Monsieur Cousteau

Ja podeu escoltar com sona el nou single, “Monsieur Coustea”, dels nou disc d’Els Amics de les Arts, ‘Espècies per catalogar’ (Discmeci, 2012)

 

 

Parli’m d’aquells móns llunyans,
de les espècies per catalogar
que ningú mai ha vist abans.

Porti’m a aquells mars remots,
on els indicadors de profunditat
diuen que és de valents baixar.

Un viatge fragmentat. Un fascicle setmanal.
Sóc l’home que busca.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

Mil balenes a tocar.
Sentir l’electrostàtica i el mar.
Calypso ve, Calypso va.

Ser-hi sense haver-hi estat.
Veure els colors dels esculls de corall.
Vostè escafandre, jo xandall
confiï amb mi, anem més avall!

Que amb aquest comandament puc eternitzar el moment
o puc tornar enrere.
Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció.

Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació.
Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.

Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?
Monsieur Cousteau, a mi no em cal l’Alta Definició.
Monsieur Cousteau, com més avall te’n vas, hi ha més pressió.
Monsieur Cousteau, creuant l’oceà des d’una habitació.
Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador.

TEXT : Redacció Rockdemà


‘Espècies per catalogar’, la portada!

Avui ens hem llevat amb una novetat important i esperada. Avui s’ha fet pública la portada del nou disc d’Els Amics de les Arts ‘Espècies per catalogar’ (Discmedi, 2012).

A travès del seu bloc, l’eina que utilitzen per a comunicar-se amb tots els seus seguidors, han desvetllat quina cara farà aquest nou disc així com els títols de les cançons.

La foto està feta durant el nostre Safari Fotogràfic per diferents punts de Catalunya. Aquesta concretament la vam fer prop del far del Cap de Creus. No cal dir que totes les imatges que surten al disc són obra del nostre inseparable Ibai Acevedo. Va ser ell qui ens va animar a triar aquesta imatge. De seguida ho va veure molt clar: “Chicos, es esta”. I com que l’Ibai quan es fot a xerrar et pot convèncer del que vulgui doncs així va ser. La veritat és que ens agrada moltíssim. És una bona síntesi de les idees que teníem quan vam plantejar les sessions: espais oberts, paisatges, cels, siluetes… Aquesta ho té tot.

A part també han informat que dimarts s’estrenarà la cançó “Monsieur Costeau” per fer més lleugera l’espera fins el 14 de febrer, dia en que surt a la venda el disc.

1.- L’affaire Sofia
2.- L’home que dobla en Bruce Willis
3.- Monsieur Cousteau
4.- Els ocells
5.- Louisiana o els camps de cotó
6.- Carnaval
7.- A aquestes alçades de la pel·lícula
8.- Ciència-ficció
9.- Miracles
10.- L’arquitecte
11.- El matrimoni Arnolfini
12.- Tots els homes d’Escòcia

TEXT: Redacció Rockdemà


25 anys d’arrel al CAT

Ara fa vint-i-cinc anys s’inagurava el Centre Artesà Tradicionàrius, l’única sala amb programació estable i consolidada de música folk als Països Catalans. El passat divendres 13 de gener es va inagurar aquesta 25a edició amb la ja tradicional cercavila intinerant, a càrrec dels Ministrers de Vila Nova, des de la Plaça de la Vila fins al CAT, donant pas a l’obertura.

El concert inagural fou molt especial, a tall d’homenatge a tots els grups que han passat pel festival i les seves melodies, tant ballades i escoltades pel públic incondicional. El músic i productor Xavi Lloses va rebre l’encàrrec de seleccionar vint-i-cinc temes de música folc i arrenjar-los i reinterpretar-los. Acceptà la proposta i, tal com explica, donat el seu intent frustat d’ingressar a l’Escolania de Montserrat de petit, ara arriba acompanyat de L’Escolania de la Quadratura del Cecle, el seu grup de confiança, així com la col•laboració especial del joveníssim Marcel Marimon, fill de Marcel Marimon, un dels fundadors el 1988 del primer Festival Tradicionàrius.

El vestuari blanc dels músics, representant la nostrada l’escolania, conviu amb amb els ritmes contemporanis i moderns dels arranjaments de Lloses, passant del rock fins a la música electrònica. El concert anà acompanyat de projecccions audiovisuals dels espectacles i ballades al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Un homentatge a aquest quart de segle de música i cançons que vénen de molt més enrere i perviuen a la cultura del país, revestides amb els colors del segle XXI. En aquesta 25a edició del Tradicionàrius, hi actuaran gran diversistat de bandes de música tradicional per dansar fins passada la mitjanit, com El Pont d’Arcalís, Al-Mayurqa, Tazzuff, Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries amb Pep Gimeno “Botifarra” o Betzuca. El darrer cap de setmana de gener estarà dedicat als aires mallorquins, amb els Foguerons de Sa Pobla a Gràcia. Es comptarà també amb la festa del 40è aniversari del grup degà de l’animació infantil als Països Catalans, Ara va de bo. Alhora, cal destacar-hi la participació d’alguns grups i cantautors que fusionen la música tradicional amb altres estils. Així, trobem a un dels joves valors del pop-folk, Nico Roig, junt amb Miquel Gil, la formació guanyadora de la 4a edició del Concurs Sons de la Mediterrània, Riu, amb arranjaments celtes, l’alegria i disbauxa folk-punk d’Ebri Knight, el duet Assabè, síntesi de la música balcànica, Pere Jou, membre de la banda Quart Primera, junt amb Marta Rius, el cantautor solsonenc Roger Mas, i una clausura del cicle amb el retorn als escenaris del folk-rock de Mesclat.

TEXT : Clàudia Viladrich


Pau Riba i De Mortimers, l’altre Jesús de Natzaret

Al llarg d’aquestes festes en nombroses poblacions i barris s’ha pogut gaudir dels mítics Pastorets. Tots, poc o molt, amb referències humorístiques a la realitat actual, com és el cas del Rovelló de Ponts (La Noguera) que té por de Satanàs perquè s’assambla a l’Aznar i parla pixapí.

Ja fa anys que Pau Riba va crear l’espectacle “Jisàs de Netzerit”, la història de Jesús de Natzaret anant més enllà de la història, una trama paral·lela entre la vida de Jesús i La Guerra de les Galàxies. Transgressió i transvocàlic, narrat en dialecte català Que-te-lé, afectat per una correguda de vocals, canviant l’ordre de les coses, amb anarquia, com el mateix Pau Riba. Riba duu a l’escenari l’espectacle acompanyat de De Mortimers, els quals canten, dramatitzen, humoritzen, dinamitzen i interactuen amb el públic, amb una fusió d’arts que acaben conformant un espectacle complert en tots els sentits: per a tots els públics, històric, humorístic, satíric, musical i proper. Mentre De Mortimers canten, expressen, toquen instruments de joguina i objectes quotidians, volten pel públic fent fins i tot massatges al cap als assistents, Pau Riba explica una narració molt detallada d’en Jisàs, fins arribar a un èxtasi espatarrant, el “subidón”, com anuncien De Mortimers, arribant a fer creure al públic que ha passat a una altra vida i a partir d’ara caldrà homenatjar-lo. Tot plegat, amb referències a l’actualitat del moment, on les tisores i guillotines no hi manquen, i el portal de Betlem es converteix en un Mas dalt d’un Pujol en un món embriagat de PI-PÍ –seguint la transposició vocàlica-.

L’espectacle enguany s’ha dut a terme a deu poblacions catalanes, i el passat 4 de gener l’equip de rockdemà va tenir el goig de gaudir-lo al Centre Artesà Tradicionàrius, ala Vila de Gràcia, espai on cada any es realitza. De Mortimers ens han encandilat, i això és el que ens han explicat al restaurant del CAT:

Quan neix De Mortimers ?

Oficialment el 2000, havíem de posar una data, malgrat anteriorment ja havíem fet coses. Fou a Barcelona, en un muntatge poètico-musical

 De Mortimers canteu, feu teatre, toqueu … com us definiu ?

Som un col·lectiu de gent amb diversistat d’inquietuds artístiques, des del cinema, passant pel teatre, la música, la poesia …

Com sorgeix la unió de Pau Riba amb De Mortimers ?

Pau Riba va iniciar l’espectacle “Jisàs de Netzerit” amb Toti Soler, recuperant les nadales tradicionals amb sirventès, versionant les lletres de les cançons populars amb referències a l’actualitat, la política …; aquest fou l’embrió de l’espectacle d’avui. A partir d’aquí va crear un llibre-CD, amb còmic i música, narrant la història que s’havia dut en escena. Per completar la part musical va contactar amb nosaltres, per la grabació de la peça “Caïm mata a Abel”, on fèiem la percussió amb la panxa. Al disc original era Pascal Comelade qui realitzava la percussió.

A part del CAT, on heu dut enguany l’espectacle?

En total hem fet deu bolos, a Granollers, al Bages, a Guissona, a Montgat, a Les Borges Blanques, a Lleida i aquí a la Vila de Gràcia.

Formeu o heu format part conjuntament d’algun grup de música ?

Actualment no, cadascun de nostres està implicat en diferents projectes de diverses disciplines artístiques. Havíem format part de Matralletes-TT, on fèiem un recull de cançons per un musical.

Quin és el proper espectacle que De Mortimers ens prepara ?

Tenim mig embastat un espectacle de circ, “Una d’ostres”.

Així tanquem doncs aquest capítol zero de La Guerra de les Galàxies, com afirma Pau Riba al final de l’espectacle, on nadales, narració i sàtira polítco-social conflueixen en una història ocorreguda fa 2000 anys i uns fets que succeïran al cap de 2000 més, i esdevénen un original regal de Reis dut per l’estel anàrquic de la Pau.Utopia?

TEXT : Clàudia Viladrich


Més llibres per a les festes

Continuem amb la ressenya de llibres que han sortit recentment i poden ser un bon regal per aquestes festes.

SICUS, 20 ANYS AMB SABOR DE RUMBA – Cinta S. Bellmunt (Cossetània Edicions, 2011)

20 anys es diuen molt ràpid, però pasen lentament. Ens trobem davant d’un llibre que ens explica la història de Sicus, el cantant de Sabor de Gràcia. Una llarga trajectòria de rumba i mestissatge, de moments dificils i d’èpoques brillants. Un repàs a la seva història que s’acompanya d’un repàs gràfic a travès de fotos de tota la seva vida. Un nen gitano que ja va nèixer per a triomfar, tot un rumbero de cor. El llibre ve acompanyat d’un DVD amb entrevistes, actuacions i video-clips de tota la seva trajectoria profesional, i d’un CD amb versions en clau de rumba de cançons que l’han marcat com “Ara que tinc 20 anys” del Serrat o el “Boig per tu” de Sau.

A tots aquells amants de la rumba cal que tingueu aquest llibre, ja que, estem davant d’un dels rumberos catalans més importants dels últims temps, després dels grans Pescailla i Gato Perez.

LA CUINA DE MUMARE – Maria del Mar Bonet (Ara llibres, 2011)

Un homenatge és com podríem calificar aquest llibre que acaba de publicar la Maria del Mar Bonet. Hem descobert una altra faceta de la cantant mallorquina. En aquest cas, es tracta d’un llibre de receptes d’arreu del món i de Mallorca, receptes que segurament havia probat ella de la mà de la seva mare, a qui li dedica el llibre, o tal i com ella li diu, mumare.  El llibre inclou un pròleg on la Maria del Mar ens explica una mica, d’on li venen els records i l’empenta per a escriure un llibre com aquest. A més també ens explica una mica la història de la seva mare. Tot això cal amanri-ho amb unes il·lustracions que ha fet en gran part ella mateixa, com la portada mateix.

Un llibre de receptes, que a més d’un pot inspirar per a innovar una mica en els menús tradicionals de les festes.

GIRALLUNA – Luis Eduardo Aute (La Galera, 2011)

Un petit gran tresor, d’una tendresa i una sensibilitat extremes és el que ens regala Luis Eduardo Aute amb aquest llibre. Aprofitant la cançó de “Giraluna” ha volgut explicar la història amb dibuixos fet amb llapis i carbonet i en forma de conte. La història d’un girasol que dormia de dia i de nit es meravellava de la llum de la lluna, un giralluna.

Del llibre hi ha la versió original en castellà i la versió catalana. Com a regal s’hi encarta un disc amb la cançó del Aute i una làmina del llibre.

JO MATARÉ MONSTRES PER TU – Santi Balmes i Lyona (Principal dels llibres, 2011)

El cantant de Love of Lesbian, Santi Balmes, i la realitzadora de videoclips i dissenyadora gràfica Marta Puig, més coneguda com a Lyona, s’han aventurat a escriure un conte per a nens i per a no tant nens. Es tracta d’un conte infantil escrit per en Santi Balmes, que ens descobreix una faceta que desconeixiem, la d’escriptor; i il·lustrat per la Lyona. Una història basada en un somni real que tenia quan era petit, amb el rerefons de la lluita contra la por. Tal i com hem dit, té una doble dualitat, la història infantil d’una nena que té por dels monstres que viuen cap per avall, i al revés; i de la idea del joc i de la lluita contra el conscient i el sub-conscient. Per això tant pot ser un conte per a nens petits com per a adults.

El títol del llibre pren vida arran d’una de les cançons més conegudes de la banda de Santi Balmes, “Un día en el parque”, del disc ‘Cuentos chinos para niños del Japón’ (Naïve, 2007). No cal tenir por de res, i menys de comprar aquest llibre encara que no sigui per a un nen petit, a tothom li agradarà i apreciarà la tendresà de la mà dels dos autors.

TEXT : Ignasi Arauz


“Cal veure el got sempre mig ple i no mig buit”

Entre sorolls de cotxes i ambulàncies, gent passejant i badant, i el batibull del centre de la ciutat, ens vam asseure a prendre un refresc amb en Josep Romeu per a indagar dins d’aquesta “La mirada infinita” ( Temps Record, 2011). Ell va acabar prometent-nos: “T’ho prometo, deixarem l’abans i només serem l’ara!”, arribant a entendre el concepte que ens vol transmetre amb les seves cançons. Realment una persona molt optimista i alegre!

Ignasi Arauz (I.A.) (Rockdemà) : Cap a on mira aquesta ‘Mirada infinita’ que ens presentes?

Josep Romeu (J.R.) : Mira cap a un futur ambiciós, cap a un futur millor, però també cap a un present que d’alguna manera voldríem intentar millorar de les maneres que sigui, a nivell proper, local, amb els amics, amb els petits actes a petita escala… a nivell més gran, a totes aquelles coses que ens agradaria canviar, aquelles coses que avui en dia no ens acaben de fer el pes, tot el tema de les retallades d’avui…. La idea de que tot funcioni millor, un canvi social que comença amb els petits canvis. D’altra banda, també mira cap a un creixement personal, cap a un equilibri, cap a l’avançar.

I.A. : Que ens pretén explicar aquest disc?

J.R. : Parla de tot això que et comento, de l’aprenentatge constant, aprenentatge infinit, que dóna sentit a aquesta vida, a l’evolucionar, i sempre des d’una mirada optimista. Mirant sempre el cantó positiu de la vida, i emprenent els reptes amb un somriure.

I.A. : Quines diferències hi ha en relació al teu primer treball?

J.R. : A nivell de lletres, són més elaborades ja que d’una banda, quan vaig fer le primer disc, les cançons ja feia molt de temps que les havia escrit. El creixement personal també ha influit, i en el nivell literari hi ha influit el fert que hagi llegit bastants més poetes de casa nostra com Agustí Bartra, Vicenç Andrés Estellés o Joan Salvat-Papasseit. A nivell musical, hem fet un salt qualitatiu en el fet que tenim un preductor musical, en Jesús Rovira, el baixista de Lax’n'Busto. En quant a l’estil musical hi ha hagut un canvi ja que ara ens hem aproximat més enre l’acústic i el pop, tot i que no m’agradi etiquetar-ho. Tot degut a que el nivell d’influències de la infància també ens hi ha portat, i perquè en Jesús és un tema que el tracta molt sovint.

I.A. : Comences el disc dient-nos “Que pari tot”. Però és per amor o per a millorar la societat o el món en que vivim?

J.R. : Que pari tot és una manera de dir: “a vegades la vida va massa ràpid i tenim mases coses al cap i tot va molt depresa; fem uan cosa, fem una parada, ens prenem uns segons i reflexionem que la vida continua i hem de ser conscients que hem de millorar el món i a nosaltres mateixos”. És en aquest sentit, de que l’important és gaudir i passar-s’ho bé en la vida.

I.A. : Ens dius “Llarga vida a tots els qui camenen regalant un tros de vida a cada pas”, tu que ens regales amb aquest disc?

J.R. : Això ho han de dir les persones. Crec que regala optimisme, somriures, energia (si més no és el que intento), amor, qüestionar-se les coses, reflexió, …

I.A. : Hi dues cançons on fas referència a l’Ovidi Montllor, a “Crítica / autocrítica” i a “En clau de futur”. Ha estat un dels teus referents musicals?

J.R. : Si, ha estat un dels meus referents musicals, i no només ell, sinò que n’hi ha molts. Silvio Rodriguez, Jorge Drexler, Ismael Serrano, Lluís Llach, Raimon, …. entre d’altres. L’Ovidi sobretot quan a coeherència i conseqüència del seu projecte musical.

I.A. : A “Crítica / autocrítica” de qui ens parla? Tu et consideres molt crític?

J.R. : Tot el disc és un equilibri entre jo i tothom. No hi ha cap cançó que sigui a nivell personal, sempre hi ha alguna cosa que crea un doble fil. Jo sempre em faig autocrítiques de la meva vida tant positiva com negativa, així com de l’entorn. Crec que és una manera molt sana d’evolucionar i avançar amb aquesta dualitat, criticar i autocriticar-se, tant negativa com positivmanent.

I.A. : “Més enllà d’un silenci, més enllà d’un segon, més enllà d’una espera hi ha un moment que no avisa, hi ha un moment que és per tu.” Quin és aquest moment?

J.R. : El moment de poder fer aquest disc, de publicar-lo, de fer un video-clip, fer una nova pàgina web, fer entrevistes, fer aquesta cola aquí amb tu, ja val la pena. És el fet de no deixar d’entendre la vida sempre fent el que t’agrada. És molt fàcil de dir, però molt complicat de fer. 

I.A. : Ens dius que hi ha més moments negatius que positius, per tant podriem considerar-te una persona pesimista?

J.R. : No, jo sóc molt optimista, però sempre hi ha moments positius i negatius. Per a mi, personalment, no hi ha més moments negatius en la vida. Hi ha gent que sempre s’està queixant i patint, però jo no!

I.A. : A “Mil motius” hi trobem una clara tendència independentista?

J.R. : Explicitament no sé si faig al·lusió a la independència, parlo de la llibertat dels pobles, però no només d’aquest, sinó de tot el món, en clau internacional.

I.A. : Tancant el disc podem escoltar la cançó “Metres” i ens preguntem qui podrien ser aquests mestres?

J.R. : Amics, companys, parelles, col·legues, coneguts, fills, germans, …. en definitiva, qualsevol persona que estimem. Però no només persones, sinó un col·lctiu, un poble, l’estima, l’apreci, …

I.A. : Per tant podríem considerar la cançó com uns agraïments més extensos?

J.R. : Doncs si, i tant! Molt bona! Molt bona reflexió!

I.A. : Com definiries el disc?

J.R. :  El definiria com una manera d’entendre la vida, el que t’he dit al pricnipi, a través de veure el got sempre mig ple i no mig buit. Avançar endavant sempre amb un somriure, tant a nivell personal, col·lecitu, social, nacional, a nivell de generel, a nivell internacionalista, a nivell de tot. Sempre en clau positiva, optimista, ja que és molt important, perquè les coses si te les planteges negativament no t’acaben aportant mai res, i t’ho dic per experiència personal. Millor amb un somriure i avançar!

TEXT : Ignasi Arauz


’07:03 AM’, en Pep Suasi més matiner

Aprofitant l’estiu, el bon temps, les vacances, les festes majors, els envelats, els concerts i la fresca, vam aprofitar per a entrevistar a en Pep Suasi, que veni amb el seu primer disc en solitari acabt de sortir de fàbrica. Mentre la festa continuava fora, un cop acabat el seu concert a les festes de Felanitx, vam aprofitar per parlar d’aquest disc i de la seva recent carrera en solitari.

 

Ignasi Arauz (I.A.) : En aquest primer disc en solitari que hi podem trobar?

Pep Suasi (P. S.) : Hi trobem sis cançons més un track extra, que és un regal que em fa la Marta Elka i en Toni Pastor. És disc té un so més roquer, més dels anys setanta, més amb el que estavem acostumats amb els Fora des sembrat. Ara el que he fet és treure mig disc, només aquestes sis cançons, i d’aquí un temps, en treuré els altres sis que es complementaran i formaran el disc. Aquest és el format més roquer, l’altre és més tirant cap al circ, de fet es dirà ‘Suacirc’. En aquest trobem cançons que tenia en el calaix.

I.A. : Tot i fer-ho en dos tongades, ja havies fet un petit tastet del que seria aquest disc no?

P.S. : Sí, farà un parell d’anys, vaig editar un EP amb quatre cançons, d’entre les quals n’hi ha alguna que està aquí, i el vam repartir amb el diari d’aquí Mallorca. Vam fer-ne 6000 copies.

I.A. : De que ens parlen les cançons?

P.S. : D’amor, d’amor pur i dur. És un disc d’amor a les coses, de tenir satisfaccions, de respectar les coses, en aquest cas d’amor a una persona en concret. “Lo millor de mi” ja ho diu tot, és obvi; “Me inventaria” parla de tot el que faria per tenir al costat la persona que vull, que és la que tinc ara. I “Planta baixa” és la que s’enva de la línia, però si que és cert que jo sempre havia volgut tenir una planta baixa, les típiques plantes que tenim a casa, i que com mai les regues sempre es moren. I per això, com mai l’he tinguda, la tinc aquí en el disc. I “Satisfacció” és una cançó d’amor, una cançó molt depriment, com a contingut, ja que és el que m’ha passat a mi. La satisfacció és el fet de tenir una cançó d’amor.

I.A. : I el títol del disc, ’07:03 AM’?

P.S. : És com un homenatge a la gent treballadora, que es lleva a les 7 del matí ja que treballa, sortosament ja que tal i com estan les coses ara…, o a aquell que arriba a les 7 del matí, ja que arriba de treballar, o no. És un cant a la gent que es lleva a les 7 del matí.

I.A. : Com va sorgir la col·laboració amb la Marta Elka i en Toni Pastor?

P.S. : D’un principi aquest disc havia de ser un vinil, amb aquestes sis cançons a la cara A, i a la cara B, els mateixos sis temes cantats per altres artistes d’aquí Mallorca. La Marta és qui me’l va presentar primer, i amb els contractes amb la discogràfica s’havia de treure el disc ja, i llavors va quedar com a col·laboració. Suposo que en el proper disc, sortiran les altres cançons que han grabat els altres.

I.A. : El segell amb el que has editat el disc és RGB Suports. Això vol dir que tens les portes obertes per venir a tocar al Principat?

P.S. : Són amics! Durant tres anys jo vaig estar fent feina a la Mirona, en Xavi Fortuny és amic meu, però no per l’amistat m’ha tret el disc. En Xavi és un artista, així com la Glòria, ells aposten per a propostes com aquestes i això ja fa que tinguis les portes obertes, i pel fet de creure en la música com ho fan ells, en moments que noe s venen discs, ja té molt de valor. 

I.A. : Quin record et queda de Fora des sembrat?

P.S. : El concert d’avui vespre han vingut a tocar amb mi alguns dels companys de Fora des sembrat amb els que vam formar el grup, ja que la banda que m’acompanya habitualment no ha pogut venir. I records m’enqueden molts, vens aquí a Felanitx i quan pujaves aquí hi havia molt ambient. I tocar temes de Fora des sembrat, que dins del repertori n’hi ha que són meus, això també fa que sempre hi sigui present.

I.A. : Futurament podríem tornar-vos a veure tocar junts?

P.S. : Docns no ho sé, tampco vull crear dubtes, ja que cadascú fa la seva, no existeix la rutina d’assajar cada dia, i si una cosa s’ha acabat no té perquè continuar. Però tampoc sabria que dir-te, no ho se.

TEXT : Ignasi Arauz


BarnaSants 2012

La XVII edició del BarnaSants s’inaugurarà el dia 26 d’aquest mes a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el concert de Sanjosex amb el cartell d’entrades exhaurides.

Malgrat el mal moment que estem vivint, el BarnaSants comença una nova temporada amb la mateixa força i intencions que sempre, presentant una varietat de propostes molt interessants per arreu dels escenaris de les rodalies de Barcelona. Tot i això fa un salt cap a altres indrets com Altafulla o Sant Cugat del Vallès, així com a l’Havana (Cuba), on hi actuarà la Maria del Mar Bonet.

A part, per a tancar la programació, el BarnaSants viatjarà cap a Montevideo (Uruguay) amb la programació especial sota el títol de ‘Cultura d’autor’. Una proposta que durà la unió i la cooperació de les dues cultures, en principi, cada dos anys.

Un festival que enceta la seva disetena edició sota el lema: “Les idees no viuen sense organització”, i que durant 12 setmanes ha programat grups com l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Oliva Trencada, Òscar Briz, Els Amics de les Arts, Obrint Pas, Abús, Joan – Pau, Pere Vilanova, Feliu Ventura i Joan Colomo entre molts d’altres.

TEXT : Redacció Rockdemà


“Barcelona et convida a passejar, a sortir i a observar, tot el que pot fer un flâneur”

En busca d’un lloc idoni per a pasar una estona amb el cantant grec Giorgis, vam fer una mica de ‘flâneurs’ i vam acabar en un bar, entre soroll de televisor, cafetera, plats del dinar, i la gent xerrant. Vam aprofitar per conèixer una mica més qui era aquest noi, ja que com si es tractès d’una cita a cegues, no sabiem gaire l’un de l’altre. Vam anar descobrint la part catalana que té dins seu i el gran amor i deboció cap a la nostra ciutat, cap a Barcelona.

 

Ignasi Arauz (I.A.) : En aquest disc que ens presentes, ‘Flâneur’, les cançons ens conviden a passejar i contemplar. Però realment que és el que ens trasnmeten aquestes cançons?

Giorgis (G.) : A cada un li transmetra una cosa o una altra. Jo he intentat aproximar la quotidianitat al disc, i he intentat grabar el so dels carrers, com a la cançó “Carrer Joaquím Costa” que és on vivia jo abans; i dels cafés com a ”Barcelone”.  La idea és reivindicar l’atmosfera del carrer i on cada una de les cançons és un record, és com un àlbum de fotografies dels meus últims quatre anys.

I.A. : Llavors són cançons basades en fets personals?

G. : Les lletres no són meves, però jo vaig indicar als que les van escriure de que volia que anès cada cançó, i van escriure’m una lletra basada en les meves històries. Per exemple, la lletra de “Deriva” la va escriure Alberto Matesanz, un noi de Madrid. Doncs la lletra acaba dient : “aquí estic al costat del mar, aqí estic amb la meva soledat, aquñi estic a la vora del mar.” Està clar que a Madrid no hi ha mar, i aquí es veu com ells escrivien per mi, ja que jo m’he mogut sempre pel costat del mar.

I.A. : Llavors totes les cançons les podríem ubicar entre Barcelona i Atenes?

G. : És més un homenatge a Barcelona. Són fotografies de Barcelona a traveix dels meus ulls, imatges de la ciutat que a mi em van impactar.

I.A. : Que ens podries explicar de la cançó “Barcelone”?

G. : És la única versió que hi ha al disc. La vaig descobrir en un recopilatori de Boris Vian i em va impactar molt la lletra, que parla dels carrers de la ciutat, d’un amor vell que reneix aquí. A la cançó hi hem afegit el so dels cafés, de les tasses, de la gent parlar, etc… En aquesta cançó qui té el paper protagonista el té la ciutat i els llocs mítics i amb encant, que es van perdent, com el fet d’entendre els cafés com a lloc de reunió i de retrobament amb la gent, on es gasten paraules. Això passa a tot arreu.

I.A. : Barcelona té alguna cosa especial per a tu?

G. : En els últims quatre anys ha estat el més important per a mi. És molt interessant el que té Barcelona ja que combina moltes coses, i això no es pot trobar a tot arreu. Hi ha le baix fons del Raval, parts més turístiques, té dos idiomes, la gent parla dues llengües. Jo consider-ho que sou molt afortunats, ja que naixeu amb dues llengues maternes, i per mi això us converteix en persones més llestes i espavilades. A part d’això és una ciutat molt humana també. En cap de les ciutats que hi he estat he vist uns carrers i unes voreres tan amples, que et conviden a passejar, a sortir i a observar, tot el que pot fer un flâneur. Aquí els minusvàlids poden sortir sense cap mena de problemes, en canvi, a Atenes no poden sortir al carrer.

I.A. : Els sons dels que ens has parlat qe vas nar a grabar aquí a Barcelona, on els podríem localitzar?

G. : Aquests son els podem trobar fora de les zones turístiques com el Raval. Per exemple, la cançó “Carrer Joaquín Costa” està dedicat a Terenci Moix, ja que el priemer lloc on vaig anar va ser la Granja de Gavà, on va nèixer l’escriptor. Aquest carrer és un exemple del que deia abans, ho té tot. Hi passaven els cotxes, hi ha perruqueries paquistanís, teatres, prostíbuls, el MACBA, etc… és la combinació més interessant que jo he trobat en una ciutat. És una autèntica zona viva.

I.A. : Si et perdesis per la ciutat, per on et podríem trobar?

G. : Pel Raval, la Barceloneta, … De fet un flâneur, pràcticament, passeja sense un destí en concret, sense rumb.

I.A. : Estem davant d’una combinació una mica peculiar, un cantant grec que canta en castellà i en francès i dedicant un disc a Barcelona. Com sorgeix aquesta combinació?

G. : I d’origen d’Alexandria a més! Doncs com que sóc bastant flâneur, i ho era sense saber-ho, sorgeix per aquí. Jo sóc així, em deixo endur. Jo estava aprenent castellà i vafer que visités Barcelona, i em va deixar fascinat i va fer que tornés. Arran d’aquí he començat a establir amistats i a fer col·laboracions amb altres músics. Una cosa porta a l’altra.

I.A. : No t’has plantejat fer alguna cançó en català?

G. : Doncs si, volia fer la cançó d’”Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor. A veure si en un proper disc la faig.

I.A. : En el disc hi trobem “Canción naïf” que recorda molt a una cançó de Pascal Comelade, ja el coneixies?

G. : Si, ja el coneixia. El que volia era aconseguir un ambient infantil i ingenu, i per això vam incorporar instruments de joguina, tal i com fa en Pascal. A part, el videoclip està fet amb dibuixos animats.

I.A. : Entenent el disc com a un homenatge a la ciutat, podem mirar més enllà?

G. : Sí, vol transmetre l’atmosfera de carrer de totes les ciutats mediterrànies. Venint d’Alexandria, després Atenes i finalment Barcelona, tot queda unit pel ‘Mare Nostrum’, un lloc veneït ja que té un clima perfecte, i de fet, en el fons, és com si parlesim de qualsevol ciutat. Totes les cançons són com una finestra oberta al món, al carrer, on totes mostren la part interior i exterior, com nosaltres que sóm completament diferents els uns dels altres.

I.A. : El disc ha tingut una bona acceptació a Grècia?

G. : Doncs si, ha tingut molta acceptació i m’ha sorprés, ja que allà no arriba la música cantada en castellà, l’única que ve és la Luz Casal un cop a l’any i para de comptar. Estic molt content de com n’estan parlant als mitjans de comunicació i de la resposta de la gent.

TEXT : Ignasi Arauz


De Mallorca a Catalunya

Un dels grups mallorquins amb un dels directes més potents encara continua essent un gran desconegut aquí al principat. Tot i això, els dos concerts que han ofert en menys d’un mes, han tingut un públic fidel i que els ha recolzat.

Anegats han demostrat que no tenen fronteres, després de triomfar durant anys per les illes, s’han aventurat a saltar i fer un pas més endavant. L’aventura va començar el passat 3 de desembre on van anegar la bikini amb les cançons del seu darrer treball, ‘Prova i error’ (Discmedi – Blau, 2011), un disc molt madur i on el so s’aproxima molt més al que són ells en el seu directe.

Tal i com he dit, un directe potent, natural i enèrgic, tal i com són ells, amb molta força per a aconseguir fer moure a la gent.

El segon concert va ser el 23 de desembre a Santa Eugènia de Berga, juntament amb una de les bandes mallorquines més beteranes, els Ocults. Una nit màgica, especial, plena de bona música.

Els seus èxits com “Es missatge es clar”, “Paraula de senyor”, “Tramuntana” o “Pescador de canya” no podien faltar, i es van mesclar subtilment amb les cançons de nova fornada.

Una carta de presentació per a tota la gent del principat, i pels que ja els coneixeim, una opció per a poder gaudir del seu directe sense necessitat d’agafar vaixells, avions o nedar cap a les illes.

Esperem tornar a veure’ls aviat per aquí, ja els trobem a faltar!

TEXT i FOTO : Ignasi Arauz


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 440 other followers