Razzmatazz o els camps del Palau de la Música Catalana

Els Amics de les Arts arriben al punt i final de la gira del seu darrer treball, Espècies per Catalogar, amb més de 80 concerts i a prop de 100.000 espectadors. Aquest cap de setmana ha estat la traca final: el divendres 15 de març a la sala Razzmatazz i el dissabte 16 al Palau de la Música Catalana, tots dos concerts emmarcats al Festival Mil·leni.IMG_5514

 

El divendres la cua a la sala de Poblenou feia la volta a tot el carrer. Alhora, els nostres Amics es disposaven a enregistrar en directe el concert per a posteriorment editar-lo en CD i DVD. En aquest penúltim concert, el “Despertaferro!” de L’affaire Sofia, fou el més aclamat de la gira, homenatjant el carrer Almogàvers a tocar la sala barcelonina i, amb el Matrimoni Arnolfini , un adéu i fins aviat es deixava entreveure amb aquell “Tornar sempre és la millor part de l’aventura”, acompanyat d’una màgica pluja de confeti.

 

El Palau de la Música restava, com a l’anterior gira, Bed &Breakfast, amb les entrades exhaurides. Al més magne i nostrat escenari de la música, el piano de Dani Alegret sonà majestuós a les introduccions de L’home que doble en Bruce Willis i Tots els homes d’Escòcia. Amb Bed & Breakfast, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué escenificaven, com ja es tradició, la trobada entre en Jordi i la Marta, i és que no hem d’oblidar que el nom de la banda representa la seva interdisciplinarietat artística: la formació esdevé ludolingüística amb temes com Carnaval, amb el qual obriren tots dos concerts, i capta especialment l’atenció del públic amb les ocurrents dramatitzacions i discursos reinvidicatius. A tots dos concerts, el públic dedicà uns minuts a aclamar la independència a ple pulmó i Els Amics de les Arts, aprofitaren els seus contes per reinvidicar la societat fosca que blanqueja diners públics als paradisos fiscals. Al Palau la banda comptà amb un convidat d’honor per la història amb final feliç: el cantant d’òpera i pianista Ramon Gener.

 

amics arts palau mil.lenniNo només Els Amics de les Arts dugueren sorpreses, sinó que el mateix públic, entregat al màxim, optà per sorprendre els músics, a tall d’animació i dinamització de l’espectacle: amb la nova versió de l’Armengol, animals de cartró s’anaven alçant de les butaques de platea a mesura que apareixien a la cançó, a Els ocells, s’alçà a les primeres files aquell “cartell que hi diu “Imbècil” perquè s’acaba quedant” i a Miracles, la veueta de la Maria encoratjant als nous pares amb aquell “Però no patiu que no esteu sols” fou acompanyada amb un gomet verd de tamany gran alçat i bressolat per tots els assistents al Palau. Un Palau que esdevingué talment una sala de concerts per una nit, amb el públic alçat de les butaques a múltiples temes, cantant i ballant amb la màxima entrega, no pas més que de la dels músics.

 

Louisiana o els camps de cotó ha esdevingut al llarg de la gira el hit emotiu per excel·lència: la banda creà un cor amb tot el públic amb un final que feia posar la pell de gallina, amb aquell: “Diu que un dia hi hem d‘anar, que lavisem amb temps, però quellits de sobres.”, aclamat melòdicament repetides vegades pel públic sota la direcció de la banda. Amb el mateix tema, en acústic i sense la Banda per catalogar, es tancà la gira, tema amb el qual el públic optà per cantar en veu baixa per tal d’apreciar les les veus del quartet. Les muses i les quatre barres de l’emblemàtic escenari català acompanyaren aquest final feliç de gira, esperant però la millor part de l’aventura: poder-hi tornar.IMG_5401

L’equip de Rockdemà entrevistà el grup just una hora abans del darrer concert. L’Eduard Costa i en Dani Alegret, després d’una nit intensa a Razzmattazz i llarg assaig al Palau, ens endinsaren un xic més enllà d’aquelles Espècies per Catalogar

 

-Us considereu espècies per catalogar, Els Amics de les Arts ?

 D i E. Home …, algun de nosaltres som ben més especials, però el nom el vam posar pensant més en les cançons que en nosaltres. Però bé, tothom és raro, és la gràcia.

 

-Centrant-nos amb “Espècies per Catalogar”L’home que dobla en Bruce Willis amb guardaespatlles que li fot un cop de cossa o L’home que treballa fent de gos i veu la mare marxar amb les criatures ?

 E:  En quin ens quedem ? Ostres …Jo cap, els dos són perdedors,  un dels punts en comú que tenen és aquest, retratem una persona que està a la vora de la felicitat però no la toca i potser la té allà davant, i si canviem la manera de punt de vista ho seria …

 D.-Jo amb el que fa de gos, almenys mulla …

 E.-L’home que ha fet un “polvete” amb la dona de l’home més enrotllat del barri …

 

-La felicitat a Louisiana amb una fugida silenciosa de casa o la felicitat de Miracles amb un inici amb pas de funky?

 D i E: Home, la felicitat de Miracles, jo crec que la paternitat és la cosa més bonica del món i no es pot comparar. Louisiana és una altra història.

 

-Una disfressa per Carnestoltes: senzilla sense complicacions com el palíndrom que es diu Pep o un “citalalàtic” més elaborada ?

 D: Jo sóc molt d’elaborar les coses, jo faria un “citalalàtic” i després vindria l’Edu vestit de Pep i diria: ostres mola més la seva, hauria d’haver triat la fàcil.

 E: Jo sóc més simple, sí.

 

-Fer un pas de funky amb la posterior arribada de la Maria o mantenir-nos amb els divendres de cine i menús degustació ?

 E.-Home, si pots tenir les dues coses …(riuen). El bo és difrutar d’aquests divendres i si  pots tenir la Maria i començar un projecte súper interessant, doncs igual de motivador.

 

-El vostre Guitar Hero ?

 E.-El nostre Guitar Hero són Els Amics de les Arts.

 

-Arquitectes dels fills o la vida la fa cadascú?

 E i D.-Home, la vida la fa cadascú, és de calaix, sense cap mena de dubte.

 

-Tots els homes d’Escòcia: autobiogràfica o ciència-ficció?

 D.-Sí que es veritat que té un punt autobiogràfic, va néixer d’una anècdota d’en Joan Enric, de quan ell era allà, i recordo un dia que em va trucar i va dir: “tinc una idea molt xula !” , i quan m’ho va explicar vaig dir: “això ha de ser una cançó”.  

 

-Ahir acabàveu al Razzmatazz amb un emotiu acústic dels Camps de Louisiana. Us esperàveu que esdevingués un hit ?

 E i D- Va ser una sorpresa, és una cançó que s’ha posat sola cap allà i … ha guanyat ara el Premi a La millor cançó dels Premis Enderrock i ens ha deixat sorpresos. Això passa, hi ha cançons que agafen un lloc i la gent se les fa seves. 

 

 -Tornar és la millor part de l’aventura. Per quan el retorn ?

 D i E- A veure, nosaltres tenim clar que tindrem ganes de tornar i tenim ganes de fer un disc, i evidentment no ens farem derrogar dient no sabem quan … Però s’ha de fer les cançons, s’han de fer els temes …, per tant no podem donar una data exacta, però bé,  jo suposo que més tard o més d’hora estarem aquí donant la tabarra amb el que més ens agrada, que és pujar als escenaris i cantar.      

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTOS: Martí E. Berenguer

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: