Metz, el nou nom de Sub Pop: qui són?

Metz lo re

Metz, el nou nom del segell Sub Pop, és un trio del Canadà format per Alex Edkins (guitarra), Hayden Menzies (bateria) i Chris Slorach (baix). El seu disc homònim de debut es va publicar l’octubre de 2012, amb una valoració de 8,5/10,0 per Pitchfork, mitjà mundial de referència –polèmic i qualificat d’esnob– de la música alternativa. De l’aparent no res, Metz són de sobte en un grapat de festivals internacionals promoguts com a gran promesa, així com en una extensa gira europea que s’atura a Barcelona el divendres 15 de febrer, a la sala 2 de l’Apolo. També toquen al Primavera Sound d’enguany, tal com d’altres grups que passen abans per aquí, en actuació format sala: una oportunitat per fer un tast del seu directe. Però qui són Metz?

Metz no tenen pàgina web, la informació de presentació del grup es troba al web del segell Sub Pop, i amb pinces, esgarrapada d’aquí i d’allà: al Facebook dels canadencs, la pàgina de Pitchfork on es fa una crítica del disc de debut, i biografies o crítiques amateurs diverses; totes les fonts, amb informació lleugerament divergent.

Aparentment, fa entre 3 anys i mig i 5 anys que els canadencs toquen als típics escenaris “cool”, “punk” i del DIY del continent americà: soterranis de la casa d’algú (basement shows), antres o botigues de skate, així com festivals o concerts habituals. Han actuat amb grups com Mudhoney, NoMeansNo, Mission of Burma, Death from Above 1979, Archers of Loaf, Oneida o Constantines. Tenen la fama de deixar-se la pell en directe, fet que s’hauria de poder comprovar a Barcelona: el 15 de febrer i al Primavera Sound 2013.

Pel que fa a l’estil musical que practiquen, se’ls ven i etiqueta principalment com a “punk rock molt ràpid i brutal”. Després d’escoltar un munt de grups de crust punk, hardcore i altres variants extremes on realment es va a la màxima velocitat, no diria mai que Metz toquen a la màxima velocitat. Evidentment, no es tracta de música tranquil·la, sinó per expulsar la ràbia a cop de puny; però no és ni ultra-ràpida com el powerviolence o nombrosos exemples del crust punk –per no parlar de certs estils de metal extrem, amb bateries ametralladora–. Els sons de Metz –en disc– es caracteritzen per grans distorsions de guitarra, amb un toc electrònic i un no sé què de modernitat; la primera escolta porta indubtablement a un trasllat immediat a l’època americana del pop-rock alternatiu noise dels 90, inclòs el grunge. Els canadencs no són Nirvana, però és el primer nom que ve al cap en prémer el botó del play per a talls com “Dirty Shirt” (gran tema no incorporat a l’àlbum) o “Wet Blanket”, inclosa la imatgeria del videoclip: Metz són tres, són contundents, tenen una bona execució i, a primera vista, sembla que compten amb el potencial comercial per a atraure les masses, així com rebentar escenaris.

Si bé es respiren gran varietat d’influències en la música que practiquen –tothom hi trobarà el seu grup preferit indie o variants underground–, a tall de resum arriscat, amb les sempre odioses etiquetes, es pot dir que Metz són principalment noise (pop-rock) estil anys 90, amb hardcore, influències punk i algun toc electrònic o so de modernitat que recorda que el grup és de l’època actual. Melodies dissonants, molta distorsió en guitarres i veus, alguna melodia que trenca el soroll, i amb un repunt fosc o opressiu –sense arribar al metal, tot i que ja hi ha qui els ha posat l’etiqueta sludge– que sí, porta al mal de cap, com el seu senzill “Headache”. Al disc homònim de Metz li manca un xic de groove o feeling i sona un pèl massa perfecte en producció, pel gènere musical que vol reviure (els 90 no eren perfectes!). En concert, però, és força possible que els canadencs sonin més a punk i menys a producte discogràfic actual. Sinó, només cal comprovar algun dels seus talls versió disc, amb el so i l’execució en directe que van oferir a la cadena de ràdio alternativa KEXP, de Seattle (2 de novembre de 2012).

Finalment, el grup ve envoltat d’una certa polèmica per part de la crítica: són Metz tan bons com Pitchfork i alguns diuen o es tracta del nou nom “cool”? En això hi ha divergència d’opinions: mentre n’hi ha que diuen que Metz no aporten res de nou musicalment i que s’haurien d’arriscar més, d’altres els titllen de grup revelació. D’altra banda, la pregunta del milió: qui els ha fet sorgir del no res cap al gran públic, el boca-orella a partir dels seus directes rebentadors, Pitchfork amb el seu 8,5 i tentacles mundials i/o el fet de formar part del mític segell Sub Pop? Pitchfork és, a més, partner del Primavera Sound 2013 i ha tingut escenari al festival; no deixa de ser curiós i casual que cartells de festivals musicals independents a diversos indrets del món siguin pràcticament idèntics o molt semblants. Qui tria realment els grups que hi toquen?

TEXT: Mar Santacana

FOTOGRAFIA: Primavera Sound (Metz)

VÍDEOS: Sub Pop (“Wet Blanket”), KEXP (“Dirty Shirt”, 2 de novembre de 2012).

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

2 responses to “Metz, el nou nom de Sub Pop: qui són?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: