Temps de zel

Amb aquest nou disc en Miquel Abras es reafirma amb el seu estil de pop-rock que acompanyat de la seva veu el fan incofussible. ‘Temps de zel’ (Musica Global, 2010) és el tercer treball d’estudi del cantant de la Bisbal de l’Empordà.

Des d’aquelles lletres que deien que s’arrossegaria per terra entre mil vidres trencats, les seves declaracions d’amor han anat progressant de forma considerable, fins arribar aal moment de parlar de la cara més crua d’aquest amor que en combinació amb la seva veu fan eriçar la pell. Amor i desamor és l’eix central del seu treball, igual que els altres dos anteriors, bé de fet, es centra més en el desamor, i no pas per fets reals que li succeeixin, ja que està esperant el seu tercer fill amb la Marta, la seva parella.

Del disc cal destacar “Els teus estímuls”, una cançó que ens parla el desengany, de la complexitat que té l’amor, una cançó molt canyera, amb unes rodes de bateria molt ritmiques. Així mateix, la cançó “Infidalitat” ens fa un recull del que tot això suposa, és una descripció contundent del que se sent, del que es viu, del que significa la infidelitat, convertint-se així en l’eix central de tot el disc.

La cançó que dóna nom al disc, “Temps de zel” és una crítica directa a les persones que creuen en l’amor com a tal, amb això no volem desmuntar la idea que es té de l’amor, al contrari, el que pretén la cançó és veure que no tot és tan senzill, la infidelitat hi és present sempre, i amb això, ens pot conduir a una crisi amorosa amb la parella. És cert que tots passem èpoques que tenim ganes de menjar-nos el món, i per això en Miquel diu que estem en temps de zel, que a causa d’aquesta etapa, igual que els animals, volem anar a la captura, però vigilant no enganxar-nos els dits. Amb poques paraules, el que es busca no és un lligam amb algú, al contrari, una cosa esporàdica. Sense dubte és una de les millors cançons del disc!

I una de les altres cançons que realment val la pena escoltar, és “Temps perdut” que ens parla de la dificultat de les relacions a distància, de les perosnes que estan sempre amunt i avall sense parar. Un amor, en certa manera casi impossible de mantenir per tant un temps perdut tal i com ens diu en la cançó.

Un disc on defuig de la idea de cantant o cantautor on la seva imatge és important, i sobretot la idea que la gent té, el fet d’associar-lo a un estil de música romàntica. En aquest cas, ell vol trencar amb aquest romanticisme, deixar d’experimentar amb aquest període de les relcaions, s’ha volgut endinsar en el moment més difícil, quan tota aquesta màgia desapareix. Per tant ha deixat tot el romanticisme arraconat a les golfes.

Les fotografíes denoten aquesta idea de solitud, d’haver-se quedat sol passejant per la platja, ell i la guitarra. Un dels llocs romàntics per excelència queda buit amb el seu pas, deixant enrrere les seves etiquetes i simils diversos que se li han impossat de forma casi obligada.

Un disc excepcional, que deixa de banda els dos anteriors, però sense perdre l’essència d’aquell que un dia va guanyar el Sona 9. El disc surt a la venda el proper dia 13 d’abril.

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: