“Barcelona et convida a passejar, a sortir i a observar, tot el que pot fer un flâneur”

En busca d’un lloc idoni per a pasar una estona amb el cantant grec Giorgis, vam fer una mica de ‘flâneurs’ i vam acabar en un bar, entre soroll de televisor, cafetera, plats del dinar, i la gent xerrant. Vam aprofitar per conèixer una mica més qui era aquest noi, ja que com si es tractès d’una cita a cegues, no sabiem gaire l’un de l’altre. Vam anar descobrint la part catalana que té dins seu i el gran amor i deboció cap a la nostra ciutat, cap a Barcelona.

 

Ignasi Arauz (I.A.) : En aquest disc que ens presentes, ‘Flâneur’, les cançons ens conviden a passejar i contemplar. Però realment que és el que ens trasnmeten aquestes cançons?

Giorgis (G.) : A cada un li transmetra una cosa o una altra. Jo he intentat aproximar la quotidianitat al disc, i he intentat grabar el so dels carrers, com a la cançó “Carrer Joaquím Costa” que és on vivia jo abans; i dels cafés com a “Barcelone”.  La idea és reivindicar l’atmosfera del carrer i on cada una de les cançons és un record, és com un àlbum de fotografies dels meus últims quatre anys.

I.A. : Llavors són cançons basades en fets personals?

G. : Les lletres no són meves, però jo vaig indicar als que les van escriure de que volia que anès cada cançó, i van escriure’m una lletra basada en les meves històries. Per exemple, la lletra de “Deriva” la va escriure Alberto Matesanz, un noi de Madrid. Doncs la lletra acaba dient : “aquí estic al costat del mar, aqí estic amb la meva soledat, aquñi estic a la vora del mar.” Està clar que a Madrid no hi ha mar, i aquí es veu com ells escrivien per mi, ja que jo m’he mogut sempre pel costat del mar.

I.A. : Llavors totes les cançons les podríem ubicar entre Barcelona i Atenes?

G. : És més un homenatge a Barcelona. Són fotografies de Barcelona a traveix dels meus ulls, imatges de la ciutat que a mi em van impactar.

I.A. : Que ens podries explicar de la cançó “Barcelone”?

G. : És la única versió que hi ha al disc. La vaig descobrir en un recopilatori de Boris Vian i em va impactar molt la lletra, que parla dels carrers de la ciutat, d’un amor vell que reneix aquí. A la cançó hi hem afegit el so dels cafés, de les tasses, de la gent parlar, etc… En aquesta cançó qui té el paper protagonista el té la ciutat i els llocs mítics i amb encant, que es van perdent, com el fet d’entendre els cafés com a lloc de reunió i de retrobament amb la gent, on es gasten paraules. Això passa a tot arreu.

I.A. : Barcelona té alguna cosa especial per a tu?

G. : En els últims quatre anys ha estat el més important per a mi. És molt interessant el que té Barcelona ja que combina moltes coses, i això no es pot trobar a tot arreu. Hi ha le baix fons del Raval, parts més turístiques, té dos idiomes, la gent parla dues llengües. Jo consider-ho que sou molt afortunats, ja que naixeu amb dues llengues maternes, i per mi això us converteix en persones més llestes i espavilades. A part d’això és una ciutat molt humana també. En cap de les ciutats que hi he estat he vist uns carrers i unes voreres tan amples, que et conviden a passejar, a sortir i a observar, tot el que pot fer un flâneur. Aquí els minusvàlids poden sortir sense cap mena de problemes, en canvi, a Atenes no poden sortir al carrer.

I.A. : Els sons dels que ens has parlat qe vas nar a grabar aquí a Barcelona, on els podríem localitzar?

G. : Aquests son els podem trobar fora de les zones turístiques com el Raval. Per exemple, la cançó “Carrer Joaquín Costa” està dedicat a Terenci Moix, ja que el priemer lloc on vaig anar va ser la Granja de Gavà, on va nèixer l’escriptor. Aquest carrer és un exemple del que deia abans, ho té tot. Hi passaven els cotxes, hi ha perruqueries paquistanís, teatres, prostíbuls, el MACBA, etc… és la combinació més interessant que jo he trobat en una ciutat. És una autèntica zona viva.

I.A. : Si et perdesis per la ciutat, per on et podríem trobar?

G. : Pel Raval, la Barceloneta, … De fet un flâneur, pràcticament, passeja sense un destí en concret, sense rumb.

I.A. : Estem davant d’una combinació una mica peculiar, un cantant grec que canta en castellà i en francès i dedicant un disc a Barcelona. Com sorgeix aquesta combinació?

G. : I d’origen d’Alexandria a més! Doncs com que sóc bastant flâneur, i ho era sense saber-ho, sorgeix per aquí. Jo sóc així, em deixo endur. Jo estava aprenent castellà i vafer que visités Barcelona, i em va deixar fascinat i va fer que tornés. Arran d’aquí he començat a establir amistats i a fer col·laboracions amb altres músics. Una cosa porta a l’altra.

I.A. : No t’has plantejat fer alguna cançó en català?

G. : Doncs si, volia fer la cançó d'”Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor. A veure si en un proper disc la faig.

I.A. : En el disc hi trobem “Canción naïf” que recorda molt a una cançó de Pascal Comelade, ja el coneixies?

G. : Si, ja el coneixia. El que volia era aconseguir un ambient infantil i ingenu, i per això vam incorporar instruments de joguina, tal i com fa en Pascal. A part, el videoclip està fet amb dibuixos animats.

I.A. : Entenent el disc com a un homenatge a la ciutat, podem mirar més enllà?

G. : Sí, vol transmetre l’atmosfera de carrer de totes les ciutats mediterrànies. Venint d’Alexandria, després Atenes i finalment Barcelona, tot queda unit pel ‘Mare Nostrum’, un lloc veneït ja que té un clima perfecte, i de fet, en el fons, és com si parlesim de qualsevol ciutat. Totes les cançons són com una finestra oberta al món, al carrer, on totes mostren la part interior i exterior, com nosaltres que sóm completament diferents els uns dels altres.

I.A. : El disc ha tingut una bona acceptació a Grècia?

G. : Doncs si, ha tingut molta acceptació i m’ha sorprés, ja que allà no arriba la música cantada en castellà, l’única que ve és la Luz Casal un cop a l’any i para de comptar. Estic molt content de com n’estan parlant als mitjans de comunicació i de la resposta de la gent.

TEXT : Ignasi Arauz

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: