“En el que fem es reflecteix el que som”

Després de quinze anys La Gran Aventura torna amb més ganes que mai amb un nou disc, ‘Aquí control’ (Música Global, 2010). Vam entrevistar-los per a que ens parlessin d’aquest nou treball on tal i com ens van dir, ells són el que queda reflectit en el disc, que és el que fan, d’una forma més madura i més espontània que no pas abans.

Meritxell Luque (Rockdema) (M.L.) : D’on surt la idea de rejuntar-vos i tornar a donar vida al projecte de La Gran Aventura, després de quinze anys de la seva dissolució?

Xavi Vidal (X.V.) : De fet, la idea surt d’una masterització que vàrem fer del primer àlbum, que va sortir al 1989. Això comporta una sèrie de dinars i de sopars, i especialment a l’hora dels “xupitos” es diuen moltes tonteries. Una d’aquestes tonteries va ser la que va dir en Marc,  i nosaltres li vam seguir el patró. Va proposar de començar a tocar de nou i que comencessin a sortir cançons, cançons noves que s’han de gravar. Vam fer quinze cançons i finalment en vam escollir deu només per al disc,vam fer aquesta selecció apartats del món en una casa als Pirineus, on ens vam centrar només en el disc. L’últim que havia fer La Gran Aventura va ser com un final de transmissió, on tallàvem la connexió, i ara hem volgut tornar a establir aquesta connexió amb la terra i així prenen de nou el nostre control.

M.L. : Al 95 ens cantàveu sobre la “realitat actual”, i a ara ens dius que tens control d’una nova vida. Has agafat les regnes de la vida i de la realitat per a tirar endavant? Que controles?

X.V. : Bueno, quan en tens 40 o 20 anys ja tocats, ja tens un cert control de la vida, no absolut. Si que es cert que sempre està bé que hi hagi  una mica d’improvització, com anar una mica a la deriva, per a donar-li una mica de dinamisme a la vida. Jo crec que el disc reflecteix això, el control que tens sobre les coses però no del tot.

M.L. : “Aquest món et crida, ara et dóna una oportunitat… Una nova vida, on res no és casualitat”, per quines raons ens canteu això? Té a veure amb el vostre retorn?

X.V. : No, no! Té a veure en que tu ets dona i que el vostre protagonisme encara està una mica per fer, i que segurament, si vosaltres tinguéssiu més protagonisme, no hi hauria tantes guerres perquè vosaltres sou qui porteu la vida al món i enteneu millor la vida que la mort. Possiblement no tothom, però la majoria de mascles entenen moltes vegades millor la mort que la vida.

M.L. : És un retorn per sempre? I els altres projectes que teniu?

Marc Martin (M.M.) : No hi ha res per sempre, hem tornat ara per passar-ho bé. Tornar per a tocar per sempre no se sap, jo crec que tornem fins que es torni una obligació i ja no hi estiguem a gust.

X.V. : El que si que tenim és un altra àlbum més, farem dos àlbums ja que ho hem firmat així amb la companyia actual. Això ho hem de complir, mirar desprès d’això, ja és pensar en molt enllà.

M.L. : A la cançó “Parlant amb la terra”, a qui pregunteu a on son?

X.V. : A tu t’ho pregunto i en general a tots, ja que és en plural. És una pregunta molt clara no? Quan una generació ha estat devorada per la màquina del benestar, perquè tothom té crèdits i hipoteques, la gent s’ha de preocupar per a poder pagar-ho al dia i que no el facin fora i llavors es pregunta com ha pogut arribar fins aquí. Quan volíem ser poetes, pintors, advocats i tot això ho ha estat possible, també ens preguntem on hem arribat. Això no vol dir que ens hagi destruït la maquinària, som supervivents, ho hem de reivindicar.

M.L. : El vaixell se us ha enfonsat algun cop? en sentit professional de grup i a nivell personal.

X.V. : Jo crec que el vaixell s’enfonsa moltes vegades cada dia i el mèrit està en reflotar-lo. Quan estem parlant del “Vaixell s’enfonsa”, ve d’una cançó que es diu “Alter ego”, dues cançons que van juntes i no es poden separar. Quan tu fas servir aquella part amagada del cervell que ningú coneix vol dir que a l’altra banda algú s’està enfonsant i tu pots negar-ho encara que sigui evident. Cada dia s’enfonsen coses, cada dia mor i neix gent, per això estan lligats els dos temes musicalment. Ara som especialistes en reflotar vaixells, vol dir que quan s’enfonsa, nosaltres estem aquí per a reflotar-lo.

M.L. : Qui és la vostra musa de neó?

X.V. : El tema està dedicat a una ballarina d’aquelles que ballen en una barra i ara ja no ho vol fer, però la nit l’ha atrapat i se l’ha menjat. Jo crec que tothom té una musa de neó, vull dir que tothom ha quedat enlluernat alguna vegada per algú, tothom té aquell amor platònic.

M.L. : Per tant, quina diferència hi ha entre La Gran Aventura actual i la de fa uns anys?

X.V. : Quina diferència? Els anys han passat, aquesta és una gran diferència!, però, en la música jo crec que realment ara les coses sorgeixen d’una manera natural i abans havíem de provocar-les. És igual que en els directes, ara actues d’una manera natural i espontània, i abans ho havia de provocar. L’experiència et dóna això, aquesta espontaneïtat i aquesta frescor.

M.L. : I en aquest nou disc que hi podem trobar de diferent? i d’igual?

X.V. : Jo crec que la igualtat que hi pot haver-hi és una manera de fer, un estil, unes directrius que més o menys poden recordar-t’hi, i això és evident. L’acció, la química que aporta cada un i el que surt. La diferència és aquesta experiència, però ja no tan sols musical, sinó en la vida. Em refereixo a la manera d’enfocar, la manera de dir-ho, ja que el més important és el com i no el que. Hem après a treballar més les coses i ara la diferència està en el com diem i enfoquem les coses.

M.M. : En el que fem es reflecteix el que som, amb la qual cosa, cada persona aporta coses diferents. Si nosaltres canviem, la música també canvia.

X.V. : Està clar que nosaltres hem evolucionat com a persones i com a músics, llavors hi ha una sèrie de coses diferents. Però tot i això, jo crec que és l’experiència de la vida les que han fet que aquest àlbum sigui més madur, més treballat i al mateix temps més espontani.

M.L. : Com definiríeu el grup?

X.V. : Doncs com quatre tios que vivim del pop tèxtil de Sabadell. És a dir, que si no tinguéssim la música estaríem treballant en una fàbrica … (riu).

M.M. : Ei! Jo no sóc de Sabadell! Jo no estaria en una fàbrica a Sabadell!

X.V. : Tu faries de bomber a Santa Eulàlia!

M.M. : No, ens definim com el que som.

X.V. : Un grup de rock sense fronteres i amb la creativitat per davant.

M.L. : Després d’un final triangular amb tres discs a l’esquena, decidiu retornar, i ara que us depara el futur?

X.V. : No sabem que ens depara, no sabem el que exactament. La nostra pretensió és tocar i passar-nos-ho bé, i que la gent s’ho passi bé que és el més important, que hi hagi un bon “feed-back“. De pretensió més enllà que aquesta no n’hi ha, en el futur deu dirà, està pe escriure.

TEXT : Meritxell Luque

FOTOGRAFIA : Arxiu La Gran Aventura

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: