PRIMAVERA SOUND 2013: Alternativa americana clàssica – La solidesa de Dinosaur Jr. vs. la decepció de The Breeders

Dinosaur Jr concert 1 - Èric Pàmies

Dinosaur Jr., a qui pocs mitjans esmenten, són un dels grups que, un cop sentit un acord, un sap de seguida que està davant d’una formació sòlida i de qualitat, malgrat que hagin actuat al festival en repetides ocasions i es tracti d’un grup prolífic pel que fa a concerts. Si bé no eren “la gran sorpresa” com ara el retorn a l’escenari de The Postal Service, Dinosaur Jr. són una aposta segura i imperdible; tot i que, segons alguns, al so li faltés potència –l’escenari Primavera, on van actuar, va rebre diverses crítiques de so, inclosa l’actuació de The Breeders–.

Dinosaur Jr concert 2 - Èric Pàmies

En el repertori que van oferir, carregat de la guitarra contundent i sòlida de J Mascis –i és que quin professional, quina veterania, i sembla que el temps no passi per a ell, a diferència d’altres–, va incloure gairebé la meitat de cançons dels 80, que es diu aviat: fa entre 20 i 30 anys, d’això. Però no va ser només un recull de clàssics: també van incloure temes de l’últim disc I Bet on the Sky (2012) i de Where you been (1993), a banda de deixar lloc a les versions… inclosa “Just Like Heaven” de The Cure, cap al final. Un final guitarrer, per gaudir-ne absolutament, tant a dalt com a baix de l’escenari –com es podia veure en la cara d’alegria del dinosaure blanc–, amb “Sludgefeast” com a cloenda. I un misteri encara per resoldre: a la bateria vam veure algú a qui li havia crescut el cabell; no sabem qui és, però no va desentonar. Dinosaur Jr.: un clàssic que, per més que repeteixi, segueix essent un dels concerts del festival. Al grup de Boston li haurien de fer el carnet d’artista VIP al Primavera Sound.

The Breeders - Dani Cantó

The Breeders, un altre clàssic alternatiu dels 90 i un dels caramels del Primavera Sound 2013, era una de les actuacions esperades, com a mínim per als nostàlgics i els fans que porten el nom dels Pixies marcat amb foc, i que no hem pogut mai veure’ls en directe per circumstàncies de la vida –i no per edat–, amb l’espina que queda clavada. En definitiva, The Breeders arribava amb una considerable expectativa, i més amb la promesa de rememoració de Last Splash (20è aniversari del disc), amb èxits com “Cannonball” o “No Aloha”. Contràriament a Dinosaur Jr., el grup de la baixista dels Pixies Kim Deal va decebre a l’actuació de divendres 24 de maig (21:30 h, Primavera), no va transmetre cap tipus d’energia i el concert va ser apàtic, malgrat els intents il·lusionats dels qui s’havien aplegat a l’escenari per rebre les germanes Deal amb els braços oberts. El disc va sonar, les cançons, també, la versió dels Beatles “Happiness is a Warm Gun”, cap al final, igualment. Però per si fos poca la desil·lusió, el grup va patir diversos talls de so enmig de les cançons; talls breus en la veu, però notoris.

TEXT: Mar Santacana

FOTOS: Èric Pàmies (Dinosaur Jr.) i Dani Cantó (The Breeders)

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: