L’Stroika fa un Mesclat

 

El passat dissabte 4 de febrer, malgrat el gèlid ambient del cor de Catalunya, la sala Stroika de Manresa restava embriagada d’aquell especial caliu d’un doble concert amb grups casa. David Rosell, vocalista i guitarra de Dept i guitarra de Mesclat, feu doblet. Els bagencs Dept, ben puntuals, obriren la nit combinant temes del seu darrer treball, “Control” (Música Global, 2011), amb d’altres d’antics. El públic incondicional corejava els temes dels U2 catalans. I és que el pop-rock de Dept, al seu moment, amb el seu primer treball el 2001, va trencar esquemes dins del panorama musical català existent aleshores, creant un estil propi i ben diferent del que hi havia fins aleshores.

A mitjanit Mesclat feia el toc d’inici al Bages de la seva gira d’aquest 2012, després d’un parèntesis en el qual els membres de la banda s’han dedicat als seus altres grups. I és que el propi nom descriu el grup: nasqué amb la confluència de músics provinents de d’altres bandes a cavall entre el rock i el folk, consolidant-se amb un estil propi de rock d’arrel. El vocalista berguedà, Titot, obria la nit amb el barret de copa, tot animant el públic, que anava omplint progressivament la sala, amb la gresca i lluita que caracteritza tot concert de Mesclat, ja amb deu anys d’història. Molts dels temes eren introduïts amb amb un discurs de clara crítica social, política i reivindicativa cap a la realitat catalana i la seva història. Sonaren temes mítics revolucionaris com “Au, jovent”, al crit de “Via fora!”, “El rei vol corona” , amb referències actuals al cas Urdangarín, o “Viure”, un clam a la llibertat, i no hi faltà el crit la igualtat i en contra del racisme, amb la rumba “Com goses”. Francesc Ribera no deixà en cap moment el toc d’humor, tot presentant temes versionats, com “També per tu”, de Martí i Pol, o “Torna, Serrallanga”,’d’Esquirols, aclamat per tot el públic. En aquesta gira 2012 la banda presenta alguns temes nous, encara inèdits, des de l’adaptació del tradicional ball de Sant Ferriol, “Sant Ferriol 1637”, fins a cançons amb referències històriques d’arreu dels Països Catalans, amb “Tarragona 106 aC” fins a “Formentera 1697”, al voltant . del patró eivissenc Marc Ferrer, impulsor del repoblament de l’illa a principis del segle XVIII.

Entre els bisos cal destacar-hi el cant improvitzat amb les naycres, amb un combat entre els propis músics i els voluntaris del públic que s’animaren a pujar a l’escenari, com fou el cas dels membres de la formació manresana Kòdul, que animaren a votar-los als Premis Enderrock. La formació s’acomiadava amb la cançó homònima “Mesclat”. I l’Stroika visqué amb un somriure un horitzó d’un cel lliure.

TEXT : Clàudia Viladrich


Foc, teca, màgia: vint anys de Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

En el marc de la programació del Tradicionàrius, el Centre Artesà celebra cada darrer cap de setmana de gener els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia, la tradicional festa mallorquina de Sant Antoni traslladada a la Vila de Gràcia. El divendres 27 de gener, va obrir-se al CAT amb taller de danses mallorquines. Abans del ball de bot, hi hagué la presentació del llibre-DVD, “Una persona amb un sac penjant a l’esquena”, de l’Associació Mapasonor, editat per la revista Caramella. El llibre és el diari de viatge per les illes mediterrànies Creta, Sicília i Balears, donant a conèixer la seva realitat sociocultural i, especificament musical. La publicació consta d’un annex amb articles dels etnomusicòlegs i antropòlegs de la música Josep Martí, Jordi Alsina, Nuccia Maugeri, Robert Alzina i Francesc Vicens.

Després de la presentació d’aquest primer exemplar de la col·lecció, amb interessants projeccions audiovisuals amb la col·laboració de músics com Al Mayurca, la pista de ball de l’Artesà començà a omplir-se d’experimentats dansaires de ball de bot, tant mallorquins com del Principat, al so de la joveníssima formació Agrupació Campanera de Pinyol Vermell, els quals aprofitaren per presentar el nou disc “Sense aditius”. La banda finalitzà el concert amb la nostrada Bolanguera, que els dansaires ballaren al voltant de la sala. El CAT s’omplí progressivament de rotllanes de jotes, boleros, fandangos i mateixes, i amb Al-Mayurca s’arribà al punt àlgid de la nit, els quals amb motiu del vintè aniversari de Sant Antoni a Gràcia i el vint-i-cinquè del Festival Tradicionàrius, es reuniren després d’una aturada de quatre anys, amb la pèrdua del seu líder i fundador Toni Roig, oferint el seu repertori més emblemàtic. El “no n’hi ha prou” del públic donà el toc final a la primera nit d’uns esperats Foguerons.

El dissabte 28, el plugim matinal féu bondat des de mitja tarda i, a les vuit del vespre a la Plaça de la Vila un grapat de colles de cultura popular de Gràcia, des de diables fins a tabalers, gesganters, bastoners i castellers, iniciaren una cercavila fins a la Plaça de la Virreina, on s’encengueren les fogueres i la màgica nit donava el seu toc d’inici. A la cercavila hi participaren els Xeremiers de Mallorca, La Sacaraida, els geganters de Gràcia, els Trabucaires de Gràcia, els Bastoners de Gràcia, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Bastoners de Barcelona, els Dimonis d´Albopàs, La Vella de Gràcia, el Drac de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia, la Malèfica del Coll, en Gaudiamus Drac del Coll i el grup de percussió Kabum, de Gràcia. Mentrestant, les espurnes de Plaça del Nord i del Diamant ja cremaven, els botifarrons, sobrasades i carn a la brasa es coïen a les desitjades graelles. Les places i carrers s’embriagaven del caliu del foc i de les colles que, ajagudes en rotllana, sopaven per agafar forces per la llarga nit, acompanyats d’una revetlla amb ximbombes, cantadors i glosadors.

Per tal d’assegurar la ballada de la nit a causa de la previsió metereològica, l’organització optà enguany per traslladar el ball al CAT. A quarts de dotze Pinyol Vermell tocava les primeres notes i, igual que divendres, Al Mayurca s’encarregà de tancar la nit, aquesta vegada amb l’Artesà ple de gom a gom, fins i tot veient-se obligats a tancar l’aforament. Al bar de l’Artesà, el Via Fora!, i a la Plaça d’Anna Frank, el caliu de la festa bullia.

Per cloure la vintena edició de Sant Antoni a Gràcia, diumenge 29 la Casa de Menorca celebrà el seu 25è aniversari amb ball a càrrec del grup Reixa i dinar popular.

Bona teca, foguerons per escalfar un hivern que sembla, comença de debò, gresca i germanor d’un poble mediterrani.

TEXT : Clàudia Viladrich


‘Dues pedres’ al BarnaSants

El festival de música BarnaSants va encetar el pasat dia 26 de gener amb un ple complet del cantautor Sanjosex. Dissabte va ser el torn de’n Cris Juanico que venia a presentar-nos el nou espectacle que està girant per tot el país.

‘Dues pedres’ és com ha anomenat el cantant menorquí a aquesta gira, en la que presenta les cançons dels seus discs en solitari, així com dels ja desapareguts Ja T’Ho Diré. Tal i com ell explica, és un recull de cançons revestides, mantenint el seu estat pur i nítid. Cançons en un format més senzill, només guitarra i contrabaix, però, com va matissar, no vol dir que siguin simples.

Cris Juanico va oferir un concert en clau molt intimista a l’Auditori de Barcelona, on va fer broma dient que va tastant cada una de les sales d’aquest espai. Va començar el concert amb “Si vens”, una de les cançons més emblemàtiques de la seva ex banda, Ja T’Ho Diré. Tampooc hi van faltar cançons com “Fragils pensaments”, “Tu si que en saps”, “L’univers” i “Res no es mou” entre d’altres.

Tampoc hi podien faltar les cançons com”Loca somera” o “Pedres que ratllen” del seu darrer disc, ‘Pedres que ratllen’ (RGB Suports / Aumón, 2010) que dóna nom al nou format de l’espectacle, aquest cop deixant descansar als Mags de Binigall, i només queant-se amb en Joan Solà Morales.

El bon humor mai l’ha deixat i va fer broma en temes d’actualitat com el cas d’Spanair, ja que tal i com va comentar, ell havia de tornar amb aquesta companyia cap a casa, i no sabia si podria, i va demanar una mica de clemencia a la gent i que l’acollíssin a casa seva.

Senzillesa, tendresa i dolçor és el que es desprenen d’aquestes versions, de les quals en sortirà un disc aquest any, “més per vosaltres que per nosaltres” com va confessar Juanico, ja que molta gent ho ha anat demanant concert rere concert.

TEXT : Ignasi Arauz


Monsieur Cousteau

Ja podeu escoltar com sona el nou single, “Monsieur Coustea”, dels nou disc d’Els Amics de les Arts, ‘Espècies per catalogar’ (Discmeci, 2012)

 

 

Parli’m d’aquells móns llunyans,
de les espècies per catalogar
que ningú mai ha vist abans.

Porti’m a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.

Un viatge fragmentat. Un fascicle setmanal.
Sóc l’home que busca.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

Mil balenes a tocar.
Sentir l’electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.

Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall.
Vostè escafandre, jo xandall
confiï amb mi, anem més avall!

Que amb aquest comandament puc eternitzar el moment
o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.

Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.

Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?
Monsieur Cousteau, a mi no em cal l’Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te’n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l’oceà des d’una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

TEXT : Redacció Rockdemà


‘Espècies per catalogar’, la portada!

Avui ens hem llevat amb una novetat important i esperada. Avui s’ha fet pública la portada del nou disc d’Els Amics de les Arts ‘Espècies per catalogar’ (Discmedi, 2012).

A travès del seu bloc, l’eina que utilitzen per a comunicar-se amb tots els seus seguidors, han desvetllat quina cara farà aquest nou disc així com els títols de les cançons.

La foto està feta durant el nostre Safari Fotogràfic per diferents punts de Catalunya. Aquesta concretament la vam fer prop del far del Cap de Creus. No cal dir que totes les imatges que surten al disc són obra del nostre inseparable Ibai Acevedo. Va ser ell qui ens va animar a triar aquesta imatge. De seguida ho va veure molt clar: “Chicos, es esta”. I com que l’Ibai quan es fot a xerrar et pot convèncer del que vulgui doncs així va ser. La veritat és que ens agrada moltíssim. És una bona síntesi de les idees que teníem quan vam plantejar les sessions: espais oberts, paisatges, cels, siluetes… Aquesta ho té tot.

A part també han informat que dimarts s’estrenarà la cançó “Monsieur Costeau” per fer més lleugera l’espera fins el 14 de febrer, dia en que surt a la venda el disc.

1.- L’affaire Sofia
2.- L’home que dobla en Bruce Willis
3.- Monsieur Cousteau
4.- Els ocells
5.- Louisiana o els camps de cotó
6.- Carnaval
7.- A aquestes alçades de la pel·lícula
8.- Ciència-ficció
9.- Miracles
10.- L’arquitecte
11.- El matrimoni Arnolfini
12.- Tots els homes d’Escòcia

TEXT: Redacció Rockdemà


25 anys d’arrel al CAT

Ara fa vint-i-cinc anys s’inagurava el Centre Artesà Tradicionàrius, l’única sala amb programació estable i consolidada de música folk als Països Catalans. El passat divendres 13 de gener es va inagurar aquesta 25a edició amb la ja tradicional cercavila intinerant, a càrrec dels Ministrers de Vila Nova, des de la Plaça de la Vila fins al CAT, donant pas a l’obertura.

El concert inagural fou molt especial, a tall d’homenatge a tots els grups que han passat pel festival i les seves melodies, tant ballades i escoltades pel públic incondicional. El músic i productor Xavi Lloses va rebre l’encàrrec de seleccionar vint-i-cinc temes de música folc i arrenjar-los i reinterpretar-los. Acceptà la proposta i, tal com explica, donat el seu intent frustat d’ingressar a l’Escolania de Montserrat de petit, ara arriba acompanyat de L’Escolania de la Quadratura del Cecle, el seu grup de confiança, així com la col•laboració especial del joveníssim Marcel Marimon, fill de Marcel Marimon, un dels fundadors el 1988 del primer Festival Tradicionàrius.

El vestuari blanc dels músics, representant la nostrada l’escolania, conviu amb amb els ritmes contemporanis i moderns dels arranjaments de Lloses, passant del rock fins a la música electrònica. El concert anà acompanyat de projecccions audiovisuals dels espectacles i ballades al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Un homentatge a aquest quart de segle de música i cançons que vénen de molt més enrere i perviuen a la cultura del país, revestides amb els colors del segle XXI. En aquesta 25a edició del Tradicionàrius, hi actuaran gran diversistat de bandes de música tradicional per dansar fins passada la mitjanit, com El Pont d’Arcalís, Al-Mayurqa, Tazzuff, Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries amb Pep Gimeno “Botifarra” o Betzuca. El darrer cap de setmana de gener estarà dedicat als aires mallorquins, amb els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Es comptarà també amb la festa del 40è aniversari del grup degà de l’animació infantil als Països Catalans, Ara va de bo. Alhora, cal destacar-hi la participació d’alguns grups i cantautors que fusionen la música tradicional amb altres estils. Així, trobem a un dels joves valors del pop-folk, Nico Roig, junt amb Miquel Gil, la formació guanyadora de la 4a edició del Concurs Sons de la Mediterrània, Riu, amb arranjaments celtes, l’alegria i disbauxa folk-punk d’Ebri Knight, el duet Assabè, síntesi de la música balcànica, Pere Jou, membre de la banda Quart Primera, junt amb Marta Rius, el cantautor solsonenc Roger Mas, i una clausura del cicle amb el retorn als escenaris del folk-rock de Mesclat.

TEXT : Clàudia Viladrich


Pau Riba i De Mortimers, l’altre Jesús de Natzaret

Al llarg d’aquestes festes en nombroses poblacions i barris s’ha pogut gaudir dels mítics Pastorets. Tots, poc o molt, amb referències humorístiques a la realitat actual, com és el cas del Rovelló de Ponts (La Noguera) que té por de Satanàs perquè s’assambla a l’Aznar i parla pixapí.

Ja fa anys que Pau Riba va crear l’espectacle “Jisàs de Netzerit”, la història de Jesús de Natzaret anant més enllà de la història, una trama paral·lela entre la vida de Jesús i La Guerra de les Galàxies. Transgressió i transvocàlic, narrat en dialecte català Que-te-lé, afectat per una correguda de vocals, canviant l’ordre de les coses, amb anarquia, com el mateix Pau Riba. Riba duu a l’escenari l’espectacle acompanyat de De Mortimers, els quals canten, dramatitzen, humoritzen, dinamitzen i interactuen amb el públic, amb una fusió d’arts que acaben conformant un espectacle complert en tots els sentits: per a tots els públics, històric, humorístic, satíric, musical i proper. Mentre De Mortimers canten, expressen, toquen instruments de joguina i objectes quotidians, volten pel públic fent fins i tot massatges al cap als assistents, Pau Riba explica una narració molt detallada d’en Jisàs, fins arribar a un èxtasi espatarrant, el “subidón”, com anuncien De Mortimers, arribant a fer creure al públic que ha passat a una altra vida i a partir d’ara caldrà homenatjar-lo. Tot plegat, amb referències a l’actualitat del moment, on les tisores i guillotines no hi manquen, i el portal de Betlem es converteix en un Mas dalt d’un Pujol en un món embriagat de PI-PÍ –seguint la transposició vocàlica-.

L’espectacle enguany s’ha dut a terme a deu poblacions catalanes, i el passat 4 de gener l’equip de rockdemà va tenir el goig de gaudir-lo al Centre Artesà Tradicionàrius, ala Vila de Gràcia, espai on cada any es realitza. De Mortimers ens han encandilat, i això és el que ens han explicat al restaurant del CAT:

Quan neix De Mortimers ?

Oficialment el 2000, havíem de posar una data, malgrat anteriorment ja havíem fet coses. Fou a Barcelona, en un muntatge poètico-musical

 De Mortimers canteu, feu teatre, toqueu … com us definiu ?

Som un col·lectiu de gent amb diversistat d’inquietuds artístiques, des del cinema, passant pel teatre, la música, la poesia …

Com sorgeix la unió de Pau Riba amb De Mortimers ?

Pau Riba va iniciar l’espectacle “Jisàs de Netzerit” amb Toti Soler, recuperant les nadales tradicionals amb sirventès, versionant les lletres de les cançons populars amb referències a l’actualitat, la política …; aquest fou l’embrió de l’espectacle d’avui. A partir d’aquí va crear un llibre-CD, amb còmic i música, narrant la història que s’havia dut en escena. Per completar la part musical va contactar amb nosaltres, per la grabació de la peça “Caïm mata a Abel”, on fèiem la percussió amb la panxa. Al disc original era Pascal Comelade qui realitzava la percussió.

A part del CAT, on heu dut enguany l’espectacle?

En total hem fet deu bolos, a Granollers, al Bages, a Guissona, a Montgat, a Les Borges Blanques, a Lleida i aquí a la Vila de Gràcia.

Formeu o heu format part conjuntament d’algun grup de música ?

Actualment no, cadascun de nostres està implicat en diferents projectes de diverses disciplines artístiques. Havíem format part de Matralletes-TT, on fèiem un recull de cançons per un musical.

Quin és el proper espectacle que De Mortimers ens prepara ?

Tenim mig embastat un espectacle de circ, “Una d’ostres”.

Així tanquem doncs aquest capítol zero de La Guerra de les Galàxies, com afirma Pau Riba al final de l’espectacle, on nadales, narració i sàtira polítco-social conflueixen en una història ocorreguda fa 2000 anys i uns fets que succeïran al cap de 2000 més, i esdevénen un original regal de Reis dut per l’estel anàrquic de la Pau.Utopia?

TEXT : Clàudia Viladrich


Més llibres per a les festes

Continuem amb la ressenya de llibres que han sortit recentment i poden ser un bon regal per aquestes festes.

SICUS, 20 ANYS AMB SABOR DE RUMBA – Cinta S. Bellmunt (Cossetània Edicions, 2011)

20 anys es diuen molt ràpid, però pasen lentament. Ens trobem davant d’un llibre que ens explica la història de Sicus, el cantant de Sabor de Gràcia. Una llarga trajectòria de rumba i mestissatge, de moments dificils i d’èpoques brillants. Un repàs a la seva història que s’acompanya d’un repàs gràfic a travès de fotos de tota la seva vida. Un nen gitano que ja va nèixer per a triomfar, tot un rumbero de cor. El llibre ve acompanyat d’un DVD amb entrevistes, actuacions i video-clips de tota la seva trajectoria profesional, i d’un CD amb versions en clau de rumba de cançons que l’han marcat com “Ara que tinc 20 anys” del Serrat o el “Boig per tu” de Sau.

A tots aquells amants de la rumba cal que tingueu aquest llibre, ja que, estem davant d’un dels rumberos catalans més importants dels últims temps, després dels grans Pescailla i Gato Perez.

LA CUINA DE MUMARE – Maria del Mar Bonet (Ara llibres, 2011)

Un homenatge és com podríem calificar aquest llibre que acaba de publicar la Maria del Mar Bonet. Hem descobert una altra faceta de la cantant mallorquina. En aquest cas, es tracta d’un llibre de receptes d’arreu del món i de Mallorca, receptes que segurament havia probat ella de la mà de la seva mare, a qui li dedica el llibre, o tal i com ella li diu, mumare.  El llibre inclou un pròleg on la Maria del Mar ens explica una mica, d’on li venen els records i l’empenta per a escriure un llibre com aquest. A més també ens explica una mica la història de la seva mare. Tot això cal amanri-ho amb unes il·lustracions que ha fet en gran part ella mateixa, com la portada mateix.

Un llibre de receptes, que a més d’un pot inspirar per a innovar una mica en els menús tradicionals de les festes.

GIRALLUNA – Luis Eduardo Aute (La Galera, 2011)

Un petit gran tresor, d’una tendresa i una sensibilitat extremes és el que ens regala Luis Eduardo Aute amb aquest llibre. Aprofitant la cançó de “Giraluna” ha volgut explicar la història amb dibuixos fet amb llapis i carbonet i en forma de conte. La història d’un girasol que dormia de dia i de nit es meravellava de la llum de la lluna, un giralluna.

Del llibre hi ha la versió original en castellà i la versió catalana. Com a regal s’hi encarta un disc amb la cançó del Aute i una làmina del llibre.

JO MATARÉ MONSTRES PER TU – Santi Balmes i Lyona (Principal dels llibres, 2011)

El cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, i la realitzadora de videoclips i dissenyadora gràfica Marta Puig, més coneguda com a Lyona, s’han aventurat a escriure un conte per a nens i per a no tant nens. Es tracta d’un conte infantil escrit per en Santi Balmes, que ens descobreix una faceta que desconeixiem, la d’escriptor; i il·lustrat per la Lyona. Una història basada en un somni real que tenia quan era petit, amb el rerefons de la lluita contra la por. Tal i com hem dit, té una doble dualitat, la història infantil d’una nena que té por dels monstres que viuen cap per avall, i al revés; i de la idea del joc i de la lluita contra el conscient i el sub-conscient. Per això tant pot ser un conte per a nens petits com per a adults.

El títol del llibre pren vida arran d’una de les cançons més conegudes de la banda de Santi Balmes, “Un día en el parque”, del disc ‘Cuentos chinos para niños del Japón’ (Naïve, 2007). No cal tenir por de res, i menys de comprar aquest llibre encara que no sigui per a un nen petit, a tothom li agradarà i apreciarà la tendresà de la mà dels dos autors.

TEXT : Ignasi Arauz


“Cal veure el got sempre mig ple i no mig buit”

Entre sorolls de cotxes i ambulàncies, gent passejant i badant, i el batibull del centre de la ciutat, ens vam asseure a prendre un refresc amb en Josep Romeu per a indagar dins d’aquesta “La mirada infinita” ( Temps Record, 2011). Ell va acabar prometent-nos: “T’ho prometo, deixarem l’abans i només serem l’ara!”, arribant a entendre el concepte que ens vol transmetre amb les seves cançons. Realment una persona molt optimista i alegre!

Ignasi Arauz (I.A.) (Rockdemà) : Cap a on mira aquesta ‘Mirada infinita’ que ens presentes?

Josep Romeu (J.R.) : Mira cap a un futur ambiciós, cap a un futur millor, però també cap a un present que d’alguna manera voldríem intentar millorar de les maneres que sigui, a nivell proper, local, amb els amics, amb els petits actes a petita escala… a nivell més gran, a totes aquelles coses que ens agradaria canviar, aquelles coses que avui en dia no ens acaben de fer el pes, tot el tema de les retallades d’avui…. La idea de que tot funcioni millor, un canvi social que comença amb els petits canvis. D’altra banda, també mira cap a un creixement personal, cap a un equilibri, cap a l’avançar.

I.A. : Que ens pretén explicar aquest disc?

J.R. : Parla de tot això que et comento, de l’aprenentatge constant, aprenentatge infinit, que dóna sentit a aquesta vida, a l’evolucionar, i sempre des d’una mirada optimista. Mirant sempre el cantó positiu de la vida, i emprenent els reptes amb un somriure.

I.A. : Quines diferències hi ha en relació al teu primer treball?

J.R. : A nivell de lletres, són més elaborades ja que d’una banda, quan vaig fer le primer disc, les cançons ja feia molt de temps que les havia escrit. El creixement personal també ha influit, i en el nivell literari hi ha influit el fert que hagi llegit bastants més poetes de casa nostra com Agustí Bartra, Vicenç Andrés Estellés o Joan Salvat-Papasseit. A nivell musical, hem fet un salt qualitatiu en el fet que tenim un preductor musical, en Jesús Rovira, el baixista de Lax’n'Busto. En quant a l’estil musical hi ha hagut un canvi ja que ara ens hem aproximat més enre l’acústic i el pop, tot i que no m’agradi etiquetar-ho. Tot degut a que el nivell d’influències de la infància també ens hi ha portat, i perquè en Jesús és un tema que el tracta molt sovint.

I.A. : Comences el disc dient-nos “Que pari tot”. Però és per amor o per a millorar la societat o el món en que vivim?

J.R. : Que pari tot és una manera de dir: “a vegades la vida va massa ràpid i tenim mases coses al cap i tot va molt depresa; fem uan cosa, fem una parada, ens prenem uns segons i reflexionem que la vida continua i hem de ser conscients que hem de millorar el món i a nosaltres mateixos”. És en aquest sentit, de que l’important és gaudir i passar-s’ho bé en la vida.

I.A. : Ens dius “Llarga vida a tots els qui camenen regalant un tros de vida a cada pas”, tu que ens regales amb aquest disc?

J.R. : Això ho han de dir les persones. Crec que regala optimisme, somriures, energia (si més no és el que intento), amor, qüestionar-se les coses, reflexió, …

I.A. : Hi dues cançons on fas referència a l’Ovidi Montllor, a “Crítica / autocrítica” i a “En clau de futur”. Ha estat un dels teus referents musicals?

J.R. : Si, ha estat un dels meus referents musicals, i no només ell, sinò que n’hi ha molts. Silvio Rodriguez, Jorge Drexler, Ismael Serrano, Lluís Llach, Raimon, …. entre d’altres. L’Ovidi sobretot quan a coeherència i conseqüència del seu projecte musical.

I.A. : A “Crítica / autocrítica” de qui ens parla? Tu et consideres molt crític?

J.R. : Tot el disc és un equilibri entre jo i tothom. No hi ha cap cançó que sigui a nivell personal, sempre hi ha alguna cosa que crea un doble fil. Jo sempre em faig autocrítiques de la meva vida tant positiva com negativa, així com de l’entorn. Crec que és una manera molt sana d’evolucionar i avançar amb aquesta dualitat, criticar i autocriticar-se, tant negativa com positivmanent.

I.A. : “Més enllà d’un silenci, més enllà d’un segon, més enllà d’una espera hi ha un moment que no avisa, hi ha un moment que és per tu.” Quin és aquest moment?

J.R. : El moment de poder fer aquest disc, de publicar-lo, de fer un video-clip, fer una nova pàgina web, fer entrevistes, fer aquesta cola aquí amb tu, ja val la pena. És el fet de no deixar d’entendre la vida sempre fent el que t’agrada. És molt fàcil de dir, però molt complicat de fer. 

I.A. : Ens dius que hi ha més moments negatius que positius, per tant podriem considerar-te una persona pesimista?

J.R. : No, jo sóc molt optimista, però sempre hi ha moments positius i negatius. Per a mi, personalment, no hi ha més moments negatius en la vida. Hi ha gent que sempre s’està queixant i patint, però jo no!

I.A. : A “Mil motius” hi trobem una clara tendència independentista?

J.R. : Explicitament no sé si faig al·lusió a la independència, parlo de la llibertat dels pobles, però no només d’aquest, sinó de tot el món, en clau internacional.

I.A. : Tancant el disc podem escoltar la cançó “Metres” i ens preguntem qui podrien ser aquests mestres?

J.R. : Amics, companys, parelles, col·legues, coneguts, fills, germans, …. en definitiva, qualsevol persona que estimem. Però no només persones, sinó un col·lctiu, un poble, l’estima, l’apreci, …

I.A. : Per tant podríem considerar la cançó com uns agraïments més extensos?

J.R. : Doncs si, i tant! Molt bona! Molt bona reflexió!

I.A. : Com definiries el disc?

J.R. :  El definiria com una manera d’entendre la vida, el que t’he dit al pricnipi, a través de veure el got sempre mig ple i no mig buit. Avançar endavant sempre amb un somriure, tant a nivell personal, col·lecitu, social, nacional, a nivell de generel, a nivell internacionalista, a nivell de tot. Sempre en clau positiva, optimista, ja que és molt important, perquè les coses si te les planteges negativament no t’acaben aportant mai res, i t’ho dic per experiència personal. Millor amb un somriure i avançar!

TEXT : Ignasi Arauz


’07:03 AM’, en Pep Suasi més matiner

Aprofitant l’estiu, el bon temps, les vacances, les festes majors, els envelats, els concerts i la fresca, vam aprofitar per a entrevistar a en Pep Suasi, que veni amb el seu primer disc en solitari acabt de sortir de fàbrica. Mentre la festa continuava fora, un cop acabat el seu concert a les festes de Felanitx, vam aprofitar per parlar d’aquest disc i de la seva recent carrera en solitari.

 

Ignasi Arauz (I.A.) : En aquest primer disc en solitari que hi podem trobar?

Pep Suasi (P. S.) : Hi trobem sis cançons més un track extra, que és un regal que em fa la Marta Elka i en Toni Pastor. És disc té un so més roquer, més dels anys setanta, més amb el que estavem acostumats amb els Fora des sembrat. Ara el que he fet és treure mig disc, només aquestes sis cançons, i d’aquí un temps, en treuré els altres sis que es complementaran i formaran el disc. Aquest és el format més roquer, l’altre és més tirant cap al circ, de fet es dirà ‘Suacirc’. En aquest trobem cançons que tenia en el calaix.

I.A. : Tot i fer-ho en dos tongades, ja havies fet un petit tastet del que seria aquest disc no?

P.S. : Sí, farà un parell d’anys, vaig editar un EP amb quatre cançons, d’entre les quals n’hi ha alguna que està aquí, i el vam repartir amb el diari d’aquí Mallorca. Vam fer-ne 6000 copies.

I.A. : De que ens parlen les cançons?

P.S. : D’amor, d’amor pur i dur. És un disc d’amor a les coses, de tenir satisfaccions, de respectar les coses, en aquest cas d’amor a una persona en concret. “Lo millor de mi” ja ho diu tot, és obvi; “Me inventaria” parla de tot el que faria per tenir al costat la persona que vull, que és la que tinc ara. I “Planta baixa” és la que s’enva de la línia, però si que és cert que jo sempre havia volgut tenir una planta baixa, les típiques plantes que tenim a casa, i que com mai les regues sempre es moren. I per això, com mai l’he tinguda, la tinc aquí en el disc. I “Satisfacció” és una cançó d’amor, una cançó molt depriment, com a contingut, ja que és el que m’ha passat a mi. La satisfacció és el fet de tenir una cançó d’amor.

I.A. : I el títol del disc, ’07:03 AM’?

P.S. : És com un homenatge a la gent treballadora, que es lleva a les 7 del matí ja que treballa, sortosament ja que tal i com estan les coses ara…, o a aquell que arriba a les 7 del matí, ja que arriba de treballar, o no. És un cant a la gent que es lleva a les 7 del matí.

I.A. : Com va sorgir la col·laboració amb la Marta Elka i en Toni Pastor?

P.S. : D’un principi aquest disc havia de ser un vinil, amb aquestes sis cançons a la cara A, i a la cara B, els mateixos sis temes cantats per altres artistes d’aquí Mallorca. La Marta és qui me’l va presentar primer, i amb els contractes amb la discogràfica s’havia de treure el disc ja, i llavors va quedar com a col·laboració. Suposo que en el proper disc, sortiran les altres cançons que han grabat els altres.

I.A. : El segell amb el que has editat el disc és RGB Suports. Això vol dir que tens les portes obertes per venir a tocar al Principat?

P.S. : Són amics! Durant tres anys jo vaig estar fent feina a la Mirona, en Xavi Fortuny és amic meu, però no per l’amistat m’ha tret el disc. En Xavi és un artista, així com la Glòria, ells aposten per a propostes com aquestes i això ja fa que tinguis les portes obertes, i pel fet de creure en la música com ho fan ells, en moments que noe s venen discs, ja té molt de valor. 

I.A. : Quin record et queda de Fora des sembrat?

P.S. : El concert d’avui vespre han vingut a tocar amb mi alguns dels companys de Fora des sembrat amb els que vam formar el grup, ja que la banda que m’acompanya habitualment no ha pogut venir. I records m’enqueden molts, vens aquí a Felanitx i quan pujaves aquí hi havia molt ambient. I tocar temes de Fora des sembrat, que dins del repertori n’hi ha que són meus, això també fa que sempre hi sigui present.

I.A. : Futurament podríem tornar-vos a veure tocar junts?

P.S. : Docns no ho sé, tampco vull crear dubtes, ja que cadascú fa la seva, no existeix la rutina d’assajar cada dia, i si una cosa s’ha acabat no té perquè continuar. Però tampoc sabria que dir-te, no ho se.

TEXT : Ignasi Arauz


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 458 other followers