Flatstock o la cultura dels pòsters artístics de concerts

ELS PÒSTERS DE CONCERTS EN FORMAT DE QUADRES ARTÍSTICS

Gemma (Monostereo) i Andy MacDougall (Squeegeeville)

Andy1Un dels avantatges d’anar coneixent el Primavera Sound és que es pot dedicar l’atenció a aspectes que, d’entrada, poden passar més desapercebuts, davant de la mastodòntica oferta musical que obliga a córrer d’un concert a l’altre com si faltés la respiració.

Si bé de manera accelerada o en condicions físiques deplorables, tot exprimint els finals de la nit en què un ja no sap ni on té el cap, aquest any hem pogut dedicar una certa atenció a Flatstock. Per resumir-ho depressa: “el racó dels pòsters”, però pòsters vistos com a quadres, fets com a tals, i amb valor artístic. Es tracta de tot el conjunt de parades amb pòsters artístics que es concentren en fileres cap a l’entrada del Parc del Fòrum.

Hem pogut parlar tant amb estudis d’aquí, com amb estrangers, sobre què és això dels pòsters artístics de concerts, quina dinàmica es segueix, com es fan els pòsters, què és el Flatstock i, bé, intercanviar impressions amb artistes específics que han dissenyat els pòsters oficials dels següents grups del cartell d’enguany: Pixies, Loop, Queens of the Stone Age i Kvelertak. Cal dir que tots ells són d’un molt bon tracte humà i estan molt predisposats a atendre qualsevol que s’hi acosta. Animem des d’aquí a la gent a interessar-se, doncs, per aquests artistes encara desconeguts a les nostres contrades.
Començo en una parada on veig algú en acció, estampant un pòster. És la parada que comparteixen un estudi barceloní, Monostereo, i un serigrafista canadenc de renom, l’Andy MacDougall (Squeegeeville), que és qui està estampant. La Gemma de Monostereo és qui em fa cinc cèntims de què és tot això i em deixa les idees clares, molt amablement.

Gemma: Flatstock és la fira itinerant més gran del món, de pòsters artístics de concerts. Aquesta és la 3a edició del Flatstock que es fa a l’estat espanyol, perquè en general, Flatstock ja ha fet 44 edicions. Als Estats Units hi ha una cultura molt gran dels “gig posters” -aquests pòsters de concerts, ens diu la Gemma-.
I és que Flatstock és una iniciativa d’origen americà: concretament, de l’American Poster Institute, que promou els cartells musicals.

G: Es tracta d’un marxandatge de qualitat. A Amèrica, la gent està acostumada a anar a un concert i comprar-se un pòster com aquests que hi Andy2ha aquí: fets amb serigrafia i en edició limitada. En comptes de comprar-se una samarreta, es compren un d’aquests pòsters, per exemple. És una manera d’unir art i música: els grups queden d’acord amb els artistes que fan els pòsters, i el resultat serà el pòster oficial del concert.
Hi ha totes les variants possibles: grups que només treballen amb un artista, o certs gèneres musicals que compten amb uns artistes determinats, així com artistes que proposen de fer un pòster a un grup concret, fins i tot amb el disseny ja preparat. Però sempre hi ha d’haver una entesa entre el grup i l’artista que fa el cartell: un artista no pot fer o vendre un cartell si el grup no hi està d’acord, sinó no seria un pòster oficial del concert. El resultat final, doncs, és que els pòsters que es fan són oficials i es venen com a marxandatge oficial del cada concert en qüestió.

Mar Santacana: Però tu n’has vist, de cartells d’aquests, als concerts que es fan aquí? Perquè jo encara no n’he vist cap.

G: Que hi ha gent d’aquí que s’hi dedica, sí. Però es tracta d’una cultura emergent. És a dir, aquí encara s’ha de promoure i establir la cultura de comprar pòsters artístics de concerts; això encara és molt emergent. El que sí que cal deixar clar és que això no són pòsters publicitaris que es pengen al carrer per anunciar un concert, sinó marxandatge de qualitat; seria l’alternativa a la típica samarreta que la gent es compra, però això és artístic, d’edició limitada i manual. A més, els pòsters valen al voltant de 20 o 30 euros. Estem intentant que aquesta cultura creixi a Europa, perquè als Estats Units, és molt gran. Per exemple, a Seattle o al festival d’Austin que es fa cada any -parla del SXSW, de Texas-. A Austin, el Flatstock que es fa cada any és en un palau de congressos i amb uns 150 exhibitors. És una cultura molt més extesa, que s’està intentant portar cap aquí.

Abans d’acabar la conversa té una petita queixa; i és que diu que els han col·locat barrejats amb parades que no fan pòsters artístics i que, aleshores, la gent es confon i no sap la diferència entre uns i altres. Diferència artística, de preus, etc. I és clar, no és el mateix un pòster artístic serigrafiat a mà que una paradeta de marxandatge tipus “mercadillo” on es ven de tot.
La Gemma ens convida al seu estudi quan vulguem i m’ensenya un munt de pòsters que han estampat a l’estudi: cartells oficials de l’edició 2013 del Primavera Sound, cartells Andy3de Kvelertak amb el disseny del Xavi (Error! Design)…
També em parla de l’Andy i me’l presenta: és el senyor barbut que està estampant pòsters un rere l’altre. Em diu que és tota una eminència en aquest camp.

G: És el responsable de totes les demostracions en directe que es fan als Estats Units i que mostren com s’estampen els pòsters. És el primer cop que el portem a Europa a fer això, saps? Estem intentant difondre aquesta cultura, tant nova aquí.

Faig un parell de fotos a l’Andy mentre treballa i miro com funciona el procés. La serigrafia sobre paper és similar a la tèxtil: es tracta d’utilitzar una “pantalla” -el que fa de plantilla per a imprimir els pòsters-, que és un marc amb una tela on hi ha el disseny, es posa una mena de pintura -la tinta- i amb una rasqueta, s’escampa la tinta sobre la pantalla. La tinta traspassa la tela i queda impresa damunt del paper. Això, es repeteix per cada color que tingui el disseny del cartell. Parlo amb l’Andy.

Andy MacDougall: El que jo faig és ensenyar la gent a serigrafiar.

MS: Faré un curs amb tu!

AM: I tant! L’any que ve tornaré amb la Gemma, amb Monostereo; aquest és el primer cop que vinc aquí, saps? Als Estats Units vaig als Flatstocks de Seattle i Texas, on faig demostracions de com es fan els cartells. Els cartells que veus aquí són doncs d’aquests Flatstocks que t’he dit. En aquestes fires de pòsters, parlo amb la gent sobre què és la serigrafia i com es fa, i també porto el llibre que he fet, que la gent pot comprar. És molt didàctic.

MS: Aquí, la serigrafia no és gaire habitual. Sé que a Amèrica hi ha molta gent que s’hi dedica de forma més o menys artesanal, però aquí, pràcticament no es fa. Ho dic per experiència pròpia.

AM: Sí, però la cosa està canviant. A més, també hi ha un canvi en general a Amèrica i en l’ús de la serigrafia: d’una banda, hi ha la serigrafia comercial i de l’altra, la digital, per a publicitat. Com que per qüestions de publicitat potser només es demanen unitats limitades de 10 o 15 còpies o els clients volen canviar la data, per exemple, això és més fàcil de fer amb la modalitat digital. La conseqüència és que això ha eliminat molta part de la serigrafia comercial que es feia. Això, des del 2000-2004/5, més o menys.Andy4
Davant d’aquest fenomen, però, i la influència de Flatstock, el disseny i la filosofia DIY -“do it yourself”, amb càrrega activista-, cada cop més gent jove amb esperit creatiu vol dedicar-se a la serigrafia, com a manera de guanyar-se la vida. La serigrafia és barata i començar, doncs, és fàcil, saps? Potser per uns 100 euros pots comprar-te una pantalla, una mica de tinta, poses un disseny a la pantalla i ja pots imprimir.

MS: L’únic que no és barat són aquestes coses metàl·liques que tens aquí, que aguanten la pantalla perquè no es mogui quan s’imprimeix el dibuix. Crec que ho vaig mirar i valien 75 euros! Jo imprimeixo tal qual, poso la pantalla damunt del suport, i si es mou el dibuix, doncs es mou…! (encara he d’aprendre bricolatge…)

AM: Sí, aquestes peces metàl·liques són força cares. Però veus? Llavors pots fer aquests invents -m’ensenya una pila de muntatges diversos que s’il·lustren al seu llibre; estic segura que funcionen, però el bricolatge no és el meu fort i el cap no em dóna ja per més-. De totes maneres, l’Andy s’esmerça en mostrar solucions per sortir del pas:

AM: Pots posar el disseny a la pantalla revelant-lo amb la llum solar, per exemple. Tot és començar.

M’ensenya una foto del seu nét serigrafiant a l’estudi.

AM: En definitiva, el que faig als Flatstocks és parlar amb la gent, els intento motivar perquè comencin, i els ensenyo com funciona la serigrafia. Alguna gent només vol fer-ho una vegada. Però d’altres, s’hi enganxen i s’hi volen dedicar, i crec que això està molt bé: és una cosa creativa. Pots guanyar diners fent els teus pòsters o samarretes per a concerts…

Abans de marxar corrent cap a un dels múltiples concerts -Buzzcocks al Heineken Hidden Stage, crec-, l’Andy em diu que és la primera vegada que és a Barcelona i que li agrada molt. Fins i tot amb la pluja d’aquest any, sí. Perquè on ell viu, a Vancouver Island -la costa oest del Canadà-, plou i és gris cada dia.

 

TEXT I FOTOGRAFIES: Mar Santacana

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

3 responses to “Flatstock o la cultura dels pòsters artístics de concerts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: