Sons de natura, glamour i estiu. Sons Solers o nit de fades

WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.19

Divendres 14 de juliol, el dia esperat, la 4a edició del Sons Solers, a l’emblemàtic Mas Solers de Sant Pere de Ribes, ja és aquí. Una carretera amb xiprers a banda i banda que augura que la joia que ens espera no és cap joc de nens. Arribem a una enorme portalada i uns guardes de seguretat ens indiquen on hem de deixar el cotxe. Aparcament de gom a gom, i no són ni les nou del vespre, promet. “Més endins, que hi ha gespa”, diu el guarda, potser a tall d’homenatge del “Ben endins” de Sopa de Cabra que aquesta nit rememorarem.

Primer de tot, cal bescanviar els euros per “sonsos”, la moneda oficial del festival, per poder fer un bon sopar amb productes de la terra i una copeta per acompanyar la nit, la música, el caliu i grandesa extraordinària de la finca Mas Solers, que des del segle XVIII s’alça al bell mig del Garraf, reconvertint-se en el palauet d’ara des de finals del segle XIX i, després de la dictadura, acollint el Gran Casino de Barcelona, la seva època daurada.

Dos escenaris de luxe amb seients en forma de semicercle i gespa per seure a terra. Un públic familiar omple les taules sopant, fent un beure, gaudint de l’entorn i la companyia, de l’immillorable escenari i l’espectacle de la gent, tot escoltant les primeres cançons de la mà del pop psicodèlic de Trau, i seguint amb la cantautora badalonina Maria Arnal i el guitarrista de Flix Marcel Bagés, amb una sonoritat, qualitat i harmonia que pot recordar a veus com Sílvia Pérez Cruz. Ens delaiten amb una jota, l’adaptació del poema de Joan Brossa «La gent no s’adona del que té», difonent la música popular amb creacions pròpies, amb el seu àlbum debut «45 cerebros y 1 corazón».WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.18

Canviem d’escenari, de l’amfiteatre als Jardins Mònaco, de la mà de Judit Nedderman acompanyada de la seva banda. La joveníssima Judit, amb dos discos al mercat, ofereix un concert tant íntim i proper com l’ocasió es mereix i com la seva dolçor insuperable caracteritza. “Voldria que fossis aquí”, per a tots aquells que voldríem que hi fossin i hi són als nostres cors, “Jo no vinc al pou”, i temes dedicats amb nom propi, “Nelita” i “Mireia”, amb el darrer dels quals aprofita per felicitar l’aniversari d’una de les Mireies presents.

Mentrestant, una foto als peus reposant a la gespa i les primeres selfies de la nit s’entreveuen entre el públic, format per famílies amb nens, colles d’amics i parellesWhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.25 acaramel·lades en un espai digne de declaració d’amor incondicional, promesa íl·lica de vesprada que reafirma que l’estiu és tant canicular com calm, fresc, melòdic i romàntic.

Canviem d’escenari i tornem a l’amfiteatre, és el moment crep, dolça o salada, a gust del consumidor, per seguir la nit amb energia. Engeguem els motors amb Mazoni, que després de dotze anys de carrera ja manté un públic fidel consolidat acompanyat de la seva guitarra acústica. Un to desenfadat a ritme de «la nit és jove i jo també», amb clàssics com «Eufòria» o «No tinc temps», per obrir pas als mítics Sopa de Cabra. Un concert d’una hora i mitja de durada resseguint els temes més populars dels seus trenta anys de carrera. «El boig de la ciutat», «No tinguis pressa», «Camins», «El far del sud», «El carrer dels torrats», «Els teus somnis», «L’Empordà», «Mai trobaràs» i la inevitable «Seguirem somniant», recordant a Joan Cardona «Ninyín», combinats amb alguna de les cançons del darrer disc, com «Eix de rotació», acompanyen a un viatge interestel·lar a una gran majoria de públic que, ara fa un quart de segle, suava les samarretes al Sant Jordi, als festivals-acampada d’estiu i a les festes majors, de la mà d’un «Bona nit malparits» que encara resta viu i ens fa vius.

 I amb la veu de Gerard Quintana finalitza la quarta edició del Sons Solers poc abans de WhatsApp Image 2017-09-05 at 08.33.17les tres de la matinada, l’slow festival per excel·lència de Catalunya a tocar de les costa del Garraf. Els més noctàmbuls resten als jardins fent les darreres fotos, tot esperant la sortida de la banda gironina en un espai incomparable, entre columnes, portalades, llums de primera classe i camins d’aigua i fonts, digne de castell de fades, prínceps blaus i princeses de tots colors.

Redacció: Clàudia Viladrich

 

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: