VIURE SENSE ELLS

 Resistim perquè som de metall, perquè mengem patates i olives, però ara ja no ens sobren paraules; al contrari, ens falten paraules per sentir com cau el sol de l’horabaixa i no caure nosaltres amb ell, des d’un penyasegat on plou pols estel•lar i on veiem l’abisme d’aquell que sent orfe: ja no vendrem cacauets, els fars ja no il•luminaran les góndoles i tots els diaris s’omplen d’insondables informes tràgics.

Camarada, maquinista, ara què farem? Com veurem les estrelles i les balenes? La notícia és tan dramàtica com per no existir, o com a mínim no somriure com feia abans en la bicicleta, aquest sotrac és massa difícil. Encara no m’ho crec, t’has fet desaparèixer i jo he perdut el meu centre de gravetat. Vull que sonin de nou tots els motors. Ells ens feien companyia i ens dedicaven quasi sempre els dies.

Avui no és un dia que em sobren vitamines, hauré de canviar l’aigua de la cadernera. Avui el carrer no es posarà en marxa xom sempre, avui serà diferent, serè més difícil escurar la cuina i deixar la gelera més decent. Avui el cel és tan diferent, no hi ha tant alicients, sento com els Antònia Font em diuen adéu des d’allà dalt i em sento més perdut que un turista humanista vestit de pirata.

Avui les coses no són fàcils per a ningú, i menys encara per als fans d’Antònia Font, que sentim fosca i silenci totals, com unes platges infinites desertes i descongelades. Ens sentim privats d’ells, com en un desert sense aigua. La desgràcia punxa com un cactus. No vull saber res dels hiverns, la sal me fa mal, he cremat els alcohols i m’he engatat. El món se’ns desmorona com un edifici del segle passat, com la casa del carboner.

Avui no cantem ni la lluna ni l’estrella. Avui ens desmuntem com un bidet en mal estat. Avui les roses semblen cactus i els llapis d’Ikea no escriuen coses divertides. Avui tot és penombra sobre els llençols. Avui ens sentim adormits i el bosc no està animat. Avui no giren els ventiladors. Avui sentim la baixa d’Antònia Font com unna cosa rara, com xerrar amb el contestador.

Qui em sabria contestar què passarà ara amb el millor grup de la història de la música catalana? Si Sau i els grups de rock català han tingut musicals que els han recordat, jo demano que algú faci un film d’Antònia Font, un que sigui un western, amb imatges de Denver, d’en Clint, d’em Morgan i d’un home dur que fuig dels gringos i dels corruptes drogadictes que no es dutxen.

Ens bastarà ?

 

TEXT: Daniel Ruiz-Trillo

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

One response to “VIURE SENSE ELLS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: