METZ: DIRECTE CORRECTE A L’APOLO 2, AMB COTILLA

12647

Segons la música que duen a terme, Metz tenen el potencial d’arribar a un tipus de públic més ampli que el que es va reunir a la sala 2 de l’Apolo de Barcelona, divendres 15 de febrer. Com a mínim, el del sector proper al punk, no només perquè l’estratègia de màrketing amb què es presenta el grup és l’etiqueta de punk ultraràpid i sense concessions, però també per aquest motiu. La realitat, o almenys la impressió que es desprenia del tipus d’assistent a l’Apolo 2, és que el grup ha arribat a Barcelona clarament via canals de música exclusivament indie. Entre les etiquetes que s’ha posat al grup per part de la crítica, punk, hardcore o fins i tot sludge metal -tot i que ja vàrem avançar que ens quedàvem principalment només amb la de noise, fet clarament confirmat al concert-, és evident que els canals de difusió no han arribat a tots els potencials tipus d’oient.

En resum, un públic grandet -de 30 anys o més-, amb un cert tuf a hostilitat típica dels ambients “vinc a descobrir aquest nou grup perquè són cool i ho sé” i que gairebé feia impensable la idea de deixar-se anar; tret d’un sector frontal -com és habitual-: el del pogo que es preveia amb una música com la de Metz. Ara bé, això no és només imputable al públic, sinó que els canadencs en tenen part de culpa, almenys lleugerament. I és que, si bé avançàvem que probablement Metz sonarien més punk i menys a planificació, en directe, la realitat és que la intuïció no era certa i el trio es centra més en la tecnicitat o en tenir-ho tot apamat, en detriment d’un punt de groove que segurament donaria més vitalitat i moviment a les cançons: cançons que de moment inspiren més a l’encotillat i autocontrol del públic -ho deixarem en dubte, ja que es tracta d’una presentació de grup nou a Europa-. Definitivament, tant el públic com Metz s’han de deixar anar, tant pel que fa a actitud com musicalment parlant, i fins que això no passi, no es gaudirà de la música dels canadencs ni aquesta acabarà de florir -o explotar, en el seu cas- del tot.

Dit això, l’actuació de Metz va ser correcta i és perfectament apta per desfogar-se i deixar anar la ràbia, sempre que el públic permeti un ambient sense l’exageració de la rigidesa. Els canadencs no són, en absolut, més punk en directe que en disc: un cop s’ha escoltat l’àlbum de debut, així com l’actuació en directe a la ràdio KEXP, ja s’ha sentit tot, no hi ha sorpreses en concert. Ni tan sols la fama que Metz es deixa la pell en els directes, fet que seria el punt fort del grup segons el boca-orella que els va portar a Sub Pop, és especialment una deixada de pell major que la que pugui fer qualsevol altre tipus de formació mínimament contundent; amb excepció potser de “Wet Blanket”, on Alex Edkins (vocalista i guitarra) va tenir el seu moment àlgid de comunió a crits amb el micròfon. Probablement, les expectatives creades entorn del grup pressionen massa i cal deixar que l’olla faci xup xup abans de carregar el trio d’elogis i etiquetes massa avançades. Cal recordar que només tenen un àlbum d’estudi -que va permetre un concert d’uns tres quarts d’hora totals, a tot estirar- i, per tant, s’ha de deixar temps a la formació.

Pel que fa al públic, el concert de Metz va tenir els moments àlgids clarament associats als senzills més difosos i populars del grup, de manera molt previsible: “Wasted”, “Headache” -molt millor en directe i més suportable, amb certa participació del públic- o “Wet Blanket” -menys perfecta que en versió oficial, en positiu-. Mentrestant, el senzill “Dirty Shirt” -anunciat com a llançament digital per al mes d’abril-, que és el que mostraria aquest punt de groove que manca a Metz i el vessant més punk del grup, va ser un dels punts forts del directe, tot i que encara li falta arribar al públic -que, de nou, s’hauria d’expandir de manera natural entre més sectors musicals, separats per barreres mentals inútils-. Finalment, a nivell musical, cal recalcar que l’element principal de Metz és la distorsió -que no redueixen ni en directe, com es podria intuir-: la distorsió com a recurs va arribar fins i tot a un ús abusiu, en què, en moments determinats, semblava que els instruments tocaven sols.

Per acabar, un apunt sobre les qüestions organitzatives: si bé el concert de Metz estava programat per les 20 h de la tarda, aquest es va postposar fins les 21:30 h, aparentment perquè el grup hauria volgut dur a terme una actuació en solitari, sense grup teloner, en principi, confirmat. Potser per qüestions estratègiques: protagonisme individual per a Metz -major impacte- i perquè el grup tan sols va poder estirar els tres quarts d’hora de concert, amb l’únic àlbum que té publicat.

Sigui com sigui, el concert es pot qualificar com a èxit per a Metz: la sala 2 de l’Apolo estava plena de curiosos -i plena en general-, i, a grans trets, l’actuació dels canadencs es pot resumir com a perfectament correcta. Metz són mitjanament joves, van venir amb una il·lusió visible i es van disculpar sincerament per només tenir un àlbum enregistrat, tot prometent d’enregistrar-ne un altre. Cal recordar, a més, que es tracta d’una primera visita i que tampoc es pot comparar amb la de grups consagrats, malgrat les expectatives i el màrketing.

Queda plenament comprovat que no són els 90 i que Metz aporten una proposta més adaptada a la seva època; on el noise és clarament la seva marca de la casa, la distorsió, el seu element rei, i sí, realment recreen ambients opressius molt més del que es pot pensar en un punt de partida. Caldrà veure si l’evolució dels canadencs els porta a incorporar un xic més de vessant punk i groove, com fan en algun tema (“Dirty Shirt”), i a deixar-se anar musicalment parlant, per tal d’extreure’n tot el potencial de manera no encotillada. Això, en una era en què la distància entre el músic i el productor o l’enginyer de so es difumina del tot, tot prioritzant tecnicismes abans que rauxes creatives.

TEXT: Mar Santacana

FOTOGRAFIA: Sub Pop

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: