Difícilment igualable

Els passats diumenge 6 i dilluns 7 de febrer, dins del cicle Bandautors, Els Amics de les Arts celebraven el final de gira al Palau de la Música Catalana, abans d’enregistrar el seu tercer treball. Els quatre ex companys de pis, amb tres anys, han passat de fer concerts íntims amb un petit ventall de fidels seguidors, a esdevenir un fenòmen revelació de masses arreu dels Països Catalans, arribant fins i tot als mitjans de comunicació del Japó, amb el seu “Umi o koete yama o koete” que, com ells expliquen, no es tracta d’un coet que va i bé, sinó d’un “Travessant mars, travessant muntanyes”. Diumenge el Palau quedà il·luminat pels 2000 mòbils dels assistents durant l’emblemàtica cançó, i dilluns aparegueren dibuixos d’en Son Goku duts pel propi públic. L’home que treballa fent de gos, arribà a l’emblemàtic escenari acompanyat de tres noves mascotes. Les anècdotes humorístiques entre els quatre membres, amb experiències de l’època del pis d’estudiants, no hi mancaren pas, algunes d’elles estrenades a la presentació de la reedició del Bed & Breakfast a l’FNAC. Amb “Ho sento molt”, el públic ja s’aixecava per aclamar el hit, així com amb “Jean Luc” i altres èxits. El quartet, acompanyat de la Bed and Banda, acabà el concert amb un a reveure amb emotivitat i entrega, amb “Cançó a Mahalta” de Lluís Llach, una gran sorpresa pel públic.

Els Amics de les Arts no són pas l’únic grup de pop que ha actuat darrerament al Palau de la Música Catalana. L’any passat ho feren Manel, enguany Els Pets i Gossos. Però si que és l’única banda que ha necessitat omplir dos Palaus de gom a gom i ha cuidat el seu públic fins al darrer moment, amb entrades diàries al Facebook i al bloc i el post de comiat, “Si fos possible”, on expliquen minuciosament la vivència única i emocionant de pujar a l’escenari del Palau, i parlen d’una dolça i pregona maledicció que ara tindran de per vida: voler repetir l’experiència i ser totalment impossible viure-la igual. De ben segur que molts dels membres del públic des de les seves butaques, també guardaran al record amb gran emotivitat l’espectacle dels quatre súper bons nois. I és que amb música, teatre, poesia i sempre amb engrunes d’humor, relativitzen tristeses i patiments de la vida, amb lletres quotidianes, temes propers i alhora profunds. Una gira amb un final més que feliç. A reveure Amics.

TEXT : Clàudia Viladrich

FOTO: Ignasi Arauz

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

One response to “Difícilment igualable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: