Primavera Sound 2014: The Pixies i alguns tastets musicals

The Pixies

La inclusió dels Pixies al cartell de la 14a edició del Primavera Sound requereix un comentari específic. Per molts motius. En primer lloc, es tracta d’un grup de culte de finals dels 80, que, “en vida”, va enregistrar relativament pocs àlbums, però que va aconseguir situar-se com a referent permanent en l’escena musical en general, no només la independent. En segon lloc, enguany és el tercer cop que la formació de Boston torna al Primavera Sound: el primer cop, encara al Poble Espanyol (2004) i el 2010 va ser l’última visita dels americans al Festival, un 2010 amb Doolittle (1989) com a emblema. I és que quan Live Nation va anunciar dues actuacions dels Pixies a Madrid per a finals del 2013, però cap a Barcelona, alguna cosa estranya s’intuïa. Sortosament, no es va tractar d’una d’aquestes situacions de “concert únic estatal” i es podrà tornar a veure un dels grups de culte més grans del planeta, que, alhora, genera més estimació entre els seguidors.

Nou disc dels Pixies: Indie Cindy, 2014

Nou disc dels Pixies: Indie Cindy, 2014

Però no tot són flors i violes: hi ha força expectativa entorn d’aquesta tercera visita primaveral dels Pixies, ja que vénen sense Kim Deal (puntal del grup, encara que no en fos la líder) i perquè porten nou disc (Indie Cindy: previst per al 28 d’abril d’enguany) després de més de 20 anys sense editar-ne cap. Ara bé, aquest nou disc no és realment nou, sinó que inclou els tres EP que els de Boston han anat enregistrant a comptagotes i que no han rebut gaire bona crítica. Single exemple, “Bagboy”: una barreja estranya que no acaba de conjugar de forma compacta la modernitat tecnològica amb l’estil propi dels Pixies. En aquest sentit, evidentment hi ha curiositat per saber com serà l’actuació de The Pixies: principalment, amb el material nou, que no ha quallat? I què passarà amb l’absència de les veus femenines de Kim Deal i el seu baix? Deal ja va ser l’any passat al Primavera Sound amb el seu grup The Breeders –que, per cert, va oferir un directe insípid i amb un so terrible–. Què passarà amb els Pixies enguany és una sorpresa i tothom n’està pendent. Sigui com sigui, no hi ha cap mena de dubte que tornarà a generar la bogeria dels nombrosos amants del grup, encara que vingui “mutilat” o amb material nou del qual la gent recela: oportunitats com aquesta no passen cada dia i veure un grup de culte com els Pixies és un regal que no té preu.

 

A continuació segueixen alguns tastets musicals i comentaris específics, aleatoris o escollits, i sense ànim de prioritzar el programa de ningú, que, recordem, s’ha de fer cadascú a mida, amb tots els recursos disponibles.

Actuacions gratuïtes:

Primavera a la Ciutat 2014

A “la prèvia” (28 de maig, Parc del Fòrum), la jove californiana Sky Ferreira és una cita imperdible per a tots els nostàlgics de Garbage. Amb una sola cançó, “Red Lips” (EP Ghost; Capitol Records, 2012), tots els qui es llangueixin per tornar a sentir la foscor seductora i sexual de Shirley Manson tindran la impressió que l’escocesa és davant seu duranSky Ferreira_04t uns moments. I és que no en va la carismàtica pèl-roja va treballar amb la cançó per a Sky Ferreira: el resultat és més que evident i parla per ell mateix. Fins i tot Manson va declarar que considerava Ferreira com a una germana petita, a qui admirava per les seves qualitats.

Altres noms entre les actuacions gratuïtes, també a “la prèvia”, el belga Stromae: “Alors on danse” o “Papaoutai” (“Pare, on ets?”, literalment; el pare de l’artista va morir en el genocidi ruandès). Cançons que l’han propulsat a la fama de cop, música ballable, electrònica de discoteca amb hip hop i chanson francesa que ha sonat a totes les emissores de ràdio i a les discoteques tradicionals; un d’aquells fenòmens que aglutina gent de diferents gustos musicals.

Stromae_01 lo

D’altra banda, en el marc dels concerts que Primavera Sound organitza al Parc de la Ciutadella (Els Vermuts del Primavera amb Martini), Dum Dum Girls actuaran diumenge 1 de juny, de franc. Una oportunitat de veure el grup, per a aquells que no puguin assistir al Festival (on tenen previst un concert el dia anterior: dissabte 31 de maig).

Primavera Sound Martini 2014

Però l’oferta gratuïta no s’atura aquí: s’ha de felicitar l’organització perquè ha fet uns esforços visibles en democratitzar la música. En efecte, s’amplien els concerts i activitats gratuïtes, que s’escampen i augmenten a la ciutat, principalment, al barri del Born. Allà també s’hi trasllada la fira de la indústria musical PrimaveraPro (al Convent de Sant Agustí), que amplia considerablement els temes que tractarà. Ull amb aquesta fira, que a poc a poc va creixent i que és una oportunitat excel·lent per al sector musical. Això és perquè porta una gran quantitat de representants estrangers de la indústria (més de la meitat), fet que promou un impressionant networking i taules rodones en format conferència, que resulten ser plataformes excepcionals per a resoldre qüestions del sector en un context de crisi, i promoure el sector musical d’aquí –no precisament ajudat per les institucions estatals, i altament necessitat de networking amb països productius–.

En el marc de la fira PrimaveraPro, la bona notícia és que també es posa a l’abast del públic general els concerts (showcases) programats i que fins ara havien estat exclusivament destinats als assistents del PrimaveraPro.

Confeti de noms

Entre els que poden passar desapercebuts en el maremàgnum del cartell, si no s’està atent, hi ha els noruecs Kvelertak, que autoanomenen la seva música com a “necro n’ roll”. El grup, provinent de “la ciutat del petroli” (Stavanger), repeteix presència al Primavera Sound i ho fa amb un nou disc sota el braç (Meir, 2013). Meir literalment vol dir “més”, en nynorsk (un dels dos estàndards escrits de la llengua noruega) i el nom del grup fa referència a una tècnica de lluita en què s’immobilitza l’oponent pel coll. Per què, aquesta lliçó de llengua? Perquè el grup canta les seves cançons en noruec.

Kveleratk_01 lo

Kvelertak són rock n’ roll, però a la noruega: és a dir, malgrat que intentin posar-hi tocs punk o hardcore, no poden evitar que soni a metal fosc –incloent veu, ritmes i ambients sònics semi black metal, segons la cançó–, o a massa tècnic en moltes ocasions. És la terra i la cultura musical d’origen.

La formació noruega va guanyar un premi Spellemann el 2013 (categoria “metal”), premi que s’atorga a Noruega als músics que s’han destacat especialment l’any en qüestió. El grup, a més, havia obtingut una beca d’un milió de corones (més de 120.000 euros), de la companyia petrolífera noruega Statoil, beca musical que s’atorgava fins el 2013 amb la finalitat de promoure joves talents noruecs internacionalment. Això indica fins a quin punt es promou la cultura musical a Noruega i les facilitats que es donen als artistes per tal que puguin dedicar-se a la música.

(“Kvelertak”; Meir, 2013)

Pel que fa a noms catalans, que n’hi ha un grapat, esmentarem, d’una banda, Refree, mig apadrinat pel segell del Primavera Sound, amb actuació doble: amb la seva formació i tot fent duet amb la gironina Sílvia Pérez Cruz. Igualment, hi haurà els barcelonins Mishima, amb el nou disc L’Ànsia que Cura (TRIS-Warner, 2014), que va aconseguir la 9a posició de vendes al mercat estatal, tal com va fer-ho el disc anterior, tot i ser en català. Caldrà veure la reacció del públic internacional a aquestes propostes que aquí estan consolidades: s’ha de recordar que, Manel, el 2013, no va fer ni fred ni calor, per solapament amb un dels grans reclams del Festival (Tame Impala), però possiblement tampoc era l’estil musical idoni per al públic. Per la seva banda, Refree i Mishima semblen tenir molts més números de connexió amb un públic internacional. Això sí, sempre que no se’ls solapi en horari de manera impossible, tal com va succeir amb Manel.

Mishima_01 lo

Finalment, a mode de confeti de noms musicals, llançarem els següents: el Nine Inch Nails de Trent Reznor amb nou disc (Hesitation Marks; Null Corporation, 2013), que farà gira conjunta americana amb ni més ni menys que uns altres monstres de finals dels 80: Soundgarden (!). Si tan sols poguessin posar-los a la maleta i portar-los també al Primavera Sound…; en fi, seguirem somniant. Jenny Lewis, cantant americana que ja va ser l’any passat al Festival, tot actuant amb The Postal Service; el projecte Body/Head de Kim Gordon (Sonic Youth), una altra cara familiar al Festival; els japonesos Bo Ningen amb el seu hardcore estrident; o un nom sòlid com Mogwai.

Bo Ningen Cat Stevens lo

Ens hem deixat tota l’electrònica, sales i un munt més de programació; davant la varietat de l’oferta i els diversos gustos musicals, aconsellem, però, que cadascú es faci la seva pròpia agenda a mida, amb els recursos que el Festival posa disponibles: entre d’altres, sempre es pot accedir al Playlist del Festival. 

I bona sort amb la tria, que no hi hagi gaire solapaments indesitjats!

TEXT: Mar Santacana

IMATGES: Indie Cindy (The Pixies), Primavera a la Ciutat, Sky Ferreira, Stromae, Els Vermuts del Primavera al Parc amb Martini, Kvelertak, Mishima (Organització), Bo Ningen (Cat Stevens).

VÍDEOS: “Bagboy” (The Pixies), “Kvelertak” (Kvelertak)

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: