Dissabte passat va ser el dia més potent de tots a l’Acústica de Figueres. Un dia ple de bones propostes i a més a més es va comptar amb l’escenari de l’Enderrock, on van passar tres grups participants al concurs de maquetes Sona 9.

Així és com va començar la tarda, amb el concurs del Sona 9, primer amb el grup barceloní Albert amb l’aigua al coll amb el seu estil de pop alternatiu. L’Albert Girons i la Tanit Plana ens van demostrar com defensar unes cançons mà a mà dalt de l’escenari. I és que l’únic company que tenen dalt de l’escenari és un radiador elèctric, que en aquest cas no era per escalfar-se, ja que precisament feia molta calor a Figueres, ens ensenyen com reciclar “trastos” vells per a convertir-los en instruments.

Seguidament els hi va arribar el torn a La iaia, un grup de plana de Vic, que va portar una gran quantitat de seguidors. Amb un disc/maqueta sota el braç ja, ‘El meu vaixell’, ens van demostrar com es pot aconseguir fer un estil de música folk un tant alternatiu. Realment una proposta molt fresca i original.

I el darrer participant del Sona9, varen ser els Pulpopop, un grup que té una llista bastant llarga de concerts. El grup de Sarria de Ter ens porten el seu pop que molts cops arriba a recordar molt als ja desapareguts Umpah-pah. Una proposta bastant alternativa però que acaba enganxant a la gent, i si més no el nom ja té un factor molt important. I és que en Pau Boïgues (Pop) i en Edgar Massegú (Pulpo) ens demostren com es pot fer música, passar-s’ho bé i sorprendre a la gent.

Mentrestant a l’escenari de la plaça de l’Ajuntament, en Titot i en David Rosell posaven el seu toc més reivindicatiu al festival. En Titot va dir que feia just un any ell havia pujat fins a Figueres per a estar al concert d’un terrorista, tal i com havia dit el PP d’en Cesk Freixas. Va estar temptat d’amenaçar que enguany un altre terrorista estaria a l’escenari, al mateix lloc on en Cesk va tocar l’any passat. Durant poc més d’una horeta van repassar temes tradicionals així com cançons pròpies. No hi van faltar cançons de Brams com “Sóc d’un país” i “Vull per demà”.

Los seis días ens van presentar el seu pop melodramàtic a la plaça Josep Pla. Un concert en un format més acústic i molt femení, ja que van deixar a casa l’únic noi que hi ha la banda. La veu de Nereida Cerdà va encisar a tota la plaça fent posar els pèls de punta amb la cançó “Te odio”, inclosa en el seu primer treball discogràfic ‘Jueves’. Es noten clarament les influències de la banda amb el nou pop indie que ha anat emergent en els darrers temps amb grups com Love of Lesbian i Sidonie. Un grup que té molt de camí per recórrer encara.

A les nou de la nit, arribava a la plaça de l’esglèsia un espectacle especial, un espectacle creat per a l’ocasió i que es tindrà l’oportunitat de tornar a veure’l al Mercat de Música Viva de Vic. Terra i cultura va reunir tres de les veus més noves i amb potència per a fer un espectacle diferent, cada un havia de versionar i musicar poemes. La primera en pujar a l’escenari va ser la Ivette Nadal que ens va deleitar amb els seus poemes i les seves melodies que van a cavall del pop i la cançó. La segona en pujar va ser la lleidatana Meritxell Gené que va defensar en Màrius Torres, el poeta maleït, aprofitant que enguany és el seu any. I finalment en Joanjo Bosk va interpretar poemes de l’Empordà, de la seva terra.

Els tres joves cantants van acabar fent un parell de poemes tots junts. La gent que va assistir-hi va marxar amb un molt bon regust i una sensació única, i es que ajuntar tres veus magnifiques no es pot fer tots els dies. Un espectacle que amb moltes ganes es repetira la setmana vinent a Vic.

Al mateix moment, a l’escenari situat just al costat del museu Dalí, els Mine! pujaven a l’escenari per a presentar el seu nou treball discogràfic, ‘Un brindis per al nen androide’ (Musica Global, 2010). Un pop -indie fresc tirant cap al pop-rock, amb ritmes molt ballables que van fer que la petita plaça es convertís en un gran espai per a la bona música. Una gran proposta que també podrem veure de nou a Vic la setmana vinent.

A la plaça Josep Pla, per tercer dia consecutiu es va oferir un altre tastet de l’Empordà, aquest cop va ser en Max Meser que va donar pas al cantant del Baix Ter Montgrí, en Sajosex. Ens va oferir un concert curt però intens, repassant el seu darrer treball discogràfic així com les cançons més destacades de la seva carrera com el “Baix Ter Montgrí” i “Fem l’amor”.

Tot fent temps per a l’actuació més destacada de la nit, o si més no, una de les més destacades, el Claustre Ramon Muntaner acollia en Pascal Comelade i les seves joguines, i per altra banda a la plaça de les Patates hi actuava el grup Pinocchio.

Mentrestant, la plaça de l’Ajuntament, s’anava omplint per moments, plena de gom a gom per a veure un dels grups revelació del moment, un dels grups que mou a molta gent. Els Amics de les Arts, després que l’home-timbal, sortís a l’escenari per a donar-los-hi la benvinguda, van pujar a l’escenari per a repassar-nos les històries del seu ‘Bed&breakfast’ (Nomada 57, 2010). Un concert dinàmic, divertit i amb molta ironia, amb l’home que treballa fent de gos apareixent per l’escenari, una nova Marta per a l’ocasió tot explicant l’història d’amor fugaç entre dos nois a “Bed&breakfast”, i amb la Bed&banda al complert per donar-li uns aires diferents al concert. Tenen un públic molt entregat i dissabte a Figueres es va demostrar, un públic que els segueix arreu del territori. Un grup que va fer vibrar la plaça de l’ajuntament a ritme de “Jean-luc”, “Tren transiberia” i “Déjà vu”.

Quan gairebé tot Figueres estava amb els Amics, a la plaça de l’esglèsia tenia lloc el segon karaoke del festival. I a la plaça del museu Dalí, la fusió del hip-hop d’Atversaris amb les claus jazzistiques i de funk dels Asstrio. Una combinació diferent, fresca i original que ja fa un temps que porten rodant per tot Catalunya.

Ja a les acaballes de la nit, ens esperaven dos concerts estacats també, per una banda, a la plaça Josep Pla hi trobàvem  The Cabriolets amb el seu rock un tant psicodèlic i alternatiu. El grup de la Bimba Bosé va omplir la plaça, segurament de molts encuriosits per a veure a la neboda del Miguel Bosé. Tot i això els seus seguidors van aguantar fidels a primera fila tot cantant les cançons i fent ambient, un ambient que transmetia molta festa. Des de l’escenari es desprenia una energia que empapava a tots els assistents fent que la nit acabés rodona.

I es que la bona música no havia acabat, i encara hi havia més festa. La plaça de l’ajuntament va banyar-se de una mescla de música entre el hip-hip i pop, una proposta molt indie. La plaça plena de gent cantant, ballant i saltant als ritmes més moguts i alegres dels Delafé y las Flores Azules que ens venien a presentar el seu darrer treball discogràfic, ‘Delafé y las flores azules vs. las trompetas de la muerte’. Una proposta plena de jocs musicals i de veus, amb un gran contrast entre les veus de l’Helena Miquel i de l’Oscar D’Aniello, van fer que la festa acabés d’una forma impecable. La veu d’ella va encisar a la gent i els balls d’ell van engrescar molt al públic. I es que és un grup que vagi on vagi triomfa i s’emporta la gent a la butxaca. Un concert que la gent recordarà, un molt bon final per a la nit de dissabte a  l’Acústica.

I per si encara hi havia algú que tenia més marxa, a la plaça del museu en Luxury Dj es va encarregar de fer gastar les últimes energies de la gent, i donar pas al darrer dia del festival. Un dia que va venir marcat per l’actuació de la Companyia Elèctrica Dharma amb el seu nou espectacle Acústica Dharma.

Ara toca esperar un any per a poder gaudir d’una nova edició d’aquest festival de l’Empordà, un festival de gran ressò. Però si encara voleu més festivals, el setembre no s’acaba i encara falta l’Altaveu i el Mercat de Música Viva de Vic.

TEXT : Ignasi Arauz