In-Edit arrenca amb una mirada al món dels Pixies

Pixies-Loud-Quiet-800x1172

El festival de cinema documental musical In-Edit, en col·laboració amb el Primavera Sound, ha arrencat avui divendres 23 de maig amb la projecció d’un documental sobre els Pixies, un dels caps de cartell del festival musical d’enguany i a una setmana de l’actuació dels bostonians al Parc del Fòrum.

Concretament, es tracta de loudQUIETloud: A Film About the Pixies (2006, Estats Units), dirigit per Steven Cantor i Matthew Galkin. El documental no és nou, però serveix a mode de recordatori: loudQUIETloud mostra la reunificació del grup de culte el 2004, 12 anys després de la seva separació per conflictes personals entre el capdavanter del grup Frank Black i la baixista Kim Deal. Precisament, el 2004 els Pixies van actuar a l’edició d’aquell any del Primavera Sound, van repetir el 2010 i ara tornen a fer-ho.

Els ídols cauen amb loudQUIETloud. Si bé es diu que una imatge diu més que mil paraules, també és cert que una imatge pot fer precisament el contrari i no ser un reflex de la realitat. Fins a quin punt doncs un documental musical que segueix un grup durant la seva gira i peripècies personals és un fidel reflex de la realitat o no, això no se sap mai. En tot cas, la imatge que ofereix loudQUIETloud roman lluny de ser un culte a l’ego o a la idolatrització d’aquests gegants musicals que tanta influència han tingut en el món del rock alternatiu i més enllà i sembla donar un missatge contrari.

El documental intercala seqüències de concerts davant d’escenaris de ple complet i fans extàtics -noves generacions incloses-, que contrasten amb moments d’incredulitat i més aviat oxidació professional del quartet, així com la vida a la carretera d’un autobús de gira i les misèries personals de cadascun dels seus individus.

D’una banda, doncs, es veu una doble realitat: la d’ídols del rock -concerts amb exhauriment d’entrades a temps rècord i fans totalment en deliri-, i la punyent sensació de realisme de darrere les cortines, amb unes vides més aviat penoses i com si ni els mateixos integrants del grup s’adonessin que ells són qui han generat tot el soroll i aura de culte al seu entorn. Vides familiars amb fills inclosos, la sortida de l’alcoholisme de Kim Deal, la increïble relació de fortalesa entre les germanes Deal -Kim va dur a terme la gira amb la seva germana, que és qui s’ocupa del recolzament d’aquesta-, l’ansietat, el vòrtex que el bateria pateix amb els fàrmacs després de la mort de càncer del seu pare, la brutal incomunicació entre els membres del grup fora dels escenaris, a banda de les tensions entre els membres del grup -fins al punt que les germanes Deal i la resta dels Pixies viatjaven en vehicles diferents durant les gires-, la increïble veu de Deal -que queda ben pal·lesa al documental-, i, per descomptat, l’espolsament de les nombroses teranyines per posar-se en marxa de nou, talment mòmies tretes d’un museu, i no precisament en l’estat de conservació de les egípcies: quatre individus les vides dels quals es trobaven en una situació de força penositat personal, en general.

En resum: loudQUIETloud ofereix una mirada amb sensació realista de la vida i misèries personals dels músics professionals, i és capaç de tirar enlaire qualsevol imatge d’idealització o idolatrització, tant del grup com de la carrera musical professional. No es tracta d’un documental per mostrar al món “que bons i increïbles que som, quant d’èxit tenim, i que perfectes que som en tot”, sinó més aviat el contrari. Tot recordant que les imatges sempre són al servei de qui les contracta i no es pot saber al 100% la realitat, el documental deixa un regust de realisme i reflexió valents, que s’agraeixen.

Cal recordar que, divendres vinent, els Pixies actuen a Barcelona sense Kim Deal -separació oficial l’any passat, en què Deal ja va actuar al Primavera Sound amb The Breeders- i ho fan amb Indie Cindy (2014), nou disc que ningú no preveia fins que va sorgir enguany.

El festival documental musical In-Edit té lloc, de franc, al cinema Maldà de Barcelona, durant aquest cap de setmana, amb tres títols més: Charles Bradley, Soul of America (dissabte, 20 h); Lou Reed’s Berlin i The Punk Singer (diumenge a les 18:00 h i les 20:00 h, respectivament).

 

TEXT: Mar Santacana

Advertisements

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: