Cercles sota una estrella

SopaEra l’estiu del 90, en aquells campaments al Cadí Moixeró, els monitors tenien un casset molt especial, “Sopa de cabra”,  una mena de tresor trobat en una botiga de discs de les que hi ha fins i tot grups que canten en català i fan rock’n roll. Al cançoner hi havia L’Empordà. Era diferent, actual, per ballar, malgrat la cantàvem amb la guitarra com L’Estaca i Arrels, amb els texans tallats i la samarreta tenyida de colors. Allò era diferent, d’aquí, els “grans” en sabien d’altres, a part del hit, i els que arribàvem, d’una cosa volíem estar segurs: tot allò formava part d’una descoberta del que volia dir deixar de ser nens. El divendres 14 de juny del 1991, mitja classe anava cap al Palau Sant Jordi i el crit de “Bona nit malpartits” d’en Gerard Quintana marcava l’inici de molt més que un concert. El gironí lluïa una samarreta de tirants negra i texans arrapats de conjunt, amb ja dos discs al mercat per rodar món. I l’estelada al coll de molts nois i noies del públic, perquè als concerts sí que es podia portar, com una utopia que només es podia somniar a les nits d’estiu.

17 de gener del 2016, ha passat un quart de segle, avui no és nit d’estiu, és diumenge d’hivern i els vespres comencen a ser gèlids, com toca. Una tassa de xocolata a la Casa Ametller per agafar l’energia de quan teníem quinze anys. Avui ens hem posat vestits macos, escotats, camisa blanca i americana. Arribem davant del Liceu i hi ha dues cues llargues a cada banda. Pugem fins al cinquè pis just quan sona el tercer timbre, correm entre ascensors i passadissos per arribar a temps a la butaca per tornar a sentir en directe aquell “Bona nit malparits”, com si fos el primer dia. Són les vuit del vespre. I és que avui, després del seu retorn als escenaris fa cinc anys, Sopa de Cabra presenta nou disc, “Cercles” ( RGB Suports, 2015), el primer després de catorze anys. “Dolços plans” i i “Sense treva”, dos temes nous de trinca, donen el toc d’inici del que serà un concert de dues hores i mitja de durada, obrint el Suit Festival.  

Tocant al cel del temple dels grans tenors, acabar suant els vestits com les samarretes de fa dues dècades no ha resultat senzill, i és que qui ha dit que al Liceu no s’hi pot ballar com a les festes majors ? “Busco una llum”, el primer tema “dels d’abans” que sona al llarg de la nit, fa alçar les veus i les butaques resten per descansar abrics i bufandes.  Un concert més que aconseguit en un escenari incomparable, amb nous temes per encisar als seguidors més veterans i moltes cireretes per un pastís amb talls de pràcticament tots els àlbums, com qui fa un viatge al pas del temps, més lluny de les muntanyes, a allò que som i allò que volíem ser. “Si et quedes amb mi”i “Tot queda igual” són aclamats recordant aquells primers concerts lluitant per arribar a tocar l’escenari. “Per no dir res”, un tema gens hit però melòdic i madur per “La Roda”, que donava a conèixer als gironins arreu de Catalunya,  és acompanyat d’unes“Hores bruixes”, “Quan es faci fosc”, “Si et va bé” i “Sents”, que ens presentaven al seu moment uns Sopa ja evolucionats després del boom del rock català.

Sis músics a l’escenari: Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Cuco Lisicic, Pep Bosch, Jaume Peck Soler, Valen Nieto i Ricard Sohn, quatre d’ells els mateixos que als seus inicis, a la Girona del 86, amb Quintana, Thió, “Cuco” Lisicic i Josep Bosch. No hi manca l’espai per recordar a Ninyín i , aquesta vegada, també a David Bowie, amb “Seguirem somniant”, per un home que ara ja és del món, escoltant la llum mentre el món es mou. Noves melodies de “Cercles”, algunes acompanyades pel guitarra Xarim Aresté i Joana Serrat, cantant a duet amb Quintana la cançó de títol homònim al nou treball, són algunes de les sorpreses de la nit.

Sopa8

Sona “Sota una estrella” i el Liceu ja bull. A platea, el públic resta assegut per inevitable exigència protocolària, les estelades als balcons del primer, segon i tercer pis esguarden amb una normalitat reivindicativa impensable en aquell Sant Jordi del 91, on semblaven pertànyer tan sols al somni dels més joves, idealistes i un tant inconscients. I ara el temps ens ha donat la raó, perquè sota una estrella sempre hi haurà algú que sigui com tu. “Camins”, ja tot un himne intergeneracional, és cantant fins i tot per aquells que han passat gran part de la nit escoltant discretament,  sense aturar la llum“El far del sud”, per recordar ones de platja i fars d’illes enjotades. Els crits de “Sopa de Cabra !” del públic es van destapant al llarg de la nit, acompanyats d’algun “Visca la terra, lliure!”al bell mig de La Rambla de Barcelona, perquè com diu Quintana, “aquest país ha de ser un exemple d’amor”.

Com un tresor amagat, amb setze anys vaig aconseguir els acords d’“El boig de la ciutat”, amb mig DIN A4 de classe, escrits amb bolígraf blau. Ara es poden trobar google a desenes de webs, però ballar les nits humides a la carretera al Liceu retorna la màgia d’escriure les coses a mà, malgrat mai podrem tornar enrere i avui rius emotius de gent hem viscut la gran aventura d’una nit. Aquella cançó que havia decepcionat a més d’una adolescent, perquè els prínceps blaus existeixen malgrat es puguin convertir en gripaus, sona cap al final de la nit i, des de platea, mirant ben amunt, es pot observar com uneix a colles saltant abraçades en cercle, com els nostres cercles, perquè potser sí que en tenen, de príncep, i són princeses.El darrer bis no podia ser un altre, un tema ja present en aquell primer casset, l’únic que fins i tot ha sonat a les discoteques que menys han respectat la música feta a casa nostra i que, havent passat ampolles i anys, els fills dels que un dia van descobrir un Sopa acabats de sortir de l’ou, ara canten. Amb“L’Empordà”, ara fa trenta anys, començà tot i, com un cercle constant, clou una nit que ningú havia esperat millor. Tot el públic canta dempeus. I somriu perquè és molt més bonic.

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS: Marta Albet

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: