“Allò que escoltes és el que som”

Ignasi Arauz (I.A.) (Rockdemà) : Quin és aquest sentit únic?

Guillem Ubach (G.U.) (Clepton) : És el sentit que té per nosaltres la vida i en conseqüència, la música. La direcció l’escull cadascú, només hi ha una cosa clara, s’ha de seguir avançant i lluitant per aconseguir allò que t’has proposat.

I.A. : De que ens parlen les cançons?

G.U. : De temes molt quotidians, no es basen en històries fictícies, parlen de la nostra realitat, allò que ens passa o en el que pensem, intentant sempre que la gent s’hi pugui sentir identificada i es pugui fer seva la cançó. Té un to bastant existencialista, les preguntes que ens passen pel cap a la gent de la nostra edat (o no), la responsabilitat d’actuar bé i sobretot, com he dit abans, de perseguir allò que has somiat.

I.A. : Quins Clepton podem trobar en aquest “Sentit únic”?

G.U. : Som persones molt transparents, allò que escoltes és el que som, i viceversa, sense màscares, tenim ganes de viure i de passar-ho bé, intentant que el nostre projecte tiri endavant.

I.A. :  Tal i com dieu en la cançó “Creus en el destí o ell creu en mi?”, vosaltres hi creieu en el destí?

G.U. : Quan molts factors s’uneixen perquè alguna cosa tiri endavant acabes pensant que és el destí qui t’està demanant que segueixis en aquest camí, creiem en estar en el moment adequat, en el lloc adequat, però aquest no és el camí, ni el que volem ni el que podem seguir, com un famós pintor deia, més o menys, “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant” i nosaltres creiem en això, substituint inspiració per sort, o destí, hem de treballar i ens hem d’esforçar, sona a tòpic, però si algú entrés en el nostre equip (som un grup autogestionat) i observés les hores i hores que hi dediquem, sabent el poc rèdit econòmic que ara mateix en treiem, segur que es sorprendria.

I.A. : Com van sorgir les col•laboracions de David Carabén i The New Raemon?

G.U. : En el cas del David Carabén, hi tinc una relació familiar i com que és tant ben parit li va semblar bé, i en el cas del Ramon, va ser una mica per l’ambient dels estudis Ultramarinos, allà s’està en família i suposem que un dia comentant-ho o escoltant-ho es va animar, nosaltres no li havíem demanat, suposem que el Santi o el Victor García hi van posar una mica del seu encant personal per aconseguir-ho! Els hi estem molt agraïts!

I.A. : Podem trobar algunes declaracions d’amor en el disc, no teniu por de caure en el tòpic de parlar sempre del mateix tema?

G.U. : Mentre hi hagi alguna cosa diferent o nova a dir, no ens fa por. Som conscients que és un tema molt suat però considerem que no sóm gens superficials, les lletres, quasi sempre, tenen una moralina, un rerefons, que pot tenir a veure o no, amb l’amor. En un primer instant pot semblar que parlem d’amor (per exemple, en la caçó “primer cant”), però si entens el missatge de la cançó comprendràs que on estem posant l’accent és en la capacitat d’alliberació que té per nosaltres la música, i com, dia rere dia, ens ajuda a tirar endavant i a superar les nostres pors.

I.A. : Podriem considerar algunes de les cançons com autobiogràfiques?

G.U. : Com he dit abans acostumen a parlar de coses que ens succeeixen, així doncs, algunes cançons si, ho són. Menys en el cas de la cançó “Autofoto a Córdoba”, que parla amb noms propis, sempre intentem no posar-n’hi, el que volem és que la gent s’hi senti identificada, respectant la singularitat de cadascú.

I.A. : Com valoreu l’evolució d’aquest disc respecte del primer?

G.U. : Molt bona! Tenim un so més madur i un estil propi més consolidat, comparant “Sentit Únic” amb el primer disc, “Seguint el joc”, trobem que és més innocent, el temps i l’experiència acumulada (tant a nivell personal com musical) es demostren en el so i en les cançons del darrer disc, tot i així, ens agrada que la gent se’ls escolti i els compari, el concepte de maduresa ens l’han repetit molts cops durant aquesta gira.

I.A. : El disc el tanqueu amb “Temps el temps” amb una durada molt més llarga que la resta, com és això?

G.U. : És una mostra molt clara de la nostra filosofia com a grup, com he dit abans som molt transparents i fem el que ens agrada, si una cançó ens demana vuit minuts, no els hi negarem, segur que el públic sabrà apreciar que no apostem per la radio fórmula.

I.A. : Com us plantejeu el directe d’aquest disc?

G.U. : Seguint amb la nostra dinàmica, un directe potent, que transmeti, sobretot que connecti amb el públic i que aquest s’ho passi bé, ja sigui ballant amb temes com “Presó o casa” o escoltant un tros més progressiu i lent com “Temps al temps”, la cançó de la que parlàvem en l’anterior pregunta.

TEXT : Ignasi Arauz

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: