Després d’uns quants dies del primer artícle recomanant una sèrie de discs, ara publiquem un segon amb més novetats encara. S’ha fet esperar per problemes tècnics i sobretot per les ganes de tenir el màxim de discs per a recomanar.

De nou volem agraïr a les discogràfiques i artístes que ens han ajudat a poder confeccionar aquest llistat.

Sopeta de brou – Tiu (Discmedi, 2009)
El segon disc d’aquest grup mallorquí especialitzat en músicogastornòmia se’ns presenta en format CD i en format llibre-CD. Un disc amb cançons que abarquen infinitat d’estils, des del pop-rock fins a la samba, tot banyatm amb una gran dieta i frescor mediterània. Ple de bones vibracions i alegria, ens trobem devant d’un disc que ens parla de costums, de la relaitat i sempre amb un toc d’humor. Així en el disc els protagonistes són diversos plats com els bunyols o la sopeta de brou. El disc inclou una versió en blues de “El Parado de Valldemossa”, un clàssic mallorquí.

Records del futur – Glissando (Discmedi, 2009)
Després de quatre anys del seu prestigiat Surplus (Discmedi, 2005), tornen amb un nou disc d’estudi, un disc de consolidació de la seva personalitat i del seu so. Un disc realment amb cara i ull, amb les idees clares. Trobem un pop molt innovador on hi tenen cabuda els sons electrònics i les sonoritats més actuals. És un disc alegre i potent on el grup, que mai ha arribat a destacar en gran mesura, ha sabut continuar la seva tendència, ha sabut com trobar la fòrmula per pode-se expressar millor. Així han sabut crear un gran disc, on la veu de la Laia i les melodies del Marc s’han fussionat en una perfecta harmonía.

La Catedral d’Escuradents – Pascal Comelade (Discmedi, 2009)
La recopilació definitiva del catàleg discogràfic d’aquest músic francès i català d’adopció, de del 1992 fins al 2002. Un seguit de 15 discs actualment descatalogats i que no seràn reeditats, així aquesta és una bona oportunitat per tenir un petit tast d’aquella època. Així trobem un primer recopilatori de 18 cançons del periode 1992-1996 anomenat ‘Anemic Cinema’, i un altre resum de 18 cançons del segon periode, del 1996 – 1992, anomenat ‘El Pianista del Antifaz’. Finalment la capsa compta amb dos discs més, ‘Sub-Versions de salon’, un recopilatori de 20 versions; i ‘HIparxiologi del plat combinat’ amb 18 versions de temes populars dels Països Catalans. D’altra banda, la capsa s’acompanya amb dos llibrets, un amb els crèdits, fotografíes, textos, dibuixos i reproduccions de portades originals; i l’altre és el catàleg inèdit de l’exposició de les obres gràfiques de l’artista a Ceret al 2008 i Figueres al 2009.
Una capsa/disc per a guaradar com un gran tresor, com una peça de col·leccionisme, on la seva música fet amb instruments de joguina ens transporta cap a un món especial, un món irreal.

Friki Serenata – Pascal Comelade (Discmedi, 2009)
A banda del disc recopilatori, Pascal Comelade, continuant amb les seves composicions ha editat un nou disc d’estudi. Seguint la seva tendència surrealista amb els títols dels temes, ens torbem devant d’un disc on aquests temes són suaus, evocadors, ballables i hipnòtics. Cal destacar sempre el so del piano de joguina. É sun disc per escoltar tranquil a casa, per deixar la ment en blanc i transportar-se a un món irreal, un món especial, el món creat per en Pascal Comelade. El disc conté dues versions, una d’Ovidi Montllor, “Perque vull”, i una altra del clàssic americà “Ramblin’Rose”.

Et toca a tu – Macedònia (Discmedi, 2009)
No podien faltar discs de nadales, però aquest cop és un disc especial ja que el grup Macedònia ha decidit versionar un seguit de cançons tradicionals catalanes, així com alguna de pròpia. Un seguit de 15 cançons amb un aire més actual, més fresc, més catnable i ballable, pensades per a que tota la família, tant els més petits com els més grans, puguin gaudir-ne. El disc conté la cançó “Pampallugues” (Possa’m un suc. Discmedi, 2005), i “Et toca a tu”, la que dóna nom al disc, una cançó molt optimista. Les cinc noies arriben amb un disc amb molta força i amb ganes d’arribar lluny. Si teniu ganes de sortir dels ritmes convencionals de les nadales, però sense perdre les lletres tradicional, aquest disc és una bona aposta.

Història de Catalunya amb cançons 2.0 (Picap, 2009)
Segurament que tothom a pensat més d’un cop que si el que s’estudia a les escoles fos en forma de cançó s’aprendria més facilment, sobretot en el moment en que estem, on la música és una part més de nosaltres. Doncs ara ens trobem devant d’una proposta molt interessant, on un seguit d’artístes interpreten un seguit de cançons on s’explica la història de Catalunya. Fa 35 anys es va editar per Edigsa un disc que apropava aquesta història en una època on no era temari d’estudi a les escols. Ara s’ha modernitzat la idea i s’ha ampliat fins a la democràcia actual. Així 12 cançons que combinen estils musicals diferents, des d’un bolero fins a un ska, passant pel pop i el folk. Els artístes que hi col·laboren mantenen el seu pròpi estil, així trobem La Carrau, Clara Andrés, Névoa, Shuarma, Xazzar, Carles Belda, Pau Alabajos, Marta Rius, Lluís Cartes, Sanpedro i Titot, entre d’altres. Al disc es fa un repàs de les festes populars, de la gastronomia, de la llengua catalana, de personatges cèlebres i de referència en la història del país, i deixant clar sempre que la nacio catalana ve de lluny. Un disc per a gaudir amb tota la família, però especialment adreçat a estudiants de secundària. Sincerament, de les propostes més originals que han sortit al mercat, una disc recomanat al cent per cent.

Un dia qualsevol – Vuit (Picap, 2009)
Ens trobem devant d’una de les noves promeses del pop-rock en català. Un grup de Tarragona i Barcelona que han sapigut confeccionar el seu pròpi estil musical, un estil fresc, contundent i amb personalitat. Una banda amb un so particular que al llarg de les deu cançons del disc han sabut com entrar en força en el panorama musical actual. Un disc amb influències del nou indie-pop i del rock alternatiu que tracten temes emotius, compromesos i càlids. Els nous aires frescos que aporten fan que poguem parlar d’un grup amb moltes expectatives de futur, probablement un dels grups que despuntarà amb força d’aquí un temps. Només escoltar el disc s’aprècia la vitalitat del grup, la seva joventut i la seva força. Qui diguès que la música en català i sobetot el pop-rock estava mort o estancat, s’equivoca de llarg, aquí tenim una excepció que confirma la regla.

Música Laietana. Zeleste – Diversos Artístes (Picap, 2009)
El rock laieta va deixar una generaió de músics irrepetible i una música molt interessant, de referència, innovadora i avantguardista. Aquest disc preten fer una mriada al passat, a una època una mica oblidada però que va deixar grans llegats. La idea de Picap, de recuperar el llegat musical català, ha apostat fort amb aquesta proposta, on la recopilació de les millors cançons dels grups més destacats de l’època, fan que aquest doble disc sigui motl transgressor. Un disc que no només apunta cap al record, sinó cap a donar a conèixer aquest període arreu del món. Un disc sense fronteres, que porta arreu la música més estrambòtica i peculiar d’artistes com Pau Riba, Toni Xuclà, l’Elèctrica Dharma, Secta Sònica, Iceberg, Toti Soler, l’Orquestra Plateria i Tete Montoliu. Segurament les cançons ocultes de la dècada dels 70 que faran reviure molt bons moments a molta gent.

50 anys / 50 èxits (Picap, 2009)
Amb motiu dels 50 anys de la nova cançó, Picap també s’ha llançat al món dels recopilatoris, a recuperar els temes i donar-los a conèixer a les noves generacions. Un disc que repassa aquests 50 anys a travès de 50 cançons de 50 cantautors de totes les èpoques. Així trobem en el recopilatori tant a Joan Isaac com a Túrnez & Sesé, Lluís Cartes, Roger Mas i Quim Vila, molt més actuals en el temps. Un recull molt exaustiu i sobretot difícil de fer.

Versos i Acrods – Narcís Perich (Picap, 2009)
Aquest cantautor, com a encàrrec del Consorci de Biblioteques de Catalunya, ha fet un disc de poemes musicats. Un disc que sorpren des de bon començament, una proposta molt original. Escoltar el disc ens crea una situació especial, un moment de relax, un moment molt agradable. Mostra una gran delicadessa músical i vocal a l’hora d’interpretar els poemes, és un gran regal per als amants de la bona música i dels poemes.

Afluències – Aljub + Krama (Picap, 2009)
Una proposta de fusió molt originial, dos grups valencians han barrejat els sons mediterranis del folk amb els sons més típics de la música grega tradicional. Així ha sorgit aquest disc, ple de ritmes mediterranis frescos, ballables i alegres. Una fusió d’estils que dona molta alegria i vida a la música feta a casa nostra, un disc que acompanya a qualsevol moment, en qualsevol lloc. Una proposta que transmet realment el que representen les cultures tradicionals del mediterrani i és una bona carta de presentació de la música fresca i plena de colors que es crea aquí. La proposta va ser presentada a la Fira Mediterrània de Manresa amb una gran acceptació.

Bed&Breakfast – Els Amics de les Arts (Nòmada 57, 2009)
Sense paraules ens quedem a l’escoltar el nou disc dels Amics de les Art, una gran fusió d’estils on el joc de veus li dónen un toc especial. Un autèntic fenòmen que segurament el 2010 apuntarà com un dels millors anys de la banda, el nou boom musical. Ens trobem devant de la nova música feta en català, un esil pròpi i únic, el nou pop-folk amb temàtiques amb un toc surrealistes i molta ironia. Un dels nous grups que apunten molt fort, i que amb aquest nou disc es consoliden en estil, so i qualitat. Un quartet de joves, amb molta sofisticació i a la vegada simplicitat, amb ganes de provocar i de ser trencadors. Una reinvenció de la música en català que amb el Bed&Breakfast se’n parlarà molt. Un disc extraordinari que no pot faltar a casa de ningú.

Esquitxos ultralleugers – Els nens eutròfics (El tigre de siberia, 2009)
De nou una proposta molt original, plena de vitalitat i d’ironia. Els nens eutròfics ens presenten un disc transgressor, on la conjugació de versos recitats i les lletres creen una gran dinàmica al disc. Jocs de paraules, jocs de sons, de fonemes, i lletres peculiars i divertides fan dels disc un regal per a tothom. El disc recull els temes que en directe tenen una força increïble, arribant a fer riure a molta gent i sobretot fer-la ballar. Com hem dit, les noves propostes apunten fort, els eutròfics es possen al costat del carro de la nova música feta en català. En aquest cas, estem parlant d’un grup que dóna molta importància a la pronúncia en català, a la bona pronúncia, fent-lo així, encara, més original.

Linòleum – Maria Coma (Amniòtic, 2009)
Una proposta molt intimista, delicada i amb una gran sutilessa. Un tresor musical, d’una minuciositat increïble, que acompanyada de la magnifica veu de la Maria Coma, fan del disc un treball excel·lent. Només hi ha bones paraules per parlar d’aquest treball, d’una finura exquisida. Només cal deixar-se emportar per aquest núvol musical per uns instants i contemplar la gran quantitat de sentiments que desprenen les seves cançons.

Què en saps tu, de bicicletes i parafangos? – L’équilibriste (Flor y Nata Records, 2009)
Un nou grup de Mallorca que aposta fort per un estil de música particular i molt indie. Un grup fresc, original i amb una forta identitat. La millor carta que juga és la seva sonoritat i la seva veu. Del que es coneix de grups mallorquins, és un grup transgressor i que té un fort potencial per tirar endevant.

Voliem agraïr l’ajuda que ens han donat:

Discmedi (www.discmedi.com)
Picap i l’Ernest Argelés (www.picap.cat)
Els Amics de les Arts i a Nòmada 54 (www.myspace.com/elsamicsdelesarts; http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/; i http://nomada57.com/web/)
Els nens eutròfics (www.myspace.com/elsnenseutrofics)
Maria Coma (www.mariacoma.com)