L’última Dharma

El Palau de la música va viure una nit molt especial. Per una banda es celebrava el 25è aniversari de la mort de l’Esteve Fortuny, membre del grup i germà d’algun dels components, i per altra banda, el comiat d’aquest mític grup dels escenaris.

Un concert molt emotiu i ple de nostàlgia, on la Companyia Elèctrica Dharma va viure una nit pletòrica amb un palau ple i rodejat de molt bons amics.

Les cançons que han marcat a la banda van ser-hi presents, sense deixar-se cap granet de tots els anys que porten a l’esquena, van fer vibrar al públic assistent durant dues hores i mitja.

A crits de “força Dharma”, els germans Fortuny van sortir a l’escenari amb una força i vitalitat increïbles, començant el concert amb tota l’energia que caracteritza a la banda. I ès que per més anys que passin continuen igual que sempre.

Al llarg del concert vam veure desfilar un seguit de col·laboracions que van començar de la mà del Petit de Cal Erill. L’escenari no era només un, tot el palau es va convertir-hi, on les cançons van desfilar per cada un dels racons d’aquest meravellós espai com van confessar tots.

Els Rosa Luxemburg van pujar a l’escenari confessant que havien estat seguidors des de petits del grup, gràcies als seus pares que n’eren fans. Ells van ser els encarregats de possar el punt ‘gamberro’ a la festa.

Altres amics que van interpretar cançons amb ells van ser Inspira, Roger Mas i Mesclat.

Els Raydibaum van versionar la cançó portant-la al seu estil particular. En Pep, membre de les dues formacions, va agrair a la Dharma tots els anys que porten junts i va dir que son com una lluna, que per molt que minvi, sempre seguirà plena.

Però sense dubte, el moment estel·lar va ser la col·laboració dels Obrint Pas, que van confessar que les cançons de la Dharma han esdevingut himnes del nostre poble, i tot fent un petit tros de “El gessamí”, van interpretar, al costat del Joan Fortuny, “La presó del rei de França”. Van aconseguir que tot el palau saltés de les butaques.

La Dharma ens va deleitar també amb cançons acústiques, rues i tertúlies a la taula amb pa, taronges i porrons de vi tot fent “Mitjanit”, on fan un recull de cançons populars com “El noi de la mare” i “El meu avi”.

Una festa com aquesta no podia acabar d’altra manera que amb “Catalluna” on en Pol Fuentes de Rosa Luxemburg i el Jordi Lanuza d’Inspira van sortir a tocar la guitarra.

I finalment, la cançó més esperada, “Inana”, que va tancar una nit rodona. Una nit on l’Esteve hi va ser present, tal i com van dir ells, amb els llamps i trons i la pluja tant maca que va caure. I és que ell era com el Petit Príncep, que construia el seu món musical imaginari en el pati d’escola que era l’escenari.

Un adéu a la Dharma que quedarà gravat en la memòria de molta gent, l’adéu d’un grup que ha esdevingut un referent musical al nostre país.

TEXT : Ignasi Arauz

FOTOS : Oriol Creus

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: