Cançons i estels per la llibertat

El 29 de juliol el Parc de la Devesa de Girona s’omplí de gom a gom amb una diada festiva per a tots els públics. Organitzat pel diari El Punt Avui se celebrà la jornada reivindicativa “Catalunya vol viure en llibertat”, on la música en fou la protagonista.
 
Des de les vuit del vespre fins a les dues de la matinada passaren per l’escenari grups i cantautors d’una àmplia diversitat estilística i generacional. Els més menuts i preadolescents pogueren gaudir de les cançons de Macedònia, les quals dedicaven un tema al noi que estimen, “igual que el seu país, Catalunya”, afirmaven. Grups de pop emergents com Amelie també foren els encarregats d’obrir aquesta primera part del macroconcert. Cantautors com Quico Pi de la Serra, Núria Feliu, Pere Tàpies, Biel Majoral i Miquel Gil, oferiren les seves melodies amb una representació de la Nova Cançó d’arreu dels Països Catalans. Entre actuació i actuació La Tribu d’en Santi Arisa animà la jornada amb una esplèndida i multitudinària batucada. Les gironines De Calaix oferiren el seu mix versionant temes tradicionals catalans, des de L’Empordà de Sopa de Cabra, passant per garrotins compromesos amb la lluita per la llibertat de la terra.
 
Als volts de mitja nit la festa canvià de tònica, amb un aire juvenil i desenfrenat, amb ritmes per saltar i ballar en una nit memorable. Els igualadins Terratombats no es tallaren ni un pèl amb els seus temes reivindicatius a ritme de rumba, Joan Dausà i els Tipus d’Interès, formació que enguany s’ha donat a conèixer al nostre panorama musical i sembla esdevenir una futura promesa, recordà al públic assistent aquelles nits de campaments i gresca amb el “Jo mai mai”. La darrera hora fou la més moguda, la polseguera de La Devesa s’alçava, i és que amb els berguedans Brams s’arribà a un dels màxims punts d’eufòria de la nit: el seu “Vull per demà” emocionà a joves i no tant joves, enlairant castells i estelades al vent. Deskarats, Dekrèpits, The Gruixuts i Kitsch, bandes d’ska i pop, foren les encarregades de tancar la diada, destacant les enormes rotllanes de les sardanes que es formaren amb “Boletaires” de Dekrèpits.
 
La diada arribava a la seva fi, els més de 15.000 assistents plegaven satisfets de d’haver fet de la lluita una festa i de la música la nostra arma. Aquella entranyable parella universitària se n’anà a dormir a la caravana, multituds de cossos amb samarretes suades a ritme d’ska tornaven als autocars, i els que ja havien viscut aquell Canet Rock als anys 60, s’aixecaven dels seients des dels quals havien esguardat tot l’espectacle.
 

I ara, dos mesos més tard, Barcelona amplegà la concentració més multitudinària de la història de Catalunya: un milió i mig de ciutatadans s’aplegaren en una calorosa diada reclamant la independència. La concentració, organitzada per l’Assamblea Nacional de Catalunya per la Independència, ha marcat un abans i un després.  Sabut és que els catalans diem: “festa sí, lluita també”, com ja és habitual cada 11 de setembre, al Passeig Lluís Companys s’hi celebrà la festa de cloenda, amb els concerts de Pastora, el grup revelació de l’estiu, Txarango, volant, ja molt més a prop, cap a la llibertat, i la banda liderada per Francesc Ribera “Titot”, Brams, probablement la més idònia per cloure una jornada històrica, per dir amb el cap ben alt que, ara sí, amb els peus a terra, veiem ja nous estels de forma clara, tot un regal de la història.

 

Text: Clàudia Viladrich

Advertisements

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: