L’originalitat de Refree, en directe, i presentació del nou disc de Yo La Tengo: dues propostes primaverals

El Festival Mil·leni continua la seva activitat de promoció cultural i acull dues propostes primaverals –o gairebé–, totalment diferenciades, però cadascuna d’elles amb un interès especial. Ambdues, programades per a les 21 h, en sales diferents.

 

Refree

 

En primer lloc, i no per ordre cronològic: Refree, en format “en família”. El 12 d’abril, aquest personatge musical que es caracteritza per l’originalitat i per donar una alenada d’aire fresc a la composició sonora d’origen català, actuarà al Tradicionàrius de la Vila de Gràcia (CAT-Centre Artesà Tradicionàrius).

 

Refree constitueix un punt de misteri en el món musical: darrera d’aquest nom aparentment britànic, hi ha el barceloní Raül Fernández, de la generació dels 70. Un músic atípic, que tant es pot dedicar a fer cançons més o menys en format habitual, com productes sonors més aviat inclassificables. On no hi ha cap mena de dubte és en el fet que Refree fa respirar un món del so inesperat, amb propostes arriscades i que fan deixar caure la mandíbula fins al terra. És d’aquí, aquest artista? D’on ha sorgit? Oficialment, fa uns 10 anys “…de la carrera artística de Raül Fernández” (Festival Mil·lenni). Això significa un trasllat en el temps fins a l’any 2002, any de l’àlbum Quitamiedos. Mentre el lloc web oficial de Refree no es carrega, per comprovar la informació (per motius de mala sort amb inoportunes actualitzacions tècniques o inactivitat del web?), qui escriu aquest article recorda Refree en els primers anys de la carrera, a la universitat. Això és la dècada dels 90, on, si la memòria no juga una mala passada monumental, una bona amiga i companya de classe ja tenia algun disc del Sr. Refree i parlava d’un concert al qual aniria. En aquella època, el record difuminat que proporciona la memòria és d’un producte amb sons hipnòtics, especial, diferent, que no es definiria ni com a cantautor, ni folk, ni pop, sinó com a “sons”. Això, tot esperant que la memòria no s’emboliqui amb el temps, o el fantasma d’un anterior Refree misteriós no jugui amb el passat i el present…

INFIDELS

Refree té discos propis, un nombre de col·laboracions amb diversos artistes –Kiko Veneno inclòs, a qui ha produït el darrer disc–, i per destacar un dels seus productes no típics de grups o artistes “normals”, la sintonia i els sons de la innovadora sèrie de TV3 Infidels. Refree és l’autor de la música original de la sèrie televisiva, i només aquesta darrera dada ja hauria de donar una indicació de la originalitat i la vàlua del compositor, atès que els seus sons delicats, suaus, hipnòtics, futuristes, frescos i novedosos són part indestriable de l’exitosa sèrie de TV3 i un dels punts forts d’aquesta.

 

 

YO_LA_TENGO

 En segon lloc, i anterior en el temps, una altra proposta, tot just a les portes de la primavera, o d’un hivern tardà, segons decideixi la meteorologia: Yo La Tengo, formació americana amb pràcticament una trentena d’anys a l’esquena, serà present el 6 de març a L’Auditori de Barcelona. Si bé segueix sorprenent a la sotasignant que sales concebudes per a la música clàssica acullin les actuacions de propostes de caire tan divers i fins i tot transgressor com l’indie –almenys, transgressor en l’època en què es va originar–, el públic cada cop es va acostumant més a aquesta tendència, i les sales, també. És en aquest context en què uns dinosaures del pop rock alternatiu americà com Yo La Tengo duran a terme la presentació oficial del nou disc d’estudi Fade (Matador, 2013). Per a Fade, el trio, que va acumulant seguidors amb les generacions que van sorgint, ha canviat de productor després de 20 anys (John McEntire, Tortoise) i va aconseguir col·locar-se en la posició 40 a la llista de vendes de l’estat espanyol, amb una diferència considerable pel que fa a l’anterior àlbum Popular Songs (Matador, 2009), en què es van situar en 88è lloc en la seva entrada al mercat estatal. Per a qui desitgi deixar-se sorprendre amb Fade, sense estudiar-lo amb detall abans ni prejudicis, cita ineludible el 6 de març a l’Auditori.

 

 

TEXT: Mar Santacana

 FOTOGRAFIES: Festival Mil·lenni, TV3

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: