El passat dissabte 4 de febrer, malgrat el gèlid ambient del cor de Catalunya, la sala Stroika de Manresa restava embriagada d’aquell especial caliu d’un doble concert amb grups casa. David Rosell, vocalista i guitarra de Dept i guitarra de Mesclat, feu doblet. Els bagencs Dept, ben puntuals, obriren la nit combinant temes del seu darrer treball, “Control” (Música Global, 2011), amb d’altres d’antics. El públic incondicional corejava els temes dels U2 catalans. I és que el pop-rock de Dept, al seu moment, amb el seu primer treball el 2001, va trencar esquemes dins del panorama musical català existent aleshores, creant un estil propi i ben diferent del que hi havia fins aleshores.
A mitjanit Mesclat feia el toc d’inici al Bages de la seva gira d’aquest 2012, després d’un parèntesis en el qual els membres de la banda s’han dedicat als seus altres grups. I és que el propi nom descriu el grup: nasqué amb la confluència de músics provinents de d’altres bandes a cavall entre el rock i el folk, consolidant-se amb un estil propi de rock d’arrel. El vocalista berguedà, Titot, obria la nit amb el barret de copa, tot animant el públic, que anava omplint progressivament la sala, amb la gresca i lluita que caracteritza tot concert de Mesclat, ja amb deu anys d’història. Molts dels temes eren introduïts amb amb un discurs de clara crítica social, política i reivindicativa cap a la realitat catalana i la seva història. Sonaren temes mítics revolucionaris com “Au, jovent”, al crit de “Via fora!”, “El rei vol corona” , amb referències actuals al cas Urdangarín, o “Viure”, un clam a la llibertat, i no hi faltà el crit la igualtat i en contra del racisme, amb la rumba “Com goses”. Francesc Ribera no deixà en cap moment el toc d’humor, tot presentant temes versionats, com “També per tu”, de Martí i Pol, o “Torna, Serrallanga”,’d’Esquirols, aclamat per tot el públic. En aquesta gira 2012 la banda presenta alguns temes nous, encara inèdits, des de l’adaptació del tradicional ball de Sant Ferriol, “Sant Ferriol 1637”, fins a cançons amb referències històriques d’arreu dels Països Catalans, amb “Tarragona 106 aC” fins a “Formentera 1697”, al voltant . del patró eivissenc Marc Ferrer, impulsor del repoblament de l’illa a principis del segle XVIII.
Entre els bisos cal destacar-hi el cant improvitzat amb les naycres, amb un combat entre els propis músics i els voluntaris del públic que s’animaren a pujar a l’escenari, com fou el cas dels membres de la formació manresana Kòdul, que animaren a votar-los als Premis Enderrock. La formació s’acomiadava amb la cançó homònima “Mesclat”. I l’Stroika visqué amb un somriure un horitzó d’un cel lliure.
TEXT : Clàudia Viladrich
