In-Edit arrenca amb una mirada al món dels Pixies

Pixies-Loud-Quiet-800x1172

El festival de cinema documental musical In-Edit, en col·laboració amb el Primavera Sound, ha arrencat avui divendres 23 de maig amb la projecció d’un documental sobre els Pixies, un dels caps de cartell del festival musical d’enguany i a una setmana de l’actuació dels bostonians al Parc del Fòrum.

Concretament, es tracta de loudQUIETloud: A Film About the Pixies (2006, Estats Units), dirigit per Steven Cantor i Matthew Galkin. El documental no és nou, però serveix a mode de recordatori: loudQUIETloud mostra la reunificació del grup de culte el 2004, 12 anys després de la seva separació per conflictes personals entre el capdavanter del grup Frank Black i la baixista Kim Deal. Precisament, el 2004 els Pixies van actuar a l’edició d’aquell any del Primavera Sound, van repetir el 2010 i ara tornen a fer-ho.

Els ídols cauen amb loudQUIETloud. Si bé es diu que una imatge diu més que mil paraules, també és cert que una imatge pot fer precisament el contrari i no ser un reflex de la realitat. Fins a quin punt doncs un documental musical que segueix un grup durant la seva gira i peripècies personals és un fidel reflex de la realitat o no, això no se sap mai. En tot cas, la imatge que ofereix loudQUIETloud roman lluny de ser un culte a l’ego o a la idolatrització d’aquests gegants musicals que tanta influència han tingut en el món del rock alternatiu i més enllà i sembla donar un missatge contrari.

El documental intercala seqüències de concerts davant d’escenaris de ple complet i fans extàtics -noves generacions incloses-, que contrasten amb moments d’incredulitat i més aviat oxidació professional del quartet, així com la vida a la carretera d’un autobús de gira i les misèries personals de cadascun dels seus individus.

D’una banda, doncs, es veu una doble realitat: la d’ídols del rock -concerts amb exhauriment d’entrades a temps rècord i fans totalment en deliri-, i la punyent sensació de realisme de darrere les cortines, amb unes vides més aviat penoses i com si ni els mateixos integrants del grup s’adonessin que ells són qui han generat tot el soroll i aura de culte al seu entorn. Vides familiars amb fills inclosos, la sortida de l’alcoholisme de Kim Deal, la increïble relació de fortalesa entre les germanes Deal -Kim va dur a terme la gira amb la seva germana, que és qui s’ocupa del recolzament d’aquesta-, l’ansietat, el vòrtex que el bateria pateix amb els fàrmacs després de la mort de càncer del seu pare, la brutal incomunicació entre els membres del grup fora dels escenaris, a banda de les tensions entre els membres del grup -fins al punt que les germanes Deal i la resta dels Pixies viatjaven en vehicles diferents durant les gires-, la increïble veu de Deal -que queda ben pal·lesa al documental-, i, per descomptat, l’espolsament de les nombroses teranyines per posar-se en marxa de nou, talment mòmies tretes d’un museu, i no precisament en l’estat de conservació de les egípcies: quatre individus les vides dels quals es trobaven en una situació de força penositat personal, en general.

En resum: loudQUIETloud ofereix una mirada amb sensació realista de la vida i misèries personals dels músics professionals, i és capaç de tirar enlaire qualsevol imatge d’idealització o idolatrització, tant del grup com de la carrera musical professional. No es tracta d’un documental per mostrar al món “que bons i increïbles que som, quant d’èxit tenim, i que perfectes que som en tot”, sinó més aviat el contrari. Tot recordant que les imatges sempre són al servei de qui les contracta i no es pot saber al 100% la realitat, el documental deixa un regust de realisme i reflexió valents, que s’agraeixen.

Cal recordar que, divendres vinent, els Pixies actuen a Barcelona sense Kim Deal -separació oficial l’any passat, en què Deal ja va actuar al Primavera Sound amb The Breeders- i ho fan amb Indie Cindy (2014), nou disc que ningú no preveia fins que va sorgir enguany.

El festival documental musical In-Edit té lloc, de franc, al cinema Maldà de Barcelona, durant aquest cap de setmana, amb tres títols més: Charles Bradley, Soul of America (dissabte, 20 h); Lou Reed’s Berlin i The Punk Singer (diumenge a les 18:00 h i les 20:00 h, respectivament).

 

TEXT: Mar Santacana

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: