Tota la nit – Teràpia de Shock (RGB Suports, 2010)
Després de l”Escapa’t amb mi’ (RGB Suports, 2008) Teràpia de Shock torna amb un nou disc sota el braç. ‘Tota la nit’ és un recull de tretze cançons amb les que aquests joves intentaran afiançar el públic que van aconseguir amb el seu primer disc i guanyar-ne de nou. Amb un so contundent on les guitarres tenen un paper important Teràpia de shock ens parlen d’amor, desamor i experiències del dia a dia. Tot i la joventut del grup aquest quartet ens regalen un disc madur però sense perdre aquella energia i vitalitat característica d’ells. La segona part de la teràpia ja ha arribat. Isabel Gonzàlez (I.G.) ***
Mompou’s Mood – Companyia Elèctrica Dharma (Picap, 2010)
La Companyia Elèctrica Dharma torna amb un dics de tres cançons. Unes cançons on veiem la Dharma de sempre, reafirmant-se amb els sons festius però sense descuidar-se dels moments més introspectius de la música, amb melodies més lentes. Un disc enregistrat als mítics estudis Sun Studio de Memphis com a regal que els hi van fer els organitzadors d’un festival en el qual havien tocat. Un honor poder enregistrar al mateix lloc on ho havia fet el rei del rock, l’Elvis Presley. Un disc que acumula una gran quantitat de sentiments i emocions de la banda. Ignasi Arauz (I.A.) ****
La famosa gemma de Galveston – Èric Vinaixa (Picap, 2010)
Escoltar un disc com aquest sempre és un plaer. Èric Vinaixa s’ha estrenat amb el seu primer àlbum en solitari ‘La famosa gemma de Galveston’ i ho ha fet aconseguint el millor dels resultats possibles. ‘La famosa gemma de Galveston’, amb les seves 10+1 cançons, és una delícia pels nostres sentits. Èric Vinaixa ha fet música amb majúscules. Cada cançó és, en si mateixa, un petit regal que amaga dins tot de detalls minuciosos que són els que fan que cada cançó sigui gran, exquisita. El que trobes dins aquest CD des de l’instant que el poses és un recull d’emocions, de detalls preciosistes que desperta en la persona que l’escolta moltes sensacions diferents. ‘La famosa gemma de Galveston’ és un disc per escoltar-lo de veritat, per deixar-te impregnar de tot el que allà dins porta, per deixar-te portar per les emocions que et provoca. Tal i com diu ell en una de les cançons “si et porten a experiències que només puc viure amb tu”. Està clar que el que et fa sentir aquest disc és quelcom difícil d’aconseguir amb tots. Escolteu amb atenció petites perles de l’àlbum com “Escac i mat”, “L’habitació de cristall”, “Ales en sang” o “My dream”. I.G. ****
Delicatessen (2005-2010) – Diversos Artistes (Música Global, 2010)
L’Albert Puig, el conductor del programa Delicatessen ha fet una selecció de cançons per tal de celebrar el cinquè aniversari del programa. Una selecció escollida amb molt bon criteri musical i molt bon gust. Un disc ple de temes d’una gran delicadesa, que et toquen la fibra. Entre aquesta selecció s’hi poden trobar cançons com “L’olor de la nit” dles Mishima, “Un dia en el parque” dels Love of Lesbian, “Focs i brases” dels Inspira i “8 punts” dels 4t 1a. Tot un recull de cançons per obrir tots els sentits. I.A. ***
T’escric des de Granada – Diversos artistes (Música Global, 2010)
Poemes musicats, poemes de Jordi Guardans i cantats per una tria de grans veus . Carles Rabassa, Gerard Quintana, Túrnez & Sesé, Adolfo Osta, Sílvia Comes i Ester Formosa. Sempre és un plaer poder gaudir de les obres dels poetes de casa nostra en forma de cançó, i en aquest cas la música també és del mateix Guardans. Un poeta que ja ha pogut veure la seva obra en els respectius treballs anteriors dels cantants que han col·laborat en aquest projecte. Una selecció de pomes molt acurada que s’acompanya d’uns dibuixos fets també per en Guardans. Una delícia per a les oïdes. I.A. ***
Arrels – Nito Figueras (Música Global, 2010)
Tal i com explica el mateix Nito Figueras, ell és persona, músic, pianista, i amb aquest instrument és el que ha crescut sempre. Amb aquest disc ens vol oferir unes versions en clau jazzistica de la música que l’ha marcat, la música que forma part de les seves arrels, les cançons que han fet que ell sigui qui és. Ha passat de fer una selecció de música de rock català a fer un recorregut per cançons angleses on el piano els hi dóna una força especial. Un disc que cal escoltar amb les orelles ben obertes, i en el qual cadascú pot trobar-hi les seves arrels. I.A. **
La ciutat imaginària – Rusó Sala (Autoeditat, 2009)
Rusó Sala publica el seu primer disc, ‘La ciutat imaginària’ i ho fa oferint-nos un repertori íntim i carregat d’emocions. Amb una guitarra i una veu ha aconseguit crear 10 cançons que et recreen i et traslladen a un lloc imaginari on poder despullar-te de tots els teus pensaments i sentiments. La dolça veu de la Rusó t’embolcalla en un àmbient càlid i et convida a imaginar, a escoltar i gaudir. Ella mateixa afirma en una de les cançons que “és fàcil assentar-se amb la guitarra entre les cames i desfer el meu pensament entonant la cançó”. Per a nosaltres, és fàcil deixar-nos emportar per les íntimes melodies que ha creat i escoltar la seva veu melòdica, tot arribant a aquella ciutat imaginària que ella mateixa ha creat per a tots nosaltres. La ciutat imaginària és un d’aquells discs que a part de tenir-los a casa els has d’anar a escoltar en directe. I.G **
10 anys de cançons – Ismael Colomer (autoeditat, 2011)
El cantautor de Camprodon vol celebrar els deu anys que porta composant i tocant cançons per arreu, i ho fa amb un petit recopilatori de vuit cançons on hi podem trobar les més destacades. Des del seu estimat poble a “Em quedo a casa” fins la preciosa cançó “Nina de drap”. Un petit tastet del que ha fet en tota aquesta dècada. I.A.**
Sense comentaris – Remigi Palermo (La Casa Calba, 2009)
Després de 15 anys sense publicar cap disc, Remigi Palmero torna amb el seu sisè àlbum: ‘Sense comentaris’. Aquest nou disc és un conjunt d’onze cançons on els fonaments primordials i únics són la veu i la guitarra. En aquest Sense comentaris, no trobem additius, tal i com ell volia, trobem allò que tenia pendent fer “un disc amb uns elements mínims”. Amb la seva veu i guitarra com a úniques eines ha creat un disc on la quotidianitat i la naturalitat s’imposen. Aquest sense comentaris és un treball d’autor 100%, on cada cançó està treballada al mil·límetre i això ha fet possible que hagi creat veritables poemes musicats. Un gran treball que brilla per la naturalitat que desprenen les seves lletres i la manera minimista de treballar les composicions. I.G. ***
Amanida Peiot #1 – Amanida Peiot (La Casa Calba, 2009)
Els valencians Amanida Peiot arriben amb el seu àlbum de debut sota el braç: ‘Amanida Peiot #1′. Aquest quartet ha arribat trepitjant fort i presentant un disc fresc i sense complexes. Un àlbum que des de la primera cançó t’encomana bon rotllo. Amb alguna col·laboració important com la de Remigi Palmero, aquest ‘Amanida Peiot #1′ compta també amb grans aportacions musicals com la de secció de vents que fan crèixer en conjunt la qualitat musical d’aquest disc. En definitiva un disc que no és més que l’inici d’una carrera musical que s’haurà de seguir de ben a prop. I.G. ***
Parabòlic – Yacine & The Oriental Groove (Kasba music, 2011)
Després de fer i desfer grups, en Yacine Belahcene ens presenta un nou projecte, acompanyat de la The Oriental Groove. Un projecte molt ambició on fa una picada d’ullet als seus origens musulmans. Un disc multicultural, amb ritmes ben diversos on l’essència musulmana hi és present. Cançons tradicionals es barregen amb musiques tradicionals com el sirtaki. Les lletres es mesclen entre l’àrab, el català el francès i el grec, així com l’aparició d’instruments típics d’aquests països com el llaüt àrab o els karkabus que podrem veure en els seus directes. Un disc molt alegre, animat i pròxim, un disc per a fer-nos descobrir una música bastant desconeguda per nosaltres. I.A. ****
20 anys 50 cansiones – Ossifar (Discmedi Blau, 2010)
Un triple disc que recull una cinquantena de cançons de la ja desapareguda mallorquina. Una commemoració de la banda que celebra el vintè aniversari de la sortida del seu primer treball ‘Cansiones d’amor con los calsones baixos’ (Blau, 1990). Cançons que han marcat a molta gent per la seva sorprenent originalitat i que encara continuen vives. A part de recollir les millors cançons de la banda, el disc s’acompanya d’un llibret amb fotografies inèdites on s’hi poden veure retalls de diari. Un estil propi amb una mescla de català i castellà, i que la premsa va anomenar-ho com a ‘mallorcano’ o ’castellorquin’. Un disc imprescindible en la discografia personal, un record d’una banda inigualable, una banda que es va atrevir a cantar cançons com “Petman” o “Salvem ses someres”. I.A. ****
30 anys després. En directe – Tomeu Penya (Discmedi Blau, 2010)
Per fi arriba el primer disc en directe del mallorquí Tomeu Penya, després de trenta anys de carrera composant cançons i editant discs. Un directe molt especial, ja que es tracta d’una selecció de cançons intimes i romàntiques de la seva carrera, revestides amb uns arranjaments diferents de les originals, donant-li un aire més elegant i romàntic. La gravació del disc es va fer als estudis Cas Músic de Santa Eugènia convertint-los en una petita sala de concerts, on uns quants seguidors privilegiats i amics del cantant, van poder gaudir del que ara mateix nosaltres podem tenir entre les mans. Un CD i DVD que repassen aquests 30 anys de carrera del músic mallorquí més conegut i inconfusible. I.A. ***
Rinosaure – León Manso (Discmedi Blau, 2010)
Amb la majoria de les seves influències anglosaxones León Manso arriba amb el seu primer disc, ‘Rinosaure’. Aquest es mou entre el folk (freak-folk tal i com l’anomena ell) i el rock. El menorquí ha pogut publicar aquest àlbum gràcies a ser finalista en la categoria de Premi Art Jove de música contemporània a Menorca. Això també l’ha portat a fer un seguit d’actuacions per Mallorca i Menorca. Un recull de dotze cançons on la originalitat en la manera de fer les cançons s’anteposa a qualsevol altre cosa. Divertit, fresc i amb unes melodies que s’enganxen León Manso ens presenta el seu disc de debut. Haurem de veure com evoluciona la seva carrera musical. I.G. **
360 llunes – Enric Hernàez (Discmedi Blau, 2010)
El disc fruit del concert que l’Enric Hernàez va oferir a la Luz de Gas de Barcelona dins del festival BarnaSants de l’any passat. Un repàs d’aquestes 360 llunes que fa que va publicar el seu primer disc al 1980, on aquest recull antològic pren una visió diferent, on les cordes i la fusta tenen una presencia molt majestuosa, i donant exemple de l’evolució que ha fet en aquests trenta anys de carrera. En el disc hi podem trobar una versió de “L’home estàtic” del Pau Riba interpretada amb en Gerard Quintana. I.A. ***
Concert a Paris – Albert Pla i Joan Miquel Oliver (Discmedi Blau, 2010)
Un concert a l’Olympia de París que mai s’ha arribat a fer, però si que ens ha arribat en format de disc. Albert Pla (apareixent amb accent a la contraportada) de la mà de Joan Miquel Oliver s’han aventurat a fer un disc “en directe” on es van alternant les cançons de cada un d’ells. Dos astres de la música catalana, molt venerats pel públic que també podem trobar en el disc, amb una efusiva entrega cap als dos cantants. Dos grans artistes que deixen volar la seva imaginació i ens encomanen a desconnectar i seguir-los-hi el fil. Al disc també hi podem trobar la versió de “La Rambla” del Quimi Portet. El grafisme del disc és espectacular, un gran tresor còmic d’aquest fals concert. I.A. ***
60 Oriols – Oriol Tramvia (Discmedi Blau, 2010)
El mític Oriol Tramvia ens presenta un disc amb cançons d’ahir, d’avui i de sempre, de collita pròpia i de tabola, tal i com ell diu. Cançons que tasten de diferents estils musicals, des d’una havanera, al swing, passant pel pop. Les cançons que van formar part de l’espectacle que duia el mateix nom que el disc i que va representar a la carpa dels Rambleros, instalada a la Rambla de Barcelona. El polifacètic cantant ara torna amb aquest disc en el qual s’ha acompanyat d’Enric Hernàez, de Jaume Sisa i dels Rosa Luxemburg entre d’altres per tal de celebrar els seus 60 anys. I.A. **
Poeta de la llum – Estem salvats! (Discmedi Blau, 2011)
Diferents generacions s’ajunten en aquest projecte que s’uneixen per la música i la poesia de Joan Salvat Papasseit. Un dels poetes més coneguts arreu, tant pels seus poemes com pels poemes visuals, i a la vegada dels més musicats. Dotze cançons de sons mediterranis, frescos i alegres com la seva poesia repassen una petita part de la seva obra. Tenir un llibre de poemes sempre és interessant, però tenir-los en forma de cançó és una altra història. Un tresor literari en forma de música d’aquest ‘poeta de la llum‘ . I.A. ***
Nina – Naraina (Kasba music, 2010)
Amb aquest segon disc Naraina demostren com es fa bona música i amb estil, mantenint el caràcter festiu que sempre els ha marcat. Amb un aire més pop, però sense deixar de banda la rumba que els ha caracteritzat, ens presenten aquesta nina plena de textures i colors diferents, de sons que acompanyen a moure el cos i posar-se a ballar. En el disc hi trobem col·laboracions molt diferents que apunten cap a una pluralitat d’estils diferents com el hip-hop amb El Nota o uns sons més mediterranis i tradicionals amb en Yacine Belahcene. I.A. ***
Matilda – Refree (Marxophone, 2010)
Raül Frenandez ens presenta el seu cinquè treball, un disc molt personal i intimista. Una veu dolça i suau, és acariciada per unes melodies tendres i molt innocents, però que beuen de grans moments d’orquestració. Tal i com diu en Brad Jones, qui ha produït el disc, “és com si m’estiguèssin explicant un meravello secret“, i és que la veu de Refree juntament amb la misteriositat de les melodies acompanyen a escoltar una vegada i una altra el disc, descobrint que amaga cada segon. Disc rere disc ens sorprèn cada cop més, arribant a fer petits tresors com aquest, un dels millors discs amb joies com “Al senyor Beltran”, “Els veïns nudistes” i “Mil i un possibles finals”. L’imprescindible dins de la col·lecció particular de cada un, cal deixar-se encisar per la seva bellesa. I.A. ****
Tot aquest recull de discs ha estat possible gràcies a la col·laboració dels grups i de les discogràfiques, i des d’aquí volem agrair la seva col·laboració. L’equip del Rockdemà.
