“Dins del grup ningú mana”

Un matí fred de desembre, aprofitem per torbar-nos amb els Mine! a Plaça Catalunya per a que ens expliquin quatre coses sobre el seu darrer disc, ‘Un brindis pel nen andoride? (Musica Global, 2010).

Entre cerveses, cafès i sucs de taronja amargs comencem a fer una entrevista a través del món “mine!”, on cadascú aporta el seu punt de vista, on no hi ha una direcció clara, on ningú mana.

 

Ignasi Arauz (I.A.) (El Demà.cat) : Què us va dur a fer música?

Bernat Sànchez (Berni) (B.S.) : Per a cada un és diferent. A mi personalment van ser ‘Pedro y el lobo’ els que em van “convèncer” per a fer música. Jo era molt petit i el meu pare ho posava, i recordo que vaig dir que jo volia fer això, el que ells feien. És un conte amb música clàssica on hi ha un narrador i cada personatge és un instrument. Arran d’això, em va apuntar a fer piano als quatre anys.

Ricky Malo (R.M.) : En el meu cas va ser el meu germà que escoltava punk americà i grunge, que era el que es portava als anys 90. Em van agradar molt els patrons de bateria i vaig començar a tocar-ho per la festa major.

Albert  Rams (Ret) (A.R.) : Jo és que tenia una guitarra a casa, i de manera natural vaig començar a tocar-la.

I.A. : Els vostres inicis tenen un cert ordre dintre del caos, un tant psicodèlic. Això encara continua?

A.R: : La gent ens veu molt psicodèlics, però nosaltres no ens hi veiem tant. Ens ho diuen molt últimament, que fem pop psicodèlic, i nosaltres no considerem que en fem. Si que és cert que en certs moments et pot recordar a algun grup d’aquella època.

B.S. : Si que és veritat que hi ha una cosa que és el caos, on sempre hi hem treballat. Jo personalment em considero un mestre del caos, perquè amb el caos em creixo, i a part com amb Mine! no hi ha una direcció clara, ningú mana, el procés creatiu és una lluita de caràcters i d’atzar, i al final surt una identitat que no és de cap de les quatre persones, i això és el que és interessant.

I.A. : Com definiríeu el grup?

R.M. : És una banda formada per quatre persones que fan música pop, però van tocant una mica tots els estils i èpoques, sobretot dels anys 60. Fem música actual però amb visió cap enrrere.

B.S. : És un espai on poder fer les nostres cançons. La gràcia és que sigui igual pels quatre, un espai on cadascú de nosaltres, on cada un dóna una visió diferent a les cançons. Un lloc on expressar-te.

I.A. : Brindeu pel Nen Andoride. Qui és?

B.S. : És una personatge d’una cançó meva. Tots nosaltres som nens androides.  Fa no gaires anys, ara ja hauriem d’estar casats, amb una feina estable i amb fills, però nosaltres seguim fent tonteries que són més pròpies d’un xaval. En moltes coses si que agafes responsabilitats però en d’altres no. Es barregen moltes coses, és un compendi de les característiques de la gent de la nostra generació.

I.A. : Brindeu per algú mes?

R.M. : Doncs brindem per moles coses, pel disc que hem fet i per la producció. Estem contents ja que des del principi, el fet de guanyar el Sona 9 ens ha permès gravar aquest disc.

B.S. : Ara estem fent el que volem fer, dedicar-nos a la música al màxim.

I.A. : Què hi podem trobar en aquest disc?

A.R. : Un recull de cançons fetes entre tots quatre.

R.M. : Crec que hi ha cançons d’estils diferents, i aquí es nota una mica el rotllo de cadascú. Aquí es veuen les influències que té cada membre del grup.

B.S. : I sobretot també és una mena de reivindicació de la cançó pop de dos minuts i mig, i d’intentar crear un missatge concís .

I.A. : Us ha costat molt aconseguir aquesta gran sonoritat que té el disc?

B.S. : En realitat ens ha costat anys però en el moment de fer-ho, ha semblat fàcil.

R.M. : El fet de tenir un productor ja et marca una mica, se li dóna poder de decisió, i això a vegades crea una mica de discussions.

A.R. : Un cop vam decidir com havia de sonar més o menys el disc, aconseguir aquest so va ser relativament fàcil. El productor va entendre molt bé des del principi com volíem que sonés el disc, i ho vam aconseguir ràpidament. El que costa més és l’evolució dels nostres treballs anteriors fins a aquest. La gràcia d’aquest disc és que sigui el màxim fidel al directe que fem. De fet, aquest disc el vam començar a gravar tot en directe, i jo crec que aquesta essència es transmet.

I.A. : Ens regaleu un “Pastís” en el disc amb una festa un tant peculiar. A qui va dirigida?

A.R. : A molta gent i a ningú en concret. La gràcia és que pot ser que jo estigui parlant d’una situació en concret, però tampoc ho vull deixar molt clar, de manera que queda oberta la interpretació. De fet no se ni jo ben bé de que va, ja que estic parlant de moltes situacions a la vegada.

I.A. : “Mil exemples” de què?

B.S. : Mil exemples de coses que et deceben. És una cançó que parla sobre el desengany de forma general. La cançó sembla que parla d’alguna cosa molt abstracte o que no s’entén, ja que és el desengany amb qualsevol cosa. Pot ser un desengany amorós o de comprar alguna cosa que et feia molta il·lusió i al final resulta un ‘timo’. Sempre et queda la mateixa sensació, i aquesta és la que jo volia transmetre.

I.A. : Sou superficials?

A.R. : No, però a vegades ens hi sentim, igual que tothom. No ens hi considerem, i crec que si algú s’hi considera, malament.

B.S. : A mi últimament m’interessa molt la lleugeresa en l’art, és a dir, un cosa que s’expliqui fàcilment i que tothom ho pugui entendre. Per mi, això és una cosa que artísticament té molt de poder. A vegades la profunditat i la complexitat allunyen el canal del receptor. La idea és que sigui fàcil.

A.R. : És més complicat a vegades fer-ho fàcil que difícil. Expressar una cosa amb simplicitat pot resultar més complicat.

I.A. : Sempre feu “Comèdia”?

B.S. : Tothom fa comèdia sempre. En aquest cas, la cançó parla de la infidelitat i nosaltres no ho som.

A.R. : A vegades. Ho intentem.

R.M. : És una escena que ens la vam imaginar i la vam escriure, no és real.

I.A. : Cap a on gira la temàtica de les cançons?

B.S. : Coses que tenen a veure amb fer-se gran, assumir o no responsabilitats, veure quines coses funcionen i quines no, acceptar-te tal i com ets, …

A.R. : No vam pensar la idea del disc com a concepte global. Però un cop ja teniem el recull de cançons ja decidit, ens vam adonar que tot ell tenia una coherència. Al menys en el sentit que totes les cançons parlaven d’alguna cosa comuna, i que és el moment que estem vivint.

I.A. : Com valoreu que una discogràfica de renom com és Musica Global us hagi fitxat?

R.M. : Estem molt contents, perquè per fi tenim un mitjà que ens està llençant, fent promoció i està treballant cap a nosaltres.

A.R. : I no només amb la discogràfica, sinó que també estem molt contents amb el management que tenim. La suma de les dues coses és molt important.

B.S. : Avui en dia, el management és més important que la discogràfica, ja que els músics viuen dels concerts, no vivim dels discs ningú. Qui digui que ven molts discos menteix.

I.A. : Què opineu de la situació de la música en català?

B.S. : A nivell artístic és un moment punter. Fa bastants anys que la cosa s’està encaminant cap al que hi ha ara, una escena molt rica i molt moderna, que es reconeix des de tot el país, no només des de Catalunya. En molts sentits es pot considerar que som l’avantguarda, i actualment està molt ben vist cantar en català i fer música moderna. Fa uns anys era al revés, per a ser ‘guai’ no podies cantar ni en català ni en castellà, havies de cantar en anglès. Ara s’ha dignificat molt perquè han sortit molts artistes molt bons, de molta qualitat. Ara, a nivell d’indústria no hi ha ni la meitat de diners que hi havia en l’època dels vells tòtems del rock català o la nova cançó. A nivell artístic, per mi, és el millor moment.

A.R. : Estem en un moment molt ‘guai’ de la música, i que cada cop hi ha grups més bons, com en Borrissol que mola molt.

 

TEXT i FOTO : Ignasi Arauz

 

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

One response to ““Dins del grup ningú mana”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: