La fàbrica de la música no para

 

Les paraules justes – La Brigada (Outstanding Records, 2010)

El grup de Vilanova i la Geltrú tornen amb aquest segon disc, un disc que els consolida dins d’un estil clarament pop, amb reminiscències clàres al pop britànic i a l’indie. Un disc amb una sonoritat molt actual i amb uns arrangement molt acurats. Després d’un primer disc, ‘L’obligació de ser algú’ al 2008 que ha rebut molts alogis per part de la crítica i que ha fet recorre la banda pels festivals més prestigiats del país, fa que sigui arriscat caure en un cercle viciós i que els tòpics apaguin l’energia d’aquest nou treball. Estem davant d’un treball molt intimista que ens ensenya les paraules justes que necessitem en cada moment, en cada situció diferent que se’ns planteja al llarg de la nostra vida, el fet de l’apassionament com el del mateix desencís causat per problemes. Un treball melancòlic, que fa que despertem el nostre jo més amagat, el més sensible i real, que ens ajuda a analitzar els alt i baixos que patim. Cal destacar les cançons “En el record” que ens parla del desengany i del desamor, d’allò que esta predestinat a acabar i que sempre més ens quedarà en el record, les paraules que ens ho fan recordar, els petits gestos, les olors, etc… “El futur de l’art” que ens parla de les expectatives que tenim en la vida i que finalment les veiem frustrades ja que no trobem el nostre lloc, per no saber-se adaptar als nous temps. Així aquesta frustració l’expressen amb la paradòxa de l’art, el qual sempre està aguantant-se d’un fil, i la gent que realment triomfa és aquella que innova, que destaca per certes coses. I finalment, la cançó que obra el disc, “Tan valent” on és una mena de crit d’esperança, on ens diu que hem de ser valents i mirar endevant, no tancar-nos en el passat, que la vida són quatre dies i passen ràpid, no els hem de deixar escapar, sóm com sóm i ho hem d’acceptar.  El disc ha sortit en format CD i digital, però aquest mes de març surt en format vinil.

Cançonetes – Bep Marquès (Blau, 2010)

El cantant d’Inventari ha fet un petit parèntesis i ha volgut fer un disc en solitari, amb cançons senzilles, humils i amb arrels tal i com ens diu en pròpi Bep. Cançons pròpies, algunes versions de temes populars menorquins, mallorquins i catalans, i versions de grups que l’han acompanyat durant anys. Un disc fresc, molt mediterràni, de clau tradicional, on en Bep ens va desfilant totes les cançons fins a dur-les a un terreny més proper, a un estil de pop molt ritmic. Un disc alegre per una persona alegre amb un gran vagatge musical a l’esquena. Arrelat i aferrat a la seva estimada illa, fa que el disc respiri aires menorquins, amb uns colors vius, alegres i sobretot amb la cançó que obra el disc, “Menorca” on ens parla de la seva tan estimada illa. Cançons d’amor com “Aquests ulls” també hi són presents, tradicionals com “Surt a sa finestra”, i pel que fa a les versions trobem un “S’ha acabat” d’Els Pets molt fresc i amb un aire menorqui increïble, una bona versió, i això que en molts casos versions de grans clàssics del Rock Català és una aposta molt arriscada. També hi trobem un “Irreals” dels Anegats, companys de concerts de l’illa del costat, i “Plora guitarra”, una cançó també versionada per Rauxa. El disc tanca amb una cançó que ha escrit especialment per al disc amb música tradicional, “Cançons m’han acompanyat” on ens diu que ens ha obert les portes de la seva vida i ens ha ensenyat el seu company de viatge al llarg de tota la seva vida, les cançons. La proposta de concert és en format acústic, i aquest dissabte tindrem l’oportunitat de veure’l per aquí al principat, a la Fnac de Diagonal Mar.

Stat Jònic – Bikimel (Temps Record, 2010)

Estem davant d’un disc d’una de les cantants femenines més destacades del panorama musical català. Una artista amb un facilitat innata per a interpretar estils completament diferents, que et poden arribar a fer moure el cos coma fer-te reflexionar amb el toc intimista que aporta en alguna ocasió, intimista fins arribar al punt de la sensualitat, sobretot amb la seva veu, que fa que només escoltar-la entris en un estat d’aïllament amb la resta del món, possiblement l’stat Jònic del que ens parla la Bikimel. Un disc que et fa possar la pell de gallina i que et transporta molt més enllà del Jònic. Trencar amb tot per desfer-nos de les cadenes que ens lliguen en aquest món tancat, hermètic i limitat. Trobem soul, pop, cançó d’autor, tot en mescla perfecte per a gaudir d’un disc indispensable, d’una cantant que ens ha deileitat sempre amb la seva guitarra o el seu teclat. Una veu acuradíssima per aconseguir tots aquells colors necessaris per a trasnmetre el que cada cançó ha de dir a cada segon, des d’una veu molt melòdica fins a una veu molt més rasgada a l’estil de la música negra. Sense dubte, una de les millors propostes que ha sortit ultimament.

Foc – Oriol Foll i la Paperina (Rediscus, 2010)

Possar-se el disc, escoltar-lo i automàticament et transporta cap a aquella època de campaments, on les cançons amb la guitarra en mà sonaven per tot arreu i a tot hora. Un folc molt acurat on l’acordió i la guitarra guanyen un protagonisme molt important. En el disc hi trobem algunes versions com “Carme (Montserrat)” d’Ovidi Montllor. Les cançons parlen del que la gent jove viu, dels problemes que tenim, amb “Tira la bitlla”, uan cançó molt enèrgica i que fa que tothom es possi de peu per ballar, acompanyada d’una meolida amb toc tradicional, ens parla del problema de l’especulació i dels sous baixos. El disc ens condueix fins a una segona part on trobem cançons de taverna amb cançons tradicionals en directe que ens acompanyen quan fem uns beures, tancant el disc amb “A la ballarín”. Un disc que pels amants dels esplais i les excursions no poden menysprear, i que per a qualsevol nit de festa acompanya donan gresca i xirinola.

Agraïmtens:

– A la Brigada, Pere Agramunt i a Outstanding Records (www.myspace.com/thelightbrigades)

– A en Bep Marquès

– A la Bikimel (www.bikimel.com)

– A l’Oriol Foll i a Rediscus (http://www.oriolcanals.com/ i www.rediscus.cat)

Anuncis

About rockdema

Diari de música en català. Mostra totes les entrades de rockdema

One response to “La fàbrica de la música no para

  • Alfons Anglada

    Gran disc el d’en Bep Marquès!
    L’anirem a veure a Sineu divendres..
    M’agrada pel toc tant personal..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: