Nous discs (2)

La ment en blau – Lola Bou (Lemon Songs, 2010)

Com si fos una llibreta de notes, plena de pensaments, de secrets escrits a mà, Lola Bou ens presenta aquest nou disc, on les cançons sempre acompanyades del seu piano, tenen un potencia vocal increïble. Cal deixar la ment en blau com diu ella, deixant llibertat de moviment, per començar a volar i perdre’s pel cel amb les seves cançons. Ignasi Arauz (I.A.) ***

N’ix – Enric Casasses i Pascal Comelade (Discmedi Blau, 2010)

Pascal Comelade i Enric Casasses posen davant nostre un nou món poètic musicalitzat i ho fan amb gust, amb art, sabent el que fan. ‘N’ix’ són tretze cançons, tretze ocasions per deixar-te emportar per les emocions que, gràcies al conjunt de les melodies i la veu, aconsegueixen crear en tu. També hi podem trobar algunes versions com Under my thumb o algun poema de Sebastià Roure (Europe Change Bad) o Joaquim Folguera (Pels temps de les taronges, al port). Casasses i Comelade, Comelade i Casasses cerquen (i troben) fer una combinació exquisita de poesia i rock… o rock i poesia. Un àlbum que es mereix la més alta de les puntuacions per haver aconseguit fer una fusió excel·lent de dues vessants, que en un principi, semblen tan diferents. Isabel Gonzàlez (I.G.) ***

Em declaro innocent – Joan Isaac (Discmedi Blau, 2010)

Un nou disc on despulla la seva ànima i la comparteix amb nosaltres. Els seus pensaments i sentiments més íntims són plasmats en les lletres d’aquestes tretze cançons. Joan Isaac ha fet d’aquest Em declaro innocent un recull de les seves passions més sinceres: melangia, amor, sensibilitat…i tot acompanyat d’una base musical extraordinària. Tretze composicions pròpies en quant a música i lletra. Tretze peces que ens parlen, que ens evoquen, que ens fan reflexionar, que ens transporten als nostres sentiments més ocults i ens els fa tornar a viure. Escoltar aquest Em declaro innocent és com fer una teràpia intensiva i entendre que el que importa és declarar-se “innocent si no vull navegar riu avall la corrent, potser sóc diferent… feliçment diferent”. I.G. ***

La Torrada – Acció Festiva (Autoeditat, 2010)

La carta de presentació del jove grup del Baix Empordà demostra que, tot i tenir poc rodatge, poden aconseguir els seus objectius i amb una molt bona execució. Música molt ballable amb l’ska com a eix conductor i unes lletres que animen a moure l’esquelet és el que podem trobar el aquest disc. El nom del disc ve donat per una cançó que parla de la ironia de que les coses no van a vegades no van com un vol, i ho assimilen a una torrada, que mai saps per on caurà. El disc s’enceta amb una cançó que serveix de presentació de la banda; també podem trobar una versió del “Serrallonga”. Un disc molt ben fet i un directe molt enèrgic, són joves i amb molt de camí per davant. I.A. ***

Imagina – Marcel Cranc (Primeros pasitos, 2010)

El tercer treball de Marcel Cranc, ‘Imagina?, és una delícia. Amb Marcel Cranc no cal que imaginem un disc autèntic perquè ell ens el proporciona. Marcel, en el seu darrer àlbum, ha deixat enrere la dosis d’electrònica que hi havia present als seus discos anteriors per deixar pas a un so més pur. A ‘Imagina’ ens parla de sentiments però ens en parla amb tanta exactitud i ha estat capaç de crear una atmosfera tan idònia que gairebé som capaços de palpar amb els dits aquests sentiments dels que ens parla. Un disc que s’ha de gaudir en soletat i ser capaç de deixar-te acaronar per les seves melodies. Un treball de palpar, de sentir, de submergir-te al teu interior…d’imaginar. I.G. ****

No puc parar – 4 de copes (Autoeditat, 2010)

Poc habitual és trobar un grup de pop-rock on hi hagi una veu femenina al davant i que toqui la guitarra. 4 de copes trenca amb tots els estereotips de la banda de rock. El grup de Formentera ens presenten el seu tercer disc. Un grup amb molt de potencial, poder el relleu generacional dels grans de l’època del “rock català“. El que si que és cert, que fan una cosa amb cara i ulls, amb melodies molt encomanadisses. I.A. ***


Fins que la mort ens separi – Mazoni (Bankrobber, 2011)

El darrer disc de Mazoni ens parla de la vida, de la mort i de tot el que ens podem anar trobant al llarg del camí d’aquesta vida fins arribar al punt final de la mort. Un disc que s’ha d’escoltar amb atenció per a poder captar tot el que s’amaga darrere de cada cançó. Agafat de la mà de l’electrònica en alguns casos, Jaume Pla ha creat unes lletres i unes melodies que aconsegueixen embolcallar-te i transportar-te. No us estigueu d’escoltar grans composicions com “El dubte” o “La galàxia interior”. I.G. ***

 


Xurrac Asclat – Very Pomelo (Chesapik, 2011)

Després del seu primer àlbum ‘Figaro, figaro’, Very Pomelo tornen amb un nou treball. Escoltar aquest ‘Xurrac Asclat’ és escoltar un disc on hi pots trobar de tot. Varietat de gèneres, de ritmes, de sons, de melodies…La màgia d’aquest disc és que no saps ben bé que hi pots trobar en la següent cançó i alhora ets conscient que hi pots trobar de tot. Fresc, divertit i imprevisible. És evident que la veu del seu cantant, Xarim Aresté, influencia molt en fer d’aquest àlbum en concret i de Very Pomelo en general quelcom diferent, que t’enganxa. “No som tan especials, morirem com zeros a l’esquerre, això en el millor cas” diuen. El que està clar és que ells sí tenen allò d’especial que necessita una banda per enganxar-te i per agradar-te. A seguir-li’s la pista de ben a prop i a deixar-nos impregnar del seu bon rotllo. I.G. ***

 

Infinit – Like a gat (Quimera records, 2010)

Després de molts anys de carreteres i concerts, de maquetes i premis aquest quintet de Barcelona ha tret el seu primer disc. Aquest àlbum és el resultat del recull de les cançons que Like a gat ha fet després de deu anys d’assajos i d’estar a dalt dels escenaris. Like a gat presenta en aquest Infinit un so contundent i madur. Lletres que ens parlen d’experiències resultants de la quotidianitat, del dia a dia. De les nostres preocupacions i dels nostres sentiments. I.G. **

La màgica olivera – Xavier Baró (Khlämør records, 2011)

El cantautor Xavier Baró arriba amb un darrer treball que és, tal i com ell mateix afirma, “un àlbum de cançons que beuen de la tradició i surten de l’arrel més fonda”. Dins ‘La màgica Olivera’ hi trobem una combinació de cançons antigues i anònimes amb cançons pròpies del cantautor. Per a fer aquest disc, Baró ha pogut comptar amb la col·laboració de músics de renom com Meritxell Gené, Txabi Àbrego o Jordi Gasion, fet que l’ha ajudat a aconseguir un disc musicalment rodó. ‘La màgica Olivera’ és un disc que et convida a fer un recorregut pels teus sentiments i per aquelles emocions sovint amagades. I.G. ***

 

Danses primitives – Lo Pardal Roquer (Autoeditat, 2011)

El músic de ponent, Lo Pardal Rocker, presenta el seu cinquè disc. El darrer treball de David Esterri és un recull de cançons de composició pròpia i d’algunes versions adaptades dels clàssics del rock-and-roll. Un disc que se l’ha autoproduït, enregistrat de manera casolana i on ha pogut comptar amb l’ajuda de tota la seva família. Però no penseu que per això és un disc amb menys qualitat, ans al contrari. Darrere Danses Primitives s’amaga aquell so d’abans però també una genialitat musical que fa goig. I.G. ***

 

L’estat i la revolució – Eina (Autoeditat, 2011)

En aquest segon disc del grup, diuen que s’han inspirat en els llibres de Lenin per a parlar del dia a dia d’un aturat. Es pot dir que presenten aquest ‘Estat i revolució’ amb una intenció reivindicativa i fent una crítica a tot el món de la política i als interessos que els mouen. En aquest darrer treball trobem, tal i com diuen ells “política i rock”. Un clar exemple d’ús de la música com a forma d’expressió i denúncia. En aquest cas, de denúncia de l’estat actual. O també exemple de la font d’inspiració que pot ésser per a alguns la forma de treball de l’estat per a fer música. Segons com es miri, política i rock o rock i política. I.G. **

 

A la piscina – Aias (El Genio Equivocado, 2010)

‘A la piscina’ és el disc de debut del trio barceloní Aias. El primer que et sorprèn d’aquest àlbum quan l’escoltes és que el so sembla que provingui de dins una cova. Les veus d’aquestes tres noies converteixen a Aias en un grup amb cert encant. Un disc de pop fresc i amb algunes petites dosis d’infantesa que aconsegueixen trasmetre’t aquest rotllo infantil-festiu. Aias han publicat el seu primer àlbum amb el segell nord americà Captured Tracks. I.G. **

 

M’han dit que diuen… – Amansalva (Temps Record, 2010)

Amansalva són els guanyadors de la segona edició del concurs Sons de la Mediterrània 2009. M’han dit que diuen són onze cançons entre les que podem trobar tant peces populars (catalanes, balears i valencianes) com poemes musicats i fins a un tema propi…tot passat pel sedàs d’Amansalva, és clar. Una formidable barreja de música mediterrània, folk amb algunes pinzellades de flamenc. Amansalva han aconseguit una combinació espectacular i un so rodó. I.G. ***

 

Sirga – Xeic! (Autoeditat, 2011)

Sentiment, il·lusió, resistència, gresca i amor. Així és com Xeic! defineix el seu tercer treball discogràfic. Aquest disc són onze cançons, onze poemes de diferents autors entre els que podem trobar Artur Bladé i Desumvila, Andreu Carranza o Imma Pena. Xeic! han volgut plasmar l’amor que senten que les seves terres, les terres de l’Ebre, la seva cultura i la seva forma de vida. En el directe ofereixen un espectacle completament nou tot barrejant música, dansa, pintura, literatura, humor… Sirga és tota una declaració d’intencions i un homenatge ben fet a les terres de l’Ebre i a la seva gent.  I.G. ***

Saipán – Nubla (Músia Global, 2011)

Nubla arriba amb el seu darrer treball (el tercer de la seva carrera musical) i ho fa trepitjant fort. ‘Saipán’ ens ofereix tretze bones cançons. Tretze ocasions per a viatjar juntament amb una dolça veu allà on els sentiments i les emocions s’amaguen. Amb col·laboracions com la de Maria Coma al piano i a les veus a “La neige tombe” o Ernest Crusats a “Hawaii”. Saipán són melodies dolçes, tranquil·les que creen en aquell que l’escolta un univers paral·lel on deixar-se anar. Cançons que combinen el castellà, el francés i fins i tot l’anglès. Un gran treball ple de petits detalls que fan de Saipán un gran regal per la oïda. I.G. ***

L’ofici del rellotger – Despertadors Atòmics (Casafont records, 2010)

L’ofici del rellotger’ és el disc de debut d’aquest trio solsoní. Els Despertadors Atòmics ens ofereixen un àlbum de funk-rock que dóna gust escoltar. Un so contundent però sense la necessitat de ser revestit amb una gran post producció. Al disc sóna la veu, el baix, la guitarra i la bateria…el mateix que podem trobar als seus directes. I tan sols amb això han estat capaços d’aconseguir un resultat molt òptim. La veu inconfusible del cantant, l’Eduard, ajuda a acabar d’arrodonir el disc i li dóna un toc canalla que li atorga aquella nota d’identitat personal. Està clar que els Despertadors Atòmics fan “la guerra per la nostra banda, de rock en funk” i quin plaer que sigui així. I.G. ***

 

Gitano Real – La Banda Achilifunk (Lovemonk, 2010)

Gitano real’ és el nom del disc que la banda Achilifunk ha editat juntament amb la Original Jazz Orquestra de Taller de músics. El resultat? Molta rumba i funk del bo. I si això li afegim una dosi de rap, soul i jazz? Imagineu-vos-ho. El resultat final és un discàs amb majúscules, que convida a ballar, a passar-t’ho bé i a gaudir de la millor rumba i del millor funk. La banda achilifunk s’ha acompanyat dels millors músics possibles i això es nota. S’ha d’escoltar però sobretot, s’ha de gaudir en directe.  I.G. ***

 

Tot aquest recull de discs ha estat possible gràcies a la col·laboració dels grups i de les discogràfiques, i des d’aquí volem agrair la seva col·laboració. L’equip del Rockdemà.

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: