Joan Dausà a l’Apolo: mai mai tan aclamat

133_mJoan Dausà i Els Tipus d’Interès, fa poc més d’un any, probablement no s’hagués imaginat que causés aquest gran interès en un públic multigeneracional. Amb el seu pop-folk tranquil i alhora prou animat com per ballar un swing o moure’s lliurement al ritme de les seves melodies, omplí de gom a gom la sala Apolo de Barcelona a la presentació de gala, amb les entrades exhaurides. Amb lletres que reflexen situacions tant quotidianes com profundes, moltes d’elles sentimentals, fa de cada cançó un poema amb el qual més d’un s’hi pot sentir identificat. Les lletres no reflexen pas una realitat adolescent, sinó d’una generació nascuda just entrada la democràcia, actualment rondant la trentena i arribant als mítics quaranta. Entre el públic però, als seus concerts s’hi apleguen des de noies que acaben de complir les seves quinze primaveres fins a joves i no tan joves que han viscut des del boomdel rock català fins a l’actual normalització del panorama musical de casa nostra.

 

El projecte va néixer de la fusió de les cançons escrites per en Joan, actor que posa la veu de Xavi Masdéu a la sèrie televisiva d’Arròs Covat, i les diferents visions de músics-amics com Axel Pi (Sidonie), Martí Maymó (Manel), Carol Duran (La Carrau), Toni Llacuna i David Romero (Hans Laguna y la Sintaxis) i Eloi Isern (La Banda del Coche Rojo), i fou finalista del Premi de la Votació Popular del Concurs de Maquetes Sona9 del 2010, millor disc pels oients d’ICat el 2012 i setè millor disc segons la crítica als Premis Enderrock.joan_dausa_jo_maimai_r350 (1)

El títol del seu disc debut, “Jo mai mai” (Cameo, 2012), ja reflexa la nostàlgia i personalitat tota una generació que anava de campaments amb el cau i tenia les primeres nits prohibides jugant al mític joc on tota veritat, experiència i secret en sorgia al descobert. Un metafòric i alhora real exemple de la vida mateixa. I així són les seves cançons, bocins d’una trucada que potser ja no cal fer, a “Truca’m”, desitjos no complerts però més que mai somniats, a “M’hauria agradat”, aquell nen que no sap què dir quan a classe li pregunten pels pares que no té, amb “Teo va a l’escola”, o una fotografia que resta a casa per por a acceptar allò que s’ha acabat, amb “L’absurd”. I ara, tota aquella generació també necessita, a voltes, l’excusa d’aquell Jo mai mai per fer net a la seva vida i començar de nou. Perquè la vida és molt més que un joc i Joan Dausà ja ha causat interès com mai.

Text: Clàudia Viladrich

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: