MMVV 2010

La tercera setmana de setembre va venir marcada, com ja és habitual des de fa 22 anys, pel Mercat de Música Viva de Vic. Un festival que reuneix música de tot el món al llarg de quatre dies en diversos escenaris repartits per tota la capital osonenca.

Només varem poder assistir al primer dia del festival, ja que enguany va estar una mica en remull per culpa e la pluja. Tot i així la gran majoria de concerts es van poder celebrar.

El primer dia, només obrir-se el recinte firal del Sucre, on s’allotja la part professional, un seguit d’actuacions en format showcase, van donar tret de sortida a la música. Shiva Sound, 100 Elephants, Suzy y los Quattro, Xavi Murica, Plouen i Enric Hernàez varen ser els encarregats d’omplir la graella del primer dia del festival.

Els Plouen van presentar-nos el seu recent darrer treball discogràfic “Ancoratge” (Propaganda pel fet, 2010), així mateix ho feia l’Enric Hernàez, que ens venia a presentar el seu disc enregistrat en directe durant el passat BarnaSants a la Luz de Gas, 360 Llunes (Discmedi, 2010).

Amb la quantitat d’escenaris i de concerts que queden repartits per la ciutat es fa difícil saber per quin decantar-se. L’Atlàntida, el nou espai que ha incorporat Vic per a fer concerts i altres espectacles, s’estrenava dins del mercat amb una programació espectacular. Repartits per les seves dues sales van passar gent com Pedro Javier González & Raul Rodríguez, Ara Dinkijan, The New Raemon, Muchachito i la Beth.

La Beth que venia a presentar el seu darrer treball, ‘Segueix-me el fil’ (Musica Global, 2010), va haver de penjar el cartell de tot venut i complert. Va aconseguir omplir l’auditori, cal dir que era la sala petita, i la gent aconseguia entrar en compta gotes a mesura que algú anava sortint. Un concert que va encisar als que van aconseguir entrar-hi, amb la seva senzillesa tan subtil, que juntament amb les ganes del públic van crear un clímax especial. Amb una gran proximitat entre ella i el públic que va saber com guanyar-se a la gent i fer-los seguir el seu fil fins arribar a trobar els botons que acaben de tancar el concert. Un directe que val la pena veure.

L’altre que va passar per l’Atlàntida va ser en Muchachito Bombo Infierno, però aquest cop en un format diferent, ell sol davant del públic, acompanyat dels dibuixos i d’algun vent. Així Solo Muchachito va aconseguir captivar a la gent, i va fer que tothom acabés de peu davant de tot, saltant, ballant i cantant a ritme de les seves cançons. Els moments més àlgids del concert varen ser quan la gent va vibrar en escoltar els seus grans temes com “Ojalá no te hubiera conocido nunca”.

Tres escenaris més omplien el cartell d’enguany del festival, i que conduïen a la gent a acabar la festa a la carpa del Sucre, el que té una programació fins més tard. Per aquí van passar el The Gramophone All Stars, La Selva Sur, Urbanswing Soundsystem, Es Reboster, Pell de Serp i Rapsodes.

Els mallorquins Es Reboster, que toquen poc pel principat, van aprofitar el mercat per a ensenyar-nos les seves cançons del seu darrer treball ‘Wow’ (Musica Global, 2009). Aprofitant la seva presencia al mercat, van voler convidar al saxofonista Pep Poblet en un parell de cançons.

Per altra banda, dins de la programació Off Mercat, el dijous va ser el dia dels concerts del Sona9. Aquest cop tots els participants tenien una tasca encomanada, podríem dir que tenien “deures”, i era musicar un poema i fer una versió adaptada al català d’una cançó no catalana. Els que van passar per l’escenari varen ser en Joan Dausà i els tipus d’interès, Teteji i deBlassis.

En Joan Dausà i els tipus d’interès, un dels que ha esdevingut finalista del Sona9, acompanyat de grans músics, va aconseguir engrescar a la gent i fer passar una bona estona a tothom malgrat la pluja que queia. Va venir amb els deures fet i ens va musicar un poema d’Elies Barberà anomenat “Esquerdes” i va versiona la cançó d’Alan Parson “Eye in the sky”.

Els guanyadors del Sona9 de l’any passat van passar també per l’escenari. Els Mine! amb el seu primer treball recent sortit del forn, ‘Un brindis pel nen andoride’ (Musica Global, 2009), van demostrar qui són, amb un estil inconfusible, i van deixar clar el motiu pel qual van guanyar l’any passat el concurs. És un grup amb molta prespectiva, amb un directe espectacular i amb un disc 100% recomanable.

Aquest mateix escenari, va ser on els dos dies següents va celebrar-s’hi l’Invictro.

Quatre dies plens de bona música, de música de molta qualitat. Ara a esperar a l’any vinent a veure qui desfilarà per aquests escenaris.

TEXT: Ignasi Arauz

Advertisements

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: