Pepet i marieta mola perquè sí!

El dimarts de la setmana passada l’Astrolabi de Gràcia va acollir un altre concert del Pepet i marieta, nom rere el qual s’amaga Josep Bordas.

Un concert molt íntim degut a l’espai reduït del local, i a pèl, sense cap mena de micròfon. Un factor que va ser una mica problema per tal de poder gaudir amb perfectes condicions el concert, ja que com sempre hi havia gent poc respectuosa i no paraven de parlar.

Malgrat això, varem poder gaudir d’un gran concertàs, molt divertit i amb molta interacció amb el públic. Va repassar els temes del seu recent darrer treball, ‘Qui no plora no mama’ (La Produktiva Records, 2010).

Parlar de Pepet i marieta és referir-se a festa, a música popular d’arreu amb lletres pròpies, lletres divertides, crítiques i molt originals, tan originals com ell mateix, que en moltes ocasions el podem veure tal i com va arribar al món, despullat.

Aquest quart disc del noi d’Ulldecona té una gran mescla d’estils que el fan un disc molt alegre. Passa d’un rock com el de “Soc un animal”, cançó que obre el disc a un swing a “Tinc una cita”. Això fa que sempre triomfi en les festes majors populars ja que poden fer des d’una ‘jota’ fins a un twist. Un disc ple de lletres crítiques amb la societat i el món que estem creant i com ens comportem, dels vicis que tenim units amb les drogues.

També ens parla de la seva infantesa a “Lo Xalet”, una cançó d’una tendresa increïble però sempre aprofitant per criticar el consumisme que impera actualment en tota joventut. També fa una mirada a les seves terres, als seus origens, de la mà de la Sílvia Pérez Cruz. També compta amb la col·laboració de la Carol Duran de la Carrau i d’Arecio Smith dels Asstrio.

Critica també, amb un atac directe a la jugular als barcelonins, cançó que pot crear certa polèmica. També ens parla de sexe i de l’existència de la llei de “Murphy”.

En aquest disc ha comptat amb la col·laboració de la Sílvia Pérez Cruz, la Carol Duran de la Carrau i Arecio Smith d’Asstrio als teclats.

Ha lluitat molt per arribar a on estar i ha suat molt, per això ens afirma que ‘Qui no plora no mama’

TEXT : Ignasi Arauz

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: