L’essencial és invisible als ulls. Petit príncep, el musical

L’essencial és invisible als ulls, però no a les orelles, perquè la música emociona, fa sentir, viure. El musical del Petit Príncep aconsegueix captar l’atenció de petits i grans, de nens, pares, mares, joves i no tant joves. Des del 5 de petit_174desembre la Sala Barts de Barcelona, al bell mig del Paral·lel, acull el musical d’El Petit príncep, amb un èxit rotund. El conte que Antoine de Saint-Exupéry va escriure després de tenir un accident d’aviació al Sàhara en una expedició de París a Saigon el 1935, un clàssic entranyable per a nens, adolescents i adults, ha estat portat als escenaris sota la direcció d’Àngel Llàcer i amb la composició i direcció musical de Manu Guix.

 

 

Els personatges, a tot color, les cançons, melòdiques i animades, l’escenografia, amb paisatges canviants gràcies a les noves tecnologies i una pantalla de fons amb uns efectes visuals de llum i color increïbles, embolcallen tota l’obra, amb un final de pluja d’estels. La faula filosòfica respecte la relació de l’ésser humà amb les persones i el seu món, fan un clic a la ment adulta recordant que tots els grans han començatpetit_145 sent nens –malgrat només alguns se’n recorden-, i descobrir als infants la màgia de cuidar una rosa, dibuixar un xai i explorar què hi passa als asteroides veïns. I reflexionar, a tots plegats, sobre les barbaritats que cau l’ésser humà quan oblida que dins, sempre hi durà un infant amb el cor obert que sap viure i no sobreviure davant la inutilitat de voler ser rei en un planeta no hi ha ningú més, beure per oblidar que s’ha begut, creure’s la rosa més poderosa perquè té espines que la protegeixen, ser geògraf sense moure’s de la cadira o anhelar posseir tots els estels comptats i recomptats.

Com explica Manu Guix, musicar la història d’El Petit Príncep té un objectiu molt clar: contribuir a multiplicar la potència de l’emoció, perquè ens parla, en clau metafòrica i poètica, dels sentiments bàsics, de no perdre mai la capacitat d’emocionar-nos i de sorprendre’ns, amb cinc intèrprets: El Petit Príncep, Àngel Llàcer, Elena Gadel, Marc Pociello i Xavi Duch.“ Sempre he pensat que les composicions més especials són aquelles que surten directes del cor.” I, sota aquesta premissa, es deixa seduir per l’art de crear i adaptar la faula probablement més profunda i senzilla d’èxit universal, i alhora la història d’amor més bonica, el viatge per comprendre’l, per saber cuidar un baobab, creuant el desert, trepitjant l’herba, volant sobre l’asteroide B 612. El pilot ens canta: “Allà vaig aprendre que tot depèn de mi, i que tots tenim un Petit Príncep a dins, només cal voler-lo sentir”. I tu, vols endinsar-te a sentir sense mirar i a estimar multiplicant la teva felicitat, per aquetes festes i la resta de l’any ?

 

petit_005-1

 

      

TEXT: Clàudia Viladrich

FOTOS: cedides per, http://elpetitprincep.info/premsa/

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: