplegà més multitud de la nit. Cris Juanico (Ja t’ho diré) , Joan Reig i Lluís Gavaldà (Els Pets) , 11059894_10154065264283266_2937592707030906831_nNatxo Tarrés (Gossos), Quim Mandado (Sangtraït), Jofre Bardagí (Glaucs), Gerard Quintana (Sopa de Cabra,) i Pemí Fortuny (Lax’N Busto), retorant als escenaris després de nou anys, acompanyats de músics de diverses formacions dels 90 i dirigits per Oriol Farré (Gossos), feren sentir de marbre al públic per camins que, un bon dia, en Siset, encara volent ser ocell i amb els ulls glaucs, si ve, mai diu mai, mentre les notes corren del Maresme a Miami Beach. Aquells que, tal vegada, aquell Sant Jordi del 90 s’estrenaven en això d’agafar l’estelada i anar a cantar, ballar i suar la samarreta en la nostra llengua, pogueren rememorar aquells anys de Senglars a les comarques tarragonines, on cadascun dels membres de La Banda Impossible actuava amb la seva

pròpia banda. Formada el 2000 per iniciativa de Toni Xuclà, feu una actuació única davant del tancament de la sala de concerts del gracienc Espai i, ara, al cap de quinze anys, ha tornat, mostrant que aquell anomenat “rock català” es manté viu i es transmet de generació en generació, potser perdent-ne l’essència inicial, però sí amb la realitat que la música cantada en la nostra llengua està consolidada, amb un panorma artísitic de qualitat que evoluciona i s’incrementa a ritme vertiginós.

Els Catarres i La Pegatina feren ballar al públic adolescent a tort i a dret, un públic que gaudí de La Banda Impossible, potser sense sentir-ne ben bé l’escència, perquè la seva és en aquestes bandes rumberes i desenfadades que omplen les Festes Majors des d’Aiguafreda fins a Tokyo, a tot color a ritme de vull estar amb tu. Passades les tres de la matinada, Lax’N Busto sortia a l’escenari, sense cap aparició d’en Pemi Fortuny -probablement anhelada per part del públic assistent-. Un “T’estimo molt” obria el concert, al qual no hi faltaren, això sí, temes emblemàtics de la banda, cantades pel manresà Salva Racero, però estrenades i aclamades quan el d’El Vendrell la liderava. Amb les Oques Grasses, grup revelació del darrer any al nostre panorama musical, els més enèrgics seguien la festa, i Txarango, sense trencar la tradició de l’any passat, tancava el festival, deixant entreveure un cel blau, que al llarg del concert s’anà aclarint, encara amb la lluna per sostre però amb un sol que, entre circ, màgia, equilibristes i trapezistes, marcava el no t’adomis, tant de bo acabem tots al mar, fent les peudes damunt s’arena d’en Cris a la sorra de Canet de Mar. I tu, has fet un Canet ?

TEXT: Clàudia Viladrich


Diu que un dia hi hem d’anar. Amics al Liceu

10987676_934461599911175_4572364972444913562_n

 

Des del 2005 començaren a omplir petits locals, com l’Elèctric Bar de la Vila de Gracia. Fou un abans i un després aquell concert a l’Apolo del 2008, omplint una sala de renom i magnitud important. A partir  de llavors l’escalada fou potencial. El 2011 ompliren dos Palaus de la Música amb entrades exhaurides,DSC_1239 a la final de gira “Bed and Breakfast” . Saludaven i queia una llàgrima avall. Ara, Els Amics tornen, en el marc del Suite Festival, a l’escenari més elegant, senyorial i incomparable, el Gran Teatre del Liceu, al bell mig de Les Rambles barcelonines. Símbol d’elegància, cultura, de la burgesia catalana, d’òperes de renom, on tants abrics de pell hi han passejat i joies s’hi han perdut. Ara és els torn de volar, de tocar el cel del Liceu amb les veus dels quatre Amics, perquè l’art agermana.

 

Les primeres notes de “Museu d’Història Natural”, del seu darrer treball “Només d’entrar hi ha sempre el 10153663_934461229911212_6551356938476111405_ndinosaure” (2014) sonaven puntuals. Al tercer tema tragué el cap l’Armengol, acompanyat del seu zoo particular, i és que la nit de dilluns el quartet, acompanyat de la Big Band per Catalogar, féu un repàs als temes dels seus treballs en estudi, on el mític Jean Luc féu ballar al públic que, avui, vestit de gala per l’ocasió, venia a retrobar als Amics al marc més admirable, després d’un 4-3-3 a punt de marcar un gol, que més endavant esdevingué un Miracles on una veueta donà tota la força amb un “però no patiu que no esteu sols”. En Son Goku féu un homenatge al nen que tots duem a dins recordant que just fa vint-i-cinc anys va néixer amb “Per mars i muntanyes”, i el quartet confessà de tot cor que, avui, “sí que els passa” i, quedà palès que als seus seguidors també, perquè des de mig concert, amb el “Ja no ens passa”,  el públic restà pràcticament la resta de l’espectacle dempeus, saltant, ballant i picant de mans, perquè el preu d’una butaca al Liceu s’aprofita millor rebent cada cada cançó com si fos la primera.

 

Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué, acompanyats del quintet per catalogar, oferiren tres bisos que acabaren de posar la pell de gallina a un públic intergeneracional. DSC_1275 Amb el tema inèdit, “La taula petita”, es féu un silenci sepulcral i les quatre veus es fusionaven en un clam a l’amistat, a les coses que vam descobrir plegats amb algú que no hi és però resta amb nosaltres, amb una cançó que féu un nus al coll als joves, no tant joves, pares, mares i avis, perquè sí que ens passa. De platea al galliner, les notes del “Matrimoni Arnolfini” feren deixar altra vegada les butaques de luxe, perquè tornar és sempre la millor part de l’aventura. El “Tren transiberià”, fou l’excusa d’alguns per, de passada, arribar saltant amb tan sols unes coordenades, i acabar-s’hi quedant , sense  necessitat del Google  Maps, a tocar l’escenari.  Amb un“Louisiana o els camps de cotó”, melancòlic i nostàlgic, les veus de la terra al cel del Gran Teatre s’agermanaren per cantar  aquell: diu, que un dia hi hem d’anar, amb una cançó que ens ho regira tot per dins. I és des d’aquí d’allà des d’on escric.

 

10431434_934461273244541_2490935610479339921_n

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTO:Roser Ollé / Teresa Fargas


Barnasants, atureu la bellesa un instant

IMG-20150216-WA0005Joan Dausà i els Tipus d’Interès, ja han voltat tot el país i part de l’estranger. Des d’aquell “Jo mai mai” que els dugué a la fama ara fa cinc anys, la banda ja té tres àlbums al mercat. El passat dissabte 14 de febrer, dins del Barnasants-Festival de Cançó d’Autor, la formació oferí un concert acústic amb quartet de corda al Teatre Joventut de L’Hospitalet del Llobregat, amb una sonoritat extraordinària i un públic fidel d’arreu de les comarques.

Les primeres notes del “Jo mai mai” acústic, la versió del disc de la pel·lícula “Barcelona nit d’estiu” (2013), obrí la vetllada. Avui en  Dausà, des de Sant Feliu de Llobregat, arriba a l’hora, com l’Albert, amb un concert per  brindar amb cava i on més d’un dels membres del grup ben aviat portaran la nena amb el cotxet. Des d’un bon principi, en Joan Dausà amenitzà el recital amb la interacció amb el públic. Al llarg de l’espectacle, de gairebé dues hores de durada, la banda oferí temes dels seus tres treballs,sense oblidar la versió de “Quelqu’un m’a dit” de Carla Bruni, “Hi ha algú que em va dir”, inclosa al CD de la Marató del 2014, per recordar-nos que  poder ser feliç ho tenim a l’abast però s’escola entre els dits quan te n’has adonat. Dausà comparteix protagonisme amb la resta dels membres de la banda i amb el públic més atrevit: féu sortir a l’escenari la peculiar parella –considerant que dos són parella- disfressats de “Carnaval”, amb un barret vistós, ella, i el buf de l’estelada, ell –per allò d’anar disfressat d’allò que serem-: en Marc i la Mar esdevingueren el punt de mira, perquè de ben segur, ell es congela i ella beu. 

La bateria d’en David Romero marcava el ritme de cadascun dels temes, amb èmfasi a aquells més rítmics, com l”On seràs demà?”, de títol homònim del seu darrer disc, per aturar la bellesa un instant i viure la melodia de l’avui, contrarestant amb els acords més intimistes d’un “Se’t veu tan fràgil” de la condemna de la innocència,  o l’aclamat “Truca’m”, si un dia perds un vol o si mai fas un trasllat, però mai si una nit sents que voldries dormir al meu llit o viure junts en un pis petit. I és que en Dausà desperta somriures i llàgrimes cuinats amb nostàlgia, tristesa i dol, assaborint la vida des de tots els sentits. Amb “1979”, inclosa al primer treball, “Jo mai mai” (2012), immortalitza a la mare que va cosir un llençol que parla de contes i petits herois, com ella i com ell i, amb “Quan soni la tendresa”, ens recorda que si marxa abans, potser tornarà quan soni aquella cançó que ens feia sentir tan forts.  

Aquesta vintena edició del Barnasants, amb més d’un centenar de concerts i artistes de tots els Països Catalans, reivindica la figura del cantautor valencià Ovidi Montllor, desaparegut ara fa vint anys, amb el lema “Volem el par sencer!”, com ell mateix deia a la cançó “De vacances”.  Dausà va retre memòria a l’alcoià tot recitant l’“Homenatge a Teresa”, recordant aquell primer vals, com un somni d’infantesa, que ens ensenyà a ballar, a cantar i a estimar.

El músic santfeliuenc oferí els darrers temes amb un teatre entregat de ple, on veu i piano es fusionaren en temes tant profunds com sentits i aclamats. La formació acabà el concert amb les veus del públic embriagant la sala a mode d’“Epíleg”, com les postres d’un menjar exquisit, fent un joc participatiu i de germanor amb les veus masculines i femenines de la sala, a mode de cor, perquè tant tu com jo sabem que no estar junts no té sentit i tot pot ser molt més senzill. No era més que un joc, però tot  tipus d’interès es despertà dissabte al Teatre Joventut.

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTO:Jesús Pellicer Cardona


La 17a Fira Mediterrània, càlida i popular

Després de Tots Sants, cada any Manresa s’omple de festa, dansa, música i espectacle: és la Fira d’Arrel Mediterrània. Enguany però, el canvi de data, un mes abans, convertí la dissetena edició en la més popular i càlida de totes, en unes dates on les espurnes de Correfoc de fi de Festa Major de la ciutat encara no queden lluny i les bufandes i jerseis de llana foren substituïts per un gelat al Passeig i samarretes de tirants per saltar i ballar.

08-la-troba-kung-fu-6-14214Del 9 al 12 d’octubre se celebrà l’edició d’enguany, amb més de 300 activitats i més de 100 companyies, més volum que mai de públic al carrer i un gran èxit dels espectacles a l’aire lliure. Alhora, s’inaguraren nous espais amb gran èxit, com la Taverna Estrella Damm- Cuines del Món, al Jardí del Casino, que acollí l’espectacle inagural Revetlla Mediterrània, de La Troba Kung-Fú & Unió Musical d’Alaquàs, amb les entrades exhaurides i sis-centes persones de públic. Prop de tres desenes de músics onejaven l’ escena amb repertori d’aires mestissos i rumberos units a marxes mores i processons, aportació de la banda simfònica, junt amb un grup d’infants de La Font dels Capellans, que feren present a Peret a la vetllada, amb el projecte Peret als barris de Manresa. Fou novetat d’enguany també la plaça Sant Domènec, dedicada propostes de circ i els jocs, amb propostes per a tota la família.

El divendres al vespre el cor de Catalunya començà a omplir-se de la gran massa de públic. _jts8699-2014-kepa-junquera-eta-amadeu-rosell-i-tururut-bonaigua-14299La Iaia i la Cobla Bisbal Jove presentaven l’espectacle “La Iaia XXL” al Teatre Conservatori. Cal destacar el so festiu dels acordions a la Taverna, amb la trikitixa de la la formació basca Korrontzi, oferint cant i ball a càrrec de la companyia Oinkari Dantza Taldea, deixant al públic embadalit i engrescat. A mitja nit Kepa Junkera amb Amadeu Rosell i Tururut Bonaigua, estrenaven l’espectacle Topaketa Ripollès-en, un projecte que parteix de velles melodies de la localitat de Beget, homenatjant la música tradicional del Pirineu català. Paral·lelament, l’Stroika acollia el concert de Txarango, amb entrades exhaurides des de feia dues setmanes. Els afortunats gaudiren d’aquest llarg viatge de músic de carrer, somriures i saltimbanquis.

 

El dissabte, el grup de Dansa Cor de Catalunya, oferí al Teatre Conservatori l’espectacle “1714, Diari d’una esperança”, i a mitja tarda, la Taverna Estrella Damm obria les seves portes al poètic recital “Estallés, de mà en mà”, a càrrec de Borja Penyalba i Francesc Anyó. El grup de referència del folk català, El Pont d’Arcalís, presentà al Conservatori els temes del nou disc, “La Seca, la Meca i les valls d’Andorra”, inspirat en ritmes andorrans. A la nit, la Taverna s’omplí de jotes, mateixes i boleros amb Es Revetlers, i mazurques, cercles cirquesians, xampanyes, valsos i polques amb la nit de ball folk per excel·lència, amb Brunzit i Encontradanses.txarango-5-14275

El diumenge, es pogué destacar el concert al Sielu, “Amb música ho escoltaries millor”, de Toni Xuclà i Gemma Humet, el concert homenatge als Beatles a la Plana de l’Om, “Cor Femení Canta Beatles” i, adreçat especialment al públic pre-adolescent, el conert de Macedònia amb la Cobla Flors al Teatre Kursal.

 

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS: Comèdia-Comèdia & Media


Encisat pel Sat

Captura-de-pantalla-2014-09-17-a-las-07.44.07[1]Dijous 18 de Setembre va néixer al Barri de Sant Andreu de Barcelona, un festival que promet encisar a tothom ! l’enciSat,

Els concerts es celebraran al Sat ( Sant Andreu Teatre) i els primers que van pujar a l escenari, van ser els pares de la criatura, els Amics de les Arts, que van fer de mestres de cerimònies.

La direcció artística i producció dels concerts va a càrrec de Pistatxo Produccions, ( la plataforma que el grup va crear per poder treballar en l’àmbit musical més enllà del grup, això significa que ells seran els programadors del cicle) .Però...l’enciSat no pretén ser un festival més …no ! la peculiaritat d’aquest cicle és que el públic pugui tenir proximitat amb l’artista o grup després del concert , i poder fer-se fotos i xerrar amb els músics en acabat l’espectacle al Hall de teatre.

Cal dir que l’enciSat, compta amb dues empreses patrocinadores, d’una banda Estrella Damm , que proporciona cervesa de franc, i de l’altre

Natrus, que aporta la part culinària, amb les seves fantàstiques hamburgueses. Però … Centrem-nos en l’apartat musical… El concert inaugural ,el dels Amics de les Arts, va omplir el Sat teatre, amb un aforament limitat van ser unes 380 persones les afortunades de poder gaudir d’aquesta nit tan encisadora, que va estar plena de sorpreses…

La primera quan en la cançó “ L’hivern va ser llarg” el públic va sorprendre el grup il·luminant tota la platea amb polseres florescents de colors, un efecte espectacular !, aquesta acció va ser idea d’un fan del grup, anomenat “ sóc el confeti” que va comptar amb l’ajuda i la complicitat d’altres fans del grup, i per descomptat de tot el públic assistent que ho va fer possible.10711902_10202909480554842_725432648_o

L’altre moment Sorpresa de la nit va ser quan en la cançó Apunto Shakespeare va aparèixer a escena en Joan Dausa, i va cantar amb el grup aquest tema del nou disc, del quartet Barceloní,( no és casual que en l’aparició d’en Dausa , ja que ell serà el segon artista convidat al cicle )

Però…no es va acabar aquí la cosa , per què cap al visos en Joan Dausa, va tornar a sortir i aquest cop van ser els Amics de les Arts, els que van cantar una cançó d’en Dausa, feia goig veure en Joan Dausa i en Dani Alegret ( pianista dels amics ) al piano, tocant i cant “ També sóc jo” acompanyats per la resta del grup.

Va ser una nit per enmarcar, feia temps que no es veia un concert així dels Amics de les arts, normalment els seus concerts ja són una festa!! Però aquest cop es van superar i van tornar a oferir el bo i millor, repassant tot el darrer disc. I oferint una versió extensa dels seus tradicionals monòlegs! Que ja formen part ,i que també són marca de la casa de grup.

Aquest és en resum el que va donar de si la primera nit de l EnciSat! Si en voleu saber més podeu consultar: www.cicleencisat.cat

TEXT: Mireia Guilera

FOTOGRAFIA: Núria Ventura


%d bloggers like this: