I si demà no tornara

obrintpastots

En plena gira acústica de comiat anunciant una aturada indefinida, el grup català del País Valencià per excel·lència, Obrint Pas, féu els passats 24 i 25 de maig aturada al cor de la Vila de Gràcia, al probablement local més idoni per l’ocasió, el Centre Artesà Tradicionàrius, temple de la música d’arrel. La banda programà inicialment un únic concert a la capital però, després de la imperant rapidesa a l’exhaurir-se les entrades, el sextet obrí una segona actuació el mateix divendres al vespre i, més endavant, una darrera per dissabte a la nit.

obrintcontrabaix

El primer dels comiats, idoni per a un públic multigeneracional, fou aclamat per adolescents, joves, no tan joves i mares i pares amb els més petits de la casa. Ara fa vint anys, el 1993, la formació valenciana naixia al cor del seu institut, alhora que el jove militant Guillem Agulló moria assassinat per un grup d’extrema dreta. Nascuts en un País Valencià on dir el nom de la pròpia llengua gairebé és delicte, diuen adéu ens uns moments on, el català a l’escola, aquí, a la Catalunya sud, comença a rebre atacs.

L’èxit del repertori d’Obrint Pas ha estat tal, tant musicalment com a nivell de contingut de lletres socialment compromeses, que els adolescents de fa vint anys l’han seguit fins a l’actualitat, deixant-ne llegat als seus fills –l’emotiva imatge dels més petits cantant entre el públic amb tendresa i innocència fou màgica-, i els adolescents d’avui, s’hi identifiquen i vibren, ara que, més que mai, el nostre poble necessita reafirmar-se i reclamar els seus drets sense que hi manqui l’alegria del so d’una dolçaina.

El triplet acústic del cap de setmana repassà el repertori de tota la trajectòria de la banda valenciana, permetent-se tocar melodies menys idònies als habituals concerts per saltar i ballar, i alhora adaptant les cançons més rítmiques amb un toc més melòdic, que dugueren, a la fi, a alçar dempeus a tot el públic de l’Artesà.

obrintpasu

El El mític No tinguis por i El cant dels Maulets, dels també valencians Al Tall, convertiren la sala del Tradicionàrius, més avesada a acollir valsets, polques i cercles cirquesians, en una plaça de festa major, on les estelades s’alçaven i els crits d’independència eren aclamats, més que mai, unànimament pel públic assistent. I és que Obrint Pas és i ha estat molt més que una banda de rock-ska i reggea amb folk i fusió: en una València oprimida, ara fa vint anys endagaren un esperit de lluita i uns valors de llengua, cultura i país compartits i necessaris pel públic i pel poble. El concert, de gairebé dues hores de durada, comptà també amb La flama, cançó creada especialment pel Correllengua, la qual esdevingué més endavant banda sonora de la popular flash mob per la llengua filmada a Vic, Del sud i Al país de l’olivera, homenatjant la seva estimada terreta, les emotives Si tanque els ulls i La vida sense tu, i la popular La manta al coll, enllaçada amb sonoritats de la Dharma. Obrint Pas s’acomiadaven amb la instrumental i patriòtica Muixeranga, amb punys alçats tant per si, en un nou demà els valencians tornen a obrir pas als escenaris, com per si demà no tornen. Les seves melodies, la seva festa, el seu llegat cultural i la seva lluita, restaran sempre amb nosaltres, en un poble en moviment.

obrint

TEXT:Clàudia Viladrich

FOTOS:Elisenda Garcia i Cubí

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: