Festival …que ? Festivalot !

 

unnamed

Però us deveu preguntar … Que és això del Festivalot? … A Rock de mà us ho expliquem amb molt de gust.
El Festivalot és el Festival de Música en Família de Girona.
Aquesta 3a edició es va celebrar a Girona el passat 27 i 28 de maig.
Els Pares de la idea són els Amics de les Arts, i la seva productora Pistatxo Produccions, dirigit per Rita Perè
El grup explica que van crear el festival, perquè tots ells són, pares i tots coneixen molt bé la ciutat.
Ells mateixos ens diuen que han dissenyat un Festival que a ells, com a pares, els agradaria anar.

El Festivalot no té un espai únic, de fet està repartit per diferents espais de la ciutat: El Teatre Municipal, la plaça del Pallol, l’Auditori de la Mercè, el Claustre de la Mercè, el Cinema Truffaut.
A part d’unes zones de descans i Lactància, tot preparat perquè petits i grans gaudeixin de la música en directe i descobreixin espais de Girona d’una manera diferent.
El Festival ofereix les seves entrades a un preu molt assequible, en Joan Enric Barceló membre de la banda comentava en una entrevista
recent “No hem tocat ni un cèntim el preu de les entrades. Continuen valent totes 9,90 euros.”, el Festival també ofereix concerts gratuïts i activitats de franc .
La ciutat es bolcà amb el Festival, alguns restaurants oferien el menú Infantil Festivalot a un preu tancat de 5€

pf_1497306889
El festival també té en compte les orelles dels més petits, és per això que els concerts adapten el volum a uns decibels que no afectin a les orelles de la mainada.
Els concerts tenen una durada, més curta que un concert per a adults perquè els nens no es cansin, ni s’avorreixin d’estar asseguts.
Per si encara no us hem donat prous motius per anar al Festivalot la pròxima Edició, tot seguit us fem una petita Crònica del que va passar a Girona el dia 28 Maig, el segon dia del Festivalot d’enguany i també podreu escoltar diferents entrevistes que vam fer a famílies, Artistes i voluntaris del Festivalot, ( perquè el Festival també compta
amb una plantilla de Voluntaris, que informen i ajuden als assistents del Festival).

El cartell era d’una gran Varietat:
Quartet Melt, Beth, Belda & Garriga, El Petit de Ca l’Eril, El Pot Petit, The Explosive Swing Trio, Heavy per Xics, Beth, i Els Amics de les Arts.
A la plaça del Vi, ens rep una Carpa, que ens dóna la Benvinguda al Festival, allà una voluntària entrega la bossa del Festivalot als assistents i el diari del Festivalot.
El 1r Concert a què vam anar va ser el dels Amics de les Arts, cap a les 11h al Teatre Municipal i amb un Teatre ple amb totes les entrades venudes.
Els Amics de les Arts, comencen la seva actuació, el públic s’aixeca i balla, des del minut 1 del Concert. Un dels moments més divertits del concert va ser quan els Amics de les Arts van posar les Urnes perquè el públic pogués triar el Repertori del concert, (a l’entrada del Teatre el públic podia omplir una butlleta i així votar les cançons que sonarien al Concert ).
Els Amics de les Arts, també van picar l’ullet als nens quan en la cançó “el seu Gran Hit“, del seu últim disc, van canviar una mica la lletra de la cançó: ” li dic “t’he calat ja fa estona. Heu vingut a robar-nos “les Mamas“, heu vingut a robar-nos “les Mamas

I també van fer un altre dedicatòria en aquest cas a la Directora del Festival dedicant-li la cançó “Lousiana i els caps de cotó” del seu disc espècies per catalogar.

Un altre dels concerts de la jornada va ser el de la cantant Surienca Beth Rodergas que en un espai més tranquil, com és el Saló de descans del Teatre Municipal,va oferir un repertori més intimista, fent un repàs d’algunes de les seves cançons com: “Terra trencada” “Color Rosa “una cançó molt adient per al Festival com és “Pares ” i també va interpretar “Protegit per les estrelles “de la Banda sonora de la sèrie d’anime Bola de Drac Z

I l’últim concert … Però no el menys destacat és el que va tenir lloc a la plaça del Pallol, de la mà dels Heavy per Xics, com diu l’organització del festival “el concert amb més canya del Festivalot ”
El
grup versiona cançons Infantils catalanes com, Sol solet o el Joan petit, en un estil més Heavy metal . Entre el públic es podien veure autèntics pares fanàtics del Heavy metal.

I això és el que va donar de si, l’última jornada del Festival d’aquest any
Llarga vida al Festivalot !!

Per últim agrair a Rita Peré: Per acreditar-nos, als Amics de les Arts
a Beth Rodergas per contestar a les nostres preguntes.

A la voluntària Marta Coca perquè tot i tenir vergonya, ho va fer molt bé!!!

I TAMBÉ a totes aquelles persones que van deixar que els féssim fotos per aquesta Crònica

Reporteres: Maria Baeta i Mireia Guilera
Fotografies: Mireia Guilera


ENTREVISTA A ELS AMICS DE LES ARTS

els-amics-de-les-arts-un-estrany-poder-portada

 

Després del seu darrer treball Només d’entrar hi ha sempre el Dinosaure 2014 )

Ara, els Amics de les Arts tornen amb “Un estrany poder “El seu nou disc,

Rockdema, va poder fer-los una entrevista , uns dies abans de l’inici de la gira i això és el que ens van explicar.

1-Nova companya discogràfica … Això vol dir nous Amics de les Arts?

No, Els Amics som els de sempre. El tema de canviar de companyia discogràfica no té importància pel que fa al resultat de les cançons i el disc, i molt menys en el que som nosaltres 4. Sí que en té a nivell de posicionament en la indústria musical i de les possibilitats d’ampliar públic que t’escolti o de, per exemple, tenir actuacions fora de Catalunya.

2-Els fans dels Amics de sempre, notaran en alguna cosa el vostre fixatge per la multinacional Sony ?

No, qualsevol canvi o percepció de canvi respecte discos anteriors es deu als canvis inevitables del pas del temps. Som persones i ens passen coses, és clar. En aquests dos anys sense disc nou i concerts hem viscut mil coses, plegats i en la vida personal de cadascú, hem escoltat nous grups, hem anat a concerts… tot plegat influencia molt quan treballes nou disc. Però Sony, com dèiem, és més una peça de l’engranatge que afecta la distribució del disc, la seva promoció… Hi ha un bon equip de professionals darrere, amb molta experiència, però en cap cas es posen amb el resultat del disc. Més aviat és que el disc els agrada i hi veuen oportunitats i es volen sumar al projecte.

3- Que NO faríeu … O que NO esteu disposats a fer per res del món , per molt important que sigui la Companyia Discogràfica?

Moltes coses… hehe… però pobres discogràfiques, tampoc demanen res dolent!! Mai no faríem res que ens pugui perjudicar personalment, a la nostra amistat o a les nostres famílies i amics.

-Quin és el concert somiat per vosaltres ,què no heu pogut fer encara?

Avui en dia estem fent concerts molt més espectaculars del que havíem somiat mai!

4- El dia 20 d’Abril a Llinars, fareu l’Assaig General de l’Inici de Gira ) com us l’heu preparat? Nervis?

Ja fa dies que tenim ganes que comencin els concerts. Ho tenim tot a punt, el disc ja l’ha escoltat molta gent… ara ja tenim ganes de tocar així que més que nervis estem molt ansiosos de començar!!, en tenim moltes ganes!

O després de 10 anys ja no teniu nervis?

Sí, nervis abans d’un concert no fallen. Sempre en tenim una mica abans de sortir. Ara, que estem preparant els primers concerts, són importants.

5- Amb quin estat anímic et lleves del llit el dia que escrius una lletra com la de “Casa en venda”?

casa en venda evoca temps passats, persones estimades, records i coses que ja han passat i no tornen. No és tristesa, perquè es mira endavant i sempre ens esperen coses bones, també; però nostàlgia sí.

I amb quin quan escrius “El seu gran Hit“?

Festa, nit, riures… bon rotllo en general

6-Rascant una mica en la cançó “Les coses “trobem dues frases que ens criden especialment l’atenció

“Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista”

“Les coses, ai, gaudim-les mentre encara puguem”

Sembla que la cançó parla d’una parella … Però hi ha algun submissatge amagat en la cançó

Tipus millor plegar ara , que estem en el  moment més dolç de grup?

No patiu! hi ha Amics per dies!!, tenim la millor feina del món, estar sobre l’escenari, tractar amb gent nova, poder aprendre de i amb la música… tot això ens fa feliços i no tenim cap intenció de plegar

7-tenim un dubte sobre la cançó Suïssa …
“Elisabet! Elisabet! No cal ni que ho ploris! “qui és aquesta Elisabet de la qual parleu?

Ens ho podeu explicar, o és un Secret dels Amics? )

Doncs… Ningú. No en coneixem cap de propera… Però el nom és maco, té quatre síl·labes… sona bé!

8- A la cançó Salvador parleu de “la mort amb molta sorna “us fa por la mort? ups!, no ens posem tan seriosos ara, no?, millor parlem del carpe diem d’Apologia!

– El to del principi de la cançó “No ho entens ” té un cert aire sensual / eròtic, tant en la lletra com en la manera de cantar-la , és buscat o és només una percepció nostre?)

Com amb totes les cançons i la vida en general… Que cadascú percebi el que vulgui lliurement i gaudeixi de la música!

AQUESTA PREGUNTA SEGUR SEGUR SEGUR SEGUR que no us l’han fet … 😉

9- Quin és l’estrany poder dels Amics de les Arts?

No sé si tenim cap estrany poder. En tot cas, tenim la sort de ser amics encara i de passar-ho bé fent música plegats. També tenim la immensa sort que hi hagi gent que ens vulgui escoltar i poder-nos dedicar a aquest projecte fantàstic.

I ara unes preguntes no Musicals volem saber més coses sobre els Amics i sobre les coses dels Amics )

10-Aquesta es Per en Dani : Conegut per ser del barri de Sant Andreu de Barcelona , i ja que un any vas ser el Pregoner de la festa Major ) Quin es el teu racó preferit de Sant Andreu?

El mercat!, hi ha molta vida allà!

11-Aquesta es Per L’Eduard ; (Ens consta que ara no vius a Barcelona, que vius a Sant Pol ) Que tal el canvi de viure a Barcelona ,a viure a Sant Pol?

Genial, tenir el mar a prop dóna molta vida.

12- Aquesta és per a en Ferran; (Tens fama de ser el mes tímid dels 4,) es Així?

O només ho sembla? ser músic ajuda a superar la timidesa?

Tímid no! hehe… ho deu semblar… impossible pujar a cantar sobre un escenari si ets tímid (crec)

(La teva faceta com a Actor i algunes intervencions a sèries De TV3 com Ventdelpla ) t’has plantejat la teva carrera com a actor a banda de la musical amb els Amics de les Arts?

Ara mateix no tindria temps. Vaig gaudir molt fent d’actor aquella època i en tinc bon record, però ara necessito dedicar tot el meu temps a Els Amics, seria incompatible.

13-Aquesta es Per a en Joan Enric PERO LA PODEU RESPONDRE ELS ALTRES TAMBÉ ) Amb quin dels 3 aniries de viatge on i per què ?)

Amb cap!, ja voltem prou junts!! hehe, vagi on vagi sempre m’estan molestant enviant missatges i trucant… 😉

14- Que no us hem preguntat i … Us agradaria explicar-nos? dels Amics de les Arts, de vosaltres … El que vulgueu )
Ens heu preguntat fooorça coses i teniu fooorça info inèdita;)

Gràcies!

Volem agrair als Amics de les Arts i també a la Nuria Marin , que hàgem pogut realitzar aquesta entrevista

Foto: portada del disc “Un estrany Poder”

Preguntes de l’entrevista: Mireia Guilera i Bloggers Amicals


Ivan Rosquellas al Barnasants

maxresdefaultEra la primera vegada que el polifacètic Ivan Rosquellas actuava dins el cicle del Festival Barnasants i ho va fer recreant a l’escenari una petita sala d’estar, com si estigués a casa seva i el públic formes part de l’ambient intimista i familiar del concert. Acompanyat en tot moment a la guitarra pel seu amic Jordi Bastida, va anar desgranant les cançons del seu últim disc  “A Cero” (publicat l’any 2016).

Rosquellas va comptar amb  dues col·laboracions de luxe per interpretar alguns temes: Lidia Guevara i Marina Prades, del grup “Maia“ van posar veu i el to femení a les cançons. El cantautor, amant del Rockabilly, va atrevir-se a cantar al mes pur estil Elvis Presley.

Per arrodonir el concert, Ivan Rosquellas va tancar la seva actuació amb “20 años”, una de les cançons del seu primer disc, “Tarde pero llego“ (publicat l’any 2013) amb el qual va fer realitat el seu somni de publicar un disc. I és que mitjançant una campanya de micromecenatge va poder publicar el seu primer disc

Precisament la cançó “20 años” explica això! El seu desig de voler ser una estrella i que ha trigat 20 anys a fer realitat el seu somni que tenia des de petit.

Com a anècdota, dir que vam poder veure projeccions mai vistes fins ara del primer concert que va fer Ivan Rosquellas amb la seva banda ara ja fa 24 anys a Vilanova i la Geltrú.

Si voleu estar al dia de les noves actuacions d’Ivan Rosquellas podeu consultar el seu web rosquellas.com

TEXT:Mireia Guilera

Nit de Ball Folk. Mediterràniament !

La música folk i el ball de plaça, popular i social, van de bracet. Són múltiples els punts de trobada i festivals que se celebren al nostre país on músics i dansaires conflueixen en una unitat tant harmònica com especial, on alegria, sensualitat i germanor es conjuguen en un únic so. La Fira Mediterrània ofereix cada any un espai on promocionar aquesta forma d’expressió tant terapèutica com embriagadora. Els primers anys de Fira l’espai folk estava ubicat a la Plaça Sant Domènech, al cor de la ciutat, a la Taverna de la Fira. Els darrers anys, el pati del Casino ha acollit la Taverna Estrella Damm i, amb ella, els músics catalans i internacionals i els dansaires provinents d’arreu del territori

Amb moltes ganes de ballar, i amb una oferta diferent de l’habitual i especial per a l’ocasió, els més inquiets, encara amb tota la pista de l’envelat per ocupar, s’atreviren a aplicar tota mena de ball, des del swing i passant pel tango. La Taverna Estrella Damm acollí pels més puntuals la Cobla Catalana dels Sons Essencials, seguits de Fetén Fetén, i acabà la nit amb Spontus & Manu Sabaté.

La CCSE, de rabiosa actualitat i improvització ètnica, és una formació encapçalada per Marcel Casellas, amb deu músics i tots els instruments de la cobla amb percussions ètniques i veu. Fetén Fetén seguí a ritme de fox-trot, vals, xotis i habaneres, amb dos membres a l’escenari amb una varietat immensa d’instruments de tota mena, des del violí i l’acordió, passant per una flauta de tauleta de càmping amb una sonoritat que féu volar els acords viatjant a Itàlia, Japó, Argentina o Portugal, on la música parla i sobren les paraules. Tancaren la nit de ball Spontus & Manu Sabaté. El sextet reinterpreta el folk de la Bretanya amb un virtuós de la gralla, Manu Sabaté. Sabaté i Sponsus confluïren els seus camins el 2010 i ara proposen un repertori de músiques bretones acompanyades de gralla.

La nit al Pati del Casino finalitzava amb una temperatura molt moderada per una Manresa en ple octubre, potser és que encara hi quedaven espurnes de Festa Major, però els dansaires, com les Fogueres i Fogaines a la Plaça Major fa poc més d’un mes, deixaren petjada al cor de Catalunya amb ganes de tornar-hi i ballar fort amb folk al cos. Bona Fira i ben ballada !

TEXT: Clàudia Viladrich


De la Mediterrània, al món

La Fira Mediterrània de Manresa batega fort amb la música catalana.

La 19a Fira Mediterrània de Manresa es va celebrar del 6 al 9 d’octubre, i va tenir com a fil conductor la “creació col·lectiva” definida per Bertolt Brecht com la “posada en comú del saber”. La Fira en sí mateixa, ja és això, artistes, professionals, entitats i públic fan conjuntament que la cultura estigui a l’abast de tothom, amb propostes per a tots els públics. Si es cert que hi ha espectacles de pagament, també és cert que es programen moltes altres activitats al carrer. Aquest any especialment, s’han utilitzat espais inèdits de la ciutat de Manresa, que habitualment no es poden visitar.

Sens dubte es tracta d’una Fira on la música és la protagonista, i d’entre les més de 300 propostes, no hi han faltat grups de l’escena musical catalana.

El plat fort va ser el divendres dia 7 d’octubre, a la Sala Stroika. Obria la nit el grup de Terrassa Doctor Prats, mostrant el seu habitual directe, un format entre concert i revetlla, que els va servir per presentar el seu nou disc Aham Sigah. El títol del treball és el seu “crit de guerra”, i en les seves lletres es respira un optimisme que fa venir ganes de tirar endavant qualsevol projecte, malgrat les dificultats.

fira1

Seguidament Gertrudis, amb els seus sis components de La Garriga, no van deixar indiferent al públic amb Ara volo alt, el seu nou treball que veurà la llum el divendres 14 d’octubre. Els fans del grup feia 5 anys que esperaven els nous temes, i a Manresa es va poder  comprovar que els fans hi són, i amb moltes ganes de festa.

 fira2

(Foto cedida per Gertrudis Band)

Ebri Knight va concloure la trilogia de concerts amb un públic totalment entregat . El grup es troba en el millor moment de la seva carrera, amb 2 premis Enderrock al millor disc Foc! i millor cançó “Foc” la mateixa que dona nom a l’àlbum. Els del Maresme estan preparant un fi de festa a la Sala Apolo, pel proper 23 de desembre, que anomenen l’ Última Espurna, i que promet ser un gran espectacle. Ells mateixos es defineixen com un grup de  Folk-Rock Hooligan en català “perquè allò popular no pot deixar de ser enèrgic, i el folk té tota la força del poble que té al darrere, i de tot aquell que vol canviar el món”.

fira3

Amb aquesta mateixa essència, la Fira Mediterrània de Manresa, fent ressò dels grups de casa a la seva programació, pretén la internacionalització dels nostres artistes i la nostra cultura.

La Fira ha demostrat en aquesta darrera edició estar més viva que mai, i seguir  bategant  fort, des del Cor de Catalunya.

TEXT: Marta Albet


Arriba el Ceba’t Sabadell

 

image_4962892656

 

Arriba Ceba’t Sabadell! Un festival on gaudiràs d’una festa major en un sol dia i espai! El 21 de maig la Fira de Sabadell acull artistes com LAX’N’BUSTO, DOCTOR PRATS, STROMBERS i OQUES GRASSES, a més a més amb actuacions especias de DJ, grups de versions com Hit Band, Muchacho&Los Sobrinos , batucades, banda patilla… 9 hores de música amb part interior i exterior del festival amb 3 escenaris, foodtrucks… 21 de maig a Sabadell!


SIGUES SOLIDARI !!! FES CALIU

cartell_gala_25e

Voleu passar una nit benefico-festiva ?, si heu pensat si!!!! .

Llegiu amb atenció el següent post ! Tenim una proposta per

fer-vos

Coincidint amb els actes de celebració del 25è aniversari del Grup Caliu ( Entitat que promou el lleure a persones amb discapacitat / intel·ligència límit )

l’entitat a organitzat un concert benèfic pel pròxim 8 d’Abril, a les 21h a la Sala Barts de Barcelona .

Aquest concert te la finalitat de complir diferents objectius a part de ser un dels actes de celebració del 25è aniversari , aquesta gala també pretén poder recaptar fons per poder millorar les instal·lacions de la seu, i un aspecte molt important per a Grup Caliu ,donar visibilitat a l’entitat i així poder trencar estereotips, i perjudicis que existeixen entorn a les persones amb discapacitat .

Cal dir que el músic Cesk Freixas s’ha implicat solidàriament en el projecte.

El cartell del concert serà el seguent:

Pau Alabajos

Feliu Ventura

Meritxell Gené

Borja Penalba i Mireia Vives

Cesk Freixas

La Fera Ferotge

Judit Nedderman

Jordi Montañez

Xavi Sarrià ( Obrint Pas )

Els conductors de la gala seran els periodistes Quim Morales i Xavier Pérez Esquerdo, com sabeu presentadors de la “Segona Hora ·” de Rac1 .

Però això NO ES TOT !!!!, durant la roda de premsa que el Grup Caliu va fer a la seva seu el passat 25 de Febrer van anunciar que encara quedava alguna sorpresa del cartell musical per descobrir, però que no es faria públic fins al dia del concert.

Per conèixer i saber més coses sobre el Grup Caliu podeu visitar la seva web : http://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htmhttp://www.grupcaliu.cat/inici_cat.htm

Si voleu saber com adquirir la vostra entrada aquí teniu el link :

http://www.grupcaliu.cat/portada_htm_files/Com%20comprar%20entrades%20web.jpg

TEXT: Mireia Guilera


Fang i setge, quan l’espasa de fusta neda entre les ones

En el marc del Tricentenari del 1714, la productora Excés d’Entusiasme SL amb col·laboració de La Passió d’Olesa, va estrenar el desembre del 2014 el musical Fang i Setge, emmarcat en els fets històrics de la Catalunya del 1714. Aquest febrer va aterrar al Teatre Victòria i en podrem gaudir fins el 27 de març, darrera setmana, improrrogable, amb descomptes fins al 25 % . L’obra, en els seus origens amb un centenar d’actors en escena, estava dissenyada per ocupar un dels escenaris més grans del país, el Teatre de la Passió d’Olesa. Ha aterrat a Barcelona adaptada a les dimensions del Victòria, fent relleu a l’inequibarable “Mar i cel” de Dagoll de Dagom. Trobem en escena fins a 30 actors, vint professionals i deu figurants, acompanyats per una orquestra d’onze músics, en un espectacle que, tot i reduït tres quarts d’hora de l’original, té més de dues hores i mitja de durada.

Sota la direcció de Joan Font, Marc Rosich a la dramatúrgia i Toni Mira a la coreografia, la música ha anat a càrrec del compositor Salvador Brotons i les lletres de les cançons del poeta Josep Pedrals. Amb una estètica concebuda com els grans musicals anglosaxons, Quim Piqué n’és el director musical i, de totes les cançons, podem destacar“Arrisquem !”, que, després de ressonar durant dos anys “L’himne dels pirates” a les parets de l’emblemàtic teatre del Paral·lel, passa a esdevenir l’actual cant a la lluita per la terra al cant de“`pel valor que es mereix el moment, sentiu quin és el crit de la gent”.

El juliol del 1713, després de l’evacuació de les tropes aliades, Barcelona ha quedat desprotegida de l’exèrcit borbònic i el poble opta per la resistència. L’Onia –Neus Pàmies-, filla del noble Onofre -Xavier Ribera-, desobeeix la voluntat del seu pare negant-se a fugir de la ciutat. El jove William Plowright -Jordi Llordella-, mercenari anglèsa, acaba fent costat a la resistència dels catalans. La dama Núria –Annabel Totosaus-, amb el seu lema “on la Núria va, és per guanyar” , aspira a aprofitar-se de tota situació. Ramon –Marc Pujol-, l’heroi seductor pe excel·lència, lluitarà per la terra fins al darrer tret. I la petita Joana –Aina Quiñones i Aina Picarolo-, òrfena acollida pel terrissaire del Born, viu el pas de la innocent infància a entendre el món com a adolescent, des de la maduresa que li duu la crueltat de la guerra, passant de jugar amb l’espasa de fusta a llençar-la a l’aigua, perquè no és un joc. Com ells, altres nois i noies,homes i dones, nens i nenes, segueixen les seves vides com podeu, creuen i senten, durant l’atac de les tropes borbòniques, descobreixen l’amor, la primavera, la poesia i també l’horror de veure cossos d’éssers estimats dir adéu tombats a terra, l’esperança que sigui la darrera gota de sang, que la fortalesa humana sigui certa i que l’esperit lluitador pugui, més d’hora que tard, tornar a viure i deixar de sobreviure, a ritme d’uns acords que ballen entre les melodies més èpiques i les líriques i unes lletres que, ben lluny d’esdevenir una lliçó d’història, transmeten el sentiment de dignitat per la vida i l’amor i l’heroisme d’ una terra que crema entre el fang.

Una realitat que molts de nosaltres no hem viscut però molts dels nostres poden explicar donant fe que sí que han brincat per un tros de pa i una ala de pollastre ha estat una festa, perquè la duresa diària també duu petites grans alegries i només l’amor ho pot salvar. Reviure el nostre país en setge, en uns temps on sembla que als governs els resulti tant difícil entendre que els refugiats arriben cercant la pau i fugint de l’horror i on, si més no, el poble català, hem après que seguirem lluitant però amb la dignitat de rams d flors roges i grogues repartides entre vies cada onze de setembre, perquè ja fa 300 anys que vam llençar l’espasa de fusta a les ones de la platja de Barcelona una nit de juliol.

TEXT: Clàudia Viladrich

 

 

 


Kings of Convenience a l’oasi del Cap Roig

kings_of_convinienceL’11 de març es va fer públic el cartell del Cap Roig 2016: un festival d’estiu del nostre país, amb un emplaçament i ambient de luxe, com n’hi ha pocs. Situat entre Palafrugell i Mont-ras, al Baix Empordà, el festival té lloc en un indret màgic, amb castell, un destacat jardí botànic i un auditori a l’aire lliure. Tot això no és nou per a qui ja hagi assistit a alguna de les darreres edicions del Cap Roig, però volem recalcar-ho: per a tots aquells que encara no hàgiu tingut l’oportunitat de gaudir d’una experiència Cap Roig, ho recomanem sense dubtar-ho ni una sola vegada. L’emplaçament sol ja s’ho val, amb l’afegit de la transcendència que li atorga la nit. Un es quedaria passejant pel jardí botànic, tot respirant instants que depassen les barreres corpòries i connecten amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Només per això, l’excursió paga ben bé la pena.
Però aquí parlem de música. Dit això, el cartell del festival és variat i tothom hi pot trobar alguna opció musical que li escaigui. Aquest any, una actuació que promet ser especialment única, per l’opció musical i la combinació amb les característiques de l’indret, és, sens dubte, la dels noruecs Kings of Convenience: l’1 d’agost és la data de l’actuació. Folk, pop, indie, bossanova, són etiquetes que s’han emprat per descriure la música calmada dels noruecs, que evoca una pau poc freqüent en el món sònic.

A banda de l’emplaçament de luxe, cal dir que l’auditori on tenen lloc les actuacions és excepcional. Com? Doncs en primer lloc, per la seva ubicació arrecerada, que aïlla a un de qualsevol projecte d’urbanisme o ritme frenètic diari. I en segon lloc, embolcalla els espectadors en un ambient de pau que omple els pulmons. Escoltar el directe intimista de Kings of Convenience en aquest ambient, pot ser un record d’aquells que queden impresos en la memòria durant força temps.

JIrun72086

Rockdemà va tenir l’oportunitat de veure l’actuació de Keane en aquest ambient fa uns tres anys i la sensació va ser literalment d’assistir a un directe des del menjador de casa. Personalment, no he viscut mai un concert amb una intimitat major que el dels britànics al Cap Roig. La intimitat no només la vàrem sentir els assistents, sinó també el grup britànic, en una actuació on Tom Chaplin va estar especialment comunicatiu amb el públic, talment una soirée entre amics. El mateix Chaplin semblava mig sorprès, però era la màgia del Cap Roig, que feia que es transformés i s’obrís al públic. I un ambient així és molt difícil de recrear.

Aquesta intimitat, es valora, i molt, en un món que s’ha convertit en un productor desbocat de festivals i concerts arreu, on assistir a un concert és gairebé tan trivial com anar al cinema a veure una pel·lícula; en què la música ja no és per a uns pocs entesos que en tenen cura, com un tresor, pràcticament no accessible a la resta. S’ha hagut de pagar un preu, amb la música com a bé de consum de masses; per això s’agraeix quan, de tant en tant, es troba una joia: el Cap Roig, en aquest cas i, concretament, l’actuació de Kings of Convenience a l’edició d’enguany.

Si bé els noruecs de Bergen ja van actuar a Catalunya recentment -concretament, a Barcelona, el darrer 7 de desembre-, el concert de Kings of Convenience serà, segur, un concert completament diferent. Per diferents motius: la màgia transformadora de l’indret, l’específic tret intimista de la música del duet i, aparentment, pel repertori musical que oferiran. Segons l’organització, Erlend Øye i Eirik Glambek Bøe, ja a la quarentena, “actuaran a Cap Roig amb un repertori de les seves cançons més conegudes”, mentre que el concert barceloní es va dedicar a reproduir el primer disc del grup: Quiet is the New Loud (2001). Øye i Bøe no vindran amb un àlbum nou -cal recordar que fa uns set anys que no publiquen cap nou disc-, tot i que mai se sap si poden incloure alguna cançó nova, en el repertori, segons el que van dir a l’Apolo el darrer 7 de desembre.
El concert de Kings of Convenience de l’estiu promet ser, doncs, un regal per al públic. No us el perdeu. Venda d’entrades a partir de dilluns 14 de març a les 10 h del matí.

Més informació al web del festival.

 

TEXT: Mar Santacana


Tornem a Sau

No hi ha ampolles per poder oblidar aquesta història, ni on va començar. El 97 no podia deixar de fumar, el 89 vaig entrar per la porta de servei, i allà vaig descobrir que no he nascut per militar, que la solució per deixar d’estar deprimit no és prendre un màgic whisky i que, malgrat sigui inútil continuar, només ho faig per tu, malgrat ja no sàpiga ni a qui pertany aquest cabell que he trobat dins del meu llit.  Corrien els 90,  tan sols volia un àngel que fos com tu i quatre barres –encara que fosssin de bar-, amb això n’hi havia prou per sentir aquell foc al cos, estava boig per tu. El 91 ja havia esdevingut el més gran dels pecadors –qüestió de percentatges-, i totes les promeses que un dia ens vam fer amb la noia de l’altre cantó, quedaren segellades amb la mirada i vam pujar al tren de mitjanit, per tornar a Sau. Un concert on, el 94, ens trobàrem junts per primer cop, entre cançons perdudes, rares i remescles. Amb set d’onze de setembre, el 95 fou bàsic i, amb la lluna a l’esquena, el 13 de febrer del 1999, des de Vilafranca i per sempre més, ens vas regalar un grapat de cançons per si mai ens fan falta.

 

I ara, què en queda ? Records, colors, sentiments, paisatges, miratges i, sí, certament, ens fan falta. “Tornem a Sau” és un projecte nascut arrel d’un grup de músics que van créixer amb un grapat de cançons que no volen perdre i, ara, el 2016, any que la banda d’Osona celebraria els seus 30 anys de vida, reten homenatge a tota aquesta història, amb quatre barres rere l’escenari i un estel en un país que ha anat canviant i no en té prou que només siguin de bar. En Pep Sala acompanya als concerts de la gira i, el passat 27 de febrer, ho féu a Luz de Gas, sala que tantes vegades ha acollit al vigatà. La gira s’inicià el 5 de febrer a la Mirona de Salt i finalitzarà l’11 de març amb el cinquè concert a La Manolita de Lleida. Al llarg de la gira, es presenta un tema inèdit composat especialment per a l’ocasió per Pep Sala i Joan Capdevila.

 

I tu, tornes a Sau ?

 

TEXT: Clàudia Viladrich

 


%d bloggers like this: