Com el metal es va convertir en la marca musical de Polònia

Els orígens del metal a Polònia. Des de l’underground fins a l’actualitat.

El primer disc de Vader amb Earache: Punt d'inflexió per al metal polonès.

El primer disc de Vader, amb Earache: Punt d’inflexió per al metal polonès.

ENTREVISTA AMB JAREK SZUBRYCHT (2a part)

Mar Santacana: Com va sorgir el metal a Polònia, en aquest context tan diferent de l’occidental? Per què van començar a crear-se grups d’aquest tipus de música i no d’una altra?

Jarek Szubrycht: Els anys 80, a Polònia hi havia dues forces principals, el govern “comunista”, d’una banda, i de l’altra banda, l’Església i el moviment Solidarność -Solidaritat-, legal durant dos anys, però que continuava com a moviment underground. El país estava dividit entre aquestes dues forces. I nosaltres, els adolescents, volíem fer alguna cosa per escapar-nos d’això. Vam buscar la manera d’escapar-nos-en a través de la música i va ser una casualitat que el gènere fos el metal; bé, casualitat potser no: a Polònia pràcticament no hi havia concerts d’estrelles del pop occidental, mentre que els grups de metal sí que van poder tocar al nostre país. Per exemple: Iron Maiden, Metallica o Saxon.

MS: El govern soviètic permetia, doncs, els concerts de grups de metal a Polònia?

JS: Sí, perquè des del seu punt de vista, el metal era “segur”: era una cosa relacionada amb la fantasia, el satanisme, el que fos; res de política.

MS: I llavors, l’Església? No era la segona força?

JS: El govern potser volia demostrar a l’Església que era ell, qui tenia el poder. L’Església era la segona força, sí, però la força “no oficial”. D’altra banda, el 1989 hi ha un canvi polític radical i Polònia recupera la llibertat -surt de la dominació soviètica-; en aquell moment, l’Església es converteix pràcticament en la força que governa l’Estat. En aquest context, el metal underground que ja havia començat els anys 80 es va tornar més extrem, perquè volíem oposar-nos a l’Església i al govern, que, aleshores, eren bàsicament la mateixa cosa. Crec, doncs, que els orígens del metal underground a Polònia són almenys, en part, una revolta de la joventut contra els pares, contra tot allò que representaven els pares. I per la situació política particular de Polònia, per això el metal es va fer més extrem, en comparació amb d’altres països. Els anys 80 hi havia grups polonesos de metal que van intentar signar contractes amb discogràfiques…

MS: …estrangeres?

JS: Sí. Hi havia un grup que va signar amb Music for Nations, un altre, amb Mausoleum Records, un altre, amb una discogràfica italiana… però no van tenir èxit. No fins el 1992, quan Vader va signar amb Earache. Earache era la discogràfica del metal més potent i extrema: tenien tothom, en aquella època. Morbid Angel, Napalm Death, Carcass,… tots els grans grups. Així que quan Vader va signar el contracte amb Earache, es van adonar que hi havia una escena de música metal a Polònia.


“Dark Age”, videoclip del primer disc que Vader va signar amb Earache: The Ultimate Incantation (1992).

MS: Diries que Vader van ser els que van iniciar-ho tot? Que van ser el punt d’inflexió per al metal polonès?

JS: Sí, van ser el punt d’inflexió. Però amb puntualitzacions: Vader estava fora d’Earache al cap d’un any, després d’un àlbum, perquè hi havia moltíssimes dificultats. Per exemple, a l’hora de posar-se en contacte la discogràfica i el grup. Ni el mànager de Vader ni el cap del grup tenien telèfon a l’apartament on vivien.

MS: Perdó? -aquí va començar una sèrie de preguntes i respostes de comunicació absurda sobre els telèfons a Polònia, fins que finalment en vàrem treure l’entrellat-

JS: Sí, no tenien telèfons ni el líder del grup ni el mànager, així que havien d’anar a l’oficina de correus, fixar dia i hora per a una trucada amb la discogràfica, per tal de comunicar-se. Per parlar amb la discogràfica sobre els plans.

MS: No era legal tenir telèfon a casa?

JS: Molt poca gent en tenia. Això era per motius tant polítics com econòmics. Polítics, perquè no es volia permetre la gent de tenir contacte entre ells o amb l’exterior. Per exemple, els meus pares van haver d’esperar 20 anys per tenir un telèfon i jo vaig tenir el meu telèfon mòbil un any després! Per la part econòmica, les línies telefòniques del país eren velles i Polònia no tenia els diners per a reemplaçar-les per noves. Per això hi havia tants problemes amb Vader, però el de la comunicació no era l’únic, n’hi havia molts d’altres. Per exemple, a l’hora de sortir a l’estranger.

MS: Problemes amb els visats?

JS: Sí, amb tota la paperassa que calia gestionar. Per això Earache es va cansar de Vader; i no pots culpar-los, és totalment comprensible: tenien, què, una trentena de grups? I un munt de coses a fer?

MS: I no podien dedicar tant de temps i diners a només un grup.

JS: Exacte. Però el més curiós de tot plegat és que a Polònia ningú no es va adonar d’aquestes dificultats. El que vàrem veure és que es podia ser un grup d’una petita població de Polònia -com Vader- i, tot i així, obtenir un contracte amb la millor discogràfica que existia. Així que tots els adolescents van començar a tocar el millor que podien, amb l’objectiu de seguir el camí traçat per Vader. I això és tot, bàsicament. Després van seguir Behemoth i tots els altres.

MS: El 1992 va ser l’any que ho va canviar tot, doncs. Com per a Barcelona amb els Jocs Olímpics: el mateix any.

JS: Sí. Però no hagués funcionat si no s’hagués donat un canvi en la política i l’economia. Perquè, per exemple, Behemoth tenen aproximadament només un parell d’anys menys que Vader i no van tenir els problemes d’aquests. Ja tenien telèfons, en només un parell d’anys ja era com a tot arreu! Així que per a Vader es pot dir que va ser una mica massa aviat. Per a Behemoth no hi va haver aquests problemes de contacte i comunicació amb la discogràfica. I avui en dia, els grups no tenen problemes a l’hora de sortir a l’estranger, com sí que en tenien Vader: ara som a Schengen. A principis dels anys 90 era molt difícil.

MS: Quants anys tenen Vader, com a grup?

JS: 30. L’any passat varen celebrar-ne l’aniversari. Per descomptat, però, només queda un membre original a la formació.

MS: Peter? Vaig coincidir amb ell crec que en un concert a Txèquia. Bé, amb ell i amb tots plegats. Deu fer almenys deu anys d’això, perquè també hi havia en Doc. Encara recordo quan els meus dos contactes polonesos em van dir que havia mort, jo era a Polònia en aquell moment!

JS: Sí, ja se sap. Amb Vader ha passat el que és habitual. Alguns membres de la formació van morir, d’altres la van deixar, d’altres se’ls va fer fora. És el que passa, és la vida. Però ara els van molt bé les coses. Acaben de treure nou disc -feia una setmana, el dia de l’entrevista-. I d’aquí a tres dies surt publicat un llibre que he escrit sobre el grup: Wojna totalna. El títol, Total War en anglès, ve de la cançó.  

vader-wojna-totalna

MS: I al llibre expliques la història de Vader i també tot aquest context de què hem estat parlant?

JS: Sí, també el context.

MS: Així que el 3 de juny. En polonès, oi? Traduïreu el llibre?

JS: Exacte, el 3 de juny, en polonès. Però el traduïrem a l’anglès.

MS: Qui publicarà l’edició en anglès?

JS: Encara no ho sabem, ho estem parlant.

MS: Però ja heu començat amb la traducció a l’anglès o encara no?

JS: Sí, ja s’està treballant amb la traducció a l’anglès.

MS: Canviant de tema, quins diries que són els grups polonesos de metal més antics?

JS: Kat, però amb Kat ha passat un fenomen curiós: han influït Vader, per exemple, però ara hi ha 2 “Kats”. És com Saxon, s’han separat i han format dos grups. També hi ha Turbo, que ha canviat de formació milions de vegades, i també d’estil: van començar amb hard rock, després, death metal i ara fan heavy metal.

MS: Quins són els gèneres musicals que diries són més representatius de Polònia? Ja saps, per a Noruega, el típic és el black metal; per a Suècia, el “death metal suec”, …

JS: Depèn de quina època parlem. Diguem que, durant els 80, va ser el thrash metal; els 90, el death metal i el grindcore, i després, el black metal. És perquè estàvem buscant el gènere més extrem. Per als anys 80, per exemple, no hi havia res més extrem que el thrash metal.

MS: I diries que, el black metal, a partir del 2000?

JS: Definitivament. Evidentment encara hi ha grups de thrash i de death metal, però pel que fa als nous grups i el que s’escolta, sí: el black metal és el gènere dominant. Va començar una mica abans del 2000, però per simplificar, deixem-ho així.



Llista de reproducció del grup Hate. Especialment interessant, el documental Making of Solarflesh (2013, Napalm Records), pel que fa al missatge i la ideologia, tant de l’àlbum, com del grup.

MS: I què diries de Hate? (els mateixos integrants de la formació de death metal Hate consideren que, amb l’últim disc, Solarflesh: A Gospel of Radiant Divinity -2013, Napalm Records-, estan més aprop del black metal que mai)
També són un grup dels antics?

JS: No són ben bé un dels grups més antics, perquè no són dels 80: van començar el 90. Però per descomptat que són un dels grups que cal destacar. I més, si parlem del gènere extrem. Hate són un dels grups polonesos que fa més temps que toquen, o sigui, que no han parat des que van començar. I fan gires de manera habitual, els van bé les coses.

MS: Alguna altra qüestió que es tractés a la taula rodona on vares participar?

Caset comprat a Polònia de l'àlbum debut de Decapitated: Winds of Creation (2000, Wicked World/Earache Records), discogràfica estrangera. Produït per Peter, l'únic membre original que queda de Vader.

Caset comprat a Polònia de l’àlbum debut de Decapitated: Winds of Creation (2000, Wicked World/Earache Records), discogràfica estrangera. Produït per Peter, l’únic membre original que queda de Vader.

JS: Sí, recordo una pregunta. El metal és àmpliament reconegut i acceptat a Polònia? La resposta és que no i la prova d’això és que tots els grups grans polonesos, com ara Vader o Decapitated, tenen contracte amb Nuclear Blast, discogràfica estrangera. És com si des de Polònia importéssim el metal polonès, perquè els grups no tenen l’oportunitat de signar amb una discogràfica d’aquí. Excepte Behemoth, perquè tenen contracte amb una discogràfica polonesa: Mystic Production -depèn del país de distribució-.

 

Caset comprat a Polònia de l’àlbum de Behemoth Thelema.6 (2000, Mystic Production a Polònia): segell polonès.

Caset comprat a Polònia de l’àlbum de Behemoth Thelema.6 (2000, Mystic Production a Polònia): segell polonès.

 

A més, el metal no està reconegut per la premsa polonesa, com sí que ho està a Noruega o Finlàndia. Quan el món va començar a interessar-se pel metal nòrdic, els mitjans de comunicació grans d’aquests països els van obrir les portes; fins i tot, als grups més extrems. Això no va passar mai a Polònia. Potser l’única excepció és Behemoth, però no per la seva música, que és molt bona, sinó perquè Adam “Nergal”, el cap del grup, estava promès amb una estrella del pop polonesa. Així que els portals de comunicació sobre xafarderies van dedicar-se a esbombar la qüestió.

MS: I quin impacte va tenir això? Va afectar negativament el grup, tenint en compte que el metal polonès no està acceptat pels mitjans del país?

JS: A Nergal no li importava en absolut, tot això de les xafarderies que es publicaven. De fet, això va tenir un impacte mixte, és a dir, negatiu però també positiu. Per exemple, Nergal ha estat portat als jutjats diverses vegades per blasfèmia o altres qüestions, però va guanyar els casos. Això és un bon exemple que demostra que la llibertat d’expressió funciona. Així que, al final, encara va ser positiu: va ser un bon exercici de llibertat d’expressió per a la gent que seguia vivint ancorada al passat i que pensaven que podien censurar algú només perquè no estaven d’acord amb aquesta persona. Però encara hi ha més. Behemoth va publicar el seu darrer àlbum The Satanist aquest hivern, i el disc se’n va anar directament a la primera posició de les llistes de vendes al mercat polonès. Hi va haver molta gent que va descobrir Behemoth a través dels mitjans dedicats a les xafarderies, però van comprar el disc, així que, ja veus, el tema va tenir un impacte positiu.

 

Behemoth - The Satanist (2014, Mystic Production a Polònia)

Behemoth – The Satanist (2014, Mystic Production a Polònia)

 

MS: Ja saps el que diuen, al final, l’important és que parlin de tu, ja sigui bé o malament. Et donen publicitat gratis.

JS: Exacte, totalment d’acord. Mentre no et canviïn el nom o alguna altra cosa…

MS: Per anar finalitzant, acabem de repassar alguna cosa més sobre tu. A part del llibre sobre Vader…

JS: Faig el portal de música per a T-Mobile. Tinc la meva pròpia empresa que es dedica a tota una sèrie de qüestions musicals i de comunicació. Treballo per a diferents festivals, com l’Off a Polònia o el Sziget d’Hongria; promoc el Sziget a Polònia. Vaig escriure un llibre sobre Slayer, tenia el meu propi grup…, bé, de fet encara existeix, però ja no fem metal -riu-. Tocàvem metal els anys 90.

MS: Lux Occulta?

JS: Sí. Ara fem música fosca, però no és heavy metal. Acabem de treure un disc Kołysanki.

MS: Com descriuries la música que feu ara? I sóu els mateixos?

JS: No ho sé… no la descric, realment m’importa ben poc. Hi ha alguna cosa de trance, la gent diu que és música “cinemàtica”… És música fosca que ens agrada fer, com a hobby. Segueix essent el mateix grup, Lux Occulta; senzillament, fem una altra cosa, musicalment parlant. Pel que fa als membres del grup, n’hi ha tres de nosaltres que fèiem metal els anys 90, però també hi ha gent nova. En la música que fem també hi ha força elements del jazz, perquè hi ha trompetes, acordió… així com diversos instruments acústics.

MS: Ah, me n’oblidava! Em va sorprendre veure que hi havia una taula rodona sobre el metal a Polònia, al Primavera Pro. Com va ser això? Normalment la gent no s’esperaria trobar aquest gènere musical tractat de manera tan específica al Primavera Pro. Com et varen convidar?

Membres de la taula rodona sobre el metal underground a Polònia, Primavera Pro. D'esquerra a dreta: Jarek, Vogg i Łukasz.

Membres de la taula rodona sobre el metal underground a Polònia, Primavera Pro. D’esquerra a dreta: Jarek, Vogg i Łukasz.

JS: Va ser durant el festival Off de Polònia. L’Alberto Guijarro, un dels organitzadors del Primavera Sound, va anar convidat a l’Off per l’Institut Adam Mickiewicz, que organitza els showcases dels grups polonesos a l’estranger. Quan van començar a parlar sobre els showcases de grups polonesos per a l’edició d’enguany al Primavera Sound -aquest any hi va haver un miniespecial sobre grups polonesos al festival-, l’Alberto Guijarro, que havia vist en directe a l’Off el grup de black metal polonès Furia i li havia agradat molt, va dir “vull aquest grup al Primavera Sound“. A partir d’aquí, van seguir els contactes amb la institució cultural de Polònia per portar grups del país al Primavera Sound. Els altres grups no toquen metal, però vam pensar que el tema per a la participació de Polònia era explicar la història del metal com a fet específic i particular del país, per això va acabar sortint aquesta taula rodona, suposo.

Furia

Furia

MS: I què opines del Primavera Sound i el metal? N’hi ha que arrufen les celles, sobretot els que escolten aquest gènere musical.

JS: Jo sóc repetidor al Primavera Sound, ja hi he estat més d’una vegada. És molt interessant perquè pots descobrir de tot. El Primavera Sound és singular: és un festival on els músics professionals van com a fans a veure diferents gèneres musicals, nous grups i antics grups. I parlant de metal, doncs mira, hi ha gent que, si et coneix dins l’entorn del metal i veuen que escoltes o et dediques a d’altres gèneres musicals, et consideren un traïdor; sobretot els oïents, no els músics professionals. Pot ser un ambient molt tancat. A mi m’és ben igual.

MS: Això em sona…

JS: Però saps què? Ara fa poc acabo de veure un dels membres del grup de metal Samael per aquí, com a fan. I aquest és només un exemple dels músics de metal que vénen al Primavera Sound a descobrir música nova.

 

 

Ja a casa, un cop acabada de redactar l’entrevista i havent rememorat -com no podia ser d’altra manera- nostàlgies diverses amb el death metal polonès de fons, escolto el nou disc de Lux Occulta, que em transporta del passat al present i futur, exactament igual que l’evolució musical del grup. I caram, per ser només un hobby! Disc totalment recomanable. Kołysanki es pot escoltar sencer al web de Lux Occulta. Desafiem l’Alberto Guijarro perquè els porti la propera edició del Primavera Sound! Tot i que no tinc gaire clar si és possible dur a terme en directe, aquest projecte. Potser a l’Auditori, amb un exèrcit de músics i maquinària electrònica diversa.

 

TEXT: Mar Santacana

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: