“Jo faig la música d’una manera autèntica, faig el que sento que he de fer”

Els Dept. ja porten un temps presentant el seu darrer treball, ‘Control’ (Música Global, 2011), i hem aprofitat per a que en David Rosell ens expliqués una mica el nou disc i la seva gira europea.

Ignasi Arauz (I.A.) (Rockdemà) : 10 anys i 5 discs a l’esquena ja i ara ens presenteu un nou treball que es diu ‘Control Perquè ‘Control’ ara? en que s’assembla i es diferència dels altres?

David Rosell (D.R.) (Dept.) : Control sobretot de la temàtica de les lletres, perquè parlen de la demanda de control en temes com l’ecologisme, fent referència amb tot el que ha passat amb la construcció, amb els abusos de poder, etc… És com una crítica del control per aquesta societat on cada dia se’ns controla més, cada dia hi ha més cameras a tot arreu, has de vigilar més amb xorrades com la velocitat del cotxe o fins el no poder fumar a certs llocs, etc… Dóna la sensació que ens tracten com a nens, sembla que la consciencia del que està bé i del que no no pot actuar per si sola, t’ho han de prohibir gaire bé tot. Aquest disc és una evolució, el grup evoluciona constantment des del primer disc, i aquest disc és una conseqüència d’haver fet els altres abans. A cada disc aprens una cosa nova i ho apliques en el següent. Evidentment és diferent ja que a cada disc anem a més, i per exemple, en aquest disc, tot el que és el sector pop, ja que tots els àlbums tenen una part més roquera i una part més pop, és la part que més destaca. Hem intentat crear bases molt orgàniques, no hem volgut introduir cap so predeterminat, tot ho hem creat amb diferents sons de guitarra. Hem intentat fer un disc molt orgànic i amb una sonoritat molt pròpia.

I. A. : Que hi podem trobar en aquest disc? De que ens parla?

D.R. : Hi podem trobar aquestes dues de que et parlava, una part més de rock’n’roll sense oblidar les cançons més pop. Sempre intentant donar-lis un color molt digne. El que ens agrada del pop és que sigui elegant i diferent, no fer un producte extremadament comercial, sinó que tingui una personalitat pròpia. Hi ha temes com “Navegant pel món” que són una mica diferents del que hem acostumat a fer, o “Volaré per tornar a caure” que és un tema més lent i del qual estem molt orgullosos de com ha quedat. El disc parla de les temàtiques que et deia, del control, sobretot de la recerca de la bona sort ja que en el fons intenta ser un disc optimista. El que vol és denunciar coses però a l’hora animar a que les coses es poden canviar i arreglar. És el fet de dir: “Vols que les coses et vagin bé, doncs provoca coses per a que així siguin”. També hi ha moltes referències a l’ecologisme, cosa sempre present en els nostres discs, també hi ha una vesant més política de les coses que veus i vius cada dia per les noticies i que és impossible que no surtin a les cançons.

I.A. : “Navegant pel món” és el primer senzill que heu triat del disc. Que us ha fet decidir-vos per aquest?

D.R. : Aquesta cançó és la que en el cercle d’amistats del grup creiem que era la més receptiva. Quan busques un senzill és una cançó que ràpidament entri a la gent, que la sentis teva. Les altres, com en els altres discs, necessiten varies escoltades per a fer-te-les teves, i segurament al final acaben sent les teves preferides. Aquesta era la més directa.

I.A. : Però “No diguis mai” pot arribar a ser més comercial no?

D.R. : No sé si és més comercial o no, però segurament aquesta acabi sent el segon senzill. És una cançó que ens agrada molt i és la única que ja havíem provat en directe a la gira europea que vam fer, i la resposta va ser molt bona. El single si que és cert que va estar buscat entre aquestes dues.

I.A. : Vosaltres creieu que realment sóm esclaus de la vida? Vosaltres mateixos us hi considereu?

D.R. : Intentem no ser-ho. Crec que amb la filosofia de vida que portem amb el grup i del rock’n’roll en general, que és una mica el que fem, intentem fer el que ens agrada. Per sort el grup prefereix passar-ho bé abans que cobrar diners. Aquesta filosofia de vida de preferir fer coses que t’omplin humanament que no pas de coses que t’omplin econòmicament és el que nosaltres portem.

I.A. : Tal i com has comentat abans, parleu molt de crítica social, que en penseu de la societat actual, de la forma de vida que hem adoptat?

D.R. : Ho veig confús, la societat està com molt oberta, per un cantó se’ns intenta controlar tot molt, s’intenta que tots seguim el mateix patró, que tota la gent faci el mateix tipus de vida, que t’hipotequis amb una casa, que facis no se que, ….; t’intenten organitzar la vida i crec que això no enriqueix a la persona. Crec que la gent hauria de tenir una personalitat molt pròpia, i que cadascú busqués quin és el seu sistema de vida, això si, sempre respectant al del costat, cosa que a vegades no passa. Crec que ens falta una mica d’humanitat, ser més bones persones i intentar aprendre a confiar més amb els altres i no ser tant reticents a tot.

I.A. : Sense fer cas a tan entès és quan més he après, per mi no hi ha cap més opció que fer el que em diu el cor” és el que dieu a “Acostumat”. Una oda on ens dieu que cada un ha de fer allò que vol. En aquest cas, parlant de la música, i agafant aquesta última estrofa, es pot interpretar que la crítica no us ha entès al llarg d’aquests deu anys. Com ho hem d’interpretar?

D.R. : No, que molta gent que no és ni músic, t’intenta dir molts cops com has de fer les coses. Sempre m’ha fet gràcia que hi ha periodistes o gent que està més o menys en el món de la música que et diuen que has de fer, “val feu això, però és que ara heu de fer això altra perquè és el que està de moda”. Jo faig la música d’una manera autèntica, faig el que sento que he de fer, i crec que ens equivocaríem molt si intenéssim perseguir les modes per a guanyar la gent. És el contrari de la filosofia del rock’n’roll, que és fer el que tu vulguis i que t’hi sentis a gust. Perquè surti ara el mestissatge i el folk-cumbaià vol dir que nosaltres ho hem de fer, nosaltres no canviaríem el que creiem per apuntar-nos a la moda, ja que deixaríem de ser autèntics.

I.A. : “Vull recórrer noves direccions, poder arribar encara més lluny” és el que ens canteu en el single, i precisament durant l’estiu passat veu encetar una gira europea acompanyant a en Marky Ramone. Enguany continueu amb aquesta gira passant per Grècia i Portugal. Que us va aportar aquesta experiència? 

D.R: : Hem al·lucinat molt en l’aspecte de que vam trobar un expectació molt més gran del que ens imaginàvem. Ens vam alegrar molt de que la banda en directe funcionava molt bé, i que no per tenir un públic verge davant les coses no anirien bé, tot la contrari. La imatge que la gent va tenir de nosaltres als concerts va ser brutal i de la resposta vam al·lucinar. A Itàlia, veure com aixecàvem una sala amb un miler de persones i acabàvem amb tothom aplaudint i comprant discs del grup en català. Això ens va fer pensar i adonar-nos de que tampoc ho devem estar fent tant malament. Degut a que va anar tan bé i de que els promotors europeus van quedar tant contents, aquest any es repeteix i recorrem altres països. A part també ens ha sortit l’oportunitat de tocar al Rokcwave de Grècia amb bandes internacionals molt conegudes que nosaltres admirem. És la primera vegada que un grup català hi toca en aquest festival, el més important de tot el país, i això ens fa molt feliços.

I.A. : Creieu que la música va més enllà d’entendre o no el que es transmet a través de les lletres? Realment els directes són la clau de l’èxit?

D.R. : Són coses diferents, una cosa és el directe, i l’altra distribuir el disc fora. En qüestions del directe, no ens hem trobat cap mena de trava, ja que a gent quan va a veure un concert és gaudir i veure una banda que li transmeti indiferentment de si és en català o no, i és el que vam aconseguir. Quan et fan ofertes normalment et demanen que tradueixis alguna cançó, que facis algun gest per a que la distribució en un país estranger sigui més senzilla. Evidentment, distribuir un disc en català a un país com Grècia, Itàlia o Alemanya, és extremadament complicat, si ja ho és aquí, imagina’t allà.

I.A. : Voleu recórrer noves direccions cap a Europa o preferiu el caliu de la gent de casa?

D.R: : Ho volem tot! La rebuda que tenim a casa és fantàstica, i veure que any rere any hi ha més gent que ens segueix és fantàstic. Tenim moltíssima feina per a fer ja que hi ha una gran part de gent que no sap qui som o no ens ha vist mai, o sap qui som però no ha escoltat mai un disc. El que volem és arribar a aquesta gent, que escoltin el disc i que valorin el grup, ja que normalment quan algú ens ha escoltat i ens ha prestat atenció, doncs li ha agradat i s’ha convertit en seguidor. Aquí comptem amb una promoció molt limitada i que les coses vagin molt lentes, que el grup hagi anat creixent però de manera lenta i a mode de formiguetes. Aquí ens queda molta feina a fer i és el que hem d’aconseguir. Per altra banda mola el fet d’anar a tocar a diferents llocs, i veure la reacció de la gent nova que et veu per primera vegada i amb la que tu t’enfrontes, ja que t’obliga a fer concerts molt ben fets i complerts per a poder assolir l’objectiu.

I.A. : Fa poc més d’un any vau celebrar el concert del vostre desè aniversari a la sala Bikini de Barcelona i ara surt a la llum la gravació. Quins Dept. podem veure en aquest DVD respecte dels vostres inicis?

D.R. : Hi ha una diferència abismal no només amb els discs sinó en el directe. És evident que l’experiència és molt més que un grau, ens hem curtit molt en els escenaris, hem voltat moltíssim i això fa que no puguis comparar el primer any del grup amb el que estem ara. La banda ha millorat d’una manera brutal, a nivell individual i com a grup, i coma  repertori, ja que amb cinc discs ens permet tenir un repertori complert i fer un directe de la manera que volguem. Les composicions de les cançons han madurat molt, ja que les primeres les vaig fer quan tenia 17 anys.

I.A. : Com valoreu aquests més de deu anys de carrera? Cada cop us deu ser més difícil resumir-los en un concert no? 

D.R. : Positivament! Quan vam nàixer volíem ser una banda de rok’n’roll de llarg recorregut, i crec que ho estem fent, estem en el camí, cada disc i cada directe és millor que l’anterior, i a nivell de públic també hem anat creixent, crec que no puc demanar res més. A vegades et sap greu no tenir ajuda externa, ja que la majoria de coses te les has de fer tu, i cada llançament de disc o de concerts has de lluitar molt per a que la gent se n’enteri. Per desgràcia, aquí al país no comptem amb una gran promoció i això dificulta les coses. Ara és difícil fer un repertori amb la gran quantitat de cançons que tenim, ja que n’hi ha moltes que no volem treure-les, n’hi ha moltes que diem que aquesta l’hauríem de fer, i aquesta també i aquesta, …, i llavors te n’adones que tens un repertori massa llarg. Això em fa molt feliç perquè vol dir que comptem amb un repertori de cançons que ens hi sentim molt bé i que m’agrada tenir aquesta dificultat de no saber quina treure.

I.A. : Com ens sorprendreu en els directes?

D.R. : És un directe basat en aquest nou disc, molt roquer, ja que en els directes anem més cap al rock’n’roll. Molt contundent i molt enèrgic, i aquest any volem que sigui molt participatiu amb la gent. Tenim cançons que han anat sonat a la ràdio i molta gent coneix, i fa que cada vegada podem estar en coalició amb el públic cantant les cançons i interactuant.

 

TEXT : Ignasi Arauz

FOTO : Àlex Carmona

 

Advertisements

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: