25 anys de Sau al Sant Jordi. Ningú ens mourà d’aquí.

El passat dissabte 2 de febrer el Sant Jordi Club revisqué moments memorables del boom del rock català: Pep Salà pujà a l’escenari per conmemorar el 25è aniversari  del naixement de Sau, amb un concert de tres hores de durada i milers de seguidors fidels de la banda 20130203_003502rememorant un grup que ha fet història, tant de la música feta a casa nostra com de l’adolescència i joventut de tota una generació. Poca presència de públic de més avall de la trentena a un concert de pop-rock, el secret ? Els més joves assistents, no havien pogut gaudir mai d’un concert de Sau en directe, i aquesta n’era una màgica oportunitat. Gran part del públic però, tornava a un espai màgic pel món de la música en català, la muntanya de Montjuïc: aquells que visqueren el seu primer concert, el seu primer cant de llibertat, el primer amor amb banda sonora amb la pròpia llengua, la primera estelada alçada enmig de la multitud els anys 80 i 90 i, un malaurat matí de febrer del 99, al programa musical Sputnik de Canal 33, presencià amb lletres petites a sota la pantalla que, Carles Sabater, a Vilafranca del Penedès, havia mort. Tots ells aquest dissabte venien a rememorar vells i bells temps. Potser en un moment que el pop que agrada és aquell més alternatiu, de lletres quotidianes, de ritmes experimentals i on  les balades típicament romàntiques cantades amb paraules senzilles, les de sempre, sembla a voltes que hagin quedat enrere i sigui imprescindible innovar i dir les coses amb un vocabulari d’una altra secció del Pompeu Fabra. El cert és que el Sant Jordi Club era ple, amb estelades alçades, amb aclamacions d’independència amb més força, acceptació i normalitat que aquell juny del 91 al Palau Sant Jordi amb els quatre grans del rock català.

 20130203_003235

El concert començava amb els primers acords d’El més gran dels pecadors, pescats pel públic emocionat. La noia de l’altre cantó del barLaia i Glòria en foren les protagonistes femenines, així com una Perestroika cantada a pèl pel públic, el mític Boig per tu –amb més mòbils que encenedors, els temps estan canviant, o ja han canviat-, Envia’m un àngel, un mix dels grans èxits on no hi faltaren Encara que siguin de bar o el roquer Foc al cosLa força de les armes, de Pep Sala i la banda del bar, però sovint tocada per Sau, també fou aclamada, en uns temps on el servei militar ja no és obligatori i els nois que n’acaben de fer dinou no han de dir adéu al pare i la mare amb un fusell a les mans. Records d’IrlandaÉs inútil continuarJunts de nouAixò es pot salvarMe’n torno a SauRes semblant a resOn són els ocellsJa no hi ha trapezistes i A prop del mar, homenatjant el poble de Llançà, Percentatges i un deu per cent d’uns Poemes i promeses en acústic, foren altres temes que sonaren al llarg de la nit.

 

El memorable concert comptà amb la presència de convidats especials: la violinista Simone, el sevillà Javian Manel Fuentes i Steve Hogarth (cantant del grup britànic Marillion) compartiren el concert escenari amb Pep Sala i, així com també Gerard Quintana, cantautor i ex vocalista de Sopa de Cabra, el qual fa un any i mig omplia tres Palaus consecutius amb els concerts de retorn de la banda gironina i ara retorna amb en Tren de mitjanit.

 

Un últim concert de l’osonenc a la seva gira 25 anys de Sau, un concert benèfic per la Fundanció Pare Manel, la qual treballa pels col·lectius amb risc i exclusió social, i la Fundació Martí Bonet, la qual lluita contra la ceguesa. I un adéu del 50% de Sau, amb el darrer concert de Pep Sala, a causa d’una tendinitis crònica al canell. L’espectacle finalitzava amb el clàssic The Weigth de The Band, interpretat conjuntament per tots els músics. Si després de 25 anys les cançons segueixen vives, podem dir que Sau ni va morir ni morirà. Ningú ens mourà d’aquí, ningú ens mourà de Sau.

 

 Text: Clàudia Viladrich

Fotos:Elies Picanyol

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

2 responses to “25 anys de Sau al Sant Jordi. Ningú ens mourà d’aquí.

  • elies

    Felicitats Clàudia per aquesta fluidesa, fresca imaginació verbal i, tot plegat amarat de detalls..
    Un gran concert, si senyor!

  • Mar

    Ja ho va dir en Quintana fa poc: actualment, molts grups i música catalans, però no hi ha rock 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: