A la casa d’enlloc – Roger Mas (Satelite K, 2010)
Un disc on el solsoní retorna al rock més clàssic, amb unes lletres iròniques i crítiques i molt metafòriques. Ple d’històries més senzilles i properes que en els seus anteriors treballs. Mas ha volgut retre homenatge als seus grans mestres així com als seus anteriors discs fent petites al·lusions en el disseny. Una combinació perfecte entre els ritmes i sons i la seva veu tan característica. Ignasi Arauz (I.A.) ****
L’ingenu és lliure – ix! (Gat Records, 2010)
El grup sortit del concurs Sona 9 es reafirmen en aquest disc que engega amb una gran potència i lluminositat amb “Santa cultura” per a desgranar-nos un seguit de tretze bones cançons. Un dics amb molts matisos i detalls que entren de forma salvatge i lliure dins del cap i no deixen fugir d’aquest món. Sintetismes a “Baf”, el seu petit refugi empordanès on ix el sol a “A la fi del món” i la rebel·lació contra el sistema a “Lladres”. En aquest disc compten amb la col·laboració exquisida de Josep Puntí a la cançó “Contra sentit”, on en un bonus track ens regala la cançó només cantada per ell. Els ix! demostren que no són gens ingenus, però saben el que volen i ho volen d’una forma lliure. I.A. ****
“no fem cançons per a qualsevol” – Vitruvi (Musica Global, 2010)
Vitruvi retornen amb un disc fresc i amb molta lluminositat. Un disc que s’allunya molt del so èpic i més intimista del seu primer treball. Amb clares reminiscències dels Beatles amb un pop suau de bon gust. Podem trobar cançons que van des de la tendresa extrema a “Res més a dir” fins a un toc electrònic i ballable a “El + millor”. Així els Vitruvi ens demostren que han sabut encarar un nou estil amb gran qualitat. Qualsevol que vulgui escoltar bona música, aquesta és una bona opció. I.A. ***
Música en blanc i negre – Jofre Bardagí (Música Global, 2010)
Després del seu primer disc on ens confessava ‘Jo faig cançons’ (Musica Global, 2006), amb cançons d’amor i desamor, ara es presenta amb aquest nou treball. Un treball molt més realista i amb lletres molt més crues, deixant de banda el romanticisme que l’havia caracteritzat sempre. Un disc carregat de mala llet en les lletres i bastant amarg, com en la cançó “La paraula amor”. En aquest disc ha aprofitat per fer l’altra visió de la cançó “Ho tornaria a fer” dels Glaucs, amb “Sense dignitat” i “Hi ha algú al pis de dalt”. Tot i viure el present, sempre li agrada mirar enrere, i també ens ha regalat, en forma de bonus track, la cançó “Algo especial” dels Nut en català. Tot en la vida no és en blanc i negre, però si que és cert que cal ser realista i aforntar-la tal i com és. Això en Jofre ho ha aconseguit amb aquest segon disc. I.A. ***
Maleta de pedres – Litus (Laura R. Perkins, 2010)
Amb aquest tercer treball, el terrassenc ha posat ordre en els seus calaixos i ha recopilat totes les cançons que ha anat fent en català. Hi ha versions del seu grup així com adaptacions de les seves cançons. Un disc que ens deixa cançons de gran qualitat musical i vocal com “Al sud del cel” que forma duet amb la Beth, una adaptació de la cançó que formava part de la pel·lícula ‘Carlitos y el campo de los sueños‘; la cançó “Como el humo” que va fer per a l’espectacle ‘Fum’ dels Teatre de Guerrilla; o la que dóna nom al disc, “Maleta de pedres”, cançó que havia cedit als Fes-te fotre. Ha volgut que ens emportem cap a casa aquesta maleta plena de cançons que estan entre el pop-rock i la cançó d’autor, plena de petits records i de grans tresors. I.A. **
Començar – Paula Sendim (Autoeditat, 2010)
La cantant barcelonina ens presenta el seu primer treball. Un disc molt fresc i ple de vitalitat, que encomana a parar l’orella i escoltar que ens amaga la Paula amb el seu començar. Grans cançons com “Brossa” on ens explica com es veu la vida quan un és titella d’algú altre, “Bobagem” i la que tanca el disc, “Ja ho saps” on ens explica el que ja sabem, que hem de viure la vida i tirar endavant. Amor i desamor és el que predomina en el disc, un recurs fàcil però que costa treballar, i la Paula ho ha sabut fer molt bé. Una gran veu que ajuda a somniar, desconnectar i que et captiva. I.A. ***
Decorant interiors, decorant exteriors – Estúpida Erikah (Temps Record, 2010)
“Una guitarra, una veu trencada per una tristesa resignada i tota una banda seguint la mateixa inspiració”. Així es com es defineixen els Estúpida Erikah. Aquest sextet liderat pel compositor, veu i guitarra, Lluís Bòria, acaba de treure el seu primer disc. Ells mateixos afirmen que en el disc trobem un grapat de cançons (onze en total) amb història i ànima i un conjunt inesborrable d’emocions. I no ens enganyen pas. En el disc podem trobar cançons amb una base folk i d’altres amb una base més pop/rock contemporani. Les lletres de les cançons són la part important d’aquest disc ja que tenen una gran càrrega emotiva, incentivada a més, per la veu trencada del cantant. Cançons com “La Princesa Alegre” on ens parla de sentiments amb els que ens podem sentir molt identificats o la que dóna nom al disc on ens expliquen de forma optimista i positiva una pèrdua. En definitiva, ‘Decorant interiors, decorant exteriors’ és un conjunt de cançons que ens inciten i ajuden a iniciar una decoració del nostre interior i exterior tot seguint el fil i el ritme de les cançons. Un gran descobriment que haurem de seguir de ben a prop. Isabel González (I.G.) ****
Heretges – Xavi Vidal i Berni Mora (Picap, 2010)
Xavi Vidal i Berni Mora ens presenten el seu cinquè àlbum, un disc més aspre i més fosc on parlen de les lleis no escrites i de l’experiència de la vida. En el disc, aquests dos veterans de la música del nostre país, ens presenten unes lletres i una música que ens recorda per moments als U2 dels principis, i un rock contemporani més a prop dels Coldplay, podem dir que deixen de banda el seu so més pop per a apropar-se a un so més intens i més gòtic, tal i com afirmen ells. Quim Masferrer (Q.M.) **
LP – Surfing Sirles (Bankrobber, 2010)
Ens trobem davant d’un cd al més pur estil rock de garatge o punk. Un grup que pregona al món que el que els mou és el desig de trencar totes les coses, missatge que fan saber en cada concert. Un món de rock’n'roll on ens trobem uns temes molt variat, tant ens poden cantar a la Fageda d’en Jordà, com als zombis que ocupen la mansió de Michael Jackson, com a l’alquímia o als paios punks rumberos; així com as ionquis de Can Tunis a qui dediquen la cançó ‘Han atropellat el gat’. Potser tot sembla una mica poca-solta i divertit, però aconsegueixen un só molt fresc i de garatge, fent autèntic rock’n'roll. Meritxell Luque (M.L.) ***
Dies de sol – Un tal Pere (Temps Record, 2010)
Un disc amb tan sols cinc cançons que serveixen com a carta de presentació del cantautor barceloní. Cançons molt costumistes i a la vegada molt intimistes que fan posar-se melancòlic i nostàlgic, una nostàlgia positiva tal i com li agrada a ell. Un gran tresor que es pot trobar al disc és la cançó “Que bonica estàs”, una gran declaració d’amor plena de petits detalls. Un cantant que s’ha de descobrir ja sigui en directe o amb el disc. I.A. **
Un mar de confetti – Costa 59 (RGB Suports, 2010)
Aquest és el disc de debut de Lluís Costa. Onze composicions, la majoria d’elles instrumentals que formen en el seu global un disc alegre. Des del jazz-rock passant pel flamenc i la bossa-lounge electrònica (com ell mateix ho defineix) Lluís Costa ens presenta una música plena de diferents textures, que convida a imaginar i somniar, a anar més enllà. Costa 59 ha comptat amb diverses col·laboracions entre les que destaquem les de Pere Martínez, Àngel Abad o Miquel Bruguès. Lluís Costa, fent honor al títol del disc ens ofereix un mar de cançons i de diferents musicalitats dignes de ser escoltades reiteradament. I.G. **
Les hores – Inot Eratsis (Repetidor, 2010)
Aquesta és la proposta de Toni Sistaré que s’embarca a l’aventura en solitari amb el seu primer treball. Un disc molt experimental i indie que durant una mitja hora, que és el que dura el disc, ens transporta cap a un espai completament nou. Un ritme calmat on hi desfilen el català, el castellà i l’anglès. Un disc molt intimista, amb una gran riquesa instrumental que van penetrant per l’orella fins al cervell en busca dels racons més amagats. En Toni no té cap mena d’”[Excuses]” per a fer un disc així i finalment, amb menys d’un minut ens diu que ja està “Fart” de tot. I.A. ***
Doncs – Aleix Garriga (Temps Record, 2010)
El vallesà ens confessa com estima la seva terra en aquest disc amb “Viure al Vallès”. Un disc rodó que recorden a d’altres cantantours, tot tocant diferents estils i diferents tonalitats de veu. Cançons rítmiques que encomanen alegria i vitalitat. Ens parla de casa seva, de la situació actual en que ens trobem molta gent a “Afers laborals”, i en alguns casos ens obre el seu cor i ens ensenya la part més personal amb “Fent el cor fort” i “Rodes brunes, cordes velles”. En el disc compta amb la col·laboració d’una altra vallesana de soc arrel, la Bikimel, a “Timoner de l’Ebre”, una de les perles del disc. I.A. ***
Jugues…? – Burman Flash (Gorvijac, 2010)
Els Burman Flash tornen desprès de quatre anys. Els de Cassà de la Selva han aprofitat aquest temps de reflexió i de canvis a la formació per fer una reestructuració a la seva música, han deixat de banda el rock i l’ska dels principis per a fer una estètica més pop, amb més força on incorporen bases rítmiques i loops en alguns temes. Per a la producció dels discs han comptat amb en Caïm Riba (Pastora). Q.M. **
El cant dels ocells – Diversos artistes (Picap, 2010)
Enguany han sortit tres discs amb cançons patriòtiques editats per Picap, i aquest és el primer dels tres que han fet. Un disc on es pot escoltar dinou vegades la mateixa cançó però amb versions diferents, tan diferents que no tens la sensació que sigui la mateixa cançó. Els intèrprets que hi han col·laborat han estat la Maria del Mar Bonet, en Tete Montoliu, Port Bo, Companyia Elèctrica Dharma juntament amb en Pascal Comelade, els Pastorets Rock i el mateix Orfeó Català entre d’altres. Un disc de gran valor cultural i que esdevé una peça de col·lecció més que un disc per escoltar. I.A. **
Cançons Patriòtiques – Diversos Artistes (Picap, 2010)
La cultura catalana té moltes cançons conegudes, però a la vegada moltes de desconegudes. Altres cançons han anat sorgint amb el temps, s’han creat de noves, però totes amb un mateix fi, defensar la terra, la terra catalana. Aquest disc recull aquestes cançons de diversos artistes i les aproxima a tothom, per a donar-les a conèixer i refermar la nostra pàtria a través de les cançons. I.A. **
Himnes dels Països Catalans – Diversos Artistes (Picap, 2010)
Seguint amb la mateixa línia del disc ‘Cançons patriòtiques’, i ja farts d’escoltar molts cops versions que no van enlloc, els de Picap han decidit ajuntar tots aquest himnes més nostrats, aquests himnes que ens identifiquen amb la nostra terra, però amb les seves versions originals. Una altra obra de gran interès cultural i que sempre va bé escoltar o fer escoltar als altres per a fer obrir els ulls i ensenyar d’on som. I.A. **
Gira Circ Global – Pep Sala (L’indi Music, 2010) (DVD)
En Pep Sala va aprofitar un dels concerts que ha fet enguany a la sala Luz de Gas de Barcelona per a enregistrar el seu directe. Una gira en la que ha repassat els temes del seu darrer treball discogràfic, ‘Anatomia de la relativitat’ (L’indi Music, 2009), així com el més destacat de la seva llarga carrera musical, tant amb Sau com amb la banda del bar. Un DVD de resum d’una de les gires més intenses que ha tingut el cantant de la plana, i que queda com un molt bon record, a més del que cadascú pot portar en la memòria. I.A. **
Els patis interiors – Miss Carrussel (Sones, 2010)
Una veu molt sensual és la que es cola a través d’aquests patis interiors que van explicant històries molt senzilles però amb molta delicadesa i minuciositat. La Mireia Madroñero, que és qui s’amaga sota el nom de Miss Carrussel ens convida a pujar en el seu espai, entrar pels seus racons més íntims fins a captivar-nos i voler-nos-hi quedar. I.A. ****
Seguint el joc – Clepton (autoeditat, 2010)
Clepton són una formació de Manresa amb només tres anys de vida, però no per això sense recorregut. En tot aquest temps han guanyat els concursos MPM Directes’08 i La Campana de les festes de Gràcia. Ara ens presenten el seu primer àlbum, enregistrat als estudis Ultramarinos Costa Brava, en el que esperen situar-se en una línea indie, separada del rock català, amb tocs harcoriands i indie-pop. Un grup per seguir de ben a prop. Q.M. **
Principis – Caracola (autoeditat, 2010)
Principis és el nom del primer disc d’aquest grup de rumba de Barcelona, que pretén sortir dels clàssics estereotips del gènere. En el disc el grup s’atreveix amb el folk, la música llatina i fins i tot el hip-hop. En ell trobarem la col·laboració de Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) i una versió particular d’un clàssic de la Companyia Elèctrica Dharma, “Catalluna”. Un aspecte remarcable del grup és que de cada disc venut donen un euro a la plataforma “som el que sembrem” i regalen llavors de tomàquet no transgènic. Sense dubte, un grup de principis. Q.M. ***
Dilluns a Tànger – Melodrama (Mitik Records, 2010)
Dinou anys han hagut de passar per a que aquesta banda del Poblenou, a Barcelona, hagi gravat un altre disc. Un grup amb un llarg rodatge musical i a la vegada banda d’acompanyament de Jaume Sisa. Tànger és el carrer on encara mantenen el seu local d’assaig, i on s’ha gestat aquest disc. Cançons velles recuperades i cançons noves són el que es pot trobar en aquest nou treball, que en escoltar-lo et recorda tota la música dels anys 70 i 80. Un estil que va marcar una època, tant musicalment com pel que fa a les lletres. Un molt bon record actualitzat del que va ser el grup i aquella època. I.A. **
Una forma de hablar – Maria Rodés (BCore, 2010)
Poc convencional, molt treballat, barreja de sons, jocs de veu…aquestes són només algunes de les característiques que podem trobar en aquest segon disc de Maria Rodés. Melodies molt suggerents que juguen amb diferents matisos, sons i sorolls que es barregen entre ells per regalar-nos un conjunt de onze magnífiques cançons. A cavall entre el folk, la bossa nova i el jazz, Maria Rodés acompanya les melodies amb una veu dolça que transmet una gran dosi de pau i tranquilitat. Ha comptat amb l’ajuda de Ricky Falkner (Love of lesbian, Zahara…) a la producció. Amb aquest àlbum Maria Rodés ha deixat clar que té Una forma de hablar molt especial, acurada i plena de sentiments i emocions que val la pena escoltar. I.G. ***
Vitamina P – Plou com mai (autoeditat, 2010)
Amb aquest tercer disc sota el braç, els de Llorenç del Penedès s’han reafirmat com a banda i han trobat un camí més marcat cap al pop i les bases electròniques. Amb un so molt potent, no es tallen ni un pèl i no rebutgen els tòpics del pop amb cançons de tornades enganxoses. Han comptat amb la producció de’n Pemi Romvirosa i en Jesús Rovira (Lax’n'Busto). Un disc amb deu cançons plenes de llum, energia i vitalitat, que tal i com diuen ells són terapèutiques. Parlen dels mals de l’ànima, del que ens passa a tots els que estem en aquest món. “Bombolles de sabó”, “Dona Sofisticada” i ”T’espero” són grans cançons que hi podem trobar. Una bona dosis d’aquesta vitamina P sempre va bé per començar amb energia el dia. I.A. ***
Pop a la catalana – Diversos artistes (Vadim music, 2010)
Sense dubte aquest any, la música dels anys 60 s’ha posat a l’ordre del dia, i s’han fet molts actes, moltes festes, molts guateques i s’han publicat recopilatoris amb cançons d’aquella època. L’Òscar Dalmau (Dj Phil Musical) ha estat l’encarregat de fer la selecció dels temes que s’inclouen en aquest disc. Una selecció molt acurada entre el 1963 i el 1971 on s’hi poden trobar cançons que tiren molt cap al groove. Cançons com “No és res d’excepcional” (It’s not unusual), “Desafinat” (Desafinado), “Febre” (Fever) i “És lluny el setembre” (See you in september) és el que hi podem trobar entre d’altres. Una gran obra mestre que no pot faltar a cap casa, ja que de segur, algun familiar pròxim ha ballat o a lligat a ritme d’aquestes cançons. I.A. ****
Les Deesses Mortes – Les Deesses Mortes (Hall of frame records, 2010)
Dotze anys després, els tres músics que abans eren coneguts com les Freses, tornen per a presentar-nos un pop meticulós, carregat de moments èpics i evocadors d’uns sons estripats i psicodèlics. La producció va a càrrec de Pascual Arnal, lletrista i component del grup. Així doncs, el trio castellonenc ens porten un pop progressiu amb molt d’enginy i disposat a marca un abans i un després. Un disc d’edició limitada i numerada que es presenta en dues parts. Una petita joia per als col·leccionistes. Q.M. ***
Roto’n'roll – Los Rotos (Warner Music, 2010)
La banda d’Edu acompanyat de Marc Grau, el fill del productor, ha presentat el seu primer treball d’estudi. Un disc molt enèrgic on volen trencar-ho tot tot fent rock. Un rock molt contundent, amb unes guitarres que agafen unes dimensions increïbles. Arriben en alguns moments a la psicodèlia, a una vesant molt alternativa, però sense perdre el nord. “Muñecas rusas”, “Cancion desesperada”, “Madrid (7:40am)” i “Chinatown” són unes de les grans cançons que citaríem a tall d’exemple. Saben el que volen i no tenen por de demostrar-ho. Ens trobem davant d’una banda de rock de qualitat amb referències a la ‘movida madrileña’. Si voleu tenir un bon disc a casa, aquest és el que us falta. I.A. ****
Andanes – Rafa Xambó (Picap, 2010)
Aquest és el resultat del viatge (tant físic com espiritual) que Xambó va fer a Glasgow, tal i com ho explica en la cançó “A Glasgow”. Un disc ple de lletres intimistes, més personal que l’anterior disc, Cançons de la memòria trista. Tot i que l’intimisme és la característica principal d’aquest Andanes no hi falta tampoc el toc social, present per exemple a la cançó “Assassins del sud”. Aquest disc doncs és un recull de totes les emocions, sentiments i vivències que Rafa Xambó va patir durant la seva estada a Glasgow. I com no podria ser d’una altra manera “Cap a casa” és la cançó que tanca aquest àlbum i en el qual explica la tornada cap a casa seva. Una cançó, a més, on (intencionadament) podem escoltar un ritme més alegre que en altres cançons. I.G. **
L’habitació del fons – Minimal 21 (Fanàtic, 2010)
Els guanyadors del premi Èxit del Sona 9 del 2009, que no s’han de confondre amb els Minimal, d’aquí el número 21, ens presenten el seu primer disc. Un disc on s’endinsen en la recerca d’uns sons especials per a cada cançó i en el que la producció i imaginació corren per compte seva. L’estil que marca la tendència del disc és el pop electrònic, però això no vol dir que ens sorprenguin amb una sensibilitat especial a les cançons, acompanyades de l’encisadora veu de la cantant Núria Tamayo. Q.M. **
M’agrada – Macedònia (Discmedi, 2010)
El nou disc de les Macedònia és un disc molt més complert, amb melodies noves i més arriscades. Aquest cop fan una visió de la realitat d’una forma més crua i actual com el ‘bullying‘ o el maltractament de gènere. També parlen de temes més tòpics com els amors i les primeres parelles, les relacions amb els pares, les amigues, tot sempre girant al voltant dels més petits i dels adolescents, ja que aquest és el públic potencial del grup. Tot i ser un grup per a gent jove, ha madurat molt musicalment i un punt important de la seva evolució és que arrisca molt més en les seves composicions. Un grup jove, amb empenta, que ha d’explicar moltes coses. M.L. ***
Ordre i aventura – Mishima (Sones, 2010)
Podríem definir Ordre i Aventura com una aventura musical que una vegada la descobreixes i l’escoltes necessites saber i endinsar-t’hi més per a poder desgranar les petites obre d’art incloses en ella. En aquest disc, el grup barceloní presenta deu noves cançons, deu històries en les que la característica sonoritat pop dels Mishima són presents en la majoria, amb referències al soul i a la música negra que afegeixen un to místic als escassos trenta minuts que dura el disc. Un temps que és suficient per comprovar el grau de maduresa musical i l’excel·lent moment creatiu de la banda liderada per David Carabén. Q.M. ****
Simbiosi – The Gramophone Allstars (Liquator, 2010)
Un disc on es fusiona el jazz i la música jamaicana d’una forma fantàstica. El disc ha comptat també amb la formidable col·laboració de Joan Díaz i Jon Robles, músics amb renom dins l’escena del jazz i que han aportat grans moments musicals al disc. Simbiosi és una barreja de temes propis i versions. Un grapat de bones cançons gravades, a més, tots junts en directe. Això ha fet que el resultat sigui un treball fresc i que ens ofereix les millors harmonies del jazz i alhora el millor aroma jamaicà. I.G. ***
Hat Trick. La banda sonora 2009-2010 – Diversos artistes (Musica Global, 2010)
El programa de Televisió de Catalunya Hat Trick, sempre fidels al bon futbol, han decidit fer un recull de les cançons que han anat sonant al llarg de tota la temporada. Cançons que animaven a continuar amb força al Barça, l’equip que tantes alegries ha donat durant tota la temporada. Per això, no parlem d’un disc d’un any, al contrari, és un disc que ens acompanyarà sempre i ens farà recordar tots aquests bons moments. Els Amics de les Arts, Miquel Abras, Macaco, Fito y Fitipaldis, Gossos, Lax’n'Busto i Junts són uns quants dels grups que hi formen part. I.A. **
Rock on the Rocks – Diversos artistes (Picap, 2010)
Picap ha decidit enguany reeditat una sèrie de discs que no poden fallar en les hemeroteques de cadascú. En aquest cas ha apostat per un disc de versions de rock, de rock progressiu dels anys setanta. És un disc amb molta personalitat que recull un moment únic i que malauradament va tenir el seu fi. Un disc que es va gravar en tan sols dos dies en un estudi, on una sèrie d’amics van plasmar allò que els hi agradava. En el seu moment no se sabia qui hi tocava, ja que no tenia crèdits, però amb una recerca molt acurada de l’Àlex Gómez – Font, ha aconseguit fer una obra molt complerta. En Carles Benavent, l’Emili Baleriola, l’Enric Herrra, en Manle Jospeh, el Salvador Font i en Guillem París s’han de sentir realment orgullosos per veure que allò que van fer en el seu moment, de nou torna a veure la llum en un format més modern. I tal com es pot llegir el que va dir en Guillem : “El Dictador és viu i malauradament actiu. Nosaltres som músics i busquem les escletxes per on fer entrar un xic d’aire fresc a l’opció musical d’aquella Espanya. És la guerra, tot s’hi val, des de la Música Progressiva fins al Rock & Roll més clàssic, del qual aquesta gravació n’és una mostra”, aquest disc és un tresor per a tenir a casa. I.A. ***
Zelig Time – Taima Tesao (Temps Record, 2010)
Taima Tesao és el conjunt format en primera instància per Laura Guiteras (veu) i Toni Xucla (guitarrista i productor). Ells són els que composen totes les cançons que actualment trobem en aquest primer àlbum. Posteriorment s’afegeixen l’Eloi i en Manolo. El repertori que trobem en aquest disc està cantant en sis idiomes diferents: català, anglès, francès, italià, portuguès i castellà. És un disc, per tant, que pot arribar de manera fàcil a un públic molt extens. I no tan sols pel fet d’estar cantat en diferents idiomes sinó perquè les cançons són fresques i fàcils d’escoltar. Una bona sonoritat que entra de manera ràpida i dolça. I.G. **
Dins d’una peixera – Rauxa (Musica Global, 2010)
El tercer àlbum del grup sabadellenc és possiblement el més personal del grup en aquests set anys de història. Un disc on han volgut anar més enllà i s’han atrevit amb la producció musical també, juntament amb en Joan Boada de La Carrau. Tretze temes que continuen mantenint l’essència del mestissatge que tant els ha caracteritzat, però aquest cop, han volgut potenciar més el so rumbero, incorporant al grup un nou membre, en Mariano Carrillo, un excel·lent guitarrista que dóna un toc més flamenc a la guitarra, així com en Pipo Vidal al baix. Ens expliquen històries quotidianes, d’amor entre persones i entre gats i peixos, històries de estranys personatges, en definitiva, un recull d’històries que et fan passar una agradable estona. Bona producció, bones cançons i molt bones col·laboracions. La Carol Durant (La Carrau) i en Jaume Aguza (Baetúria) entre d’altres són els que han passat per aquesta peixera. Ens hi capbussem? M.L. ****
Contra todo pronóstico – Joan Colomo (BCore, 2010)
Un disc sorprenent i molt fresc d’en Joan Colomo, un cul inquiet de la música. Després d’haver donat la seva nota personal a grups com The Unfinished Sympathy i La Célula Durmiente, ara s’atreveix a defensar el que ell vol, les seves cançons. Mig en català mig en castellà, fa cançó protesta amb tots els seus ets i uts, molt crític amb la societat i amb el món sencer. Cal destacar les melodies, que van de la seriositat d’una cançó d’autor com és entesa a la comèdia que es pot trobar en una cançó de circ o cabaret. Realment un cantautor diferent, amb un projecte molt íntim i personal. Una proposta molt sorprenent i de gran nivell, i sobretot sense pèls a la llengua i amb molta elegància. I.A. ****
La poesia a la cançó – Diversos artistes (Picap, 2010)
Un doble CD que recull una trentena de poemes musicats, o com diu a la portada de poesia cantada. I és que molts cantants i compositors són autèntics poetes, o molts d’ells el que fan és aproximar-nos aquests texts en forma de cançons. Gràcies a la música podem arribar a conèixer poetes de gran qualitat però que mai arriben a reflotar a la superfície per a obrir-se camí. Per això Picap ha decidit fer aquest petit regal a tots els amants de les bones lletres, de la poesia de Joan Salvat – Papasseit, Miquel Martí i Pol, Verdaguer i molts altres que és cantada per unes veus magnífiques com la d’Ovidi Montllor, Lluís Llach o Adrià Puntí entre una llista molt llarga de grans artistes. Una eina molt bona per a les escoles, però que a la vegada esdevé un petit gran llibre de música i amb un disc de bona poesia. I.A. ***
“Música li fas? Tu t’hi casaràs!” – Toni Giménez (Picap, 2010)
Aquest és un disc que queda molt ben descrit pel títol, Música li fas? Tu t’hi casaràs!. Un disc que s’ha de regalar a persones que es casen o s’aparellen. Un recopilatori de cançons tradicional de noces i festeig que queda dividit en dues parts, una primera amb les que serien íntegrament de noces, i la segona on hi ha més cançons gravades més recentment. Sempre fa gràcia tenir un disc de cançons tradicionals, i en aquest cas d’una sola temàtica encara crida més l’atenció. La música popular sempre hi és present a les nostres vides, des de que naixem fins que morim, i perquè no cal tenir-les en un format que perdurin durant generacions i sempre es puguin recordar? I.A. **
A la panxa del bou – La Troba Kung – Fú (Chesapik, 2010)
“Van dir-me que la meva rumba no interessava, que els hi suava a les espanyes, que era gallega, que era polaca, que era muy raro lo que mezclaba”. Així és com comença aquest nou treball de la Troba Kung – Fú, una cançó amb ritme “flow bacilon” que de ben segur es convertirà en una de les habituals dels concerts. Aquest nou disc dels de La Garriga s’ha gestat en el seu propi local i amb els seus els seus propis mitjans, un disc urbà i rumbero tal i com afirma en Joan Garriga. Però tractant-se la la Troba no podem esperar només rumba, sinó que també hi podem trobar una mica de cúmbia a “Maria Hernández”, de txa txa txà a “Y se ríe la muerte” i una ranxera a “Yo soy”, sons suggerits pels viatges que ha realitzat el grup. M.L. ****
Tot aquest recull de discs ha estat possible gràcies a la col·laboració dels grups i de les discogràfiques al llarg de l’any, i des d’aquí volem agrair la seva col·laboració. L’equip d’El Demà.cat
Like this:
Like S'està carregant...
Poesia i ganivetades – In*Digna (Mesdemil, 2010)
