Del 3 al 6 de novembre, se celebrà a Manresa la 14a Fira d’Arrel Mediterrània. Enguany, amb un clima força mes temperat que les anteriors edicions, però amb alguns dies plujosos que van boicotejar un xic els espectacles de carrer. Gran part dels espectacles però, es realitzaren sota cobert, entre envelats, locals i ateneus de la ciutat, i la Fira es pogué dur a terme gairebé a la seva totalitat. Així, la capital del Bages acollí un programa amb un total de 121 companyies de vint-i-quatre nacionalitats diferents i 263 activitats. Així doncs com cada any, es pogué gaudir d’una àmplia oferta d’espectacles de música, teatre i dansa, per a un públic tant familiar, con infantil, jove i adult.
Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació d’un circuit de concerts familiars, es realitzaren espectacles com el dels Xerramequ Tiquis Miquis amb Les Musiquetes de l’Eriçó Bru, els quals ompliren la Plaça Major el dissabte al migdia amb teatre, música i cançó, apropant emocions i sentiments als més menuts de la casa. Com a any que la Mediterrània dedicà a la imatge, es comptà amb vàries propostes audiovisuals sobre les tradicions i identitat catalanes, com la de Compartir Dóna Gustet, presentaran Arròs movie, la primera pel·lícula de tradició oral –cinema i música en directe- i Quico El Célio, El Noi i El Mut de Ferreries & ‘Botifarra’ amb La Barraca, un viatge musical i vivencial des dela Catalunya del Delta de l’Ebre fins ala Costera del País Valencià. L’envelat del Pati del Casino va estar dedicat íntegrament a propostes de circenses amb tres espais escènics.
Divendres nit, cal destacar a nivell musical la presentació del nou treball de Feliu Ventrua a l’Stroika, “Música i lletra”, el qual combinà els nous temes amb cançons dels seus anteriors treballs, acompanyat en els darrers temes pel el cor masculí Lúpulus Emsembla. El cantautor de Xàtiva omplí la sala, aconseguint crear un clima especial de calidesa amb un toc especialment poètic amb el degoteig de la pluja de fora. Seguidament, a La Peixera, els solsonencs Les Absentes engrescaren al públic de l’atepeït pub manresà versionant cançons catalanes de totes les èpoques, des del Conte Medieval d’Esquirols i La Gallineta de Lluís Llach, fins a l’apoteòsic Oh yeah! d’Antònia Font.
El dissabte al migdia, l’Ateneu Popular Cala Samsona, nou espai dela Firad’enguany amb l’escenari natural de fons de Montserrat iLa Seu, oferí el folk electrònic d’Assabè, inspirat a la vessant més enèrgica i festiva dels Balcans amb una melòdica i viva veu femenina, un acordió i un saxo. El duet aconseguí animar als assistents, després d’una llarga nit que acabà amb els DJ’s del Vermell. A la tarda,la Bandade Xeremiers dela Ciutatde Palma dugueren aires illencs al Passeig. L’envelat dela PlaçaMilcenteari, dugué la fi de festa amb Rumba Vella.
Diumenge es pogué gaudir de l’únic concert-ball d’enguany, a la Taverna de la Fira, a càrrec del jove sextet Tazzuf, guanyador del Premi Sons de la Mediterràniade 2010, el qual presentà el seu primer treball, “Camaleons Diatònics”. Malgrat el reduït espai, el públic més dansaire gaudí de valsets, xotis, cercles cirquesians, xampanyes i un bon tou de balls tant col·lectius com de parella. La Mediterrània finalitzà enguany amb la mítica Jènifer, que es traslladà de Castelledefels ala Catalunya Central amb els seus creadors, Els Catarres, els quals aconseguiren omplir l’envelat dela Milcentenari d’un públic intergeneracional entregat de ple, des de mares i pares amb nens al coll, fins a preadolescents que entraven emocionades al seu primer concert, fins a joves i no tant joves que deien adéu ala Fira a ritme d’aquest amor prohibit d’estiu.
TEXT: Clàudia Viladrich
