El Pròxim ja ha sortit a la llum

El passat dijous 21 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona, se celebrà la primera edició del Pròxim, un festival que pretén apropar al públic la música independent feta a casa nostra. En un moment àlgid per la diversistat musical creada als Països Catalans, i on les propostes independents tenen la màxima acceptació del públic, neix aquest nou festival.

Poc després de les sis de la tarda i amb un dia assolellat, sonaven els primers acords vinguts de les terres d’El Bages, de Monistrol de Monsterrat, de la mà d’Ànimic. Els més puntuals entraven al recinte, la majoria amb entrada en mà i d’altres comprada a darrera hora a taquilles. El públic, d’una mitjana d’edat rondant la trentena, pogué gaudir d’una tarda i nit d’un juliol fresc, on la temperatura pujava notablement a mesura que hom s’aproximava a la multitud de l’escenari que, al llarg del vespre, s’anava aplegant a la Plaça Major.

El Petit de Ca l’Eril mostrà la senzillesa i quotidianitat de les melodies del seu primer treball, contrarestant amb l’experimentació i energia del seu darrer disc, amb un directe viu que, com al Poparb, no deixà indiferent els seus seguidors. Arribà el torn dels rítmics Mujeres. Els núvols arribaven a la muntanya barcelonina, però la nit s’aguantà i deixà gaudir de la totalitat dels concerts. Amb Mishima el nombre d’assistents ja havia augmentat notablement, les cançons més emblemàtiques eren cantades a cor per una gran massa de joves i no tant joves. Standstill, amb el seu pop independent cantat en espanyol, tingué també un notable èxit, defugint d’etiquetes estilístiques.

El festival fou tancat pels mallorquins Antònia Font, els quals obriren el concert igual que el seu darrer àlbum, “Lamparetes”, amb “Me sobren paraules” oferint una primera part amb molts temes d’aquest darrer disc i, progressivament, rememoraren cançons de tota la seva trajectòria musical, amb moments d’eufòria com amb “Oh yeah”, nostàlgics amb “Alegria” o “A Rússia” i un final amb total entrega del públic, amb “Calgary 88”, convidant a recordar amb intensitat un Pròxim proper, juvenil, fresc, estival, creatiu i, sobretot, amb ganes de tornar-hi.  

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTO : Quim Masferrer

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: