BLINK 182: BON ROTLLO, SENSE PRETENSIONS

Gairebé com una premonició, el concert de blink 182 que va tenir lloc el 19 de juliol a Barcelona, va començar amb un “Feeling This” (“sense títol”, 2003), la cançó estiuenca per excel·lència del grup. El trio, que havia exhaurit les entrades a la ciutat comtal, va iniciar el directe amb una versió accelerada del tall esmentat, tal com van sonar força de les cançons que van interpretar durant l’actuació. L’actuació de blink 182 va anar acompanyada d’una lluminària sòbria, però suficient, i una posada en escena gairebé nua, amb el predomini del negre per a la vestimenta: blink 182 en versió adulta. Entre suades generals del públic, que aguantava estoicament com podia la calor del recinte, els americans irreverents –tot i que ja no tant–, van incloure en el repertori cançons variades de la seva carrera, entre les quals encara un bon grapat del penúltim àlbum –com ara la ja anomenada “Feeling This”, a més de “Down”, “Always”, “I Miss You” i “Violence”–, al mateix nivell que el nombre de composicions incloses al darrer disc de la formació (Neighborhoods, 2010), d’on no van faltar els singles “Up All Night” i “After Midnight”.

 

Com no podia ser d’altra banda, però, no van mancar els himnes adolescents i clau en la carrera del grup, com ara “First Date”, “The Rock Show” (Take off your pants and jacket, 2001), “What’s my age again?” i l’omnipresent “All the Small Things” (Enema of the State, 1999). Finalment, els californians van incloure també talls de la primera època, com ara “Josie” (Dude Ranch, 1997) o “Carousel”. Malgrat unes veus que van sonar catastròfiques –sí, un no pot evitar preguntar-se si realment els vocalistes de la formació saben cantar–, i algunes destrosses musicals amb cançons irreconeixibles –fins i tot per als fans–, això no va importar. Per què? Doncs perquè el públic tenia ganes de veure els blink 182 després d’una colla d’anys sense els seus directes, de passar-s’ho bé, i no d’examinar fins al més mínim detall la qualitat tècnica de l’actuació. Tot i que, evidentment, un toc de millora musical hagués estat desitjable, el públic va anar al Sant Jordi Club a divertir-se i gaudir del concert, sense més pretensions, fet que es va assolir. I com no, els californians van finalitzar amb la seva típica cançó marca de la casa: el recopilatori d’insults (Family Reunion). Esperem que blink 182 tornin aviat i segueixin fent música, ara que s’han reunit després de tants anys de separació i d’espera.

 

TEXT: Mar Santacana

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: